Search

La finalitat d'aquest estudi s'orienta a la normativització del conflicte d'interessos en els parlaments bé a través de mecanismes de self restraint o externalitzats. El seu plantejament se centra en la ineficàcia de les respostes actuals al conflicte d'interessos (declaracions patrimonials, règim d'incompatibilitats, regulació de lobbies). Per aquesta raó, es fonamenta la translació a l'escenari parlamentari de les solucions jurídiques del Dret comparat (Codis de conducta parlamentaris, deure de lleialtat), de l'ordenament privat (deure d'abstenció, anul·lació de l'acte, rendició de comptes...) i l'aplicació analògica dels principis de bon govern previstos per als alts càrrecs. De la mateixa manera, la projecció penal del conflicte d'interessos com a substrat de delictes de corrupció pressiona per a la tipificació d'aquesta figura en seu parlamentària. Les anomalies i disfuncions del poder representatiu constitueixen una llacuna parlamentària d'obligada i eficaç resposta jurídica.