Search

La professionalització dels intèrprets en l’àmbit jurídic està guanyant importància a Espanya a causa de les directives de la Unió Europea sobre els drets processals de persones sospitoses o acusades d’algun delicte. A això s’hi ha d’afegir la prolongada crisi humanitària, que ha sensibilitzat l’opinió pública sobre la qualitat de la interpretació proporcionada per diverses ONG i altres organismes que s’ocupen dels sol·licitants d’asil. Actualment, els proveïdors de serveis privats contracten els intèrprets en funció de les llengües que necessitin o que estiguin disponibles, sense exigir-los una formació específica. En aquest article, analitzem la qualitat percebuda dels serveis d’interpretació i el paper de l’intèrpret des de diverses perspectives, incloses les dels agents de les ONG (assessors jurídics, treballadors socials i psicòlegs) i els advocats que participen en aquesta mena de processos, seguint mètodes d’investigació descriptiva. A continuació, tractarem les diferents percepcions sobre la figura de l’intèrpret que tenen els diferents professionals que intervenen en el procediment de sol·licitud d’asil, amb l’objectiu d’obtenir una imatge vàlida, basada en dades, de la interpretació en el context de la sol·licitud d’asil a Espanya. S’espera que aquesta informació serveixi per omplir el buit que existeix en el desenvolupament professional dels intèrprets com a part essencial dels processos d’asil i, el que és més important, com a garantia dels drets humans. També contribuirà a sensibilitzar els professionals que desenvolupen la seva feina amb l’ajuda d’intèrprets.

Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això, que es presenta una revisió de tres instruments normatius: La Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que ―per a la seva concreció― requereixen de la participació de les professionals dels serveis socials, destacant els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per a garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.

Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l’última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la Sentència Bauer i Broßonn, de 2018, per la seva especial transcendència respecte a l’efecte directe horitzontal dels drets reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i, indirectament, la invocabilitat en un litigi entre particulars de preceptes d’una directiva que concreta aquells drets. A continuació s’analitza la posició privilegiada del Tribunal de Justícia en l’organigrama institucional de la Unió després del Tractat de Lisboa, de 13 de desembre de 2007, per comprendre millor per què aquesta institució ha pogut contribuir tan decisivament a la preservació i la consolidació de la integració europea. L’estudi conclou amb l’examen de si existeix un govern de jutges en la Unió Europea.

Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció.

Aquest article analitza l’activitat del Parlament relacionada amb el futur polític de Catalunya. L’anàlisi parteix de la resolució parlamentària de 2013 que declarava la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya i arriba fins a les darreres resolucions sobre el procés d’independència adoptades durant la legislatura actual per la majoria parlamentària sortida de les eleccions del dia 27 de setembre de 2015. Totes aquestes decisions parlamentàries han obert un important debat jurídic sobre principis constitucionals bàsics, en particular el de democràcia i el de legalitat, debat que gira al voltant dels punts següents: com defensar i promoure un projecte polític que no s’ajusta a l’ordre constitucional establert? Pot el Tribunal Constitucional fiscalitzar actes no normatius de naturalesa estrictament parlamentària? Quins són els efectes de desobeir el deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional? L’article estudia totes aquestes qüestions des de la perspectiva jurídica, sense ometre, però, consideracions d’índole sociopolítica indispensables per contextualitzar-les adequadament.

In the context of Judiciary or Forensic Linguistics, this paper shows the results of a study on rhotic consonants in prepausal position (in the spontaneous speech of central peninsular Spanish) in order to assess their forensic value for identifying speakers. The variables that have been analysed are the number of components and the acoustic features of the first and second components of the consonant, which correspond to the closure and opening phases, respectively. The results have shown some significant differences amongst speakers, which is why the rhotics are considered a useful segmental element in comparing speech samples on judiciary purposes

L'objectiu d'aquest treball és abordar la didàctica de la prosòdia des de dos punts de vista: en primer lloc, una perspectiva històrica i teòrica que examina el paper i tractament de la competència prosòdica; i, en segon lloc, les implicacions didàctiques i el desenvolupament d'aquesta competència a través del joc, tenint en compte a l'alumnat de l'aula d'Educació Infantil i d'Educació Primària.

En aquest article intentarem determinar els motius que hi ha darrere de la baixa qualitat de la feina dels intèrprets judicials en el context dels processos penals als tribunals de Barcelona. A partir d’un corpus de judicis reals enregistrats, explorem quatre possibles factors que poden afectar l’actuació dels intèrprets: durada del judici, problemes de gestió de les converses, experiència dels intèrprets i tipus de delicte que es jutja. A més, també analitzem faltes de rendiment injustificades, que es consideren un indicador important de la ineficàcia. Les conclusions es comenten en el context de la competència lingüística de l’intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes dels codis de conducta professionals. En aquest article se subratlla la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar els membres del poder judicial espanyol sobre el paper dels intèrprets, amb l’objectiu de protegir els drets processals de les persones que no parlen ni entenen la llengua en què es du a terme el procediment.

The post-COVID-19 panorama presents serious economic and social challenges, prompting the European Union (EU) to allocate extensive funds to its Member States. The central financing instrument created for this purpose, NextGenerationEU (NGEU), requires the Member States to implement ambitious reforms to bring about green and digital transitions within their National Recovery and Resilience Plans (NRRPs). Despite innovative elements in NGEU’s decision-making process, legal basis and fiscal integration policy, the role of sub-state authorities in the context of multilevel governance (MLG) demonstrates a centralised tendency. In order to understand this issue, the management of NRRPs in the Spanish system of autonomous communities and Italian regionalism will be taken as emblematic case studies. Specifically, the constitutional significance of the MLG model in the context of the NGEU recovery package will be evaluated in light of the principles of solidarity, subsidiarity, proportionality and partnership. This paper ultimately aims to offer broader insights into NGEU’s role in the ongoing EU federalisation process and its shortcomings with respect to national decentralised systems.

Aquest article té per objecte presentar quina ha estat l’evolució de la normativa en matèria lingüística en el Parlament de les Illes Balears, i fer una breu descripció dels usos lingüístics institucionals, en un context de canvi en el paper i el tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a causa de la recent aprovació, el mes de febrer de 2024, de l’anomenat Acord per al bilingüisme. En els usos lingüístics institucionals, hi podem diferenciar tres etapes, que es corresponen, pràcticament, amb les legislatures següents: l’etapa inicial, que comprèn la primera i la segona legislatures (des de la promulgació de l’Estatut d’autonomia de l’any 1983 fins a l’any 1991), l’etapa de consolidació de l’ús institucional de la llengua catalana (legislatures segona a desena, de l’any 1991 a l’any 2023) i l’etapa actual de l’onzena legislatura (a partir de febrer de 2024).

Els drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació es troben reconeguts, protegits i delimitats en la pràctica totalitat de les constitucions dels sistemes polítics de les democràcies liberals, entre elles la Constitució espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s’han convertit en els principals actors del procés de difusió i distribució de tot tipus de contingut. També tenen un paper molt destacat a l’hora d’assegurar la “visibilitat” del contingut produït pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no són únicament i necessàriament la protecció del dret a la llibertat d’expressió. Els intermediaris són entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb més influència en el món (particularment els de la Unió Europea i els Estats Units) incentiven la moderació del contingut per part de les plataformes, garantint que no són penalitzades com a conseqüència del contingut subministrat per tercers o a causa de l’adopció de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creació de les condicions per a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió en línia.

La intel·ligència artificial mou milions d’euros i ocupa una part important de les agendes polítiques i estratègiques dels governs. En aquest article reflexionem sobre aquest concepte difús i ho fem a través de tres entrevistes a tres persones que ocupen llocs rellevants en aquest àmbit, i que a més tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya. Amb elles hem parlat distesament dels orígens d’aquesta revolució tecnològica, del seu impacte sobre l’organització social i el mercat laboral, de les seves implicacions ètiques, de les tendències futures que es dibuixen i també sobre quin paper juguem els catalans en aquesta revolució. En la qüestió catalana hem volgut saber si les nostres universitats són capaces de generar el talent necessari, com impulsar estratègicament el teixit empresarial en aquesta àrea, quin paper ha de tenir l’administració i què hauria de passar perquè la intel·ligència artificial també parli en català. En aquestes converses, els nostres interlocutors ens han transmès la urgència i la necessitat de treballar en la definició d’estratègies concretes de país per tal de no quedar socialment i estructuralment enrere en el que sembla una revolució sense límits.

This paper reveals the identity and authorship of an unknown Portrait of a Gentleman previously attributed to the circle of Diego Velázquez. Based on the peculiar physiognomy of the sitter, and in comparison to other known portraits, it can be identified as Don Francisco Fernández de la Cueva, 8th Duke of Alburquerque (1619-1676), Viceroy of New Spain (1653-1660) and Sicily (1668-1670). Albuquerque was known to be in Flanders between 1640 and 1643, during which time he was portrayed by siblings Michaelina and Charles Wautier, to whom the painting can now be attributed for stylistic and historical reasons, and supported by evidence of the remains of a signature in the upper left-hand corner of the canvas. This paper traces the career of the Duke of Albuquerque, which is linked to the history of Spain, Flanders, Mexico, and Sicily, highlighting his inclination towards the Fine Arts, whilst delving into his polemic participation in the Battle of Rocroi in 1643.

This paper focuses on interpreter-mediated interviews with victims, suspects and witnesses under the age of 18 who are vulnerable because of their age, native language and country of presence, with particular emphasis on how to provide the necessary information, support, and protection for this group. The paper reports on the results of the European project Cooperation in Interpreter-Mediated Questioning of Minors (CMIQ). As the name suggests, cooperation or teamwork amongst the stakeholders is of paramount importance in interpreter-mediated questioning of minors (ImQM). This contribution will focus on the semi-structured interviews conducted by the Belgian researchers with twelve Flemish children, boys and girls aged 5 to 17, of which 11 were hearing and 1 was deaf. Based on the outcomes of the twelve semi-structured interviews with minors, results point at specific perceptions of the interpreter reported by children: the interpreter seems to be the person they turn to when speaking and the person they trust most. Since ethical codes prescribe, amongst other things, neutrality and often even ‘invisibility’ of the interpreter, reflection on this topic is necessary. Based on the paramount importance of rapport-building with the child, this paper argues that the role of interpreters should be discussed certainly during a briefing, but also in interprofessional joint training. In this way, all stakeholders improve their knowledge of their respective professional roles in situations of ImQM, which further helps to tackle some contradictory expectations in regard to the role of the interpreter.

This paper analyses the Italian experience of aggregation in public authority procurement, taking regulatory developments and their precise effects into account. It highlights the advantages of aggregating public procurement, but also the specific difficulties arising from a conflict of interest with the need for aggregation. Starting from the beginning of the Italian experience at the end the 1990s, the paper analyses the more recent attempts at reorganisation. In particular, it analyses the situation before various laws were passed in connection with the start of the economic crisis (known in Italy as the “spending review laws”), which strongly favoured procurement aggregation because of its related spending savings but without a clear plan for organising public procurement demand. The paper then analyses the most recent changes, mainly the result of the new Public Procurement Code approved in early 2016, and which were aimed at reorganising the aggregation of public procurement through a structural management mechanism.

This monographic section of the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presents the findings of six critical perspectives on translation and interpreting policies and practices in modern societies that pose challenges for public institutions. Taking a critical and empirical stance, the papers provide data and reflections on how language access is critical to fulfilling fundamental rights and ensuring the ability of institutions to implement their mandates effectively. The introductory article reviews the role of public services in present-day multilingual societies and of translation and interpreting in relation to the policies governing language access. It goes on to review conflicting implicit theories of translation and interpreting by providing a brief discussion of the roles prescribed and described for translators and interpreters. Finally, it proceeds to present the papers, which are constructed around two axes: (a) an examination of practices capable of providing evidence for policy redesign and reform; and (b) a fundamental review of the role of public service interpreting and translation (PSIT) itself, conducted by means of comparative studies which examine the needs and perceptions of PSIT in various domains, and the challenges of training in the face of emerging realities.

Aquest estudi ofereix una anàlisi detallada del llenguatge emprat en la cobertura de la pandèmia per The Guardian i El País, examinant la representació de les postures governamentals i la seva influència en la resposta dels ciutadans. S’investiga el paper d’aquests mitjans com a canals de comunicació governamental i el seu efecte en la percepció pública durant la crisi sanitària. A través d’una anàlisi rigorosa, confirmem la nostra hipòtesi que els governs del Regne Unit i Espanya van exercir una influència ambivalent sobre la població mitjançant l’ús estratègic d’un discurs manipulador. Aquest estudi es basa en la creació d’un corpus bilingüe i en l’ús d’anàlisi textual avançada per desentranyar les tàctiques de control i persuasió aplicades. Les troballes revelen una tendència cap a l’ús d’un lèxic carregat negativament i d’estratègies emocionals, així com l’ús de metàfores i argot tècnic per establir una asimetria informativa entre les autoritats i la ciutadania.

En aquest article analitzem la política lingüística en dos països que compten amb diverses llengües oficials, Suïssa i Sud-àfrica, i en els quals el paper de la llengua anglesa ha evolucionat respecte a les llengües "nacionals" locals des de la dècada de 1990. Ens centrem en la política lingüística com a manifestació de les lluites socials i, fent especial èmfasi en l’anglès, estudiem els documents polítics actuals en aquests dos contextos tan diferents. L’ús de la “neutralitat” com a lent analítica ens permet demostrar que la política lingüística va més enllà dels plans d’estudi i de la inclusió o exclusió de les llengües i, al seu lloc, neutralitza les idees socials que estan en consonància amb la concepció d’un futur “d’èxit” en una conjuntura sociohistòrica determinada. Per acabar, reflexionem sobre la neutralitat com a component de les ideologies lingüístiques, en virtut de les quals s’autoritzen llengües específiques per a objectius polítics contingents i canviants, cosa que té conseqüències com ara la inclusió en la política educativa o l’exclusió de la política educativa de determinades llengües i la distribució desigual del coneixement, els recursos i l’autoritat.

Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.

Aquest article estudia els efectes que les lleis de Carles III tingueren en la fisonomia institucional mallorquina, en la seva cultura i llengua catalanes. Alhora, examina el pes dels funcionaris, ambaixadors de la voluntat reial, en el reeiximent del projecte borbònic; el paper que aquests empleats públics, especialment el fiscal, exerciren en l’execució de les lleis borbòniques, i l’afectació sobre la llengua catalana, el seu ús i la seva consideració, a la Mallorca d’aquest període; així com la resposta, entre la desídia, la incúria i la resistència, que des de les institucions municipals i locals es donà a l’afany centralitzador. La pretensió última és aportar a la historiografia lingüística material de base inèdit que contribueixi a la revisió del paper de les nostres institucions locals al llarg d’aquest període tan intens per a la biografia catalana.

The objective of the paper is to propose a multi-perspective and multi-method research framework for legal translation by modelling key dimensions and factors applicable to legal translation. As a result of the ongoing expansion of Legal Translation Studies, the field is experiencing a methodological development, which extends our perspective on legal translation. The paper proposes four postulates for the multi-perspective framework for researching legal translation — namely, transdisciplinarity, multidimensionality, bidirectionality, and multimethodology. The multi-perspective research framework for legal translation embraces a continuum of four key dimensions of translation — the product itself, the context of production and reception, process and participants, modelled according to their dominant factors, components and related methods of research. The second part of the paper investigates, by way of illustration, how corpus methods interact with the above proposed multi-perspective framework. In the conclusions it is argued that research into legal translation may be expected to become increasingly larger in scale and more teamwork-based in order to bring in multiple perspectives on the object of study.

In this paper, a multi-perspectivist approach to translation-relevant comparative law is presented. The approach is conceptually oriented and joins three lenses with relevance for the study of meaning construction and development in the field of law: National cultural influences, influences from systemic-functional epistemic aspects, and influence from interpersonal knowledge communication. Focus in the article is upon the argumentative grounding of the three perspectives and upon possible methods with special relevance for the different lenses. In order to present the backdrop against which the approach is developed, the paper starts out with an overview of recent developments and suggestions in the field of comparative law, especially for the purposes of legal translation.

U.S. involvement in both theatres of WWII, i.e., in Europe and in the Pacific, has been widely reflected in literature, film, music, and art. This paper investigates the way American intervention in the Pacific is showcased in Terrence Malick’s film The Thin Red Line (1998) and the miniseries The Pacific (2010), directed by, among others, Jeremy Podeswa, and produced by, among others, Tom Hanks. I seek to analyze the aesthetics and ethics of U.S. war in the Pacific that these two media project. Do the chosen examples justify American intervention? How was the war in the Pacific different from that one in Europe? Were U.S. soldiers ready to fight in the Pacific? How did the war influence its participants? These are some of the questions the paper will meditate upon in large detail.

Through the analysis of the incunable and postincunable editions of Plautus’ comedies, this paper establishes that Francisco López de Villalobos uses a 1497 Italian edition (even a 1495 one) as source text for his translation of Amphitruo. This paper also sustains that Villalobos translated Amphitruo into Spanish –at least an initial version of it– in Salamanca before August 1498. This hypothesis is supported by the analysis of Villalobos’ glosses, by his translation of verses (attributed to Italian humanist Ermolao Barbaro) that Villalobos inserted in the abovementioned edition Amphitruo, and by several characteristic features of the life and work of the Zamoran doctor. Therefore, the first translation into Spanish of a comedy by Plautus coincides in time and space with the production of the first printed version of La Celestina.

In the northwest of Cáceres there is a Romance variety with controverted affiliation. The recent book of Costas (2013) gathers several works that defend a Galician origin, explained by medieval processes of repopulation. One section contains a selection of words that have acquired a meaning in that variety; this list could be used as an evidence of the special character of this language with respect to its neighbours and to point out its distance from Portuguese. Nevertheless, this paper proposes a contrastive analysis between those words and Castilian and Portuguese dialectal materials that reveals that the situation is far from Costas’ description. In fact, almost half of the meanings that were presented as specificities of the fala are well documented in dialectal Portuguese. This paper aims to claim the need to consider dialectal materials produced close to the Valley of the Ellas, since they are essential to reach rigorous conclusions about the origin of the fala.

Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

Catalonia has developed a model of schooling in which Catalan is the medium of instruction and both Catalan and Spanish are compulsory subjects. In 2020, the Superior Court of Justice of Catalonia ruled that at least 25% of teaching must be delivered in Spanish in all schools in Catalonia, raising the issue of whether this obligation conforms to the undertakings chosen by that Spain under the European Charter for Regional or Minority Languages. To clarify, we first need to answer the following question: what does “education in a regional or minority language” mean? This paper provides an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the Charter, and addresses two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State’s official language in schools where a regional or minority language (RML) is the medium of instruction. A conclusion is reached that may offer guidance for future discussion on the role of the State’s official language(s) in RML-medium schools.

El debat sobre l’avortament sol desfermar una forta controvèrsia moral, política i jurídica. Aquest article ofereix un conjunt de reflexions filosòfiques, polítiques i sobretot jurídiques entorn de la flamant i polèmica sentència Dobbs del Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica, la qual revoca la famosa sentència Roe v. Wade. Veurem les diferents opinions dels membres del tribunal i la possible rellevància de la religió per a explicar aquest brusc canvi jurisprudencial, tot evocant la importància de la separació església-estat. Com que Dobbs retorna als parlaments estatals el poder de regulació que havien perdut amb Roe, explorarem la relació entre el federalisme i el paper dels tribunals. Tot seguit, ens preguntarem qui està legitimat per a adoptar una teoria sobre la vida. Hom respondria els parlaments i votants en conjunt, mentre que altri contestaria els tribunals i les embarassades de manera individual. Atès que Dobbs s’aparta radicalment d’una de les sentències més cèlebres de la jurisprudència nord-americana, tractarem la vinculació del precedent judicial. Com a reflexió final, s’adverteix que una regulació que desmereixi el valor de la vida pot conduir a normalitzar i banalitzar l’avortament i, progressivament, també l’infanticidi.

Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones, i construir, al mateix temps, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat, i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.

Els articles d’aquest número giren entorn del dret a l’habitatge, un fenomen situat dins del marc internacional gràcies al pronunciament de diversos organismes europeus. El dret a l’habitatge està interconnectat amb nombrosos aspectes i podem abordar el seu estudi des de diverses perspectives. Sota el prisma social es pot analitzar el paper dels serveis socials locals i les seves eines en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, així com l’exclusió residencial i el sensellarisme. Parlar d’habitatge també implica plantejar qüestions com la intervenció administrativa en el mercat del lloguer, la qual permet analitzar els efectes de la Llei 11/2020 a Catalunya, i és que el dret a l’habitatge també pot ser tractat amb una perspectiva econòmica, a través de l’estudi dels mecanismes de col·laboració publicoprivada, el dret de superfície i la contractació pública, per exemple. En un moment d’emergència climàtica com el que estem vivint, l’habitatge sostenible es presenta com un fenomen primordial; per això, aquest número té un espai en què tracta els solars i els habitatges buits, i la integració de la circularitat en termes d’activitat constructiva i ús del sòl.

The main theme of this paper is the examination of the judgments of Italian and Spanish Constitutional Courts on minority language legislation to show how they had paramount importance to develop legislation in this sector. The paper is two-hold: the first part of the paper deals with Italian Legislation and Italian Constitutional Court judgments regarding the protection of minority languages. Then the paper narrows down its focus onto Italian Constitutional Court judgment n. 159 of 2009. The second part of the paper looks to Spanish Constitutional Court judgments regarding the Autonomous Communities legislation on minority languages. The paper then concludes that Constitution and Constitutional Court judgments have a significant influence in the development of legislation regarding the protection of minority languages.

Spain is one of the European countries with the lowest social rented stock, merely 2% compared to the EU-15 average of 11.7%. Current Spanish housing policies aim to increase this percentage but it is essential that this is accompanied by an efficient social housing management system. The main aim of this paper is to introduce the Spanish models of social housing management and to point out two main features: the variety of providers (public and private) and the fact that social rented housing is mostly provided by public entities (either regional or local). Apart from the structural description this paper also highlights, as well as existing good practice, the weak points of this management system, which could be improved through public-private partnership schemes for managing social housing.

Conforme a Teoria da Língua em Ato (CRESTI, 2000a), que fundamenta este artigo, a sintaxe no estudo da fala espontânea necessita ser estudada considerando a dimensão da articulação informacional, e, portanto, de forma diferente de como é tradicionalmente feita a análise sintática da escrita. Com o objetivo geral de aprofundar o estudo da sintaxe da fala e com base em corpora especificamente construídos para uma adequada análise desta diamesia, é aqui apresentado o primeiro mapeamento das orações completivas no corpus de fala de português brasileiro C-ORAL-BRASIL (RASO; MELLO, 2012), a fim de comparar esta primeira análise quantitativa com os dados disponíveis extraídos do corpus C-ORAL-ROM (CRESTI; MONEGLIA, 2005) para fala de italiano. A análise qualitativa das orações completivas nas duas línguas, conduzida sobre dois subcorpora do C-ORAL-BRASIL e do C-ORAL-ROM anotados informacionalmente, é apresentada em seguida. According to Language into Act Theory (CRESTI, 2000a), on which this paper is founded, the syntax of spontaneous speech can’t be analyzed without taking into account the informational patterning dimension. Its analysis, therefore, must be different from the traditional one applied to written language. With the general aim of examining in depth spontaneous speech syntax and on the basis of adequate spontaneous speech corpora, this paper shows the first mapping of completive clauses in spoken Brazilian Portuguese corpus C-ORAL-BRASIL (RASO; MELLO, 2012), in order to make a quantitative analysis comparable with available data from spoken Italian C-ORAL-ROM corpus (CRESTI; MONEGLIA, 2005). The qualitative analysis of completive clauses in both spoken languages is then presented, conducted on two sub-corpora of C-ORAL-BRASIL and Italian C-ORAL-ROM presenting informational patterning annotation.

This paper reports on a document in which the University of Alcalá ordered a set of tapestries from the series of Alexander the Great following the pattern of the tapestry maker François Raes.

This article reports some of the main achievements of the EU-funded PRINCIPLE project in collecting high-quality language resources (LRs) in the legal domain for four under-resourced European languages, namely Croatian, Irish, Norwegian and Icelandic. After illustrating the significance of this work for developing translation technologies in the context of the European Union and the European Economic Area, the paper outlines the main steps of data collection, curation and sharing of the LRs gathered with the support of public and private data contributors. This is followed by the description of the development pipeline and key features of the state-of-the-art bespoke neural machine translation (MT) engines for the legal domain that were built using this data. The MT systems were evaluated with a combination of automatic and human methods to validate the quality of the LRs collected in the project; the high-quality LRs were subsequently shared with the wider community via the ELRC-SHARE repository. The main challenges that were encountered in this work are discussed, emphasising the importance and the key benefits of sharing high-quality digital LRs.

La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública.

Based on a qualitative case study research, this paper investigates the efficacy of indirect translation as a strategy in the translation of terminology in private legal documents from Serbian to Albanian via English in Kosovo. The aim is to examine whether this approach may improve the accuracy, quality, and availability of translation services in an under-resourced linguistic combination. Research within this subfield seems necessary in the context of Kosovo, where Serbian is a minority language and translations of private legal documents in the Albanian < > Serbian language pair have been found to be of low quality, primarily due to a lack of professional translators and resources which are specific for that combination. Two official Albanian < > Serbian translators fluent in English were recruited as participants to translate a list of terms excerpted from documents translated for official procedures. One translator provided a direct translation from Serbian to Albanian and the other an indirect translation from Serbian to Albanian via English. Despite the limitations of the research, the comparative analysis of the submitted translated terminology indicates that the indirect translation via English in the context of Kosovo may provide accuracy, quality, and availability, thereby offering members of minorities in Kosovo the potential guarantee of a fair treatment within legal procedures.

This paper proposes the attribution to the Sevillian sculptor Pedro Duque Cornejo (1678-1757) of a sculpture representing St Joachim, preserved in the church of Carmen in Popayán, Colombia. For this, it is reconstructed the creative context of the work, posing some hypotheses about its potential clients and evaluating its impact on the city, where it was copied up to three times. Its case is significant for the study of the sculpture trade between Spain and America during the eighteenth century, proving that Duque Cornejo’s workshop had and American expansion, unknown to date.

El treball analitza el model institucional dissenyat específicament per executar el Pla de recuperació, transformació i resiliència, a partir del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla esmentat, amb especial atenció a les diverses formes i instruments de col·laboració publicoprivada, tant de nova creació (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica), com preexistents (consorcis, societats mixtes), així com al paper especialment rellevant reservat a les subvencions. L’examen del dret positiu i dels diferents programes instrumentats mostra com les eines típiques de l’activitat de foment es configuren com el component principal d’aquesta col·laboració publicoprivada, amb una gran versatilitat per encarrilar els fons públics i privats i organitzar la cooperació entre empreses i entre centres de recerca, en contrast amb les limitacions que presenta l’actual configuració de la contractació pública com a motor de la recuperació econòmica.

Modern information technologies allow us to disseminate specialized knowledge through ask-an-expert forums that serve as a resource for transforming specialized concepts for a lay audience. This paper aims to add to the study of discourse production and is intended as a contribution to legal communication from a popularization-centered perspective. It considers the popularization of legal knowledge to a lay audience as a process of discursive accommodation to the reader’s knowledge base and of alignment of the cognitive levels of participants in asymmetrical interactions intermediated by explanatory strategies. Through the analysis of online legal-lay communication, the article builds a classification model of discursive strategies that allow experts, including forum lawyers, to represent complex and abstract specialized content in an intelligible way to prevent communicative problems from emerging and communicate efficiently. The findings illustrate how various popularization strategies function to align the cognitive levels of participants and eliminate knowledge asymmetries. Two types of strategy (popularization by formulation and reformulation and popularization by illustration) are analyzed and assessed. Definition as a type of popularization by reformulation, comprising 42% of all strategies found in the corpus, is the most common explanatory strategy. Metaphors employed to popularize legal knowledge by relating specialized and everyday domains of experience are the least common explanatory tools used by forum lawyers. These explanatory strategies can be combined to jointly contribute to the purpose of accommodating legal information to the knowledge base of lay forum users. This study is a vector for investigating the problems of asymmetrical interactions in institutional settings. The methodology or aspects of asymmetrical exchanges can be expanded and become an avenue for further research.

Due to the global COVID-19 pandemic, educational institutions all over the world were forced to make the executive decision of quickly and effectively transferring face-to-face classes into an online format. Issues such as technical difficulties, varying degrees of digital literacy within a given team of teachers or the question of how to preserve the essence of face-to-face classes in an online environment are among the many challenges that have affected and hindered the practice of instructors all over the world. With a focus on the teaching of Spanish as a Foreign Language (Español como Lengua Extranjera, ELE) and video-conferencing platforms such as the software known as Zoom, in this paper we discuss the importance of continuing the practice of teaching speaking in an online environment. Subsequently, we present a number of strategies that we have put into practice in our online ELE classrooms in order to try and maintain the same or very similar level of interaction between our students when compared to face-to-face classrooms.

This paper discusses the corpus of Gran Canarian Spanish gathered in 2016 in order to provide an in-depth sociolinguistic account of the lenition processes identified in the dialect. After a detailed description of the methodology and database preparation, I present two case studies showcasing the utility of such corpora. First, I show the phonetic and social factors governing the distribution of different surface variants of the underlying coda /s/, pointing to generalised variation and hence incompleteness of any of the weakening options. Second, I provide a comparison of the spontaneous speech produced by the 6 informants of the corpus with their productions from a laboratory study, which leads to the conclusion that variation is subject to yet another important factor: social setting and that the options chosen on each occasion are reflections of competing stages on the same lenition trajectory systematically applied by language users.

This paper is one of the first attempts to reconstruct the story of Afia Begum, wife —and later widow— of Abdul Hamid (a Bangladeshi immigrant in Thatcherite London), whose entry was cleared by the British Home Office in 1982, months before her husband died tragically in a fire in East London. Upon her arrival in the United Kingdom, Afia was told that her grant to stay in the country was no longer valid owing to the death of her husband; that she was now an illegal immigrant in Britain. In the process of the reconstruction, I also revisit the untold story of the Sari Squad, a group of Asian women who fought valiantly, though peacefully, to stop Afia’s deportation. Although Afia was deported on May 8, 1984, her case was heard in the European Court of Human Rights and debated in the European Parliament; in both forums, the highhandedness of the British Home Office was fiercely critiqued. By way of conclusion, I lay out a hermeneutic in which to read Afia’s story, in a literary sense, offering a skeptical stance to reading it in binary terms of success-defeat/victimization-survival of a female foreigner battling a racist state. In doing so, I draw upon Gayatri Chakravorty Spivak’s “connection between nationalism and reproductive heteronormativity”, to argue that the case of Afia’s deportation suggests that her nationality can only be —tragically— established by determining the citizenship of her husband; this ends up doubly othering and transcendentalizing her nationality, reducing her to her sociobiological reproductive heteronormativity, impregnated with the cryptic trace of her husband’s ghost which practically became the summum bonum of her deprived statehood.

This paper discusses the figure of Bishop Diego Ramírez de Villaescusa and his role as a consumer and principal of Flemish works of art. We are faced with a character integrated into the circles of political power, close to the last humanistic and cultural tendencies, whose professional career allowed him to approach the main artistic focuses of his time. As the main chaplain of the chapel of Juana, he had the opportunity to accompany her on her Flemish journey, thus accessing the luxury and sophistication of the Court of Philip the Beautiful. We will see how, taking advantage of the contacts that his position provided him, he acquired some high-quality pieces, like the book of hours of Leonor de la Vega, the Crucifixion tapestry or devotional panels, using them as present to caress different personalities. However, he would also acquire works for himself, demonstrating an interest in the art that was practiced in Brabant territory. We will also analyze the documented artistic works and their relevance to Villaescusa's understanding as patron of the arts.

In this paper the participation of Jusepe Leonardo (Calatayud, 1601-Zaragoza, ca. 1653) in the execution of paintings for the Holy Week monuments in the old church of Santa Maria de la Almudena (Madrid) is documented, as well as the manufacturing process of these architectures since 1632, in which different masters intervened. Through the payments registered in the church ledgers, it is possible to add two works to the catalogue of the painter. Both paintings, the Flagellation of Christ and the Agony in the Garden, were commissioned for the 1633 monument, but from that date their location is unknown.

El règim de conjunció lingüística al sistema educatiu català ha estat motiu de diverses controvèrsies al llarg dels anys que permeten constatar una posició a favor i una altra en contra del model. En aquest article, identifiquem els principals arguments a favor i en contra del sistema en el debat públic i n’analitzem els fonaments normatius d’acord amb les aportacions de la teoria política sobre justícia lingüística. En darrer terme, el nostre objectiu és avaluar fins a quin punt hi ha marge per a l’apropament o la reconciliació entre els arguments de les dues posicions. El nostre argument principal és que les dues posicions, que han emprat raonaments força estables al llarg del temps amb una tendència compartida a evitar arguments explícitament d’identitat, poden tenir cert marge d’apropament. Algunes interpretacions dels valors que fonamenten els arguments d’ambdues posicions, com els ideals de tracte igual de llengües, la igualtat d’oportunitats individuals o la garantia del pluralisme, podrien sostenir un sistema lingüístic de conjunció lingüística a l’escola en què el català tingués un paper prominent, el castellà gaudís d’un reconeixement suficient i es garantís una competència igual en ambdues llengües en finalitzar el període escolar.

El "dret a decidir", que es concediria a part de la població d'un estat, no està recollit expressament en les constitucions. Quan s’hi acosten certs conceptes, com ara el dret a l’autodeterminació, la demanda del dret a decidir requereix cada vegada més un fonament separat per evitar els obstacles, tant internacionals com constitucionals, a la secessió unilateral. Tot i que els contorns d’aquest dret continuen sent ambigus, el seu estatus constitucional comença a concretar-se a través de la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol en particular que, per rebutjar aquest dret en la seva versió extrema (secessió unilateral), en consagra tanmateix la seva existència en una sentència del 2014. Tot i que és lògic que els estats contestin aquest dret des d’un punt de vista estrictament constitucional, no és menys cert que aquesta demanda expressa un desig polític. La dimensió política del conflicte entre l’Estat i l’entitat que reivindica el dret a decidir marca, sens dubte, els límits de la comprensió estrictament constitucional d’aquest dret. No obstant això, el dret constitucional manté un paper d’importància primordial a l’hora de definir les garanties democràtiques que podrien envoltar l’exercici d’aquest dret.