Search

Abstract Background The composition and distribution of fatty acids (FA) are important factors determining the quality, flavor, and nutrient value of meat. In addition, FAs synthesized in the body participate in energy metabolism and are involved in different regulatory pathways in the form of signaling molecules or by acting as agonist or antagonist ligands of different nuclear receptors. Finally, synthesis and catabolism of FAs affect adaptive immunity by regulating lymphocyte metabolism. The present study performed genome-wide association studies using FA profiles of blood, liver, backfat and muscle from 432 commercial Duroc pigs. Results Twenty-five genomic regions located on 15 Sus scrofa chromosomes (SSC) were detected. Annotation of the quantitative trait locus (QTL) regions identified 49 lipid metabolism-related candidate genes. Among these QTLs, four were identified in more than one tissue. The ratio of C20:4n-6/C20:3n-6 was associated with the region on SSC2 at 7.56–14.26 Mb for backfat, liver, and muscle. Members of the fatty acid desaturase gene cluster (FADS1, FADS2, and FADS3) are the most promising candidate genes in this region. Two QTL regions on SSC14 (103.81–115.64 Mb and 100.91–128.14 Mb) were identified for FA desaturation in backfat and muscle. In addition, two separate regions on SSC9 at 0 – 14.55 Mb and on SSC12 at 0–1.91 Mb were both associated with the same multiple FA traits for backfat, with candidate genes involved in de novo FA synthesis and triacylglycerol (TAG) metabolism, such as DGAT2 and FASN. The ratio C20:0/C18:0 was associated with the region on SSC5 at 64.84–78.32 Mb for backfat. Furthermore, the association of the C16:0 content with the region at 118.92–123.95 Mb on SSC4 was blood specific. Finally, candidate genes involved in de novo lipogenesis regulate T cell differentiation and promote the generation of palmitoleate, an adipokine that alleviates inflammation. Conclusions Several SNPs and candidate genes were associated with lipid metabolism in blood, liver, backfat, and muscle. These results contribute to elucidating the molecular mechanisms implicated in the determination of the FA profile in different pig tissues and can be useful in selection programs that aim to improve health and energy metabolism in pigs.

El canvi de cicle polític, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple a la situació legal del català a les Illes. Les primeres accions adoptades en matèria lingüística provoquen conseqüències negatives per a la llengua i la cultura de les Balears. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament. Aquests retrocessos aflebeixen la llengua catalana i fan que la seva situació sigui fràgil i inestable, amb el perill cert que cada vegada sigui més difícil recuperar el camí ja recorregut.

Les disposicions normatives que incideixen en l’estatus jurídic del català, corresponents a la darrera etapa de la X legislatura, es mantenen en un context polític favorable al reforçament de la llengua catalana. Continua la producció de disposicions que impulsen el procés de normalització lingüística, a través de l’activitat de foment o de subvencions en diferents àmbits. Però els resultats de les eleccions autonòmiques i les noves majories en el Parlament balear dibuixen un escenari preocupant per a la situació de la llengua catalana. Pel que fa a la conflictivitat, resulta especialment destacable la STC 37/2023, de 19 d’abril, que es pronuncia sobre la suposada vulneració del dret a la tutela judicial efectiva a causa de la negativa d’un òrgan jurisdiccional a traduir al castellà una interlocutòria que inicialment havia estat redactada en català.

L’impuls per part del legislador per reforçar la presència del català en les polítiques de joventut i en les activitats de lleure educatiu demostra l’interès de l’actual majoria política en el Parlament per recuperar els usos i el prestigi de la llengua pròpia oficial en tots els àmbits. En aquest període també s’ha millorat la regulació sobre l’exigència de la capacitació lingüística de les persones que participen en els processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En l’esfera competencial, s’ha arribat a la resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l’hora de regular la llengua en les senyalitzacions de trànsit. En l’àmbit parlamentari i polític, continuen els retrets de les formacions conservadores sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics. També segueixen les controvèrsies sobre el règim lingüístic a l’ensenyament. De moment, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació de secundària.

La Llei d’educació de les Illes Balears estableix les coordenades bàsiques de l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials. El legislador incorpora els principis inclosos en la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de mínims. S’estableix una presència mínima (que es podrà veure incrementada) de la llengua catalana en la meitat de l’horari escolar. Destaca la rellevància del sistema educatiu per a garantir que els alumnes assoleixen el domini oral i escrit de les dues llengües oficials en acabar l’etapa d’ensenyament obligatori. Esmenta el caràcter vertebrador de la llengua catalana en la construcció d’un sistema plurilingüe i facilita que la llengua catalana sigui normalment usada en el model educatiu balear. No exclou el castellà com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, que podrà usar-se fins a un màxim de la meitat de l’horari, segons el que disposi el projecte lingüístic de centre. Tot i que durant el procés legislatiu es varen teixir importants acords al voltant del model lingüístic, finalment el consens no va ser possible. La qual cosa pot posar en perill la continuïtat i l’estabilitat d’un dels pilars fonamentals del sistema educatiu balear.

Durant l’interval que comprèn aquesta crònica, els drets i deures lingüístics en l’àmbit de l’educació i de la sanitat han estat, novament, els temes que han generat major controvèrsia. Els principis lingüístics continguts en el Projecte de llei d’Educació que es tramita en el Parlament i els casos de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut han tornat a centrar els debats entre les diferents forces parlamentàries i també han estat presents en les actuacions i propostes de les entitats cíviques en defensa de la llengua catalana. Tot això, coincidint amb la confirmació per part del Tribunal Suprem de la nul·litat del decret que regula la competència lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears i coincidint també amb la molt necessària iniciativa liderada per la Direcció General de Política Lingüística i la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per reforçar l’ús del català en l’àmbit de la justícia.

La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut a nivell parlamentari el debat en relació amb els drets lingüístics i l’ús de la llengua catalana en espais tan sensibles con la salut. Es plantegen algunes iniciatives positives davant el problema estructural de l’ús del català en l’Administració de justícia de les Illes Balears. En l’àmbit jurisdiccional, el Tribunal Suprem inadmet el recurs de cassació en relació amb una de les sentències que anul·len determinats preceptes del decret que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut.

“L’impuls dels drets lingüístics també en època de crisi” La greu emergència sanitària ha seguit condicionant tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Mentrestant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre la unitat lingüística i envers l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles com l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, s’han resolt controvèrsies sobre els coneixements de la llengua catalana en l’àmbit de la Funció Pública. A final d’any, i per reforçar la seguretat lingüística, es posa en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.

La greu emergència sanitària ha afectat sense excepcions tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Entre tant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles con l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, les Sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia admeten que la capacitació lingüística dels empleats del Servei de Salut permetrà conformar l’ús del català com a llengua amb capacitat de servei, però anul·len el decret que estableix el requisit del català per a l’accés i la promoció al personal sanitari.

Abstract Background Feed efficiency (FE) has a major impact on the economic sustainability of pig production. We used a systems-based approach that integrates single nucleotide polymorphism (SNP) co-association and gene-expression data to identify candidate genes, biological pathways, and potential predictors of FE in a Duroc pig population. Results We applied an association weight matrix (AWM) approach to analyse the results from genome-wide association studies (GWAS) for nine FE associated and production traits using 31K SNPs by defining residual feed intake (RFI) as the target phenotype. The resulting co-association network was formed by 829 SNPs. Additive effects of this SNP panel explained 61% of the phenotypic variance of RFI, and the resulting phenotype prediction accuracy estimated by cross-validation was 0.65 (vs. 0.20 using pedigree-based best linear unbiased prediction and 0.12 using the 31K SNPs). Sixty-eight transcription factor (TF) genes were identified in the co-association network; based on the lossless approach, the putative main regulators were COPS5, GTF2H5, RUNX1, HDAC4, ESR1, USP16, SMARCA2 and GTF2F2. Furthermore, gene expression data of the gluteus medius muscle was explored through differential expression and multivariate analyses. A list of candidate genes showing functional and/or structural associations with FE was elaborated based on results from both AWM and gene expression analyses, and included the aforementioned TF genes and other ones that have key roles in metabolism, e.g. ESRRG, RXRG, PPARGC1A, TCF7L2, LHX4, MAML2, NFATC3, NFKBIZ, TCEA1, CDCA7L, LZTFL1 or CBFB. The most enriched biological pathways in this list were associated with behaviour, immunity, nervous system, and neurotransmitters, including melatonin, glutamate receptor, and gustation pathways. Finally, an expression GWAS allowed identifying 269 SNPs associated with the candidate genes’ expression (eSNPs). Addition of these eSNPs to the AWM panel of 829 SNPs did not improve the accuracy of genomic predictions. Conclusions Candidate genes that have a direct or indirect effect on FE-related traits belong to various biological processes that are mainly related to immunity, behaviour, energy metabolism, and the nervous system. The pituitary gland, hypothalamus and thyroid axis, and estrogen signalling play fundamental roles in the regulation of FE in pigs. The 829 selected SNPs explained 61% of the phenotypic variance of RFI, which constitutes a promising perspective for applying genetic selection on FE relying on molecular-based prediction.

Abstract Background To date, the molecular mechanisms that underlie residual feed intake (RFI) in pigs are unknown. Results from different genome-wide association studies and gene expression analyses are not always consistent. The aim of this research was to use machine learning to identify genes associated with feed efficiency (FE) using transcriptomic (RNA-Seq) data from pigs that are phenotypically extreme for RFI. Methods RFI was computed by considering within-sex regression on mean metabolic body weight, average daily gain, and average backfat gain. RNA-Seq analyses were performed on liver and duodenum tissue from 32 high and 33 low RFI pigs collected at 153 d of age. Machine-learning algorithms were used to predict RFI class based on gene expression levels in liver and duodenum after adjusting for batch effects. Genes were ranked according to their contribution to the classification using the permutation accuracy importance score in an unbiased random forest (RF) algorithm based on conditional inference. Support vector machine, RF, elastic net (ENET) and nearest shrunken centroid algorithms were tested using different subsets of the top rank genes. Nested resampling for hyperparameter tuning was implemented with tenfold cross-validation in the outer and inner loops. Results The best classification was obtained with ENET using the expression of 200 genes in liver [area under the receiver operating characteristic curve (AUROC): 0.85; accuracy: 0.78] and 100 genes in duodenum (AUROC: 0.76; accuracy: 0.69). Canonical pathways and candidate genes that were previously reported as associated with FE in several species were identified. The most remarkable pathways and genes identified were NRF2-mediated oxidative stress response and aldosterone signalling in epithelial cells, the DNAJC6, DNAJC1, MAPK8, PRKD3 genes in duodenum, and melatonin degradation II, PPARα/RXRα activation, and GPCR-mediated nutrient sensing in enteroendocrine cells and SMOX, IL4I1, PRKAR2B, CLOCK and CCK genes in liver. Conclusions ML algorithms and RNA-Seq expression data were found to provide good performance for classifying pigs into high or low RFI groups. Classification was better with gene expression data from liver than from duodenum. Genes associated with FE in liver and duodenum tissue that can be used as predictive biomarkers for this trait were identified.

El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi de igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública.

Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora —impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986—, però, també, per moments de retrocessos i estacaments. Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsa un seguit de mesures que afecten la presència de la llengua catalana en les institucions, en l'educació i en l'esfera pública. La política lingüística de l’executiu en aquesta etapa significa, en realitat, una revisió integral del marc jurídic i lingüístic a les Illes Balears, que no facilita l’ús habitual i normal, oral i escrit, del català a l’Administració pública, l’ensenyament o els mitjans de comunicació, i que debilita la condició de la llengua pròpia oficial. El restabliment del marc jurídic del català per part del Parlament de les Illes Balears a l’inici de la IX Legislatura —materialitzat en la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril de normalització lingüística de les Illes Balears; i en la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català a l’àmbit de la funció pública— dona un nou impuls a l’ús de la llengua pròpia de les Illes en la vida institucional i social.

Abstract Background Gut microbial composition plays an important role in numerous traits, including immune response. Integration of host genomic information with microbiome data is a natural step in the prediction of complex traits, although methods to optimize this are still largely unexplored. In this paper, we assess the impact of different modelling strategies on the predictive capacity for six porcine immunocompetence traits when both genotype and microbiota data are available. Methods We used phenotypic data on six immunity traits and the relative abundance of gut bacterial communities on 400 Duroc pigs that were genotyped for 70 k SNPs. We compared the predictive accuracy, defined as the correlation between predicted and observed phenotypes, of a wide catalogue of models: reproducing kernel Hilbert space (RKHS), Bayes C, and an ensemble method, using a range of priors and microbial clustering strategies. Combined (holobiont) models that include both genotype and microbiome data were compared with partial models that use one source of variation only. Results Overall, holobiont models performed better than partial models. Host genotype was especially relevant for predicting adaptive immunity traits (i.e., concentration of immunoglobulins M and G), whereas microbial composition was important for predicting innate immunity traits (i.e., concentration of haptoglobin and C-reactive protein and lymphocyte phagocytic capacity). None of the models was uniformly best across all traits. We observed a greater variability in predictive accuracies across models when microbiability (the variance explained by the microbiome) was high. Clustering microbial abundances did not necessarily increase predictive accuracy. Conclusions Gut microbiota information is useful for predicting immunocompetence traits, especially those related to innate immunity. Modelling microbiome abundances deserves special attention when microbiability is high. Clustering microbial data for prediction is not recommended by default.

Este artículo analiza la cobertura mediática de los abusos sexuales a las mujeres entre 2015 y 2020, en el contexto de la aparición del movimiento MeToo, iniciado el 2017 en los Estados Unidos. La muestra la forman dos diarios generalistas españoles, El País y El Mundo, y se revisa cómo han informado de los casos del productor Harvey Weinstein, del director de cine Roman Polanski y del cantante Plácido Domingo. De 1.625 piezas periodísticas se hace un análisis cualitativo, con categorías periodísticas de protagonismo de víctima y victimario, descripción de personaje y sus acciones, fuentes aludidas, recurrencia a voces expertas y si se referencian o no las leyes contra el abuso sexual. Los tres ejemplos escogidos indican un cambio en los últimos tres años del tratamiento de los medios de los abusos sexuales en la llamada era Me Too, en dirección al empoderamiento de la víctima y a la pérdida de credibilidad del abusador. En el caso de Weinstein esto es más notable y claramente ha llevado el tema de los abusos sexuales a la agenda mundial; en el de Polanski se produjo un aumento del número de noticias sobre los abusos 43 años después de que sucedieran; por último, se duplicó el número de menciones a Plácido Domingo de un año para otro. Cualitativamente, incluso las noticias más estrictas enfatizan la gravedad de los hechos y las piezas de opinión hablan de forma negativa, en muchos casos situándolos en un contexto de lucha feminista a escala global, a pesar de que se detecta todavía la deificación del abusador artista.