Search

[ca] Les relacions filogenètiques a l'interior del gènere Consolida i entre els gèneres Consolida i Aconitella han estat posades de manifest com a resultat de la comparació de dades anatòmiques, cariològiques i morfològiques. Aquesta investigació ha confirmat la correcció de Ja divisió intragenèrica del gènere Consolida, proposada per E. Huth (1895), per a tres de les cinc seccions que creixen al territori de la U.R.S.S. El rang taxonòmic ha estat especificat per al grup més mòdem i evolutivament avançat d'espècies del gènere Aconitella. que és considerat per molts autors a l'interior dels límits del gènere Consolida. La posició taxonòmica d'Aconitella barbata (Bunge) Sojék, les característiques morfològiques de la qual són intermèdies entre els gèneres Aconitella i Consolida, ha estat precisada exactament. Les tendències evolutives principals de la tribu Delphineae han estat identificades: a partir del gènere mesofitic completament perenne Aconitum, que és el més primitiu en els aspectes anatòmics, cariològics imorfològics, a través d'una sèrie de formes desconegudes, cap al gènere Delphinium; i també, a partir dels representants anuals de la secció Delphinium del subgènere Delphinium, cap als gèneres Consolida i Aconitella.

[ca] Es presenta un estudi morfològica-biomètric de les granes dels tàxons del gènere Aconitum L. presents a la Península Ibèrica. Es tracten aspectes que fan referència a: 1) disposició de les granes al fol-licle. 2) definició de paràmetres (forma general i ornamentació de l'episperma), 3) biometria i 4) descripció de les granes dels representants ibèrics. Els microcaràcters relacionats fonamentalment amb el relleu epispèrmic, forma i ornamentació de la base d'inserció (hílum i cél-lules umbil-licals), són els que es mostren més útils per discriminar els tàxons i els que proporcionen més informació filogenètica. Els resultats Que s'exposen coincideixen, en línies generals, amb els d'altres autors (Seitz, 1969; Cappeletti & Poldini, 1984). Es presenten, tan mateix, discrepàncies importants pel que fa a la morfologia seminal, en especial de l'ornamentació de l'episperma, en les espècies A. anthora. A. Napellus s.l., A. Burnatii i A. vulparia subsp. ranunculifolium. Es presenta, sovint, polimorfisme seminal en les diferentes poblacions, amades geogràficament, d'una mateixa espècie o subspècie. tant en el context ibèric com d'Europa central i meridional. Es conclou que aquest polimorfisme és una manifestació més de la plasticitat fe no típica del gènere, particularment intensa en tes espècies colonitzadores d'àmplia valència ecològica (A . napellus, s.l.; A. vulparia. s.l.), possiblement conseqüència de la deriva genètica de les poblacions.

[ca] Les característiques avançades de Delphinium L. subgèn. Delphinium (tàxons anuals) són comparades amb les del subgèn. Delphinastrum (DC.) Wang i del subgèn. Oligophyllon Dimitrova (tàxons perennes). La morfologia norai mostra un intercanvi de funcions entre els pètals laterals i els pètals superiors i l'estructura de la inflorescència de molts tàxons anuals afavoreix un augment de les taxes de geitonogàmia-autogàmia. L'evolució dels cariotips és basada en una disminució de la longitud total dels cromosomes i en un increment del grau d'asimetria; el nombre cromosòmic roman constant per a totes les espècies anuals (2n = 16). l'eficàcia de la dispersió de les espècies anuals és mes gran que no pas la de les espècies perennes, per causa d'un increment en la producció de granes i per l'augment de la flotabilitat. tant a l'aire com a l'aigua. D'altres característiques adaptatives avançades són l'adquisició de noves defenses químiques i l'aparició d'un nou tipus embriogènic. Els nínxols ecològics del subgèn. Delphiniumcorresponen a hàbitats oberts i alterats, en comparació amb els hàbitats estables i relativament tancats dels subgèneres Delphinastrum i Oligophyllon. Es presenta una hipòtesi global de les tendències evolutives observades en anuals vs. perennes en connexió amb consideracions biogeogràfiques, així com un taxonòmic final.