Search

La morfologia de les granes de 28 espècies de Delphinium recollides a Turquia ha estat estudiada per mitjà de la Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER). Quatre tipus principals de granes són reportats: subgloboses amb anells continus de lamelles, subpiramidals amb esquames amples o primes, subpiramidals allargades amb esquames i sector-esferoïdals reticulades, que es corresponen amb les seccions reconegudes en els sistemes taxonòmics habituals del gènere, cosa que indica llur bona resolució taxonòmica. Es discuteixen les implicacions biogeogràfiques i sistemàtiques.

S'estudia la morfologia de les càpsules i les granes de les espècies d' Euphorbia aggr. flavicoma a l'Europa Occidental. S'ha investigat un total de 1500 granes de 13 tàxons amb microscopi òptic, microscopi electrònic de rastreig i lupa bincular. Les dades han estat sotmeses a una anàlisi multivariant i es presenta el corresponent dendrograma. Al final del treball s'aporta una clau que permet distingir els tàxons a nivell d'espècie per mitjà de caràcters de la càpsula i de la grana.

[ca] Les característiques avançades de Delphinium L. subgèn. Delphinium (tàxons anuals) són comparades amb les del subgèn. Delphinastrum (DC.) Wang i del subgèn. Oligophyllon Dimitrova (tàxons perennes). La morfologia norai mostra un intercanvi de funcions entre els pètals laterals i els pètals superiors i l'estructura de la inflorescència de molts tàxons anuals afavoreix un augment de les taxes de geitonogàmia-autogàmia. L'evolució dels cariotips és basada en una disminució de la longitud total dels cromosomes i en un increment del grau d'asimetria; el nombre cromosòmic roman constant per a totes les espècies anuals (2n = 16). l'eficàcia de la dispersió de les espècies anuals és mes gran que no pas la de les espècies perennes, per causa d'un increment en la producció de granes i per l'augment de la flotabilitat. tant a l'aire com a l'aigua. D'altres característiques adaptatives avançades són l'adquisició de noves defenses químiques i l'aparició d'un nou tipus embriogènic. Els nínxols ecològics del subgèn. Delphiniumcorresponen a hàbitats oberts i alterats, en comparació amb els hàbitats estables i relativament tancats dels subgèneres Delphinastrum i Oligophyllon. Es presenta una hipòtesi global de les tendències evolutives observades en anuals vs. perennes en connexió amb consideracions biogeogràfiques, així com un taxonòmic final.

S'han estudiat els nombres cromosòmics i l'estructura deis cariotipus de 15 poblacions nordafricanes de Delphinium L. sect. Delphinium. Delphinium balansae Boiss. & Reuter, amb cariotipus mes simètric, apareix com a possible ancestre perenne de la resta d’espècies anuals amb cariotipus més asimètric i més curt. Es proposa una reorganització taxonòmica de la secció, d'on es descriu en dues series noves (ser. Macropetala ser. nova i ser. Balansae ser. nova.) i es proposen dues combinacions noves (D. nanum subsp. alboliliaceum and D. nanum subsp. elongatum).

Se aportan nuevos datos sobre la anatomía, ciclo biológico, morfología de la semilla, ecología y nomenclatura de Halopeplis amplexicaulis (Vahl) Cesati & al., único representante del género Halopeplis Ung.-Sternb. (Salicorniaceae en la Península Ibérica. Se describe el polen y se estudia el número cromosómico por primera vez en el género.