Search

El poema «Poderoso dominable» (ID 6787) de Juan Alfonso de Baena se basa en una contienda entre Juan Agraz y Juan Marmolejo desarrollada en dos intercambios: comienza con el decir «Acordado avemos nós» (ID 1863), en el que Agraz abre la retahíla de pullas hacia su oponente, y se prolonga en la tensó «Mala nueba de la tierra» (ID 1865), también iniciada por él, en la que escuchamos en estrofas alternas las voces de ambos. La incorporación de la pieza de Baena a esta serie burlesca, de la que también forma parte otro texto monológico de Agraz infamando a Marmolejo, resulta fundamental: no solo evidencia la conexión literaria y vital del autor con estos poetas, coetáneos suyos, sino que permite afrontar con garantías la edición del poema «Poderoso dominable», que adquiere pleno sentido en el conjunto.

Aquest article se centra en l’estudi del tractament de l’erotisme en algunes de les composicions pòetiques de Francesc Fontanella (1622-1682/3). El treball estudia quinze epístoles literàries que l’autor va dedicar a les monges dels convents dels Àngels i de Jerusalem de Barcelona durant la dècada de 1640. Es divideix en dues parts; a la primera s’identifiquen les composicions objecte d’estudi, es presenten breument i s’aclareixen alguns problemes relacionats amb la seva transmissió. A la segona s’analitzen detalladament totes les referències eròtiques presents als textos. Aquesta anàlisi, d’una banda, permet presentar una interpretació del sentit argumental del conjunt epistolar. D’altra banda, permet de presentar una caracterització de la visió fontanellana de l’eròtic. Això últim es fa comprant aquesta visió amb l’habitual en el temps del barroc, i analitzant les estratègies retòriques i de representació de que l’autor se serveix en el tractament de l’erotisme. This article focuses on the study of the treatment of eroticism in some of the poetic compositions from Francesc Fontanella (1622-1682/3). The paper studies fiften literary epistles whisch Fontanella dedicated to the nuns of the convent of Els Àngels and Jerusalem of Barcelona during the 1640s. It is divided into two parts; to first, the compositions under study are identified and presented briefly, and some issues related to the transmission of these textes are clarified. The second part discusses in detail all erotic references present in text. This analysis, on one hand, allows to present an interpretation of the meaning of the whole story contained in the letters. Moreover, it allows to present a characterization of the erotic vision of Fontanella. This is done by comparing this vision with the usual one at the time of baroque, as well as by analyzing the rhetorical strategies and the representation strategies that the author uses in the treatment of eroticism

Copyright of E-Journal of Portuguese History is the property of Brill Academic Publishers and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Em 1817, o médico italiano Luís Vicente de Simoni chegou ao Rio de Janeiro, onde viveu por mais de seis décadas, até sua morte, em 1881. Durante o tempo em que trabalhou nas instituições de saúde desta cidade, De Simoni também atuou nos campos da tradução e da produção literária, e alguns de seus escritos foram voltados para temas médicos. O presente artigo examina esses escritos, procurando sondar as diversas articulações entre medicina e literatura presentes na obra do médico oitocentista.