7 results on '"Drets socials"'
Search Results
2. THE FINANCIAL CRISIS AND SOCIAL RIGHTS IN THE PUBLIC POLICIES OF THE GENERALITAT.
- Author
-
Carrillo, Marc
- Subjects
FINANCIAL crises ,SOCIAL & economic rights - Abstract
Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2018
3. L’impacte de la crisi sobre els drets de l’àmbit social - El impacto de la crisis sobre los derechos del ámbito social - The Impact of the Crisis on Social Rights
- Author
-
Marc Carrillo
- Subjects
Drets socials ,dret al treball ,dret a la negociació col•lectiva ,dret a l’habitatge ,dret de propietat ,pensió de jubilació ,decret llei ,crisi econòmica - Derechos sociales ,derecho al trabajo ,derecho a la negociación colectiva ,derecho a la vivienda ,derecho de propiedad ,pensión de jubilación ,decreto ley ,crisis económica - Social rights ,right to work ,right to bargain collectively ,right to housing ,right to property ,retirement pension ,law-decree ,economic crisis. ,Law ,Law in general. Comparative and uniform law. Jurisprudence ,K1-7720 - Abstract
L’objecte d’aquest treball analitza, sense cap pretensió exhaustiva, l’impacte jurídic que han tingut les mesures preses sobre alguns dels drets de l’àmbit social, mitjançant la legislació d’urgència, per a fer front a la crisi econòmica i financera. En aquest sentit s’estudien els efectes sobre els drets laborals, el dret a l’habitatge i a algunes prestacions socials.El objeto de este trabajo analiza, sin ninguna pretensión exhaustiva, el impacto jurídico que han tenido las medidas tomadas sobre algunos de los derechos del ámbito social, mediante la legislación de urgencia, para hacer frente a la crisis económica y financiera. En este sentido se estudian los efectos sobre los derechos laborales, el derecho a la vivienda y a algunas prestaciones sociales.This article analyses, without any attempt to be exhaustive, the legal impact that different measures taken to face the economic and financial crisis through legislation foreseen for urgent circumstances has had on some social rights. In this sense, we specifically focus on the effect of such measures in relation to labour rights, the right to housing and some social benefits.
- Published
- 2013
4. Els drets socials dels emigrants
- Author
-
Gonzalo Maestro Buelga
- Subjects
Drets socials ,emigració ,dignitat de la persona ,llibertats socials ,Law ,Law in general. Comparative and uniform law. Jurisprudence ,K1-7720 - Abstract
Aquest treball pretén aproximar-se a l'estatut jurídic dels drets socials dels emigrants. El problema fonamental que es planteja és el de l'especial precarietat dels emigrants en situació d'irregularitat (manca de permís de residència i de treball); en aquest col·lectiu, la regularitat administrativa actua com a filtre d'accés als drets socials. Els problemes de constitucionalitat emergeixen precisament d'aquesta situació. Els emigrants en situació regular gaudeixen, en essència, dels mateixos drets socials que els espanyols, raó per la qual els problemes que presenten són els generals d'aquesta categoria de drets. Les llibertats socials en són l'excepció fonamental, ja que es distancien de l'exigència de la regularitat administrativa per accedir a aquests drets. La construcció jurisprudencial sobre la dignitat humana com a criteri d'accés als drets no s'ha traspassat a la ciutadania social dels emigrants irregulars, els quals, ras i curt, no en tenen.
- Published
- 2010
5. Els drets socials, avui
- Author
-
José Luis Cascajo Castro
- Subjects
Ciutadania social ,Drets socials ,Principis i drets estatutaris ,Estatuts d'autonomia ,Recents concepcions dels drets socials. ,Law ,Law in general. Comparative and uniform law. Jurisprudence ,K1-7720 - Abstract
El punt de partida són els recents catàlegs de drets socials en els diferents nivells territorials. El treball parteix del nou marc juridicopositiu vigent, ja que és el que reflecteix les necessitats i aspiracions vitals presents. A la problemàtica constitucional ja coneguda d’aquesta figura afegeix, ara, la reflexió sobre la seva dimensió descentralitzada amb motiu de les últimes reformes estatutàries i de decisions recents del Tribunal Constitucional sobre la matèria. Es pretén explicar el significat i l’abast dels drets socials des de la seva nova positivització tant supranacional com autonòmica, buscant evitar la seva tendència crònica a la devaluació normativa. La implementació descentralitzada d’aquests drets obre un nou camp de reflexió que revitalitzen les últimes concepcions dels drets socials a càrrec d’autors com Alexy i Ferrajoli, entre d’altres. L’autor del treball recull els vells i nous tòpics doctrinals sobre aquest tema per tractar de descriure de manera succinta l’estat actual de la qüestió. Es pretén recordar també que la qüestió central no versa tant sobre els aspectes jurídics de positivització d’aquests drets, sinó més aviat sobre els mitjans d’implementació que requereixen aquests drets. La lectura crítica d’aportacions recents a la teoria constitucional dels drets socials i el seu impacte en la doctrina espanyola ocupen també una part d’aquest treball. Es conclou apuntant la necessitat de trobar un nou marc doctrinal que permeti repensar una figura tan compromesa. Tampoc hi manca una al·lusió a les esperances fallides que representa el contingut normatiu de l’article 47 de la Constitució vigent.
- Published
- 2009
6. El dret a l'habitatge com a dret social: implicacions constitucionals
- Author
-
Gerardo Pisarello Prados
- Subjects
Dret a l'habitatge ,drets socials ,drets constitucionals ,drets fonamentals ,dret internacional dels drets humans. ,Law ,Law in general. Comparative and uniform law. Jurisprudence ,K1-7720 - Abstract
El derecho a una vivienda digna y, en general, los derechos habitacionales cuentan con un amplio reconocimiento en el sistema internacional y regional de protección de derechos humanos, así como en los ordenamientos constitucionales internos. En el caso español, si bien la doctrina y el Tribunal Constitucional se han mostrado reticentes a deducir de este reconocimiento el carácter fundamental del derecho, sus potencialidades jurídicas son innegables. El presente artículo intenta mostrar algunos de los estándares internacionales, estatales, autonómicos e incluso municipales que deberían informar las actuales políticas en el ámbito de la vivienda y del urbanismo, concebidas no como simples políticas coyunturales y discrecionales sino como políticas fundadas en derechos.
- Published
- 2009
7. Emprenedoria urbana enfront de la política d'habitatge social: una anàlisi de el programa brasiler d'habitatge 'Minha Casa Minha Vida' en l'estat de Rio de Janeiro
- Author
-
Pedro Henrique Ramos Prado Vasques and Angela Moulin S. Penalva Santos
- Subjects
Gestió del creixement urbà ,Urbanisme [Àrees temàtiques de la UPC] ,Social rights ,Política d'habitatge ,Housing policy -- Brazil ,Derechos sociales ,Housing -- Brazil -- Rio de Janeiro ,Política de l'habitatge -- Brasil ,Gestión del crecimiento urbano ,Housing program ,Drets socials ,Political science ,Rio de Janeiro ,Urban growth management ,Housing policy ,Política de vivienda ,Habitatge -- Brasil -- Rio de Janeiro ,Humanities - Abstract
A pesar de la centralidad de la vivienda en las políticas urbanas, Brasil habría tenido solo una política de vivienda a partir de 1964. Sin embargo, el uso de recursos públicos para este asunto solo comenzó a ocurrir en 2009 a través del programa Minha Casa Minha Vida (MCMVP). Se centró en la construcción subsidiada de nuevas viviendas utilizando recursos públicos o mediante normas financieras menos costosas. En ese momento, la estrategia del gobierno federal implicaba una convergencia de las demandas sociales con la alternativa de enfrentar la crisis de 2008 mediante la adopción de medidas anticíclicas, con la construcción civil desempeñando un papel destacado en esta dinámica. Para comprender el tamaño de MCMVP, para octubre de 2018, ya se habían invertido alrededor de $ 115 mil millones de dólares en el programa, siendo Río de Janeiro el sexto estado que recibió la mayor cantidad de recursos. En el curso de su implementación, el discurso utilizado fue que la provisión de vivienda social estaría justificada como una alternativa viable que supuestamente dialogaría con las diversas dimensiones asociadas con el derecho a la vivienda. Sin embargo, a pesar de las promesas del gobierno federal, MCMVP contribuyó al crecimiento horizontal de las ciudades, por regla general, hacia las periferias de los centros urbanos y las áreas más pobres, una dinámica que se ha observado ampliamente en el país desde el comienzo del proceso de urbanización. Considerando este escenario, el presente trabajo tiene como objetivo analizar la implementación del programa, prestando especial atención al Estado de Río de Janeiro y su capital, en base a los datos solicitados al gobierno federal a fines de 2018. Dichos datos incluyen el número de unidades de vivienda contratadas, así como los montos involucrados, y considere tanto la variable de tiempo (por año), como la económica (por rango de ingresos atendidos por los proyectos) y territorial (para estados, ciudades, capitales estatales y área de planificación de la capital de Río de Janeiro). En el modelo analítico desarrollado, además de los montos totales invertidos en el país, solo se analizaron los datos que se refieren a los 10 estados más representativos (en número de unidades contratadas y recursos gastados). Con respecto a los municipios brasileños, solo se seleccionaron las capitales de los estados y aquellos con más de 100 mil habitantes, donde hay una mayor demanda de vivienda. Estos, a su vez, fueron categorizados considerando si pertenecían o no a un área metropolitana en particular. Finalmente, el análisis de la capital del estado de Río de Janeiro se realizó con base en las áreas de planificación definidas por el ejecutivo municipal. La observación del MCMVP a partir de este conjunto de datos tiene dos objetivos principales. Primero, para explicar los límites de la dimensión social de la política de vivienda pública en función de sus resultados verificados, especialmente en lo que respecta a la promoción del derecho a la ciudad. En segundo lugar, para ilustrar en qué medida el programa ha ayudado a intensificar el crecimiento horizontal de la capital hacia sus regiones periféricas y pobres. Con respecto al primero, el estudio indicó que, en el caso de Río de Janeiro, el MCMVP se usó principalmente en respuesta a los retiros realizados bajo el discurso de la preparación de la ciudad para megaeventos deportivos (por ejemplo, Juegos Olímpicos y Copa Mundial de la FIFA), limitando su incidencia bajo demanda preexistente de vivienda social. En el segundo, la ubicación de las viviendas sociales en el oeste y norte de la capital reitera las afirmaciones de que el programa habría estimulado el crecimiento de las periferias pobres de la capital. Sin embargo, fue posible observar algunos esfuerzos del ejecutivo municipal para limitar la incidencia de MCMVP, autorizando nuevos proyectos de vivienda solo en regiones con alguna infraestructura urbana. Los resultados reafirman la fuerza del emprendimiento frente a una narrativa del urbanismo social, es decir, una trampa de planificación urbana que aún no ha sido posible eliminar en Brasil. Tot i la centralitat de l'habitatge en les polítiques urbanes, el Brasil hauria tingut només una política d'habitatge a partir de 1964. No obstant això, l'ús de recursos públics per a aquest assumpte només va començar a ocórrer el 2009 a través de el programa Minha Casa Minha vida (MCMVP). Es va centrar en la construcció subsidiada de nous habitatges utilitzant recursos públics o mitjançant normes financeres menys costoses. En aquest moment, l'estratègia de govern federal implicava una convergència de les demandes socials amb l'alternativa d'enfrontar la crisi de 2008 mitjançant l'adopció de mesures anticícliques, amb la construcció civil exercint un paper destacat en aquesta dinàmica. Per comprendre la mida de MCMVP, per a octubre de 2018, ja s'havien invertit al voltant de 115 $ mil milions de dòlars en el programa, sent Rio de Janeiro el sisè estat que va rebre la major quantitat de recursos. En el curs de la seva implementació, el discurs utilitzat va ser que la provisió d'habitatge social estaria justificada com una alternativa viable que suposadament dialogaria amb les diverses dimensions associades amb el dret a l'habitatge. No obstant això, tot i les promeses de govern federal, MCMVP va contribuir a el creixement horitzontal de les ciutats, per regla general, cap a les perifèries dels centres urbans i les àrees més pobres, una dinàmica que s'ha observat àmpliament al país des del començament del procés d'urbanització. Considerant aquest escenari, el present treball té com a objectiu analitzar la implementació de el programa, prestant especial atenció a l'Estat de Rio de Janeiro i la seva capital, en base a les dades sol·licitades a govern federal a fins de 2018. Aquestes dades inclouen el nombre d'unitats d'habitatge contractades, així com les sumes involucrats, i consideri tant la variable de temps (per any), com l'econòmica (per rang d'ingressos atesos pels projectes) i territorial (per a estats, ciutats, capitals estatals i àrea de planificació de la capital de Rio de Janeiro). En el model analític desenvolupat, a més de les sumes totals invertits al país, només es van analitzar les dades que es refereixen als 10 estats més representatius (en nombre d'unitats contractades i recursos gastats). Pel que fa als municipis brasilers, només es van seleccionar les capitals dels estats i aquells amb més de 100 mil habitants, on hi ha una major demanda d'habitatge. Aquests, al seu torn, van ser categoritzats considerant si pertanyien o no a una àrea metropolitana en particular. Finalment, l'anàlisi de la capital de l'estat de Rio de Janeiro es va realitzar amb base en les àrees de planificació definides per l'executiu municipal. L'observació de l'MCMVP a partir d'aquest conjunt de dades té dos objectius principals. Primer, per explicar els límits de la dimensió social de la política d'habitatge públic en funció dels seus resultats verificats, especialment pel que fa a la promoció de el dret a la ciutat. En segon lloc, per il·lustrar en quina mesura el programa ha ajudat a intensificar el creixement horitzontal de la capital cap a les seves regions perifèriques i pobres. Pel que fa a el primer, l'estudi va indicar que, en el cas de Rio de Janeiro, el MCMVP es va usar principalment en resposta als recessos realitzats sota el discurs de la preparació de la ciutat per megaesdeveniments esportius (per exemple, Jocs Olímpics i Copa del Món de la FIFA), limitant la seva incidència sota demanda preexistent d'habitatge social. En el segon, la ubicació dels habitatges socials a l'oest i nord de la capital reitera les afirmacions que el programa hauria estimulat el creixement de les perifèries pobres de la capital. No obstant això, va ser possible observar alguns esforços de l'executiu municipal per limitar la incidència de MCMVP, autoritzant nous projectes d'habitatge només en regions amb alguna infraestructura urbana. Els resultats reafirmen la força de l'emprenedoria enfront d'una narrativa de l'urbanisme social, és a dir, un parany de planificació urbana que encara no ha estat possible eliminar al Brasil. Despite the centrality of housing in urban policies, Brazil would have had only a housing policy as of 1964. Nevertheless, public resources use for this matter only started occurring in 2009 through the Minha Casa Minha Vida program (MCMVP). Its focus was the subsidized construction of new housing using public resources or via less expensive financing rules. At that moment, the federal government's strategy implied a convergence of the social demands with the alternative of facing the 2008 crisis by adopting countercyclical measures, with civil construction playing a prominent role in this dynamic. In order to understand the size of MCMVP, by October 2018, about $115 billion dollars had already been invested in the program, with Rio de Janeiro being the sixth State that received the most resources. In the course of its implementation, the discourse used was that the social housing provision would be justified as a viable alternative that supposedly would dialogue with the various dimensions associated with the right to housing. However, despite the promises of the federal government, MCMVP contributed to the cities’ horizontal growth, as a rule, towards urban centers’ peripheries and poorer areas, a dynamic that has been widely observed in the country since the beginning of the urbanization process intensification. Considering this scenario, the present work aims to analyze the program’s implementation, giving special attention to the State of Rio de Janeiro and its capital, based on data requested to federal government at the end of 2018. Such data include the number of housing units contracted, as well as the amounts involved, and consider both the time variable (per year), as the economic (by income range served by the projects) and territorial (for states, cities, state capitals and planning area of the capital of Rio de Janeiro). In the analytical model developed, in addition to the total amounts invested in the country, only data referring to the 10 most representative states (in number of contracted units and resources spent) were analyzed. With regard to Brazilian municipalities, only the states’ capitals and those above 100 thousand inhabitants were selected - where there is greater demand for housing. These, in turn, were categorized considering whether or not they belonged to a particular metropolitan area. Finally, the analysis of the State capital of Rio de Janeiro was made based on the planning areas defined by the municipal executive. The observation of the MCMVP from this data set has two main objectives. First, to explicit the limits of the social dimension of public housing policy based on its verified results, especially in regard to the promotion of the right to the city. Secondly, to illustrate to what extent the program has helped to intensify the horizontal growth of the capital towards its peripheral and poor regions. Regarding the first, the study indicated that, in the case of Rio de Janeiro, MCMVP was mainly used in response to the removals made under the discourse of the city's preparation for sports mega events (e.g., Olympics and FIFA World Cup), limiting its incidence under pre-existing demand for social housing. On the second, the location of social housing in the west and north of the capital reiterates the assertions that the program would have stimulated the growth of the capital's poor peripheries. However, it was possible to observe some efforts of the municipal executive to limit the incidence of MCMVP, authorizing new housing projects only in regions with some urban infrastructure. The results reaffirm the strength of entrepreneurship against a narrative of social urbanism, i.e. a trap of urban planning which has not yet been possible to pull away in Brazil.
- Published
- 2019
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.