Search

David Bueno, el científic català que domina les xarxes i els mitjans, i també la paraula i la ciència, posa una mica de llum perquè entenguem COM FUNCIONA EL CERVELL dels tan temuts ADOLESCENTS. Un discurs únic que ens ajuda a entendre com és i com madura el cervell dels adolescents, quin sentit vital té aquest període tan crucial i rellevant per a la nostra espècie i quines coses podem posar en pràctica perquè sigui fructífer i perquè serveixi de trampolí per assolir una etapa adulta sana, digna i dignificant. Una aproximació divulgativa que se sustenta en els coneixements científics actuals dels camps de la biologia, la neurociència, la genètica, l'evolució, la sociologia, la psicologia i l'educació.

Podem canviar el nostre cervell? Podem educar-nos i reeducar-nos? Descobriu com aprèn el nostre cervell i com optimitzar el nostre creixement mental. Conèixer la manera com es forma i com funciona és una de les vies principals per poder canviar-lo, tant per a nosaltres mateixos com també per als nostres fills o estudiants. El cervell és l'òrgan del pensament on es gestionen tots els comportaments. Ens permet adquirir coneixements i experiències noves i dotar-los de significat, especialment emocional, alhora que van modificant com percebem i ens relacionem amb l'entorn i amb nosaltres mateixos. El cervell també és la seu dels somnis, i a través de la seva activitat podem imaginar tants futurs possibles com vulguem -o com puguem. Però la nostra ment i el nostre cervell no són fixos i sempre poden créixer i ampliar horitzons. En les pàgines d'aquest assaig divulgatiu trobarem per què cal continuar creixent, quins avantatges cognitius comporta fer-ho i com ho podem optimitzar per assolir una vida més digna i empoderada si entenem com és el cervell, com funciona, com es forma i com es construeix i reconstrueix constantment.

A'L'ofici d'educar'hi hem parlat de criança i de família, d'escola i de joc, de sexualitat i de coeducació, de lectura i de lleure, d'art i de tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d'adopcions i d'acollida, i de tants altres temes relacionats amb l'educació entesa en el sentit més ampli. Totes les persones que han passat per l'estudi de Catalunya Ràdio en aquests deu anys m'han ajudat a millorar en l'ofici d'educar. En aquest llibre he volgut recuperar les veus d'algunes d'elles: Carme Thió de Pol, Pep Guardiola, David Bueno, Maria Nicolau, Elena Crespi, Marina Garcés, Alba Alfageme, Joan Turu, Catherine L'Ecuyer, Francesco Tonucci, Xavier Melgarejo i el grup Xiula. El seu missatge és transformador, necessari, a voltes punyent, sempre lúcid, creatiu. Espero que gaudiu tant de la lectura com jo vaig gaudir de la seva conversa.

El cos entès com a camp de batalla entre el plaer, el desig i l'ordre social capitalista i patriarcal. Les aliances que es generen i el camí comú cap a la llibertat. Aquesta és la història de la Judit, una jove de vint-i-nou anys, i el seu camí de descoberta, desenvolupament, lluita i defensa de la seva sexualitat. La sexualitat té un paper fonamental en el nostre desenvolupament com a persones. En un context en què cada vegada s'alimenta més el terror sexual -plantejant així la sexualitat de la dona com un espai de perill permanent- aquest llibre parla sobre la presa de consciència del propi cos, sobre la construcció social de la sexualitat d'una dona jove catalana amb la necessitat d'explorar els marges de la fantasia i el desig de les dones fora dels tradicionals estereotips masculins, sense culpa ni càstig social.

Aquest cap de setmana també toca anar cap avall. Cal escollir la roba a consciència, preparar entrepans i llaunes de coca-cola per al camí, aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menys per a l'Úrsula, que ja està de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blau travessa els arrossars en direcció sud. Van tots apinyats a dins, abaixen les finestres, somriuen. Aterren al pàrquing de la primera discoteca, l'avantsala d'una nit infinita. Un cop a dins ja no importa res més, només hi ha el ritme, els batecs, la música, el ferro i el cautxú i el vapor de la sala, la pell de gallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararan l'endemà, el camí de tornada, la ressaca. El futur, potser. Amb una prosa deixada anar, natural i molt viva, Laia Viñas fotografia i homenatja en aquesta novel·la adrenalínica tota una generació, la que va esprémer la joventut a ritme de tecno a la mítica Ruta Destroy. Aquí baix ens parla de llaços d'amistat, d'incerteses i inseguretats, i del pes i les responsabilitats de la vida adulta.

Una història tan real com difícil de creure No fa tants anys, durant el franquisme, l'ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l'obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge. Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d'aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L'autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d'aquells censors, i n'ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar. Un llibre de memòria històrica viva i present: de com continuen digerint la repressió tant els qui la van patir com els qui la van exercir; dels enganys i les ficcions que genera el record. I un testimoni honest del frenesí que experimenta una jove investigadora quan s'adona que ha aconseguit, per fi, entrar a la gola del llop. «Què passa quan, quaranta anys després, truques a la porta de casa dels censors de la Nova Cançó? Passen coses insòlites: passa aquest llibre» —Plàcid Garcia-Planas «Una crònica apassionant de com la censura franquista va mostrar el seu sectarisme i la seva ignorància» —Borja de Riquer

Sants, 1909. Als peus d'una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d'immigrants obrers d'Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d'esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí. Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls. Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l'èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d'exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s'ha fet esperar, però ha valgut la pena.

Un llibre per conèixer fil per randa qui són les Teresines i quins secrets amaguen. Un retrat divertit i entranyabledel nostre país a través de les tres populars germanes creades per La Cubana que et descobrirà la Teresina que tots portem dins. Les Teresines reben la trucada d'uns editors que els proposen escriure les seves memòries, amb els seus records d'infància i de joventut, així com tota la seva experiència professional i personal fi ns a l'any 1992, moment en què es donen a conèixer a Catalunya gràcies a TV3. Elles, sorpreses per aquest pedido, s'atabalen perquè, tot i que es consideren unes dones eixerides, no es veuen capaces d'escriure un llibre, i encara menys en català, ja que són d'una generació en què desgraciadament la llengua no s'aprenia a l'escola i només es parlava a casa. Del que sí que disposen, per sort, és d'una memòria d'elefant, que mai els ha fallat. Però d'escriure'l, no se'n veuen amb cor... L'editorial, per facilitar-los la feina, els posa un escriptor jove a la seva disposició -el que en l'argot editorial es coneix com un'negre'-, perquè les ajudi a escriure el que elles recorden, un noi que durant quasi un any conviurà amb elles i anotarà en un ordinador tot el que li vagin explicant: el naixement, les aventures d'infància i de joventut, les seves primeres amigues o els seus primers nòvios, il·lusions i desenganys amorosos, com s'endinsen en el món dels pedidos i de l'economia submergida, així com les peripècies personals lligades a esdeveniments històrics, des de la postguerra fi ns a les Olimpíades.

Els contes d'Oficina d'objectes perduts, sovint des de l'humor i la ironia, comparteixen una idea de fons: perdre i retrobar són components essencials de l'existència, graons de l'escala per la qual transitem mentre vivim. Doloroses o només molestes, de vegades alliberadores, les pèrdues —de persones, de sentiments, de confiança, de possessions…— són ineludibles, i ens afecten, per això intentem compensar-les omplint el buit que ens han deixat. Els protagonistes dels relats es mostren atordits, disgustats o ferits perquè han perdut quelcom que era seu. Però entre pèrdua i retrobament s'obre un temps propici per als canvis, oportunitats que gairebé sempre són capaços d'aprofitar —de vegades, de manera certament discutible.

La tercera novel·la protagonitzada per Lònia Guiu, la investigadora pionera creada per Maria Antònia Oliver La Lònia Guiu és una detectiu privada sorruda, feminista, independent, rebel i plena de contraccions. Després de les novel·les Estudi en lila i Antípodes, a El sol que fa l'ànec la Lònia Guiu s'inicia amb la recerca d'una noia desapareguda. Durant la investigació, que portarà la protagonista a Alemanya, apareix com a tema recurrent una cançó aparentment tradicional mallorquina, fet per al qual Lònia Guiu no troba explicació. El final de l'obra descobrirà una xarxa de pederàstia organitzada per empresaris mallorquins i amb la connivència de la Policia Local. Amb Estudi en lila, Antípodes i El sol que fa l'ànec, Maria Antònia Oliver inicià una incursió en el gènere detectivesc. Tres històries diferents però una detectiva única, barreja de força de voluntat, feminisme i tendresa que en fan un personatge únic i singular.

En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n. L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

IV Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana Entre la crònica sentimental i la història cultural, aquest llibre és un passeig sobre dues rodes pels valors de la contemporaneïtat. Einstein pedalava mentre rumiava la teoria de la relativitat; Sylvia Plath anava en bicicleta per esbargir-se i fugir de la monotonia; Zola es movia a cop de pedal entre casa de l'esposa i casa de l'amant; Beauvoir i Sartre gaudien de les excursions en bicicleta en una França ocupada pels nazis; Beckett, Ferrater, Colette, Nabokov o Twain van enfilar els protagonistes de les seves obres en un bicicle; i el cinema ha bastit centenars d'històries sobre el selló d'aquest objecte revolucionari. Mitjà de locomoció, eina de treball o màquina de guerra. Il·lusió d'infantesa, còmplice del festeig adolescent, objecte de desig i promesa de llibertat. Jordi Romeu estira el fil d'una memòria que segurament tots tenim, en aquest assaig guanyador del IV Premi Ricard Torrents Bertrana.

El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d'endreçar la biografia de l'escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l'home concret com totes les cares i caretes de l'antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l'esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l'aclamada trilogia L'atzar i les ombres s'ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

Arrossegar un vaixell de vapor dalt d'una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d'ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d'altra manera, ha estat sempre a l'altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d'adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d'una banda, repassa la seva carrera artística —tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules—, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d'una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l'art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món.

Els personatges que han marcat la nostra història, però que en realitat amaguen vides realment execrables, s'amplia! En una nova fornada dels il·lustres més execrables de la història, Malcolm Otero i Santi Giménez faran una bona repassada a personatges tan respectats com Elisabet II, reina d'Anglaterra, trauran la targeta vermella a ídols futbolístics com Pelé o Maradona; revisaran referents de la literatura com Mercè Rodoreda, VirginaWolf o Saint-Exupéry. Després d'aquesta destrossa de mites i referents, els autors ens regalen un bonus track per fer-se perdonar, en forma de recull de personatges inèdits que no has escoltat mai a la ràdio. En aquest nou volum recollim una nova collita d'il·lustríssims que passaran a la història, i, gràcies a la tasca de Malcolm Otero i Santi Giménez, esperem que amb un retrat una mica més ajustat a la realitat, això sí, sense renunciar a la mala llet (marca de la casa), l'humor i el sarcasme. Més execrables que mai és el llibre de l'exitós programa de ràdio Via Lliure del cap de setmana de RAC 1, presentat per Xavi Bundó, que va néixer amb ànim de realçar els clarobscurs de personatges que han estat fonamentals per a la història de la humanitat, que són idolatrats, però de qui no s'ha explicat tota la veritat. Malcolm Otero (Barcelona, 1973) va ser culer a Madrid i ha estat sempre un entusiasta dels llibres i els bars. Per salvar el fetge, va decidir dedicar-se a editar, però sense deixar de donar suport incondicional als productors de tequila. Santi Giménez és delegat del Diario AS a Barcelona, després d'haver treballat a l'SPORT i al Diari de Barcelona. A més, col·labora a la Cadena Ser i RAC 1.

Aquest estudi del text i el context del'Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs'de Jafudà Bonsenyor (c. 1255-1331), en presenta una edició crítica seguint les pautes clàssiques de l'edició de textos antics, amb la novetat d'incloure un estudi paremiològic de cadascun dels enunciats sapiencials de l'obra. L'aportació documental d'enunciats concordants en traduccions d'obres sapiencials aràbigues o hebrees i localitzats en altres textos llatins i romànics, permet la formulació d'hipòtesis sobre les possibles fonts emprades per l'autor. Quant a Jafudà Bonsenyor, s'actualitzen i es completen les dades biogràfiques i es corregeixen errors, reiterats al llarg del temps, relatius a la seua vida i a la tradició de la seua obra, inclosa la traducció medieval. Així mateix, es detallen les errades paremiològiques contingudes en les transcripcions, edicions i traduccions modernes. Pel que fa al context de l'obra, fruit de la transmissió aràbiga de la saviesa oriental produïda en el temps de Jaume II com a rei de Sicília (1285-1295) i dels dominis continentals del Casal de Barcelona (1291-1327), s'exposa la relació cultural, estreta i productiva, entre Sicília i Catalunya, i es formula una reubicació, fonamentada de les obres sapiencials de l'època, a la Mediterrània occidental.

Ara que les xarxes bullen amb discussions sobre l'estat del català, recuperem l'epistolari entre dos Joans il·lustres i no gaire amants de la diplomàcia: el filòleg Coromines i l'escriptor Sales. Durant gairebé quaranta anys, Joan Coromines i Joan Sales van mantenir una correspondència en què s'ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques. ¿Pot el català aspirar a ser una llengua plenament usual com les altres o s'ha de conformar amb ser una llengua literària? I entre carta i carta, una estona s'esbatussen per si ha de ser'per'o'per a'i l'altra es fan companyia en l'exili. Un volum perquè els que debaten sobre l'estat del català —i de la nació— hi suquin pa.

Alfio Turrisi és un digne representant de la nova màfia catanesa del segle XXI: pallús i embrillantinat però amb màster a Londres, d'on ha tret les maneres de gentleman i un luxós Aston Martin. Està enamorat de la glamurosa Betty, superb exemplar de barbie siciliana. Però hi ha un petit inconvenient: és la filla consentida de Turi Pirrotta, cap local de la màfia tradicional, la de samarreta imperi i pistola frenètica. Dues visions contraposades del negoci més pròsper d'Itàlia que desencadenen una versió mediterrània de Romeu i Julieta. Però l'illa, ai las, ja no és la de l'època del Gattopardo: avui qualsevol tragèdia corre el perill de desembocar en farsa. O era a l'inrevés? Ottavio Cappellani ens regala una mirada teatral de la Sicília d'avui dia, una desfilada d'aristòcrates pollosos, polítics analfabets, gàngsters ineptes i dramaturgs ploramiques que faria avergonyir (o cargolar-se de riure) Tomasi di Lampedusa i Pirandello. Una comèdia parapolicíaca exuberant i escenogràfica. La Sicília que no ens pensàvem que pogués existir. En efecte: una farsa.

L'Aquil·les Sunyer neix amb la capacitat de matar. No és un psicòpata, senzillament li agrada matar. Per donar sortida a la seva pulsió, s'endinsa en el món complex i perillós dels assassins a sou. El fet de ser un paio calculadament normal li permet viure camuflat en la societat. El preu, però, és sentir-se incomprès i sol, no poder estimar ni ser estimat. Una mena de perversió del superheroi. Seguint un recorregut vital que va del 1974 al 2025, la novel·la inclou pinzellades d'esdeveniments i situacions reals, coetanis de la vida de l'Aquil·les. Els capítols d'aparença independent, els canvis de to i els salts temporals fan avançar la trama amb una fluïdesa imprevisible, sense trencar el fil conductor del protagonista, sempre present. Llort humanitza el monstre en qüestionar el concepte de normalitat, desmitifica tòpics, sobretot cinematogràfics, i enceta reflexions sobre el dret a morir contraposat a l'obligació moral de viure a contracor de la vellesa, la pobresa o la malaltia.

En aquest recull hi trobareu alguns dels millors relats de terror sobrenatural de Robert E. Howard: contes vinculats amb els primigenis lovecraftians i el Necronomicon (Els Fills de la Nit o La Pedra Negra); una subversió de les tradicions vampíriques que ens recorda que la cobdícia ens pot portar a cercar tresors enterrats allà on només hi trobarem mort i destrucció (L'horror del túmul); una peça del macabre que van fascinar Lovecraft (Els cucs de la Terra); una història del Cicle James Allison, un texà capaç de recordar les aventures extraordinàries que va viure en les seves vides passades, que pica l'ullet al poema èpic anglosaxó Beowulf i als dracs de la mitologia nòrdica (La vall del Cuc); i autèntiques obres mestres del mestissatge entre l'univers sureny i el terror preternatural (Els morts recorden, No em caveu una tomba o la inoblidable Coloms de l'infern, considerada per Stephen King, com «una de les històries de terror més aconseguides del nostre segle»).

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda. Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d'avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola... Matheson, autor d'obres com Soc llegenda, L'home minvant, La casa infernal, o Duel —que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes—, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals. I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d'entrar a la dimensió desconeguda».'La imaginació... els seus límits són només els de la mateixa ment'Rod Serling

'Aquest llibre és una sinfonia a quatre mans; amb molts de matisos i moments diversos que fan que puguis viatjar per tots els moments vitals de la vida de la persona de la mà de la Maria; una terapeuta que es defineix a si mateixa com a peculiar per la seva experiència i bagatge personal. Perquè a quatre mans? Les de la Maria, l ´autora i les de la seva filla Fàtima. El relat de la Maria brolla de la seva vivència personal que s´uneix a la seva dilatada experiència com a terapeuta on ha acompanyat a moltes persones en el seu recorregut vital. El relat és explicat a la seva filla, com un llegat de saviesa; de valors i de tot allò que la Maria considera important en el recorregut per la vida. La Maria en aquest moment de la seva vida en el qual pot tenir perspectiva vol regalar a la seva filla aquests aprenentatges i li va explicant per a que ella els transcrigui i pugui endinsar-s´hi i tenir una guia sobre l´amor, la felicitat, el sexe, la realització personal i el ser mares/pares.

Tot sobre Tor: el relat excepcional d'uns fets verídics en un escenari mític Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys. El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l'any. En aquella època ningú volia marxar d'allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat. Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix finalment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l'ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat. «M'atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fi del a allò que considero que va passar a Tor». CARLES PORTA

El fenomen en torn l'equip de futbol del Girona FC sembla no tocar sostre! De la mà del periodista Xevi Masachs, i donant veu a molts dels seus protagonistes, explicarem els deu eixos que vertebren el dolç moment de d'aquest Girona extraordinari: un club humil amb molta més història en categories modestes, que ha estat evolucionant des del 2013, quan va fer el primer play-off per pujar a primera, amb la pell dura d'un equip que ha tocat les portes del cel moltes vegades sense poder accedir-hi, que compta amb la importància d'un entrenador com Míchel, convertit en tot un emblema gironí. Un equip amb un increïble model de joc i una plena identificació amb el City i Pep Guardiola. Mirarem de cara al futur amb ambició i responsabilitat. Per tot plegat, no pararem de cridar a plens pulmons: «Endavant, Girona!».

Torna l'estiu, i torna la comèdia romanticoeròtica en català: apugem la temperatura al termòmetre literari de l'estiu! Posem el desig sobre rodes. Després d'uns dies al Port de la Selva, l'Arnau es troba la Mun, la seva «noia de la platja»; la química no triga en sorgir i en un breu trajecte en cotxe ja salten les espurnes. El seu desig deixarà pas a una juguesca, a veure si els nostres protagonistes seran capaços de seduïr-se mutuament: perd el primer que s'enamori! Atracció, desig i seducció seran els ingredients d'un joc molt perillós, en què també hi haurà lloc per a terceres persones. Qui posarà fre a aquest desig sobre rodes? NEUS VERDAGUER PAGÈS és autora de Si no hi ha demà (2016), un llibre escrit a quatre mans amb Sílvia Pagès, i ha participat en l'antologia solidària Lluitem junts. La noia de la platja va ser la seva primera novel·la, escrita conjuntament amb Víctor Díaz Gómez. Aquestaés la segona novel.la que escriuen de manera conjunta, i és la segona part de La noia de la platja, que es pot llegir de manera independent.

En un món aparentment tràgic en què cada cop costa més connectar amb algú, què passaria si l'Adrià continués buscant, obstinat i a contracorrent, un amor de conte de fades que potser ja no existís? Si el romanticisme més convencional es troba en perill d'extinció, l'Adrià serà un supervivent o un pobre idiota? Contradictori i immadur, el nostre protagonista voldrà recuperar en la vida adulta l'adolescència que no va poder tenir de jove perquè l'hi van prendre. Maldestre, frustrat i resignat, no es rendirà en la seva particular recerca de l'amor vertader, encara que hagi de trobar-lo a Grindr o de matinada a la discoteca. Desprès d'una ruptura imprevista, es veurà immers en un triangle amorós que el posarà contra les cordes. I conviurà amb els prejudicis i els estereotips d'una societat que avança lenta i els d'un col·lectiu que es llança massa pedres a la seva pròpia teulada.

Inspirat en Orwell, Bradbury i altres autors que han usat la ficció per tractar qüestions socials i polítiques, aquest llibre ens parla de veganisme sense alliçonar, però d'una manera que farà trontollar algunes de les nostres certeses més profundes. La Rínxols passa l'estiu a Alosa abans de marxar a estudiar a Austràlia amb una beca. Hi coneix el Soca, el Moris, l'Orwell, el Pigues, la Sibil·la i altres personatges humans i no humans amb qui no sempre li serà fàcil relacionar-se. Molts no entenen per què es nega a menjar animals i ella, incompresa, comença a veure el viatge com una fugida. El verí d'un escurçó complicarà les coses i acabarà sola, mirant de sobreviure en una natura implacable, salvatge i lluminosa. Ànimes entre les dents és una novel·la d'encontres feliços i desavinences, amb àpats tensos, humor negre i aventures, que aborda un dels problemes més greus, incòmodes i urgents de la nostra civilització. L'horror al qual hem condemnat els animals se'ns ha girat en contra i ja no podem seguir fent com si no existís.

Quan es van feixistitzar les dretes catalanes com en altres llocs d'Europa? L'any 1939 la societat catalana va quedar dividida profundament: els que van haver de marxar, els derrotats que es van quedar i els que van guanyar. L'experiència de la guerra i de l'explosió revolucionària pot explicar la motivació dels catalans franquistes per saltar al bàndol del feixisme catòlic espanyol, però es queda curta a l'hora de retratar alguns dels catalans del 1939. Per tenir el quadre complet, cal buscar factors com la fascinació pel feixisme italià, el sentiment antidemocràtic i antiliberal, el reconeixement de la renaixença alemanya de la mà del nazisme o la por a la revolta social, que des de molt abans de l'estiu del 1936 van seduir les dretes clàssiques i les van empènyer cap als feixismes europeus. Quan es van feixistitzar les dretes catalanes com en altres llocs d'Europa? Perquè de feixistes catalans n'hi va haver. Aquest llibre en recull uns quants exemples, amb noms i cognoms, càrrecs i vileses diverses. Uns volien el retorn a un passat d'ordre i seguretat; altres aspiraven a una carrera pública; altres creien en els nous temps feixistes i en les seves dimensions nacionalistes i imperialistes. Tots compartien elements del programa, però a la vegada tenien visions de futur diferents. A cavall entre la història i la memòria, amb una important recerca documental que permet constatar que el pas del temps no esborra el que s'ha dit, fet i escrit, aquest llibre ofereix un retrat polític, cultural i intel·lectual demolidor dels primers anys quaranta a Catalunya i mostra amb rigor com els feixismes europeus van impregnar -aquí també- persones i institucions.

«L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor». «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió». Ignasi Aragay, Ara Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari». Jordi Llavina, La Vanguardia «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món». Anna Guitart, Ara «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats». Lluís Foix, La Vanguardia «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat». Sergi Dòria, ABC «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable». Biel Mesquida, Diario de Mallorca

Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l'oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

Portaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d'Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Per commemorar el 750 aniversari d'una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les'Consuetudines Cartusiae', les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d'una vintena d'estudis'ad hoc'bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l'estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.

L'any 1767, els jesuïtes que vivien a l'antic regne de València (190 en total) van patir les conseqüències del fet històric que més va commoure l'Europa catòlica del set-cents: l'expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de Carles III. A partir de les fonts documentals, es reconstrueixen els esdeveniments des de l'assetjament inicial a aquests religiosos valencians, amb la consegüent expulsió, l'exili involuntari a Còrsega i a Itàlia i, finalment, el retorn a terres valencianes quaranta-nou anys després. Una panoràmica completa, doncs, del procés fins a la restauració de l'orde jesuític i el restabliment d'aquest a València, el 1816.

Després dels volums dedicats a la cuina dels Franciscans i a la dels Cartoixans, presentem el Llibre dels carmelitans. Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX. Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional a través de les múltiples versions i còpies d'aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s'han perdut. Catalunya compta amb una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d'atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. A aquesta recerca s'han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l'estudi d'alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l'esplendor de l'edat mitjana, però gràcies a iniciatives com la col·lecció de receptaris històrics set portes, això ja començat a canviar. Moltes d'aquestes obres no pretenen més que oferir una relació de plats d'inspiració monacal, i responen, sens dubte, a la demanda d'una societat que cerca en aquesta cuina unes virtuts que l'alimentació actual sembla haver perdut. La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d'índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s'atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d'arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s'enriqueix amb la saviesa d'una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d'una cuina ràpida.

La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per l'existència i la naturalesa última de tot allò que ens envolta, i de nosaltres mateixos. En aquesta introducció als problemes i debats centrals de la disciplina des de la perspectiva de la tradició analítica, es formulen les qüestions següents: quins són els constituents últims de la realitat?, són tots particulars o també n'hi ha d'universals? Com pot una cosa canviar al llarg del temps i tanmateix preservar la seua identitat? Què vol dir que una cosa és causa d'una altra? I que una cosa siga essencial a una altra? Què són els mons possibles i com ens ajuden a entendre el món en què vivim? Al llarg dels cinc capítols que componen el llibre, es discuteixen les principals posicions i arguments en els debats contemporanis sobre aquestes qüestions, entre d'altres.

Nova York, anys 20. En sortir de la feina, un jove advocat sent, a través d'una porta, dos homes que es barallen. Després, un tret i un crit. Alarmat, irromp al lloc dels fets. No hi troba ningú, ni mort ni viu. Al cap de poc, però, confirma que s'ha comès un assassinat: el del propietari d'un banc important. Qui és l'assassí? I qui és l'home que apareix a l'East River i assegura haver caigut per un forat i haver travessat la Terra?

Una mirada imprescindible per entendre unes Balears que tendim a simplificar. La idealitzada calma de les Illes Balears va ser engolida fa dècades per una obstinada pugna sobre un país que n'ha sofert els cops, fet que ha deixat unes illes escapçades. Però mentre que per a uns el territori és un tauler de joc, on només compta quina és la millor jugada -la que omplirà les butxaques d'uns pocs-, per als altres significa la preservació del paisatge, de la identitat i de la cultura. A través de la visió periodística, s'examinen el context d'aquesta empremta i les claus per entendre el present de les Illes.

El relat viu i sagnant de la revolta que va desembocar en la ruptura entre Catalunya i la monarquia espanyola. El dia 7 de juny de 1640 un gran avalot protagonitzat per una massa de segadors entrats a Barcelona, així com per nombrosos membres de les capes populars de la capital catalana, va acabar amb la vida de Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya. Les ja molt tenses relacions entre les institucions catalanes i la Cort de Madrid entraren des de llavors en un punt de fissió de no retorn, tot desembocant en un procés revolucionari que portaria a la separació de Catalunya de la monarquia espanyola. L'eminent historiador Antoni Simon ens ofereix un relat viu i detallista d'aquells dies de revolta que van culminar amb l'assenyalada diada del Corpus de Sang, tot donant veu als nombrosos coetanis -pagesos, menestrals, jutges, nobles, eclesiàstics- que a través dels seusdietaris personals i epistolaris van deixar un testimoniatge directe d'un dels episodis més notoris de la Història de Catalunya.

Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York. «La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què'després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».

A vegades, per vèncer la timidesa calen superpoders dignes dels herois de les pel·lícules. La Maya, amb vint-i-nou anys, es considera antisocial i rigorosa de l'ordre i les rutines. Viu amb una tortuga que no respon a res i va al cine els divendres. Però un dia comença a adquirir els mateixos poders que els protagonistes de les pel·lícules i això l'obligarà a salvar vides a contracor i a poc a poc anirà coneixent persones a qui abans ni tan sols mirava als ulls. Entre elles, la nova veïna, de qui s'enamorarà perdudament. Lentament anirà deixant enrere les pors i viurà el primer cop de moltes coses.

Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S'instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l'animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l'estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l'èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

El 5 d'octubre de 1867 s'inaugurava la Escuela Normal de Maestras de València amb el suport de la Universitat, l'Ajuntament i la Diputació de València. Al llarg de 150 anys, aquesta institució pública, seglar i, en el seu origen, de caràcter específicament femení, ha format les mestres que han educat les dones en les escoles valencianes. El recorregut per la seua història ens mostra el doble compromís pedagògic i social de professores i alumnes, els esforços per convertir-la en un centre renovador i de prestigi en el primer terç del segle XX, la desfeta durant el franquisme i les dificultats per la recuperació pedagògica fins arribar a l'actual Facultat de Magisteri. Al mateix temps, ens permet una mirada a l'evolució de la societat valenciana i les tensions produïdes entre els models de dona més innovadors i aquells més tradicionals. Tot plegat, unes pàgines de la història de l'educació valenciana, fins ara desconegudes, on les dones van ser les protagonistes indiscutibles.

Ells no saben res segueix tres rastres. Primer, les cartes de Rodoreda a Carles Riba, on li demana ajut per evitar les companyies de treballadors a Obiols. Després, tres contes sobre la vida dels homes refugiats a França:'Cop de lluna','Nocturn'i'Nit i boira'. I finalment un epíleg sobre l'anomenat'papa Otto', on un grup d'historiadors esclareixen en quines circumstàncies Obiols va treballar amb els alemanys.

Un thriller amb rerefons polític en què Toni Aira ret un homenatge als grans clàssics del gènere del misteri i en què l'humor és ben present. Una novel·la delirant, fins i tot encara més que la nostra política de cada dia. L'acte d'enganxada del cartell donarà el tret de sortida a una nova campanya electoral, però en aquesta ocasió la cursa per saber qui serà el guanyador de les properes eleccions quedarà tenyida de sang i esquitxada per una llarga llista de sospitosos: polítics, periodistes i assessors. En Max Margarit, assessor polític d'un candidat una mica especial, és el nostre protagonista. A través del seu diari personal, amb ell reconvertit en detectiu ocasional, seguirem les seves càbales i les pistes que anirà trobant, en una peculiar campanya electoral on ningú quedarà lliure de sospita. Qui guanyarà les eleccions? Qui hi ha darrere de les morts? I... què n'opinaran els afamats tertulians, víctimes i assassins en potència?

El llibre definitiu per expiar els vostres pecats amb humor i alegria! Catalanes, el vostre dia a dia amb les criatures, els amants, les parelles, la feina, la declaració de la renda i els grups de WhatsApp se us fan una muntanya més alta que la de Montserrat? Aquest és el llibre definitiu per expiar els vostres pecats amb humor i alegria! «Nosaltres no volem horaris fixos, volem papallonejar, moure'ns amunt i avall. No volem que ens lliguin a una cadira durant vuit hores sense aixecar els ulls de l'ordinador. Nosaltres volem un país, un epígraf, un amant de metre noranta i una feina on anar a lluir els nostres cervells i la nostra darrera compra d'armari».

Un llibre indispensable sobre l'argot juvenil perquè els boomers i els millennials no acabin fent cringe! Això és un manual de català per a tu, boomer o millennial -naturalment, si hi ha algun lector curiós de la generació Z o Alfa, benvingut-. En aquestes pàgines podràs resoldre dubtes existencials sobre aquestes paraulotes i expressions que diem els més joves. Intentarem ajudar-te a entendre per què els adolescents xerren com xerren. S'han acabat les cares de circumstàncies quan el teu net, fill o nebot parla amb un codi indesxifrable. El desxifrarem, no et preocupis! Ja no faràs el préssec a les xarxes quan no entenguis les piulades de l'influencer jove de torn. Podràs veure sèries adolescents tranquil i sense patir. Vaja, que aquest llibre serà tota una teràpia de rejoveniment lingüístic, ja ho veuràs! A punt? Doncs relaxa't i respira...

Joan Fuster es va interessar pel'Tirant lo Blanc'd'una manera particular al llarg de tota la seua vida, però les seues aproximacions a la novel·la cimera de la literatura catalana medieval han estat fins ara ben poc remarcades. Aquestes lectures fusterianes són abordades de manera minuciosa en aquest estudi, que traça un recorregut cronològic per l'atenció de Fuster envers l'obra i també analitza com l'escriptor maldà per recuperar el'Tirant'com a clàssic de la literatura catalana, especialment enmig del context repressiu del franquisme. La recerca exhaustiva de documentació ha permès aplegar els seus escrits sobre el'Tirant', d'índole diversa –articles periodístics, estudis, cartes, conferències...–, i traure'n de nous a la llum. El conjunt, que s'edita i s'anota per primera vegada, esdevé un testimoni historicoliterari de primera magnitud, vist ara en perspectiva. Aquesta monografia, que va estar guardonada amb el Premi Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural (2022), convocat per la Societat Coral El Micalet, contribueix a valorar, des d'un angle nou, l'aportació inestimable de Joan Fuster al coneixement i a la comprensió de la nostra història cultural.

En aquestes dues novel·les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, però la seva vocació trontolla en tots dos casos. A'Sessió de control', el Daniel ha arribat a l'abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l'estima. A'Una casa fosca i un flagell', Bastida forma part d'una colla d'il·luminats per l'antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Abans de les dues històries, Daniel era el mateix individu, però les conseqüències d'un afer amb la seva germanastra, depenent de com el paeixi i se l'expliqui a si mateix, podien derivar en aquestes dues vides alternatives.

Un retrat de la Costa Brava de finals dels anys setanta, quan alguns plans urbanístics van destrossar la primera línia de costa. A Vilavella, un poble de l'Empordà, en Nandu Sureda, l'últim alcalde franquista, mou tots els fils d'un règim que agonitza per tirar endavant una gran urbanització que destruirà una zona d'aiguamolls, clau en la migració de molts ocells. En Genís Amer, un jove ornitòleg, lidera l'oposició al projecte urbanístic amb l'ajuda d'uns partits polítics locals que, malgrat tot, semblen més interessats en les imminents primeres eleccions municipals democràtiques que no pas en la lluita ecologista. «La llosa del poder i la repressió franquista els havia caigut a sobre amb tot el seu pes. Feia dos anys i mig que havia mort el dictador, però les costures del règim es mantenien ben fermes. Atado y bienatado, havia dit Franco en el discurs de Nadal del 1969, només uns mesos després que el seu successor, el príncep Joan Carles de Borbó, jurés els principios fundamentales del Movimiento. Atado y bien tado, oi tant! En Genís, l'Anna i els seus amics ho acabaven de viure en primera persona».

«M'agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d'una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d'homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos