Search

L'ocupació de Catalunya per les tropes de Franco va donar inici a un dels períodes més negres de la història del país. El 26 de gener de 1939, les tropes de Franco van entrar a Barcelona, en una de les últimes grans accions de la Guerra Civil. Oriol Dueñas ho relata amb tot detall, fent reviure els fets d'uns dies en què, mentre les columnes de tropes nacionals s'obrien pas cap a la ciutat, s'apoderaven de l'Eixample i eren rebudes per simpatitzants que sortien als carrers, milers de catalans emprenien el camí de l'exili, per carreteres, cap a França. El llibre relata la caiguda de Barcelona a mans dels franquistes i també les accions simultànies que van tenir lloc aquells dies, des dels bombardejos a ports del nord del país per evitar que els soldats republicans embarquessin per anar a recolzar els darrers focus de resistència a València, fins al control de les centrals elèctriques dels Pirineus que proveïen la capital catalana.

1936-1956. Vint anys i milers de víctimes, que amb la seua desaparició van causar dolor en uns familiars que continuaran patint durant anys les conseqüencies de la repressió; una repressió sobre persones que són acusades de pensar diferent de com ho feien els seus botxins, de creure diferent de com ho feien els seus denunciants, de defensar unes idees, una forma de vida, de treball, diferent de la dels seus contraris. El cost humà de la repressió. Les víctimes de la repressió franquista i republicana s'afegeixen a les morts produïdes en els fronts de guerra o pels bombardejos sobre les ciutats de rereguarda d'una incivil guerra civil. No es tracta d'igualar dues repressions, pero sí que cal pensar que per tot arreu hi va haver viudos, viudes, orfes, robatoris, saquejos, confiscacions, assassinats, extorsions, terror calent, terror fred, actuacions incontrolades... i quan s'empren aquests termes cal tenir present que, en un moment determinat, es poden aplicar a qualsevol dels dos costats de la línia divisoria. Una altra cosa és el tracte que va donar el franquisme a unes víctimes i a altres. Ací sí que hi ha una barrera que és necessari eliminar si volem facilitar un clima de concòrdia.

Si partim de l'anàlisi detallada de la secció de defuncions del Registre Civil podem conèixer amb exhaustivitat quantes persones va afectar la repressió franquista fins a les últimes conseqüències: l'afusellament davant un escamot d'execució. Les víctimes han estat classificades per grups d'edat, per professions i segons l'estat civil i, quan ha estat possible, se n'ha esbrinat la procedència geogràfica. Totes aquestes xifres, esgarrifoses, han estat, però, identificades amb els seus noms propis, en un exercici per restituir la memòria de la repressió i per dotar de cara i ulls aquells morts, molts dels quals havien estat «oblidats» a la força durant tants anys de dictadura. Tot i que se centra en el cas de les execucions, el llibre aporta una gran quantitat de casos singularitzats de víctimes de la repressió que van morir a les cel·les d'una presó o «executades» per les forces d'ordre públic, alhora que reviu el clima en què es van produir les morts, amb una anàlisi de les lleis repressores del règim i de la situació social en què s'hi van aplicar. Un treball que pretén traure a la llum, identificar, les víctimes de la dictadura franquista que reposen als cementeris i que consten als registres civils del País Valencià.