Search

Aquest article es proposa analitzar la problemàtica política i social en l'existència, ús i aprofitament de salines en el sud del regne de València, un ús molt dens des de les primeres dècades del segle XIV, però de l'explotació del qual tenim grans mancances informatives i absències historiogràfiques. Així mateix s'examinaran els seus sistemes d'explotació des del punt de vista de recursos naturals i productius, els espais de treball on es va generar un mercat laboral; la incentivació política per les explotacions salineres, motor d'aprofitament de tal recurs natural, i les diferents fases de producció i explotació de la sal, sempre en relació a la seua importància en el consum, mercat rural i urbà i sobretot la seua penetració en els mercats mediterranis. Este artículo se propone analizar la problemática política y social en la existencia, uso y aprovechamiento de salinas en el sur del reino de Valencia, un uso muy denso desde las primeras décadas del siglo XIV, pero de cuya explotación tenemos grandes carencias informativas y ausencias historiográficas. Asimismo se examinará los sistemas de explotación de las mismas desde el punto de vista de recursos naturales y productivos, los espacios de trabajo donde se generó un mercado laboral; la incentivación política por las explotaciones salineras, motor de aprovechamiento de tal recurso natural y las distintas fases de producción y explotación de la sal, siempre en relación a su importancia en el consumo, mercado rural y urbano y sobre todo su penetración en los mercados mediterráneos. This paper aims to analyze the political and social problems in the existence, use and exploitation of salt flats in the south of the kingdom of València, a very dense use since the first decades of the fourteenth century, but whose exploitation we have large informational deficiencies and historiographic absences. It will also examine the systems of exploitation of them from the point of view of natural and productive resources, the work spaces where a labor market was generated; the political incentive for the salt farms, engine for the use of such natural resource and the different phases of production and exploitation of salt, always in relation to its importance in consumption, rural and urban market and especially its penetration in the Mediterranean markets. Aquest article s'insereix en el Projecte d'Investigació I+D: «Comerç internacional i integració econòmica a l'Europa mediterrània i atlàntica: els ports del regne de València (segles XIII-XV)» (GV/2018/016), de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, Generalitat Valenciana l’IP del qual és IP Juan Leonardo Soler Milla.

La revisió de la troballa realitzada l'any 1965 a La Pleta (Vila-sana, el Pla d'Urgell), permet actualitzar la seva valoració i proposar noves hipòtesis: la contextualització de les decoracions de les ceràmiques permet suggerir una cronologia més acotada del conjunt, vers fi nals del IIIr mil·leni abans de Crist; l'estudi de la fusaiola permet valorar l'antiguitat d'aquest tipus d'elements per a la producció de producte tèxtils en aquesta zona; la situació geogràfica de la troballa permet plantejar que podés tractar-se d'una ocupació relacionada amb la possible explotació de la sal de l'estany d'Ivars The revision of the fi ndings that were realised in the 1965 in La Pleta (Vila-sana, el Pla d'Urgell) it allows to update his valuation and to propose new hypotheses: the contextualisation of the decorations of the pottery allows to suggest a more annotated chronology of the set, towards the end of the Third Millennium Before Christ; the study of the spindle whorl allows to evaluate the antiquity of this type of elements for the textile production in this zone; the geographic situation of the fi nding allows to raise that it can be an occupation related to the advantage of the salt of Ivars lake

La disfàgia és una alteració o dificultat en el procés de deglució. És a dir, la dificultat del pas de l’aliment líquid o sòlid des de que s’ingereix fins que arriba a l’estomac. També, és important remarcarque pot afectar a la formació i traspàsdel propi bol alimentari al transferir-lo a l’estómac. La disfàgia orofaringe està present en una gran part de la població i és un símptoma prevalent, ja que pot ser degut a múltiples processos patològics tant estructurals com funcionals i localitzar-se a nivell de l’orofaringe o de l’esòfag. A més a més, podem destacar que es pot presentar en qualsevol moment durant el transcurs de la vida, tot i que és més comú en la gent de la tercera edat. Segons estudis, està demostrat que la tercera partde les persones que la pateixen poden patir desnutrició i deshidratació a causa de les alteracions del transport de l’aliment ide l’ordre de les dues terceres partsdels pacients poden presentaralteracions en la seguretat de la deglució com penetracions o aspiracions. Aquests pacients tenen un risc molt elevat de patir pneumònies per aspiració i infeccions respiratòries, per tant, els pacients que també estan diagnosticats de problemes neurològics o tenen una edat bastant avançada poden arribar a necessitar una alimentació parenteral o enteral. Aquests pacients solen tenir estàncies hospitalàries prolongades i, per això, és molt important portar a terme un diagnòstic precoç i el més fiable possible per poder detectar ràpidament tots els símptomes i actuar immediatament aplicant el tractament. Cal remarcar que s’ha de ser molt prudent en el moment de subministrar l’aliment a un persona amb aquesta alteració, ja que es poden produir moltes complicacions sobre la seva salut que, en funció de la gravetat de l’alteració, pot arribar a provocar-li la mort. Per poder prevenir les conseqüències que pot arribar a ocasionar aquesta alteració fisiològica, els aliments destinats a les persones que la pateixen són preparats amb productes que varien la viscositat de manera que al ser deglutits segueixin el curs habitual de la deglució i posterior digestió. Aquest productes són recomanats per ser utilitzats en dietes destinades a persones afectades per la disfàgia. Els productes poden ser molt variats, ja que poden ser productes farmacèutics destinats especialment per a gent amb disfàgia o, simplement, additius alimentaris no indicats per a aquesta alteració. Aquest estudi es planteja, com a resultat de l’experiència per part de María Luisa Garcia (Logopeda especialitzada en deglució de risc), en la dificultat de definir els paràmetres que permeten una correcta adaptació dietètica de pacients amb disfàgia orofaringe. Aquest treball és una continuació de l’estudi realitzat per la Mercè Alba i la Silvia Marceló. La Mercè Alba va estudiar la influència d’aigües amb diferent contingut salí en alguns productes comercials(farmacèutics i no farmacèutics), mentre que la Silvia Marcelóes va centrar en la interacció de la glucosa en espessidors destinats a pacients amb disfàgia, tant de primera com de segona gama. En aquest treball s’ha optat per aprofundir la influencia de la força iònica en el comportament d’espessidors de primera i segona gama. Per això, s’han seleccionat el clorur de sodi i el clorur de calci ja que ambdues sals són de les més comuns en el sector alimentari. Aquest projecte té com a objectiu comprovar si determinats espessidors de primera I de segona gama utilitzats en les dietes destinades a persones afectades per disfàgia compleixen les funcions pels quals han estat dissenyats. Per això, es proposa: ➢ Realitzar un estudi de l’estabilitat temporal. ➢ Determinar la viscositat i, en conseqüència, el grau de consistència en funció de tres paràmetres: La temperatura, el temps i la concentració tant d’espessidor com d’interferent (clorur sòdic i clorur càlcic)

En este trabajo se hace un estudio de viabilidad técnica y económica de la integración de un tratamiento de decoloración de baños agotados de tintura a un proceso de tintura téxtil convencional con el objetivo de reutilizar el agua tratada y en especial, de aprovechar la sal necesaria para realizar la tintura. El tratamiento de decoloración se lleva a cabo en una celula electroquímica asistida por luz ultravioleta y el agua decolorada es almacenada en un deposito para su posterior reutilización en el proceso de tintura. La implementación de este sistema de tratamiento y reutilización permite ahorrar el 70% de agua y el 60% de la sal necesarios para preparar los banos de tintura. Lo que aparte de reportar una horro económico directo, también supone un ahorro en el cánon de vertido de aguas residuales. Por el contrario, si se quiere hacer un proceso ininterrumpido de sucesivas reutilizaciones, en algunas ocasiones y en función del color requerido, debe aumentarse la cantidad de colorante respecto de la fórmula inicial para evitar una merma en la calidad de las tinturas y precisamente por ello es importante la realización del estudio económico para demostrar su viabilidad.

La ingesta del sodio que contienen los alimentos y algunos medicamentos puede producir una elevación de los valores de presión arterial de los individuos. La Organización Mundial de la Salud recomienda de forma global no superar la ingesta diaria de 2 g de sodio en los adultos sanos (5 g de sal común). Para grupos de riesgo se establecen límites más estrictos (0,5-1,5 g de sodio diarios). En España se estima que cada persona consume al día 11 g de sal por término medio. Diversos estudios, realizados en distintas poblaciones, han podido objetivar una correlación directa entre la ingesta de sodio en la dieta y la prevalencia de hipertensión arterial. Otros estudios corroboran el efecto de la reducción del consumo de sal en la dieta sobre la disminución de los valores de presión arterial y de la morbilidad y mortalidad cardiovascular. Muchos medicamentos contienen una elevada cantidad de sodio por tener excipientes efervescentes (1 g de paracetamol efervescente puede llegar a aportar más de 0,5 g de sodio), de forma que, si su posología es cada 6-8 horas, pueden superar los límites diarios de sodio recomendados, incluso para un adulto sano. En este artículo se revisa la evidencia disponible sobre el efecto beneficioso de una dieta hiposódica para el control de la hipertensión, las consideraciones sobre el uso de analgésicos y AINE en los pacientes con enfermedad cardiovascular y se insiste en la advertencia de evitar, siempre que sea posible, el uso de medicamentos efervescentes, especialmente en los mayores de 50 años.

La muerte violenta de un guardia de la real renta de salinas en un barranco de Cofrentes, en febrero de 1747, puso al descubierto la existencia de una fábrica clandestina y de una red de contrabando de sal que abastecía a numerosos conventos valencianos. Dos factores coyunturales propiciaron su aparición: las dificultades de suministro de uno de los principales alfolíes reales y el impuesto extraordinario fijado sobre el precio de la sal con motivo de la guerra de Sucesión austríaca. Pero, al margen de ello, el caso revela las carencias estructurales del aparato de vigilancia y las contradicciones entre los distintos ámbitos jurisdiccionales implicados, que hicieron posible la articulación de un sistema de producción y comercialización en el que se integró una parte significativa de la población de Cofrentes, así como la generación ilícita de un importante volumen de renta. Estas páginas tratan de dichas actividades económicas ocultas y del desafío que su punición planteó a la administración señorial. In February 1747, the violent death of a Royal Saltworks keeper at the hands of some neighbours of Cofrentes exposed a clandestine saltwork and a smuggling net that had been supplying a large number of monasteries all over Valencia with illegal salt. This smuggling net was encouraged by two facts: on the one hand, the downturn in production in one of the main Valencian Royal Saltworks; on the other hand, by a special tax imposed on the sale of salt during the War of the Austrian Succession. Nevertheless, this case also brings to light the defects of the coercive apparatus and the contradictions between the different jurisdictions concerned that made it possible not only to create a system of production and commercialization in which an important part of the village was engaged, but also to generate large quantities of illegal income. These pages deal with those hidden economic activities and the challenge that its punishment involved for the seigneurial administration. Este trabajo se inscribe dentro del proyecto de investigación sobre «Los conflictos generados por la abolición de los fueros en la sociedad valenciana del siglo XVIII» (GV05/072), financiado por la Consellería d'Empresa, Universitat i Ciencia de la Generalitat Valenciana.