Search

L'última reforma de la Llei orgànica d'educació acull una nova fórmula de suport a l'ensenyament privat sostingut amb fons públics a Espanya: la cessió de sòl públic per a la construcció i gestió de centres docents concertats. Aquesta operació sembla respondre a diverses tendències. En primer lloc, a la redistribució de tasques entre Estat i societat, per a una major racionalització del sector públic. En segon lloc, a una major tutela de la llibertat d'ensenyament reconegut a l'article 27 de la CE. Amb tot, aquesta evolució des de l'Estat prestacional a l'Estat garant requereix observar certes cauteles derivades de la naturalesa jurídica dels concerts escolars, en especial la igualtat de tracte en l'accés a aquests., The latest reform of the Education Act includes a new formula for supporting publically funded private schools in Spain: the cession of public land to build and manage grant-aided schools. This reform seems to reflect various trends: first, the redistribution of tasks between the State and society, to achieve further rationalisation of the public sector, and second, greater protection of the freedom of education recognised by Article 27 of the Spanish Constitution. But this evolution from the Welfare State to the Enabling State calls for some reservations, given the legal nature of grant-aided schools, especially as regards equality in the admission process., La última reforma de la Ley Orgánica de Educación acoge una nueva fórmula de apoyo a la enseñanza privada sostenida con fondos públicos en España: la cesión de suelo público dotacional para la construcción y gestión de centros docentes concertados. Esta operación parece responder a varias tendencias. En primer lugar, a la redistribución de cometidos entre Estado y sociedad para una mayor racionalización del Sector Público. En segundo lugar, a una mayor tutela de la libertad de enseñanza reconocida en el artículo 27 CE. Con todo, esta evolución desde el Estado prestacional al Estado garante requiere observar ciertas cautelas derivadas de la naturaleza jurídica de los conciertos escolares, en especial la igualdad de trato en el acceso a éstos.

Investigació educativa de caràcter qualitatiu que estudia l’educació lliure. La recerca es basa en quatre experiències educatives alternatives actuals que presenten diversos models pedagògics, en l’àmbit de l’Estat Espanyol: Paideia, educació llibertària; Ojo de agua, ambient educatiu; i l’àmbit de Catalunya: El Roure, escola viva i La Llavor, escola Waldorf, per tal de conèixer, analitzar i contrastar les seves pràctiques educatives, observant les seves possibilitats en el moment de crisi educativa actual

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior., Throughout the nineteenth century, the way in which the principles of equality and freedom of education were regulated by Spanish law shows us those areas where church and state, conservatives and revolutionaries, faced off for the control of youth; it also shows us how education was crucial to the future of society for the men who lived in these ages. In this context, and under the revolutionary educational policy of liberal sexennium, a university was born and lived for four years from 1870 to 1874, the Universitat Lliure de Girona (The Girona Open University). This University claimed to be the heir to the ancient university closed down by the king Felipe V, and it tried to find its place in the complex ideological Catalan and Spanish map in the sexennium. Along this research we'll see whether or not it was possible to establish a university far from the canons of scientific and academic orthodoxy settled in the precedent Elizabethan ages. After this reading we should be able to determine whether or not Universitat Lliure de Girona could meet the educational needs in Girona of the last third of the nineteenth century, while maintaining the requirements and demands of higher education.

Petició d'assessorament sobre afers internacionals i sobre catolicisme, concretament sobre el problema de la llibertat d'ensenyament, arran de la lectura d'un llibre de Salvador de Madariaga i les opinions de Salmerón i Giner de los Ríos