Search

[cat] INTRODUCCIÓ L'endometriosi és una malaltia ginecològica molt freqüent. El seu diagnòstic és difícil i en la pràctica clínica s'ha de fer per especialistes experts. El ventall terapèutic disponible és limitat, poques vegades és definitiu i els fàrmacs utilitzats es basen en tractaments hormonals que alteren el cicle ovàric. Es postula que hi ha un paper essencial de la immunitat en el desenvolupament de la malaltia, de manera que l'estudi de fàrmacs immunomoduladors podria suposar un futur tractament. Per tot això, la millora en el diagnòstic de la malaltia i la seva extensió prequirúrgica, juntament amb la investigació de noves línies de tractament, representen els dos reptes més importants de la malaltia. OBJECTIUS D'aquí sorgeix l'interès del nostre treball, que té com a objectius facilitar el diagnòstic prequirúrgic de l'endometriosi permetent la sospita de la malaltia en pacients amb dolor i la sospita de la seva extensió de forma no invasiva i investigar l'ús de la pentoxifilina com a nova línia de tractament en un model animal de ratolí. METODOLOGIA Es realitzen 3 estudis que es recullen en 3 articles originals publicats en revistes internacionals: 1. “MARKERS OF DEEP INFILTRATING ENDOMETRIOSIS IN PATIENTS WITH OVARIAN ENDOMETRIOMA: A PREDICTIVE MODEL” Perelló M, Martínez-Zamora MA, Torres X, Munrós J, Llecha S, De Lazzari E, Balasch J, Carmona F. Eur J Obstet Gynecol Reprod Biol. 2015 Nov 26. doi: 10.1016/j.ejogrb.2015.11.024. [Epub ahead of print] 2. “ENDOMETRIOTIC PAIN IS ASSOCIATED WITH ADENOMYOSIS, BUT NOT WITH THE COMPARTMENTS AFFECTED BY DEEP INFILTRATING ENDOMETRIOSIS” Perelló M, Martínez-Zamora MA, Torres X, Munrós J, Balasch J, Carmona F. Gynecol Obstet Invest. 2016 Oct 7. [Epub ahead of print] 3. “ORAL ADMINISTRATION OF PENTOXIFYLLINE REDUCES ENDOMETRIOSIS-LIKE LESIONS IN A NUDE MOUSE MODEL” Perelló M, González-Foruria I, Castillo P, Martínez-Florensa M, Lozano F, Balasch J, Carmona F. Reprod Sci. 2016 Oct 12. pii: 1933719116673198. [Epub ahead of print] RESULTATS A l’ESTUDI 1, es va obtenir una equació de predicció d’endometriosi profunda en pacients amb endometrioma ovàric, basada en tres indicadors senzills. La capacitat predictiva del model va ser molt alta (AUC: 0,91). A més es va crear un nomograma per a la seva fàcil aplicabilitat. A l’ESTUDI 2 es va avaluar la relació entre dolor i la localització de la malaltia. Es va trobar una associació positiva significativa entre el dolor pèlvic i la presència de adenomiosis. Es va trobar una absència de correlació entre els marcadors de dolor i els compartiments afectats. Finalment a l’ESTUDI 3, es va observar una disminució significativa en l'àrea i en la vascularització de l'endometriosi entre els grups tractats amb pentoxifilina, així com una en els nivells peritoneals de les citosines proinflamatòries. CONCLUSIONS Hem obtingut una equació de predicció de endometriosi profunda en pacients amb endometrioma ovàric. A més, l'ús del nomograma facilita la seva aplicabilitat. En determinats casos cal valorar una possible adenomiosis associada i aquesta pot ser sospitada prequirúrgicament per les característiques del dolor que presenten les pacients. S'ha demostrat la possibilitat d'ús dels immunomoduladors, en aquest cas la pentoxifilina, en el tractament de la malaltia en un model animal. A més, amb l'efecte de la pentoxifilina, s'ha reforçat el paper de les citoquines i la vascularització en el desenvolupament de la malaltia. Com a conseqüència de tot l'exposat, hem contribuït a millorar el diagnòstic de la malaltia, hem permès la sospita prequirúrgica de l'endometriosi profunda en pacients amb endometriomes ovàrics i hem posat de manifest la importància de la sospita d'adenomiosis associada en pacients amb dolor. D'altra banda, hem obert nous horitzons en el tractament i hem postulat l’ús de la pentoxifilina com fàrmac no anovulatori per al tractament de la malaltia., [eng] INTRODUCTION The two most important challenges for the endometriosis are its diagnosis, its pre-surgical extension and the investigation of new lines of treatment. Our objectives are to facilitate the pre-surgical diagnosis of endometriosis by allowing suspicion of the disease in patients with pain and suspicion of the extension in a non-invasive way and to investigate the use of Pentoxifylline as a new line of treatment in a mouse animal model. METHODOLOGY 3 original articles: MARKERS OF DEEP INFILTRATING ENDOMETRIOSIS IN PACIENTS WITH OVARIAN ENDOMETRIOMA: A PREDICTIVE MODEL. Perelló M, Martínez-Zamora MA, Torres X, Munrós J, Llecha S, De Lazzari E, Balasch J, Carmona F. Eur J Obstet Gynecol Reprod Biol. 2015 Nov 26. Doi: 10.1016 / j.ejogrb.2015.11.024. [Epub ahead of print] ENDOMETRIOTIC PAIN IS ASSOCIATED WITH ADENOMYOSIS, BUT NOT WITH THE COMPARTMENTS AFFECTED BY DEEP INFILTRATING ENDOMETRIOSIS. Perelló M, Martínez-Zamora MA, Torres X, Munrós J, Balasch J, Carmona F. Gynecol Obstet Invest. 2016 Oct 7. [Epub ahead of print] ORAL ADMINISTRATION OF PENTOXIFYLLINE REDUCES ENDOMETRIOSIS-LIKE LESIONS IN A NUDE MOUSE MODEL. Perelló M, González-Foruria I, Castillo P, Martínez-Florensa M, Lozano F, Balasch J, Carmona F. Reprod Sci. 2016 Oct 12. Pii: 1933719116673198. [Epub ahead of print] RESULTS A predictive equation of deep endometriosis was obtained (STUDY 1) in patients with ovarian endometrioma, based on three simple indicators. The predictive capacity of the model was very high (AUC: 0.91). In addition, a nomogram was created for its applicability. The relationship between pain and the location of the disease was evaluated (STUDY 2). A significant positive association was found between pelvic pain and adenomyosis. There was an absence of correlation between pain and compartments affected. Finally (STUDY 3), there was a significant decrease in the area, vascularization and cytokines levels in the endometriosis treated with Pentoxifylline. CONCLUSIONS We improved the diagnosis of deep endometriosis in patients with ovarian endometrioma with a predictive equation. In certain cases, we must suspect adenomyosis based on the pain characteristics that patients present. The possibility of using immunomodulators, such as Pentoxifylline, in the treatment of the disease in an animal model has been proved.

[cat] Les molècules adaptadores són essencials en l'organització de les molècules de senyalització i en la coordinació i compartimentació de la seva activitat . 3BP2 és una proteïna adaptadora citoplasmàtica expressada ubiqüament però principalment en cèl·lules hematopoètiques. S'ha demostrat que actua com un regulador positiu transduïnt la senyal cel·lular en cèl·lules T , B i NK. 3BP2 és un important regulador en l’alliberació de grànuls citotòxics en les cèl·lules NK. Els mastòcits es desgranulen de manera similar després de l'agregació depenent d'antigen de l'alta afinitat del receptor per IgE (FceRI) a la superfície cel·lular. L'activació d'aquestes cèl·lules indueix l'alliberament de mediadors inflamatoris preformats i la síntesi de novo i també la secreció de citocines i quimiocines. El receptor KIT forma part dels receptors factors de creixement tirosin cinasa. El lligand de KIT és el SCF (stem cell factor), considerat com el factor de creixement més rellevant en mastòcits. L’activació de KIT a través del SCF és crucial per al desenvolupament, la diferenciació i la supervivència dels mastòcits, així com per a una òptima desgranulació depenent d'IgE i producció de citocines. En aquesta tesis s’estudia el paper del 3BP2 en la regulació de l’activitat cel·lular a través dels receptors de membrana, FcepcilonRI i KIT. Amb els resultats podem concloure que el 3BP2 és necessari per obtenir una òptima resposta del mastòcit, tan a nivell de les respostes immediates, com la desgranulació, com en les respostes tardanes com la secreció de IL-8 i de GM-CSF. En la transducció de senyals a traves del FceRI, el 3BP2 és un important regulador de l’activació de mastòcits humans. Per tant, 3BP2 podria ser una diana terapèutica potencial per les malalties inflamatòries mediades pels mastòcits dependents d'IgE. Per altre banda, el silenciament del 3BP2 redueix l’expressió del receptor KIT, tant en la superfície com a nivell transcripcional, això implica un paper del 3BP2 en aquest procés. De fet, el silenciament del 3BP2 condueix a una reducció de MITF, factor de transcripció implicat en l’expressió de KIT. Les mutacions d’activació en KIT s'han associat amb diverses malalties com la mastocitosi, per tant analitzem la capacitat de 3BP2 per regular l'expressió de KIT en la línia cel·lular HMC-1 on KIT es troba mutat. Trobem que el silenciament de 3BP2 en aquestes cèl·lules també redueix l’expressió de KIT. Curiosament el silenciament de KIT i la inhibició de l’activitat cinasa del receptor redueix l’expressió de 3BP2, tot això suggereix una estreta relació entre ambdues molècules. Per tant, 3BP2 podria ser una possible diana terapèutica, en malalties inflamatòries mediades per mastòcits i en trastorns on el KIT esta desregulat. Una d’aquestes malalties associades a la desregulació del receptor KIT son els tumors de cèl·lules de l'estroma gastrointestinal (GIST). La majoria dels GIST presenten mutacions en KIT (85%) o en el receptor PDGFRa (5%) que comporten un increment de l’activitat cinasa d’ambdós receptors. En el present treball es mostra que 3BP2 s'expressa en línies cel·lulars procedents de pacients amb GIST i que la reducció de l’expressió de 3BP2 indueix un decrement de l’expressió del KIT. Curiosament, el silenciament de 3BP2 també redueix l’expressió de PDGFRa. Per altre part, 3BP2 coprecipita amb els receptors KIT i PDGFRa indicant que la molècula pot ser mediador de la senyalització d’ambdós receptors. Aquests nous resultats destaquen la importància del 3BP2 en la regulació de l’expressió i senyalització d’aquests dos receptors oncogènics, mostrant un paper com a possible diana terapèutica en GIST, especialment rellevant en els casos de pacients que han adquirit resistència als inhibidors de l’activitat cinasa d’aquests receptors., [eng] 3BP2 is a cytoplasmic adaptor protein mainly expressed by haematopoietic cells that has been shown to act as a positive regulator in T, B and NK cell signal transduction. 3BP2 is an important regulator of cytotoxic granule release in NK cells. Mast cells similarly degranulate following antigen-dependent aggregation of the high affinity receptor for IgE (FceRI) on the cell surface. Activation of these cells induces the release of preformed inflammatory mediators and the de novo synthesis and secretion of cytokines and chemokines. The KIT receptor whose ligand is the stem cell factor (SCF) is necessary for mast cell development, proliferation and survival as well as for optimal IgE dependent signal. This thesis studied 3BP2 role in regulating cellular activity through membrane receptors, FcepcilonRI and KIT. Our findings point to a requirement for 3BP2 in optimal immediate and late mast cells responses such as degranulation and IL-8 or GM-CSF secretion. In signal transduction through FceRI, 3BP2 is an important regulator of the activation of human mast cells. Moreover 3BP2 silencing reduces expression of KIT receptor both on the surface and at the transcriptional level, this implies a role in this process 3BP2. In fact, the silencing of 3BP2 leads to a reduction in MITF, transcription factor involved in expression of KIT. Our results suggest a potential of 3BP2 as a therapeutic target in mast cell-mediated inflammatory diseases and deregulated KIT disorders. One of this disorders are gastrointestinal stromal tumors (GIST). Most GISTS contain oncogenic gain-of­function of KIT (85%) or PDGFRa receptor (5%) which is accompanied by strong expression of the protein products of these oncogenes. We show that 3BP2 is also expressed in cell lines form GIST patients and there are an interaction with3BP2 and both receptors. Interestingly, silencing of 3BP2 reduce oncogenic KIT and PDGFRa expression. These novel findings highlight the importance of 3BP2 in the regulation of the two oncogenic receptors expression and signalling indicating a role as a potential target in GIST, including those cases containing mutations that confer resistance to the KIT/ PDGFRa kinase inhibitors.

[cat] El sistema immunitari associat a l'intestí o GALT constitueix el teixit defensiu més extens de l'organisme, fet que reflecteix la seva importància funcional. Forma part del sistema immunitari associat a mucoses, caracteritzat per la seva capacitat de sintetitzar i secretar immunoglobulines, i pel tràfic de cèl·lules immunocompetents entre les diferents mucoses, el que confereix un paper protector general a nivell mucosal. El GALT presenta característiques anatòmiques i funcionals particulars que el distingeixen del sistema immunitari sistèmic. Dins d'aquest teixit limfoide existeixen uns compartiments efectors, constituïts pels limfócits de l'epiteli i de la làmina propia, que contenen tipus cel·lulars únics, amb un fenotip activat permanentrnent, alguns deis quals tenen encara un origen i una funció desconeguts. El desenvolupament del GALT té lloc durant la vida fetal i la seva activació s'inicia a partir del naixement i durant els primers dies de vida, coincidint amb la ingesta dels primers aliments i la instauració de la flora microbiana. Aquests estímuls antigènics tenen un important paper fisiòlogic en la maduració del GALT. A més a més d'aquests factors exògens, altres factors endógens com el nivell d'eficiència de presentació antigènica, la formació del complex antigen-receptor dels limfócits T o d'altres també podrien estar implicats en el desenvolupament de les poblacions efectores del GALT. Amb aquests plantejaments, l'objectiu d'aquesta tesi ha consistit en establir el desenvolupament del teixit limfoide associat a intestí prim durant les primeres etapes de vida. Per assolir aquest objectiu, s'han establert tres objectius específtcs. El primer objectiu plantejat ha estat el determinar el desenvolupament fenotípic de les principals poblacions efectores -limfócits intraepitelials i de làmina propia- de la mucosa intestinal. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme en rates neonates des del dia del naixement i durant tot el periode de lactancia. El segon objectiu ha consistit en establir la maduració de la capacitat secretora d'immunoglobulines de la mucosa intestinal a partir del dia de naixement. Aquest estudi també s'ha realitzat en rates lactants. El tercer objectiu s'ha centrat en esbrinar l'origen i el desenvolupament d'una subpoblació limfocítica específica del compartiment mucosal, els limfócits intraepitelials CD8alfa-alfa+TCRalfa.beta+, i la seva relació amb els processos de selecció tímica i presentació antigènica. En aquest cas, s'han utilitzat models de ratolins transgènics i s'ha desenvolupat una nova línia doble transgènica. Aquesta part de la tesi s'ha desenvolupat al Center of lmmunology, University of California, lrvine.