Search

Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2022-2023, Tutor: Vicenç Furió Galí, [cat] Els llibres d’indumentària i els gravats de moda en el període que va des de finals del segle XVI a mitjans del segle XVII és el principal objecte d’estudi d’aquest treball. Intentarem mostrar, reinterpretant les classificacions dels gravats de moda d’Elisabeth Seaton, com en el segle XVII aquest tipus d’estampa va seguir realitzant-se amb els models estilístics del segle XVI barrejats amb altres gèneres artístics com les al·legories. Tot plegat s’analitzarà a partir de l’estudi de seixanta estampes de gravadors com Abraham Bosse, Jeremias Falck i Wenceslaus Hollar, entre d’altres., [eng] Costume and fashion plates from the late sixteenth to mid-seventeenth century are the main object of this study. We will demonstrate how in the seventeenth century fashion prints were done with the stylistic models of the sixteenth century mixed with other genres such as allegories, using the fashion-plate’s classification of Elisabeth Seaton and an analysis of sixty prints by engravers such as Abraham Bosse, Jeremias Falck and Wenceslaus Hollar, among others.

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Teresa Sala, Aquest Treball Final de Grau és un estat de la qüestió, plantejat per ordre temàtic, sobre la moda femenina burgesa de voltants del 1900 a Barcelona. La decisió de centrar-me en les burgeses ha estat perquè són elles les que, degut al seu estatus social, havien de complir amb uns compromisos i amb unes normes d’etiqueta i, per tant eren elles les que fomentaven i consumien moda. A més a més, l’interès perquè sigui la vestimenta del «bello sexo»1 la protagonista d’aquest treball és perquè, a diferència de la masculina, experimenta un canvi important, passant de volums desmesurats i incomoditats, a la llibertat de moviment. Aquesta transformació s'explica a través de factors diversos que s’intentaran anar comentant en aquest treball, com són la relativa emancipació de la dona, la fabricació en sèrie i l’aparició de diferents formes de passar-ho bé. L’interès per la indumentària i la fascinació per la imatge de la dona i per com aquesta ha anat evolucionat al llarg de la història, es fusionen en aquest treball. És molt suggestiu veure com la moda ha tingut tant a veure en aquesta metamorfosi que ha patit la figura femenina a través dels segles.

Este estudio analiza los cambios y las permanencias experimentados por las sociedades del valle medio del Ebro y del Pirineo central a fines de la Edad Moderna, a través de su indumentaria. La influencia de las modas extranjeras, la necesidad práctica y los posibles de cada individuo son elementos a través de los cuales se calibran unas variaciones que progresivamente transportaron a aquellas gentes de unos usos modernos al mundo liberal decimonónico. This study analyzes the changes and continuities experienced by the societies of the Middle Valley of the Ebro and the Central Pyrenees at the end of the Early Modern Age through their clothing. The influence of foreign fashions, practical needs and individual means, are elements to calibrate the changes that little by little transported those people from modern uses to the nineteenth-century liberal world. Esta investigación forma parte de los estudios realizados por el proyecto de investigación «Del concejo a la familia en el Aragón moderno», HAR 2016-75899-P y del Grupo de Investigación de Referencia Blancas (de Historia Moderna) H01_17R.

Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2015-2016, Tutor: Joan Ramón Triadó Tur, Manuel Rocamora va ser un important prohom de la Barcelona del segle XX, que va dedicar la seva vida al col·leccionisme i al mecenatge artístic i cultural. En la present investigació s’ha fet una recerca sobre la seva figura, que pretén mostrar informació inèdita o poc coneguda fins ara de la seva biografia. Una de les facetes més destacades de la seva personalitat va ser la de col·leccionista, especialment d’indumentària històrica. La investigació es centra en analitzar el procés de formació de la seva col·lecció d’indumentària, estudiant-ne el procés de gestació, l’evolució i la donació feta a l’Ajuntament de Barcelona que va culminar amb la creació del Museu de la Indumentària – Col·lecció Rocamora l’any 1969. Aquest museu va ser la primera institució museogràfica dedicada a la indumentària de forma monogràfica a Catalunya, arribant a ser un dels museus més importants d’Europa. En el present treball se’n fa un seguiment des dels orígens fins a la desaparició, passant per la seva fusió amb l’antic Museu Tèxtil l’any 1982 i la seva conseqüent transformació en el Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, que va ser desmantellat l’any 2008, per integrar-se en el fons del Museu del Disseny de Barcelona.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Olga Jubany, L’aparença i la vestimenta presenten una gran multiplicitat de formes, ja sigui entre societats diferents o dins d’una mateixa regió. Les variacions que aquestes presenten poden tenir una casuística distinta, segons l’òptica des de la qual s’analitzi i els aspectes que s’hi treballin. El present article, vol mostrar com es construeix i quin lligam hi ha entre la vestimenta i l’expressió identitària, centrant-se en el cas concret de l’assemblea d’Arran Horta. A través de l’observació i l’estudi de les formes de vestir, així com del relat que els informants construeixen al voltant d’aquestes; es mostra la importància que pren la forma de vestir a l’hora de configurar l’aparença, o el vincle estret que aquesta manté amb l’expressió identitària, tant personal com de grup estudiat. On es veu com la voluntat de diferenciació de l’status quo dominant, comporta a la creació d’un altre model de vestuari sustentat per unes pautes comunes que afecten a tota l’assemblea.

Estudio sobre la actividad cotidiana de los ceramistas y vidrieros barceloneses a fines de la Edad Media y principios de la Edad Moderna. Trata tanto aspectos relacionados con la cultura material (joyas, objetos curiosos, rosarios, libros, vestidos, etc.), o las piezas de cerámica y vidrio que albergaban en sus domicilios. Se analizan además, lentos relacionados con el taller y la tienda, el tipo de piezas que elaboraban y algunas de las aficiones que estos artesanos poseían. Se basa en los inventarios y subastas de bienes que encuentran en el Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Més enllà de la funcionalitat pròpia de la indumentària aquesta expressava un llenguatge codificat que era compartit pels homes i dones de Catalunya i que, en general, es feia extensible a la majoria de territoris europeus del segle XIV. Les vestidures permetien fer visible l’ordre natural que regulava la societat medieval identificant les persones per gènere, edat, jerarquia social o posició de marginalitat que, per raons etnic-religioses, ocupaven respecte a la majoria de la població. Un dels pilars simbòlics en que es sustentava la representació del poder estava constituït per la presència de la riquesa a les vestidures. Riques vestidures per embolcallar el cos i també riques vestidures per cobrir l’arquitectura i el mobiliari. D’entre les esplèndides peces de vestir que configuraven el guarda roba de la reina Elionor de Sicília el present treball es centra fonamentalment en la identificació tipològica i l’estudi de quatre vestits exteriors: “la cota”, “la cota ardia”, “el curtapeu” i “l’aljuba”. D’alguns d’aquests vestits amb que s’abillà la reina el dibuix ha intentat una reconstrucció aproximativa de la seva tipologia així com dels magnífics dissenys brodats o teixits que els ornaven. Una ràpida ullada a la recambra del vestuari reial ens ha permès descobrir la febril activitat de sastres i brodadors ocupats en confeccionar, adobar i reutilitzar les riques vestidures de la reina Elionor de Sicília., In fourteenth-century Catalonia, as well as in most European territories, clothing expressed a sort of coded language that went beyond its mere functionality and was shared by both men and women. Clothes gave visibility to the natural order that governed medieval society. They differentiated people by gender, age, and social standing, including the eventual marginal position some groups occupied due to ethnic and religious reasons. Rich garments, either wrapping the body or covering buildings and furniture, were one of the pillars that sustained the symbolic representation of power. Among the splendid pieces of clothing that formed the wardrobe of Queen Eleanor of Sicily, this paper focuses primarily on the typological identification and analysis of four outdoor attires: the cotte, the cottehardie, the courtepy, and the aljuba. The drawings included in this paper are an approximate reconstruction of the typology and the magnificent embroideries and fabrics of some of the queen’s dresses. A quick look at the boudoir of the royal wardrobe has allowed us to discover the feverish activity of tailors and embroiderers engaged in making, repairing, and reusing the rich robes of Queen Eleanor of Sicily.

A les primeres dècades de la catorzena centúria la vestimenta catalana (i en general, la d’Occident) és sacsejada per novedoses formes que canvien la silueta dels seus portadors tant masculins com femenins. Al mateix temps, aquestes vestidures s’adornaren amb un creixent i refinat luxe que transpassà els reduïts límits dels cercles cortesans i aristocràtics per abastar a grups socials com la burgesia enriquits pel comerç o els negocis i que es podien permetre destinar un elevat dispendi per al seu guarda-roba. El centre cronològic de més interès pel que fa a l’evolució vestimentària de Catalunya arrenca als anys 40 i acaba a finals dels 80, amb una dècada entremig, 1340-1350, que es rebel•la fonamental per a la generalització d’importants canvis en la indumentària. Tot i així, els límits cronològics han estat a vegades ampliats als segles XIII o XV quan així ho ha requerit l’estudi dels antecedents o de l’evolució tipològica d’una determinada peça de vestir. El treball s’ha basat en l’estudi dels principals vestits externs, de les vestidures anomenades a l’època subiranes. La més estesa és la cota de la qual les imatges artístiques ens han permès identificar diverses variants tipològiques que hem denominat cota A, cota B, cota C, cota talar i cota ardia. Al costat de les cotes s’han considerat altres vestits externs com l’aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. Tanmateix, l’estudi abasta també els vestits interiors que acompanyaven als exteriors com la gonella, la gonella encordada i la samarra així com el mantell i la gramalla que eren considerats peces d’abrigall. L’establiment de tipologies de diferents peces de vestir i la seva evolució cap a noves formes s’ha basat en l’anàlisi de fonts documentals, literàries, iconogràfiques i arqueològiques. Un apartat preferent d’aquest treball és el constituït per l’anàlisi de les lleis sumptuàries. En el decurs del segle XIV les autoritats dictaren a diverses ciutats i poblacions del territori europeu diverses ordinacions destinades a limitar el creixent luxe vestimentari i les supèrflues despeses que aquest comportava. Les lleis sumptuàries catalanes que han estat examinades en aquest estudi són les de Barcelona, Cervera, Mallorca i Berga. En definitiva, la indumentària esdevení un autèntic codi que no havia de ser transgredit ja que establia i feia reconeixibles jerarquies i funcions. Tanmateix, a mesura que va evolucionant el segle XIV, el llenguatge de la vestimenta coneix insistents intervencions del poder, tant del civil com del religiós, per a regular-lo i, en definitiva, “domesticar-lo”., In the first decades of the fourteenth century the Catalan outfit (and in general the West) is shaken with innovative ways that change the shape of its wearers, both male and female. At the same time these garments were adorned with a growing and refined luxury which went over the narrow limits of the court and aristocratic circles to encompass social groups such as the bourgeoisie enriched by trade or business who could afford to spend a large expense in their wardrobe. The chronological center of most interest regarding the evolution of Catalonia dress starts in the 40s and finishes in late 80s, with a decade in between, from 1340 to 1350, which reveals fundamental to the spread of important changes in clothing. However, the chronological limits have been sometimes extended to the thirteenth or fifteenth when so has required the study of history or the typological evolution of a particular garment. The work is based on the study of the major suits outside the garment, called at the time “subiranes”. The most widespread is the “cota”, of which its artistic images have permitted the identification of several typological variants which we have called cota A, cota B, cota C and cota ardia. Beside the cota other external dresses have also been considered such as l'aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. However, the study also covers internal suits accompanying the outer skirt, such as la gonella, la gonella encordada i la samarra as well as el mantell i la gramalla which were considered coat pieces. The establishment of various types of garments and their evolution into new forms is based on the analysis of documentary sources, literary, archaeological and iconographic. A preferred section of this paper is constituted by the analysis of the sumptuary laws. During the fourteenth century the authorities dictated in several cities and towns throughout Europe several ordinances designed to limit the growing luxury in dressing and the wasteful expending this entailed. Catalan sumptuary laws that have been examined in this study are in Barcelona, Cervera, Majorca and Berga. In short, the clothes became a real code which should not be violated since it established and made recognizable hierarchies and functions. However, while the fourteenth century evolves, the language of dress knows persistent interventions.

La recerca aborda el tractament de la indumentària com a objecte de la cultura i parteix d'una perspectiva i tractament propis de la "didàctica de l'objecte". Els camps d'actuació de la recerca són dos i responen a dues modalitats d'ensenyament; una d'àmbit formal i relacionada amb la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials i una altra d'àmbit no formal, relacionada amb els equipaments museístics que contenen fonts d'indumentària.Si bé és cert que en les darreres dècades s'han realitzat algunes experiències didàctiques a l'entorn d'aquest element, tant en àmbits d'ensenyament reglat com no reglat, són poques les que n'han deixat constància, i menys les que ho han fet des d'una aproximació científica rigorosa. Així, doncs, la tesi pretén ser un punt de partida en la recerca sobre el tractament del paper del vestit com a objecte cultural i element transversal del coneixement i se centra en els equipaments museístics d'àmbit occidental que conserven les fonts originals, els estudia i analitza a través d'un treball de camp exhaustiu i en configura un catàleg ampli, un estat de la qüestió de la seva museografia i una proposta de classificació. A més, destaca també el caràcter de la indumentària com a recurs educatiu i n'exposa algunes estratègies d'utilització.El fil estructurant de la recerca el constitueixen tres objectius inicials, la consecució dels quals es persegueix amb un mètode de treball estructurat en quatre eixos metodològics: un primer eix d'anàlisi de la indumentària com a font objectual històrico-cultural, un segon eix d'anàlisi museogràfica, un tercer eix sobre la seva didàctica i divulgació, i un quart sobre la recerca de fonts primàries.Juntament amb l'anàlisi de les fonts bibliogràfiques sobre història de la indumentària i del material publicat pels museus, el treball de camp ha consistit fonamentalment en la identificació dels equipaments museogràfics més rellevants i el seu estudi in situ, acompanyat de la realització de fitxes d'observació i d'entrevistes amb els seus responsables; anàlisis dels seus models expositius; i, finalment, un estudi de cas sobre materials tèxtils extrets del panteó d'un personatge de la noblesa catalana del segle XVIII.Per la consecució dels dos primers objectius plantejats, l'autora ha realitzat, en primer lloc, un examen de la problemàtica que presenta tant l'estudi com la implementació didàctica rigorosa de les fonts del vestit i la seva problemàtica específica en els equipaments que poden presentar objectes d'indumentària. En segon lloc, s'ha analitzat la història i tipologia dels museus que contenen patrimoni indumentari, una categoria exclosa de les definicions habituals, i s'ha inclòs amb una proposta de taula classificatòria d'abast universal. En tercer lloc, s'ha procedit a una anàlisi dels missatges i guions que els museus d'indumentària, tenint en compte les capacitats i potencialitats d'aquest objecte patrimonial, haurien de ser capaços de transmetre als seus visitants. A més, l'autora destaca algunes de les funcions més importants que aquests equipaments haurien de tenir i finalitza amb un estudi quantitatiu dels espais de presentació de la indumentària.Per l'acompliment del tercer objectiu, relacionat amb el valor didàctic de la indumentària, l'autora ha realitzat una anàlisi àmplia del vestit com a recurs didàctic que conclou amb alguns exemples i propostes d'aplicació de la indumentària en la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials, com una mostra criterial sobre materials didàctics de creació de línies del temps a través dels canvis i continuïtats del vestit.Aquesta tesi destaca pel seu caràcter pioner en l'àmbit de la recerca sobre el valor didàctic de la indumentària, fet que la converteix en un punt de partida indispensable per futures investigacions científiques en aquest camp i en un treball de referència obligada., The research deals with the treatment of historical costumes and clothing as cultural objects from a Teaching and Learning approach. The research fields of action are comprised in two different types of education; one related to formal education environments, within the field of Teaching and Learning Social Sciences, and one related to non-formal education environments, in particular those of museums containing clothes as historical sources.Therefore, the current research is a starting point for research based on the role of clothing as cultural objects and as elements of cross knowledge in teaching and learning actions; at the same time, the research is focused on Western museums that preserves that kind of sources which are analysed from an exhaustive field work that includes up to one hundred twenty-nine museums, whose data is used to create a large catalogue of museums with clothing objects, to define a state of the issue and to outline a possible classification.The research is structured according four methodological lines: the first one is related to clothing and costumes as historical and cultural objects, the second one is a museographical analyses approach, the third one is related to teaching and learning as well as communication strategies, and the fourth and last one is about primary sources research.Finally, this research is to be understood as a pioneer research on historical costumes' teaching and learning value, which makes this research an important starting point for future scientific research to be done in this field as well as a work of reference.

La indumentària com a objecte d’anàlisi proporciona informacions importants per a l’estudi de la Historia. Amb tot, la indumentaria proporciona també les bases per a fonamentar una línia didáctica eficient basada en la idea que els vestits son elements que mostren sobretot els efectes dels canvis i de les continuitats. La nostra recerca, iniciada al 2006, en el si del grup de recerca consolidat DIDPATRI (Didàctica del patrimoni, noves tecnologies i museografia comprensiva) de la Universitat de Barcelona explota aquesta línia basada en el potencial de la didàctica de la història social i cultural a través de l’objecte indumentari. La indumentaria como objeto de análisis proporciona informaciones importantes para el estudio de la Historia. Además, la indumentaria proporciona también las bases para fundamentar una línea didáctica eficiente basada en la idea que los vestidos son elementos que muestran sobre todo los efectos de los cambios y las continuidades. Nuestra investigación, iniciada en 2006 en el sí del grupo de investigación consolidado DIDPATRI (Didàctica del patrimoni, noves tecnologies i museografia comprensiva) de la Universitat de Barcelona, explota esta línea basada en el potencial de la didáctica de la historia social y cultural a través del objeto indumentario. Costumes and clothing, as objects, gives a lot of relevant information for History studies. Moreover, costumes gives the bases to create an efficient teaching and learning research line since those elements might show in a clear way different change and continuity effects. Our research, that started in 2006 within the research group DIDPATRI (Didàctica del patrimoni, noves tecnologies i museografia comprensiva) of University of Barcelona, develops this line based on the possibility of teaching and learning social and cultural history through costumes and clothing objects.

En aquest article, s’hi ofereix una nova interpretació d’una de les confraries d’ofici més importants de la Barcelona medieval. La recuperació d’informació, fins ara inèdita, ha permès traçar els eixos bàsics de l’entitat a nivell social, religiós i artístic. Cal destacar que l’evolució d’aquesta associació, lligada estretament al desenvolupament de la ciutat, va propiciar la configuració de dos perfils de confrares: un primer, que recull l’esperit cristià dels creadors de la confraria, i un darrer, que es va consolidar a principis del segle xv, vinculat al desig d’augmentar i consolidar el marge d’actuació d’aquesta organització dins el perímetre de poder reservat als artesans. A través de la documentació conservada, es pot apreciar com, en aquest darrer període, la confraria de sant Marc va invertir molts esforços a millorar el seu patrimoni, especialment en el marc de la nova catedral gòtica, i com l’art va esdevenir l’element clau a l’hora de projectar una imatge pública de col·lectiu modèlic en clau cristiana, darrere de la qual s’amagaven uns objectius i unes dinàmiques que seguien uns altres camins., In this article we offer a new interpretation of one of the most important trade brotherhoods in medieval Barcelona. The information retrieved, until now previously unknown, has allowed us to outline the core of the entity, socially, religiously and artistically. It is imperative to point out that the evolution of this association, related closely to the city’s development, led to the configuration of two types of confrères: one, which collects the Christian spirit of the brotherhood creators, and the other, which was consolidated at the beginning of the 15th century, linked to the hope of increasing and consolidating the performance margin of this organization within the perimeter of power reserved to the craftsmen. Through the kept documentation we can appreciate how in this last period the brotherhood of Saint Mark invested a lot of effort to improve its heritage, especially within the context of the new Gothic cathedral, and how art became the key element when projecting a public image of a model group based upon Christianity, behind which were hidden some objectives and dynamics that were following other paths.

Quan parlem d'indumentària tradicional ens referim a la utilitzada principalment als segles XVIII i XIX, no sols perquè el segle XVIII va ser un moment d'esplendor per a la indústria tèxtil a les terres valencianes, gràcies a la producció de la seda, sinó també perquè encara podem trobar algunes mostres d'aquesta indumentària als baguls i perquè amb més o menys fidelitat s'ha continuat utilitzant aquest tipus de vestit en determinades ocasions. L'estudi de la indumentària cal equiparar-lo al d'altres restes materials ja que l'anàlisi i la classificació d'aquesta, dins d'un context historic i social, ens donaran certes bases per a conéixer el mode de vida, l'estructura social i política, l'economia, etc. d'un moment i d'un lloc determinat.