Search

Compostos orgànics; Glicerol; Protecció de la salut Compuestos orgánicos; Glicerol; Protección de la salud Organic compounds; Glycerol; Health Protection Article sobre els contaminants de procés derivats del glicerol: monocloropropandiols (MCPD) i èsters d’àcids grassos de MCPD i de glicidol. Els seus efectes sobre la salut, avaluacions del risc i valors legals en aliments, els valors de seguretat i la seva situació a Catalunya. Artículo sobre los contaminantes de proceso derivados del glicerol: monocloropropandiols (MCPD) y ésteres de ácidos grasos de MCPD y de glicidol. Sus efectos sobre la salud, evaluaciones del riesgo y valores legales en alimentos, los valores de seguridad y su situación en Cataluña. Article obout process contaminants derived from glycerol: monochloropropandiols (MCPD) and fatty acid esters of MCPD and glycidol. Its effects on health, risk assessments and legal values ​​in food, safety values ​​and its situation in Catalonia more...

Compostos orgànics; Glicerol; Protecció de la salut Compuestos orgánicos; Glicerol; Protección de la salud Organic compounds; Glycerol; Health Protection Article sobre els contaminants de procés derivats del glicerol: monocloropropandiols (MCPD) i èsters d’àcids grassos de MCPD i de glicidol. Els seus efectes sobre la salut, avaluacions del risc i valors legals en aliments, els valors de seguretat i la seva situació a Catalunya. Artículo sobre los contaminantes de proceso derivados del glicerol: monocloropropandiols (MCPD) y ésteres de ácidos grasos de MCPD y de glicidol. Sus efectos sobre la salud, evaluaciones del riesgo y valores legales en alimentos, los valores de seguridad y su situación en Cataluña. Article obout process contaminants derived from glycerol: monochloropropandiols (MCPD) and fatty acid esters of MCPD and glycidol. Its effects on health, risk assessments and legal values ​​in food, safety values ​​and its situation in Catalonia more...

La codigestió anaeròbica de fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDAR) amb residus de diferent origen i naturalesa, amb característiques complementaries, és una pràctica poc habitual a les plantes de tractament, tot i els bons resultats obtinguts. La glicerina és un subproducte de la producció de bio diesel, que barrejat amb els fangs produeix una major producció de biogàs durant la de digestió. La sortida majoritària dels fangs estabilitzats és l’aplicació al sòl, com a adob o esmena orgànica. Una forma de conèixer l’aportació de nitrogen dels fertilitzants orgànics, prèvia aplicació al camp és mitjançant incubacions aeròbies. L’objectiu d’aquest treball és estimar l’efecte de la digestió i codigestió anaeròbia amb glicerina sobre la mineralització del N i del C de fang d’EDAR mitjançant incubacions aeròbies de llarga durada. Per quantificar el N aparentment mineralitzat del fang de depuradora, es van utilitzar diferents fangs: fang fresc, fang digerit anaeròbiament, fang fresc barrejat amb glicerina, fang amb glicerina codigerit a dosis de 100 Kg N ha‐1 i 220 Kg N ha‐1. Simultàniament es va avaluar el C mineralitzat mitjançant respirometries. La taxa de mineralització del C s’ajusta a un model exponencial, en canvi el nitrogen aparentment mineralitzat es manté relativament constant. Els resultats obtinguts ens indicaven que la quantitat de C orgànic mineralitzat en els tractaments de fangs no estabilitzats, amb i sense glicerina, i ambdues dosis han estat superiors al control, en canvi en els fangs digerits o codigerits no es van trobar diferències significatives. El N aparentment mineralitzat en tots els tractaments van ser inferiors al control però només essent significativament diferents del control en les dosis altes de fang fresc amb i sense glicerina, fang digerit, i la dosi baixa de fang fresc digerit. La glicerina no va afectar a la mineralització del N. Aquesta baixa recuperació de nitrogen dels fangs, amb una quantitat elevada de matèria orgànica làbil, i les condicions ambientals ens van indicar que durant la incubació van haver‐hi pèrdues de nitrogen mineral per desnitrificació, i que la digestió anaeròbia no va estabilitzar suficientment la matèria orgànica dels fangs. more...

La glicerina és un subproducte del biodiesel que actualment s’utilitza en cosmètica i farmàcia, però l’excedent d’aquest subproducte ha fet plantejar-se altres possibles usos, com ara l’alimentació del bestiar. L’objectiu de l’estudi és determinar l’efecte de la inclusió de la glicerina en tres nivells (0%, 5% i 10%) en el pinso de xais d’engreix. S’han sotmès a l’estudi 39 xais de raça Ripollesa procedents d’una única paridera de setembre. A partir del deslletament (15 ±1’3 Kg de pes viu) els xais s’han distribuït en 9 lots, a cada un dels quals se li ha assignat a l’atzar un dels 3 nivells de glicerina (86’2% de glicerol) inclosa al pinso, obtenint en total 3 repeticions per tractament (0%, 5% i 10%). Tots els xais s’han alimentat amb pinso i palla ad libitum des de finals de lactació fins al sacrifici per tal d’estudiar l’efecte de la glicerina sobre diferents paràmetres productius i fisiològics dels animals: ingesta, guany mig diari, índex de conversió, evolució del pes, rendiment de la canal, nivells sanguinis de glucosa i insulina, mucosa ruminal i contingut d’àcids grassos de la carn. Per al tractament estadístic de les dades s’ha realitzat un test ANOVA. En funció del paràmetre estudiat, s’han establert diferents unitats experimentals, efectes fixes i covariables. Els resultats obtinguts únicament indiquen diferències significatives (P more...