Aquesta investigació suposa un punt i seguit a els resultats que han contingut des de finals del segle XIX en analitzar les superfícies d'estuc que van ser preparades i utilitzades pels maies com a revestiment arquitectònic i base de pintures murals, de gran qualitat i complexitat tecnològica i iconogràfica. L'objectiu principal del present estudi és la caracterització dels materials constitutius de les bases de preparació de la pintura mural maia i la completa caracterització químico-mineralògica d'una selecció de mostres pictòriques, procedents de la pintura mural conservada en els assentaments arqueològics de les Terres Baixes Maies del Nord (Península de Yucatán, Mèxic), mitjançant l'aprofitament de tècniques instrumentals d'anàlisi, com la Microscòpia òptica (MO), l'Espectroscòpia d'Infraroig per Transformada de Fourier (FT-IR), la Difractometria de Raigs-X (DRX) i la Microscòpia Electrònica de Rastreig (SEM-EDX) i l'optimització de tècniques instrumentals avançades, com la Piròlisis-Cromatografia de Gasos/Espectrometria de Masses (Py-GC/MS) combinada amb la sililació on-line amb HMDS. La determinació de la composició química de les matèries primeres que conformen el morter, conclou que l'aglomerant i l'àrid comparteixen la calcita com a mineral principal i que la naturalesa mineralògica de l'argila és majoritàriament paligorskita i caolinita acompanyats per dolomita i quars, en menor proporció, com a minerals accessoris. La caracterització de les substàncies orgàniques vegetals (gomes o resines naturals), utilitzades com a additius orgànics a les pastes de calç mitjançant la Py-GC/MS, permet identificar com a principal component del polisacàrid de l'exsudat de pixoy, als monosacàrids de glucosa i de galactosa, i únicament al monosacàrid de la galactosa, com a principal component del polisacàrid de l'exsudat de piñón, d'ha'bin i de chaka'. A més d'identificar la presència dels àcids grassos lliures: palmític, linoleic, oleic i esteàric en els quatres exsudats estudiats. La caracterització químico-mineralògica de les mostres reals conclou la presència de calcita, minerals argilosos i silicats càlcics de neoformació conformant l'aglomerat i la presència de calcita, minerals metosomàtics, feldspats , quars i bioclastes conformant l'àrid del morter. A més, es detecta la possible presència de matèria orgànica atribuïble a l'addició de gomes o resines naturals a la pasta de calç del morter. Sols aquesta classe d'investigacions ens permetran conèixer amb certesa com van ser manufacturades aquestes bases de preparació, i en conseqüència garantir correctes intervencions de conservació-restauració.