Search

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor:Gabriel Izard Martínez, El present article té com a objectiu analitzar l’Indifest - Festival de Cinema Indígena de Barcelona, organitzat per l’associació AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes juntament amb la Coordinadora Llatinoamericana de Cine i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), entès com un espai on cinema, comunicació i activisme es troben interconnectats, i on es desenvolupen unes estratègies col·laboratives que comporten la creació de xarxes locals i globals per a la transformació social. Les xarxes de l’Indifest son analitzades en una triple dimensió: (1) la de l’auto-representació implícita en l’ús dels mitjans de comunicació i en concret del cinema que fan els pobles indígenes; (2) la sociolingüística, on s’explora l’ús de les llengües indígenes, i (3) l’activista, que té en compte el component d’urgència en el cinema i la comunicació indígena. Prenent com referència el terme quítxua minga (mink’a), que designa des dels temps prehispànics el treball agrícola col·lectiu i per extensió tota feina comunitària, i que recentment ha estat utilitzat en el context activista indígena per definir les accions col·lectives i aliances, s’argumenta que aquestes xarxes que caracteritzen l’Indifest poden ser enteses com mingas transnacionals.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Aníbal García Arregui, El “cíborg”, fusió d’organisme i element cibernètic, és una figura associada a la ciència ficció. Però s’ha utilitzat també en les ciències socials, des de Donna Haraway (1991) a l’anomenada antropologia cíborg (Case, 2011), per poder desdibuixar les dicotomies imperants a l’ontologia naturalista (Descola, 2014). Aquestes són sobretot la frontera entre naturalesa i cultura, i la frontera entre biologia i tecnologia. Els artistes cíborg utilitzen la tecnologia en simbiosi amb el cos per realitzar obres artístiques. Amb ells també apareixen desdibuixaments de la frontera entre obra i artista, equivalent a la dicotomia objecte/subjecte. Alguns d’aquests artistes es consideren cíborgs mentre que d’altres no, oferint un gran ventall de possibilitats a la definició de cíborg i, en conseqüència, a pensar dins les fronteres de les dicotomies esmentades. A més a més, alguns d’ells es consideren transespècie, és a dir, no es consideren completament humans, allunyant-se del transhumanisme. Per dur a terme la recerca, es van entrevistar i seguir a les xarxes alguns artistes cíborg. Les conclusions a les què s’ha arribat és que la definició de cíborg no és fixa ni ho ha de ser, sinó que és un espectre que permet pensar les dicotomies d’una forma més flexible i creativa.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Aníbal Garcia Arregui, Aquest article té per objectiu analitzar de quina manera el gluten ha alterat la interacció entre persones, aliments i medi ambient i poder així traçar vincles entre casos particulars i fenòmens ecològics globals des d’una perspectiva corporal. El gluten ha esdevingut, en les últimes dècades, un element molt popularitzat per les problemàtiques que provoca al sistema digestiu. Cada vegada més persones en pateixen les conseqüències i opten per modificar les seves pràctiques alimentàries. Aquesta etnografia mostra com són de rellevants els motius biomèdics, però en destaca també la importància dels factors ambientals i l’experiència personal com a elements clau que contribueixen a la significació de riscos que suposen els aliments amb gluten. A partir d’una investigació qualitativa, s’observen les vivències corporals i emocionals de l’experiència de sis persones que han apartat el gluten de la seva dieta i s’exposen els canvis que es donen en els hàbits alimentaris. La recerca de la pròpia la salut mostra un preocupació per la incorporació (embodiment) d'elements de les ecologies alimentaries industrials, com el gluten, i es materialitza en una alimentació basada en productes naturals, rebutjant els productes processats.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Gerard Horta Calleja, [cat] En aquest article s'abordaran les condicions de possibilitat i d'estructuració social de la Formentera de finals del segle XIX i principis del XX que permeteren la implementació de la Idea àcrata. L'autonomia i la cooperació productiva formen part del mode de producció propi i genuí dels illencs. A través de la integració de les unitats domèstiques en xarxes de suport mutu basades en un parentiu simbòlic i moral que integra tota l'illa, on trobem pràctiques econòmiques contrahegemòniques per a l'obtenció de recursos a través del sabotatge cooperatiu i anònim. Ara bé, la presència d'una aliança d'elits terratinents locals, d'Eivissa i de Mallorca i el desplegament de xarxes clientelars establertes a través de treballadors de companyies estrangeres, jornalers i arrendataris dels terratinents, engendraran les condicions d'opressió i de fissió que havien de posar en perill la solidaritat moral de Formentera. Per la qual cosa, un grup anarquista d'emigrants d'ultramar nascut l'any 1930 prendrà l'impuls d'establir un sincretisme entre la solidaritat moral illenca i les màximes emancipatòries del pensament àcrata, per a defendre una modernitat alternativa i cooperativa insular., [eng] This article will address the conditions of possibility and social structuring of La Formentera in the late nineteenth and early twentieth centuries that allowed the implementation of the Anarchist Idea. Autonomy and productive cooperation are part of the islanders' own and genuine mode of production. Through the integration of households into networks of mutual support based on a symbolic and moral kinship that integrates the whole island, where we find economic practices against hegemonic for obtaining resources through cooperative and anonymous sabotage. However, the presence of an alliance of local landowning elites, from Ibiza and Mallorca, and the deployment of clientele networks established through workers of foreign companies, day laborers and tenants of the landlords, will engender the conditions of oppression and fission that they had to jeopardize the moral solidarity of Formentera. Therefore, an anarchist group of overseas emigrants born in 1930, will take the mission to establish a syncretism between the island's moral solidarity and the emancipatory of anarchic thought, to defend an alternative modernity based on insular cooperative.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Alejandra Canals Ossul, En aquesta investigació antropològica s’aborden les relacions socials que sorgeixen al voltant del ball de bot, ball tradicional mallorquí, a Barcelona. Mitjançant el treball de camp dut a terme en el taller impartit per Sa Sargantana Associació Cultural Illes Balears, es pretén conèixer què condueix a voler assistir a un taller de ball de bot fora de Mallorca i com es viu i interpreta aquest ball a Barcelona. A partir de l’observació participant i les entrevistes realitzades s’analitza la qüestió de la identitat mallorquina. Aquesta s’exalta en l’associació a través de la pràctica del ball de bot, el qual es presenta com un ball allunyat de la mercantilització i la performance que sofreix a Mallorca. És vist com un ball que retorna a l’origen de la seva característica popular, i que, alhora, permet la flexibilitat d’innovar dins la tradició per tal que el ball de bot sigui una pràctica viva de la cultura popular mallorquina. A través d’altres activitats, com el taller de panades i els habituals sopars, s’analitza la perspectiva associacionista mitjançant la qual es pretén donar a conèixer la realitat sociocultural i política de les Illes Balears.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Roger Sansi i Roca, Aquest treball tracta sobre els discursos i com funciona i s’explica el pas del temps i la mort dins del context dels videojocs. Es centra en quin són els sistemes a partir dels quals els personatges controlats pels jugadors moren i tornen a la vida en el món virtual dels videojocs i com això afecta l’estructura i característiques del temps. L’estudi explora la idea de vides fragmentades en episodis entre vida i mort, entre pausa i pausa, dins d’un entorn virtual on el temps passa a ser una construcció artificial perfectament mal·leable i a l’abast dels humans. Es busca donar resposta a la pregunta de qui és el creador d’aquests sistemes d’ordre temporal i de regeneració dels cossos i com els jugadors, en tant que comunitat, donen significat a aquest fenomen que passa al seu voltant. El treball s’ha basat en l’observació participant jugant a aquests videojocs així com també en entrevistes i converses amb jugadors per a recollir les seves experiències.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Gabriel Izard Martínez, El poble pòntic és en l’actualitat un poble sense nació però amb dues pàtries, una perduda i una imposada. En el cas dels grecs pòntics de la diàspora això encara és més complex, doncs entra en joc, com a mínim, una tercera identitat: la del país d’acollida. Considerat un supervivent pel seu capteniment en conservar, en condicions històricament adverses, les seves costums i tradicions, festes, danses i música, ha mantingut una identitat cultural capaç de generar vincles transnacionals. Cal entendre aquesta identitat com quelcom dinàmic i creatiu que s’alimenta del passat però és viu en el present, la qual cosa implica l’actualització permanent dels seus significats. En l’actualitat les reivindicacions del reconeixement i la condemna del genocidi grec perpetrat per l’estat turc entre 1914 i 1923, construeixen un espai de memòria col·lectiva que actualitza el seu repertori de símbols en perpètua reelaboració. Aquesta memòria obre un ventall de possibilitats d’acció al dotar de sentit el present, rumiant sobre el passat però pensant en el futur.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Oriol Beltran Costa, En els últims deu anys el sistema educatiu ha aprovat diversos decrets i mesures educatives per promoure l’atenció a la diversitat en el marc escolar perquè cap alumne es vegi exclòs dels centres ordinaris per raons socioeconòmiques, de gènere, racials, capacitats físiques o cognitives. En aquest treball, he volgut problematitzar l’atenció a la diversitat posant atenció en el quotidià d’un institut d’educació secundària obligatòria. Concretament, m’he centrat en una mesura educativa d’atenció a la diversitat, el Programa de Diversificació Curricular (PDC), que es concreta en un grup de joves de 3r d’ESO que estan en risc d’abandonament escolar. A partir de l’exercici etnogràfic i en diàleg amb el marc legal, per una banda, veurem que continua operant una lògica binària de classificació de l’alumnat “normal/divers”, on l’atenció a la diversitat es dirigeix cap aquells joves que no segueixen el currículum escolar ordinari i que no encaixen amb la “normalitat”. Per altra banda, podrem apreciar com la inclusió educativa, que es promou des del PDC, sovint comporta la responsabilització de l’alumnat de la seva situació de fracàs escolar, el control i seguiment de les seves vides i un itinerari acadèmic devaluat que pot suposar l’exclusió educativa futura dels i les joves del PDC.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gemma Orobitg Canal, El present article tracta la virtualitat a partir de dos aspectes: Per una banda, fa un anàlisi crític sobre què succeeix quan aquesta interacciona amb l’etnografia, i per l’altra, elabora un seguit de propostes analítiques sorgides a partir de l’estudi de cas de tres plataformes tecnopolítiques, les quals es construeixen entorn allò virtual. A partir de la combinació d’aquestes dues columnes d’estudi, es proposaràn solucions al conjunt de problemes metodològics i terminològics que apareixen quan es donen les interaccions entre la virtualitat, l’antropologia i la política.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Mònica Martínez Mauri, L’emprenedoria no es pot definir estrictament ni com una política ni com una activitat econòmica. Tanmateix, en els últims anys ha estat ocupant cada cop més un lloc important en països i societats d’arreu, on s’inverteix cada vegada més recursos (financers i de temps) a aquest àmbit tant a nivell públic com privat. Cada cop són més, doncs, les persones involucrades en aquesta de diferents formes, ja sigui d’una forma més directa o indirecta. En aquest article analitzaré els discursos i narratives referents a l’emprenedoria que s’activen en els espais del centre dedicat a l’emprenedoria del Barcelona Activa, i ho faré intentant esbossar el marc més general en què aquests tenen lloc. Amb aquest anàlisi vull exposar i a l’hora tractar de resoldre o aportar algunes pistes sobre certes contradiccions (aparents) amb què m’he trobat al llarg del treball, com el fet que la major part de persones que conformen el gruix d’usuaris del Barcelona Activa s’interessen per l’emprenedoria sense mostrar intenció d’emprendre.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Irene Sabaté Muriel, Els espais agraris del Baix Llobregat s'han convertit en espais agrícoles periurbans, degut al creixement industrial, demogràfic i urbanístic de la Gran Barcelona. Davant la possibilitat de ser fagocitats per aquesta, i partint d'una proposta articulada pels pagesos, es crea l'any 1998 una figura pionera a casa nostra: el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquesta condició periurbana de les explotacions agrícoles familiars de la zona, remet tant a les amenaces expansionistes de la conurbació propera com als avantatges de tenir un mercat proper de milions de potencials consumidors. Per això dins el Parc Agrari s'observen dues dinàmiques productives diferenciades. Una majoritària, que segueix portant les collites als grans centres majoristes de distribució, on la identitat del pagès i dels seus productes es dilueixen en els grans circuits de distribució agroindustrial. L’altre, uns nous models de producció i comercialització, incipients, centrats en els valors de frescor, temporalitat i proximitat dels productes, cercant complicitats entre pagesos i consumidors, alhora que mostren una alternativa a la problemàtica endèmica del relleu generacional al camp. En aquest treball argumentarem en quina mesura la gestió del Parc Agrari contribueix al desenvolupament de propostes agrícoles que siguin efectives, funcionals, i que assegurin la supervivència de l’agricultura mateixa.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Mariona Rosés Tubau, El present article tracta d’il·lustrar les maneres en què la musicoteràpia pot ajudar als malalts terminals de la unitat de pal·liatius del Centre-Fòrum Hospital del Mar. La recerca vol mostrar la importància de la dimensió emocional i comunicativa que envolta tota pràctica musical, imprescindible per donar peu a la socialització entre els presents durant les sessions de la teràpia. Aquestes pràctiques permeten elevar la categoria del pacient a la de protagonista del moment vital en el qual es troba. Sense aquest tipus de teràpies, que busquen fer possible la comunicació entre els participants d’aquest procés, el paper del malalt terminal quedaria relegat a un segon pla esperant la mort de forma passiva. En front de la incapacitat d’oferir ajuda als qui estan morint, de mostrar afecte en el moment del comiat, trobem alternatives com la musicoteràpia.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Carles Siches Cuadra, Aquesta investigació proposa una aproximació etnogràfica al bàsquet femení d’alt nivell per conèixer els diversos elements que intervenen en la desigual consideració, percepció i reconeixement social, entre gèneres, d’aquest esport i categoria. En aquesta direcció, l’article també pretendrà mostrar com aquestes qüestions, social i culturalment construïdes, naturalitzen la “inferioritat” de la dona en aquest context i condicionen les aspiracions professionals d’elles. S’ha desenvolupat a partir de les seves veus i d’una recerca teòrica que ha conformat la mirada sota la que abordar, i gràcies a la que identificar, els factors que influeixen en la invisibilitat del bàsquet femení.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Susana Narotzky, La pràctica del contraban entre Andorra i Espanya ha estat una constant històrica des de l’establiment de la línia fronterera als Pirineus a mitjans del segle XVII. Molt vinculada a la realitat econòmica i social de cada època, aquesta activitat ha experimentat moments de més plenitud o de més inactivitat, però sempre ha estat percebuda per les poblacions frontereres com un recurs estratègic de cara a la supervivència en moments d’escassetat i penúria econòmica. El caràcter silent i clandestí d’aquesta pràctica, al mateix temps, ha donat peu a una infinitat d’anècdotes i històries que han alimentat durant anys la memòria col·lectiva dels habitants de la regió. La present recerca s’ubica en el context de la Seu d’Urgell, capital de comarca, i en l’entorn d’un grup de joves d’entre 25 i 35 anys, a través dels quals s’ha pretès reflexionar sobre la influència del passat i la memòria en les explicacions actuals sobre la pràctica del contraban. L’anàlisi de les narratives d’aquests joves suggereix l’existència d’un marc interpretatiu basat en la oposició entre dues formes de fer contraban, d’una banda aquella que s’ajusta als cànons del contraban de post-guerra, i de l’altra, aquella que s’identifica principalment amb el que havien practicat les màfies portugueses i gallegues a la dècada dels noranta a la mateixa regió. L’existència d’aquest marc interpretatiu, que té el seu origen en la memòria col·lectiva, permet pensar i ordenar la realitat actual, a la vegada que s’articula com un factor de cohesió i reproducció social per la continuïtat que estableix entre el passat, el present i el futur de la col·lectivitat.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Les famílies de les persones preses són aquelles que en determinats casos viuen la condemna des de fora de la presó. Aquí, el subjecte en qui se centra la investigació són les dones familiars de presos per dependència d’heroïna. En el nostre context social, les dones dins l’àmbit familiar són aquelles que per qüestió de gènere se’ls ha assignat el rol de cuidadores. En aquest article s’hi recull la vivència de vuit dones que han viscut en primera persona l’experiència de la presó dels seus familiars presos (homes joves, generalment) i com això els ha afectat al llarg de les seves vides. Es tracta d’una investigació etnogràfica construïda principalment per relats de vida i estones compartides amb aquestes dones, entre Cornellà de Llobregat i Madrid.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Carles Siches Cuadra, En la present investigació es pretén analitzar les experiències, representacions i autorepresentacions en el tracte animal dins d’un context de cura i atenció en una protectora d’animals de Barcelona. Mitjançant el treball de camp, i sobretot, les dades etnogràfiques, es reflexiona i es porta a terme un recorregut per l’experiència del treballador, voluntari i col·laborador de la protectora en la seva tasca i vivència dins d’aquesta. I, alhora, com es (re)construeix el significat “d’animal de companyia”, on les vivències personals de cada individu són posades en escena en la protectora, creant un seguit de dinàmiques socials, unes dinàmiques que es veuen establertes dins d’un context més ampli: les limitacions socials en les que un no pot desenvolupar-se, segons la perspectiva de la comunitat, adequadament. Recorrent les aportacions teòriques de l’etnozoologia, les nocions de “comunitat”, “ecologia urbana” i les perspectives de l’antropologia de l’afectivitat, ens permeten establir un nexe entre el conjunt de discursos i pràctiques socials.

This paper presents a critical view on Giuseppe Tomasi di Lampedusa’s Gattopardo, paying special attention to touch, smell and taste as senses with various possibilities in literary and movie languages. Presentamos una lectura crítica de la novela El Gatopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa siguiendo la línea de desarrollo del tacto, el olfato y el gusto como sentidos con múltiples posibilidades en el lenguaje literario y cinematográfico.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Silvia de Zordo i Joan Bestard Camps, El part a casa constitueix una alternativa als models del part hospitalari o medicalitzat, i s’ha de contemplar per les pràctiques i les premisses ideològiques que busquen diferenciar-lo d’aquests darrers models, més comuns a la nostra societat avui en dia. A través de la observació participant en un curs de preparació al part a casa, i de la mà dels discursos i els exercicis proposats per les professionals del centre observat, es revelen els fonaments del rebuig a determinades característiques del model hospitalari, així com els trets principals amb els que es configura un procés del part que es presenta centrat en la capacitat de decisió de la mare-paridora sobre ell i en el paper d’acompanyament de les llevadores. Així mateix, en tant que procés social sobre el que es subscriuen determinats imaginaris culturals, el curs de preparació observat revela la construcció social del part que en fan les seves professionals, en aquest cas, basat en la naturalesa fisiològica i constitutivament femenina del procés.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Olga Jubany, L’aparença i la vestimenta presenten una gran multiplicitat de formes, ja sigui entre societats diferents o dins d’una mateixa regió. Les variacions que aquestes presenten poden tenir una casuística distinta, segons l’òptica des de la qual s’analitzi i els aspectes que s’hi treballin. El present article, vol mostrar com es construeix i quin lligam hi ha entre la vestimenta i l’expressió identitària, centrant-se en el cas concret de l’assemblea d’Arran Horta. A través de l’observació i l’estudi de les formes de vestir, així com del relat que els informants construeixen al voltant d’aquestes; es mostra la importància que pren la forma de vestir a l’hora de configurar l’aparença, o el vincle estret que aquesta manté amb l’expressió identitària, tant personal com de grup estudiat. On es veu com la voluntat de diferenciació de l’status quo dominant, comporta a la creació d’un altre model de vestuari sustentat per unes pautes comunes que afecten a tota l’assemblea.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Llorenç Prats, He escollit com a punt de partida d'aquest treball un element completament personal com és el fet d’acompanyar cada diumenge als meus fills, nen i nena, a canviar cromos al mercat de Sant Antoni de Barcelona. L'experiència, no per coneguda em deixa de fascinar setmana rere setmana i any rere any, degut a la seva persistencia, i, tot i estar immersos en una era digital, per la seva creixent intensitat bo i tractant-se d’un fet analògic i tradicional. Sembla com si les lleis del màrqueting arribessin a qualsevol racó i haguessin trobat en el fet de intercanviar cromos una extensió perfecta dels seus tentacles consumistes.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Olga Jubany, El present article aporta informació referent a la diversitat d’experiències de les dones entorn la menopausa, en el context actual a l'Estat espanyol. Mostra com l’imaginari social entorn la menopausa és encarnat per les mateixes dones i explora fins a quin punt aquest condiciona l'experiència de les dones en aquesta etapa de la vida. Així com en quina mesura aquesta construcció social es basa en fets vivenciats. Partint d’una breu etnografia i el seu anàlisi, enmarcat en l'antropologia del gènere i del cos.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Cristina Larrea Killinger, La disponibilitat i circulació de medicaments és un dels elements clau del procés de medicalització. De tots els processos d’acceptació i/o rebuig de la població cap a un tractament, el de la vacunació és dels més complexos, amb una llarga trajectòria d’èxits, controvèrsies i desafiaments. El present treball proposa una reflexió sobre la relació entre les institucions sanitàries i governamentals i els consumidors, i sobre la concepció de la salut en un panorama de constants avenços tècnics en medicina, focalitzat en la vacunació en l’Estat Espanyol.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Mariona Rosés Tubau, L’antropologia ha dedicat moltes investigacions a la transmissió de la cultura en diverses societats arreu del món. Des dels seus inicis ha mirat de donar definicions sobre què és la cultura així com de quina manera es difon. L’escola es tracta de la institució encarregada de transmetre cultura, valors, conductes i normes socials a la nostra societat i serà per tant una de les responsables de la reproducció (o no reproducció) dels estereotips existents. El present article és resultat de la investigació desenvolupada a dues escoles públiques de Mataró amb projectes educatius diferents però totes dues amb uns idearis concrets en relació a la cerca de la justícia social. S’assenyala la importància de l’escola i s’analitza la presència o no del sexisme en l’educació que es proporciona: des dels problemes al currículum hegemònic, la diferent situació dels nens respecte a les nenes i les diferents actuacions que duen a terme per a combatre’l, així com les dificultats que es poden trobar. En conjunt farà plantejar-nos les metodologies que s’estan produint a les escoles per veure si són suficients i considerar si finalment el sexisme ha quedat fora de la institució escolar.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Irene Sabaté Muriel, El treball estudia les estratègies d’apropiació de l’habitatge per part dels residents en una promoció d’habitatges protegits en una localitat de la regió metropolitana de Barcelona, particularment afectada pels elevats preus immobiliaris dels darrers anys. A través d’un treball etnogràfic basat en entrevistes amb els residents i l’observació directa, l’estudi identifica quatre estratègies principals d’apropiació: la modificació física de l’habitatge, l’adaptació de la vida quotidiana a les condicions de l’habitatge, la relació amb l’entorn i la transformació del règim de propietat. Un breu marc conceptual i una descripció general de les condicions del mercat de l’habitatge a l’àmbit d’estudi completen el treball.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Julio Cesar Zino Torrazza, Des d’una antropologia de l’escola, aquesta investigació proposa una aproximació etnogràfica a la “realitat escolar” a través d’una geografia de les relacions i els espais socials, on es considerarà la construcció del sentit escolar dins de la seva diversitat i relació amb altres sentits. En aquesta direcció, la investigació també pretendrà mostrar com la construcció d’aquest sentit escolar no només està relacionada amb tot allò que passa dins l’escola, sinó també amb estructures normatives i valoratives d’altres espais de socialització, on la distancia o proximitat simbòlica entre aquests espais participarà de l’experiència i significació en la pràctica escolar.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Alberto López Bargados, La diàspora nepalesa a l'estat espanyol és un fenomen recent que no ha rebut una atenció acadèmica fins al moment. Amb aquest article procuro contribuir a l'estudi de les comunitats asiàtiques a Espanya, a partir d'una investigació amb la comunitat nepalesa establerta a Barcelona. En aquest article em centro en fer un breu repàs històric de la construcció d'aquesta comunitat i analitzo la seva organització social estructurada mitjançant l'associacionisme. Abordo els dos principals objectius que persegueixen les associacions: el manteniment de la identitat ètnica, tot i la construcció d'una identitat col·lectiva nacional que enforteix els vincles de la comunitat; així com la formalització dels vincles de cooperació dins la mateixa comunitat local amb el país d'origen.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Sílvia Bofill, Les intoleràncies alimentàries delimiten el camp i l’objecte d’estudi d’aquest article en el que centraré l’anàlisi en l’experiència de persones a les que se’ls han despertat un conjunt de símptomes relacionats amb aquesta “malaltia”. El discurs dels afectats és un mostra de l’amplitud de la temàtica i ens permet entendre com els informants re-signifiquen el seu itinerari vital, una vegada comprenen, que allò tan quotidià com el fet d’alimentar-se requereix en el seu cas, una atenció especial. El poder del diagnòstic en donar nom i cognom als dolors i malestars que impedien seguir el ritme de vida dels afectats, es veu minvat per la poca claredat i el caràcter confús d’aquesta “nova malaltia”, en la que entren en relació tot un conjunt de factors socioculturals que condicionen l’experiència de l’informant. Parlar de fronteres, dolor, toxicitat, control i corporalitat, permet contextualitzar la veu dels afectats en una societat de consum, en la que disposar d’una “bona salut” ve pautat per tot un conjunt de normes socials i institucionals, que en última instància recauen sobre la responsabilitat de l’individu.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Ferran Estrada, El present article aborda la construcció de les jerarquies familiars des d’una perspectiva de gènere, en concret des de la perspectiva femenina. Per això s’observen també la construcció de les categories de gènere i les idees associades a cada gènere, amb una especial importància de la maternitat i del treball domèstic i assalariat. L’article és fruit de la recerca etnogràfica duta a terme amb tres famílies, cadascuna composta de tres generacions diferents, de classe obrera, establertes a la perifèria de Barcelona i d’origen immigrant andalús.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Olga Jubany Baucells, Esta investigación antropológica explora los contextos sociales específicos que se configuran día a día dentro de un Centro de Atención Sociosanitario (C.A.S.) de baja exigencia, cuyo objetivo consiste en promover y ejecutar políticas de prevención, participación y reducción de daños y riesgos en el consumo de drogas supervisado por vía endovenosa e inhalada a través de diferentes estrategias de intervención. Para ello, este artículo, se fundamenta empíricamente en el recorrido etnográfico realizado en la Sala Baluard de Barcelona. El mismo, analiza la dimensión social del consumo de drogas supervisado por medio de los discursos que allí se inscriben. Expone las interacciones cotidianas y simbólicas que se generan bajo contextos sociales de estigmatización y etiquetaje, aportando un caso-ejemplo como sujeto de estudio y reflexión.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Ferran Estrada i Bonell, L’objectiu d’aquest article és comprendre el paper que juga la recerca dels orígens en el procés de construcció de identitat de les persones adoptades. S’analitza el significat que aquestes persones atorguen a la noció d’orígens i es mostra com s’inicia un procés de recerca. S’estudia la importància que se li dóna a la història personal prèvia, com és la seva (re)construcció i quines implicacions té la recuperació del passat en el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Es conclou que l’interès per part dels joves varia en funció de la informació que es disposa o es recorda sobre abans de l’adopció i el caràcter del contacte previ amb la família de naixement. No obstant, trobem casos en què hi ha persones que tenen coneixement sobre els seus orígens però se senten deslligats i no mostren interès per establir contacte. Per això, la conclusió final a la qual s’arriba en aquest article és que aquelles persones que mostren interès per conèixer el seu país d’origen i la seva família de naixement, expressen una predisposició a fer un “viatge de retorn”.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Miquel Puddu Roca, La música popular dels nostres dies constitueix un camp semàntic complex que combina so, imatge i performativitat. Mitjançant un procés dilatat en el temps (que inclou diverses etapes del treball artístic, localitzades al local d’assaig i als estudis de gravació, al camerino i als escenaris), l’espectacle musical vehicula un contingut discursiu que condensa i comunica tot un entramat de significats i referències emocionals, ideològiques i fins i tot identitàries. Independentment del context en què es trobi (directe musical, xarxes socials, entrevistes ràdio-televisives, etc.), l’artista es comunica amb el seu públic mitjançant un discurs (síntesi del seu sentit de la responsabilitat musical i els imperatius de la seva imatge musical) que busca involucrar-lo emocionalment, sensitivament i físicament, esdevenint el centre del que considerem una situació social altament ritualitzada: el concert. En la mesura en què és capaç de connectar amb un conjunt de referents que per al públic tingui sentit, el concert és una experiència que és sovint definida (tant pels emissors com pels receptors) en termes propers al llenguatge de les religions extàtiques.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Sílvia de Zordo, Amb l'objectiu de prevenir embarassos no desitjats i la transmissió de malaties de transmissió sexual, els joves – considerat un grup vulnerable i exposat al risc – són objecte de polítiques i campanyes encaminades a monitoritzar i incidir en els seus comportaments profilàctics. Però què és el que porta aquests joves a usar uns o altres mètodes en les seves trajectòries vitals? Les decisions preses en l'ús d'anticonceptius i la manera com es prenen estan íntimament vinculades a l'experiència dels seus cossos, de les seves sexualitats, de les relacions amb els altres i de les seves identitats. Aquesta recerca vol ser un apropament antropològic a les pràctiques anticonceptives de joves heterosexuals, social i culturalment articulades en un context atravessat per un sistema de gènere encara molt dicotòmic.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutora: Sílvia Bofill, Armènia és un petit país cristià del Caucas. Els armenis i les armènies de Barcelona, arribats des dels anys 90 després de la caiguda del règim de la URSS, formen part del que tant els mateixos armenis com aquells que n'estudien la història anomenen la segona diàspora armènia. Aquest article tracta el paper de la religió armènia en la vivència de la diàspora, a partir de la història del país i de l'església Apostòlica Armènia, així com del treball de camp consistent en entrevistes a armenis i l'observació de diferents misses celebrades a Barcelona. Les entrevistes ens parlen no tan sols de la història del país sinó de l'experiència de vida del fet religiós de l'armeni en la diàspora, i com aquesta experiència connecta amb la identitat cultural armènia.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Mikel Aramburu, Existeix una estigmatització relacionada amb les dones tailandeses residents a Barcelona pel fet de ser dones, migrants i tailandeses. Els discursos discriminadors s’enfoquen des de dues perspectives oposades però complementàries entre si: les poden designar com a víctimes de l’estructura social o com a aprofitades de les circumstàncies. A partir del treball de camp intento contrastar un imaginari estès social i acadèmicament, emfatitzant l’heterogeneïtat de cada cas i donant veu a les informants, les quals remarquen la importància d’una agència que roman oblidada. Seguint la teoria de navegació social de Vigh (2009), argumento que la vinguda a Barcelona de les dones tailandeses no ha de ser victimitzada ni criminalitzada, sinó que s’ha de veure com a part del seu procés vital de negociació en busca d’un futur millor.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Aquest article parteix d'una aproximació etnogràfica al tema de la conversió religiosa en el context d'una església evangèlica pentecostal de la Congregació Cristiana a la seu de Barcelona. De l'anàlisi contrastat de les narratives dels conversos, d’una banda, i de les pràctiques rituals i representacions, de l’altre, es destil·len una sèrie d'aspectes de la vida comunitària que a través de l'afiliació religiosa proveeixen al convers d'una font de sentit compartit. Creences, pràctiques, ritus, i vocabulari són alguns dels elements proporcionats per la comunitat que conflueixen en les vides dels conversos donant forma a les seves experiències i als relats que en fan.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutora: Sílvia Bofill, En el context de la greu crisi econòmica actual, moltes famílies espanyoles no poden fer front a les quotes hipotecàries del seu habitatge. L’impagament de les quotes provoca l'aplicació de la Llei hipotecària, mitjançant la qual les entitats bancàries inicien un procediment per reclamar el deute a la persona que ha deixat de pagar i que, en molts casos, acaba en el desnonament. Com a resultat de l’aplicació del procediment d'execució hipotecària les famílies perden l’habitatge i es veuen obligades a assumir i arrossegar un deute econòmic en el futur . Aquest article exposa un exemple de resposta de la societat civil davant el "drama" dels desnonaments, que emergeix arran del context de crisi econòmica, política i social a l’Estat espanyol. Concretament, se centra en el moviment social de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona i descriu com es defineix, com s’organitza i com actua la PAH per dur a terme accions de pressió per buscar respostes a les conseqüències del procediment d'execució hipotecària, i aconseguir modificar una legislació vigent que no empara el dret a l’habitatge dels ciutadans.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Gerard Horta, L’efervescència actual de noves comunitats religioses ha propiciat el context idoni per tal que el 2007 es constituís la Comunitat Sunday, una comunitat cristiana de Sant Feliu de Llobregat. Al llarg del 2011 aquesta comunitat, vinculada des de feia uns anys a la parròquia del poble, decideix emprendre el que consideren que és un nou camí i que suposa un trencament amb l’església. Les representacions i pràctiques religioses de la Comunitat es presenten, doncs, desvinculades de la parròquia, la qual és concebuda com a institució eclesiàstica, i se situen en el procés actual de secularització, en què el reconeixement de la divinitat a l’interior de l’individu i fora de la institució resulta imperant. Així, la Comunitat ha creat un nou ritus que vehicula un aparentment nou sentit i nou ordre del món, a través del qual s’estableix una distinció fonamental entre els “exclosos” i “els que poden ajudar-los a ser inclosos”. A partir d’aquesta distinció, la Comunitat realitzarà projectes que, malgrat la pretensió d’ésser trencadors amb la institució eclesiàstica i d’oferir un nou ordre de les coses, constituiran i perpetuaran un ordre ja conegut basat en uns esquemes de poder legitimats per la tradició cristiana de la pràctica de la caritat.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013, Tutor: Sílvia Bofill, Les matances del porc a Mallorca són una tradició que ha sofert uns canvis molt importants en la forma i en el significat en les darreres dècades. Fins fa vuitanta anys el seu objectiu era el proveïment de carn durant tot l’any a una família, gaudint així d’un paper indispensable en l’economia familiar. La patrimonialització de la sobrassada i la conseqüent popularització d’aquesta ha provocat la instal·lació d’una potent industria matancera a l’illa. A partir d’aleshores conviuran l’elaboració de dues sobrassades: la particular i la industrial. La diferència dels valors associats a una i altra pràctica provocarà una realitat conflictiva, que provocarà que els matancers i pagesos facin néixer nous conceptes per definir lo que són i diferenciar-se de lo que no són. Aquest treball vol ser un apropament antropològic al discurs i les pràctiques que tenen pagesos i matancers sobre aquest canvi. Per conèixer millor la realitat actual proposo analitzar en primer lloc quin és l'imaginari que es té de les matances del passat i en segon lloc quina és la seva realitat actual.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2012, Tutor: Adela Garcia, Del que es tracta en aquest article és de fer anàlisi d'un estudi de cas, el conreu de l'oliva a la Conca de Barberà, que permeti veure com es defineix i redefineix la noció de ser pagès en la interacció de dos tipus de pràctica agrícola, la convencional i l'ecològica. En una comarca on l'agricultura té un llarg recorregut històric, sent l'olivera un dels conreus principals, la pràctica agrícola convencional és la que està més present, amb un discurs sobre la pagesia que vinculen a una tradició heretada i uns valors aparentment estables al llarg del temps. Però aquest conreu i aquells que hi treballen ha estat afectat pels profunds canvis que ha patit el món rural en el darrer segle. I actualment, l'agricultura convencional es veu interpel·lada per l'agricultura ecològica, recentment arribada a la comarca, que proposa un canvi en les pràctiques agrícoles, però també en el discurs al que es vinculen. Els agricultors ecològics es presenten com un retorn a la tradició, trencada per l'agricultura convencional, però afegint-hi elements del discurs ecològic que impliquen una renovació de les pràctiques i reivindiquen en el ser pagès valors sovint distanciats dels del pagès que personifica l'agricultura convencional.

En el marc ampli de les teories audiovisuals, aquesta tesi doctoral aborda les relacions entre identitat, narració i videojocs des de la perspectiva de l'antropologia cultural, de les teories narratològiques en cinema i literatura i de la ludologia. Es proposa la figura teòrica del jugador implicat per explicar el tipus de relació entre el jugador i el seu personatge, en relació amb la construcció d'un relat identitari. En aquest sentit, es relaciona la idea de marcs d'experiència amb la de nivells narratius i narradors. El model teòric i metodològic resultant s'aplica a l'estudi de cas de dos videojocs: Silent Hill 2, un survival horror monousuari, i Espai8, un joc de rol en línia massiu i multiusuari., En el marco amplio de las teorias audiovisuales, esta tesis doctoral aborda las relaciones entre identidad, narración y videojuego desde la perspectiva de la antropología cultural, de las teorías narratológicas en cine y literatura y de la ludología. Se propone la figura teórica del jugador implicado para explicar el tipo de relación entre el jugador y su personaje, en relación con la construcción de un relato identitario. En este sentido, se relaciona la idea de marcos de experiencia con la de niveles narrativos y narradores. El modelo teórico y metodológico resultante se aplica al estudio de caso de dos videojuegos: Silent Hill 2, un survival horror monousuario y Espai8, un juego de rol en línea masivo y multijugador., In the wide framework of audiovisual theories, this PhD. thesis undertakes the relation between identity, narrative and videogames from the point of view of cultural anthropology, of narratological theories in cinema and literature and of ludology. We propound the theoretical figure of the implied player connected with the construction of a discourse of the self-identity. In this sense, we connect the idea of frames of experience with the idea of narrative levels and narrators. The resulting theoretical and methodological model it’s applied to the study case of two video games: Silent Hill 2, a singleplayer survival horror, and Espai8, a massively multiplayer online rol-playing game.

El treball centra el seu interès en les relacions de servei que s'estableixen entre assessors -o servidors, en la terminologia emprada a la recerca- i usuaris d'una oficina sindical d'assessorament legal a treballadors estrangers, en aquest cas el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, i analitza les vinculacions existents entre les diferents pràctiques comunicatives de l'organització i la construcció del saber professional d'aquests servidors. En concret, es vol determinar, per mitjà de l'anàlisi de les interaccions que es donen en aquesta relació de servei específica, de quina manera els rols del servidor i de l'usuari i les competències que aquests rols diferents comporten influeixen en la coproducció del servei i com els diferents marcs comunicatius de les persones que hi interactuen condicionen la percepció que els participants tenen de la interacció. A més, en tant que ens trobem davant d'una interacció profundament asimètrica, també s'interessa per les relacions que s'estableixen entre servidor i usuari, especialment en tot allò vinculat amb la gestió del poder en la interacció. Pel que fa als aspectes teòrics i metodològics, des del marc de l'antropologia lingüística, i en concret de l'etnografia de la comunicació, es basteixen els elements fonamentals d'aquesta recerca, fent un èmfasi especial en el caràcter contextualizat de l'ús del llenguatge i en l'establiment de l'acte comunicatiu com element central d'anàlisi. Tanmateix, el model teòric es caracteritza també pels seu caràcter interdisciplinari, ja que incorpora aportacions teòriques i metodològiques de disciplines com l'interaccionisme simbòlic, l'anàlisi conversacional, la pragmàtica, la sociolingüística interaccional o l'anàlisi del discurs. Així, el model analític elaborat vol, des de l'antropologia, situar el treball etnogràfic en una situació central en l'anàlisi de les pràctiques comunicatives que tenen lloc en els diferents àmbits que constitueixen la nostra vida quotidiana, però incorporant-li, de ple dret, les categories i els recursos metodològics de l'anàlisi del discurs i d'altres disciplines que han fet de l'ús del llenguatge el seu objecte d'estudi.Així, la proposta analítica elaborada no se centra únicament en les interaccions cara al públic, les que tenen lloc a l'escenari de la organització, sinó que planteja un tractament global que incorpora les pràctiques comunicatives que tenen lloc, també, en els bastidors de l'organització, les que tenen lloc entre els mateixos servidors o entre els servidors i els responsables de l'organització. A més, es realitza una descripció densa d'aquestes pràctiques, que comporta una anàlisi empírica i detallada de les dades discursives, però també una profunda descripció etnogràfica de l'àmbit en què tenen lloc les interaccions i una àmplia descripció del marc legal, institucional i ideològic que justifica la mateixa existència d'aquestes oficines d'assessorament. Això permet interrelacionar les diferents dimensions contextuals de la interacció i permet realitzar un procés d'anada i tornada de les dades micro a les dades macro i viceversa.La recerca ha posat de manifest el caràcter estructural de la interacció de servei, que està definida per l'existència de fases concretes que determinen les característiques discursives dels participants. Aquestes fases, en el cas dels servidors, comporten l'atribució d'unes competències específiques (tècnica, contractual i ritual) el domini de les quals repercuteix directament en la prestació d'un bon servei. A més, també es constata l'existència d'un model asimètric que es defineix per la posició alta dels servidors i la baixa dels usuaris. Aquesta relació asimètrica, que forma part de la imatge psicosocial que tenen els protagonistes de la relació d'assessorament, es reconfirmada o matisada durant la interacció. Tanmateix, malgrat aquesta asimetria, el treball també mostra que el caràcter cooperatiu dels participants no és contradictori amb la constatació que qualsevol relació de servei està definida per una incapacitat estructural d'alineament de perspectives. I per últim, la recerca ha mostrat l'existència de diferències en la gestió discursiva per part dels servidors vinculades al gènere, que permeten demostrar una major capacitat social i interactiva de les servidores.En definitiva, aquesta recerca ha posat de manifest el paper central de la situació, de la interacció entre determinats individus en un espai i en un temps concret, en la construcció i interpretació del nostre entorn quotidià., This work pays attention to the relationships established between servants and users in a trade union office where foreign workers receive assessment and it analyzes the links between the organisation's communicative practices and servants' construction of professional knowledge, as well as the relationships established between servant and user, especially concerning the management of power.The developed analytic model locates, from the anthropology, the ethnographic work in the centre of the analysis of communicative practices developed in different fields that constitute our daily life, but by incorporating categories and methodological resources from different disciplines which have made the use of language their object of study.So, this proposal is focused not only in the interaction in the public eye that happens in the organisation scenery, but it also poses a global treatment which incorporates communicative practices occurred behind the organisation scenes. Moreover, it densely describes these practices, which entails an empirical analysis of discursive data and a deep ethnographic description in the field where interactions and a description of the legal, institutional and ideological framework that justifies its existence happen. It permits to establish interrelations between different contextual dimensions and make a return process from micro data to macro data and vice versa.This research shows the structural character of the service interaction, defined by concrete phases which determine participants' discursive features and which, in the case of servants, entail the attribution of specific competences (technical, contractual and ritual) that directly influence to the assistance of a good service. Moreover, it shows the existence of an asymmetric model defined by servants' high position and the users' low one. This asymmetry is reconfirmed or clarified during the interaction. Finally, the research confirms the existence of differences in the discursive management carried out by servants related to gender which show a servants' higher social and interactive capability.In short, this research shows the main role of the situation, of the interaction between concrete people in a concrete time and space, in the construction and interpretation of our daily environment.

Bruno Latour (1991) inicia el seu llibre 'No hem estat Moderns' amb la descripció d'una lectura de la premsa diària. En destaca com a la nostra vida hi han anat proliferant els híbrids, és a dir, com ens confrontem constantment amb notícies que no són pura- ment de ciència, ni purament d'economia, ni purament de política. Les divisions sobre la base de les quals havíem compartimentat el món modern semblen esvair-se quan tractem d'embrions congelats, clonacions, aliments modificats genèticament, etc. Aixo, és ciència? És política que intervé en la ciència? És economia? Som en una nova era o bé ens estem despertant de la il·lusió moderna? Entenc la il·lusió moderna com allò que estableix diversos compartiments dels nostres coneixements i accions. Estem acostumats a pensar en termes de divisions disciplinàries i d'objectes del pensament i de l'acció específics, però sabem, també, que a nivell de les practiques els híbrids formen part de les nostres vides.

Resumen tomado de la publicación El camino hacia una comprensión del hecho lúdico y deportivo en la sociedad actual, posiblemente estriba en incorporar reflexiones humanísticas y sociológicas que aporten argumentos explicativos e interpretativos sobre dicho fenómeno. En esta línea se ubica este ensayo, en el que se pretende establecer algunos de los fundamentos-guía del análisis de contenidos desde la perspectiva de la antropología cultural, y es a partir de una visión materialista del deporte, que se enfoca la imagen del significado festivo del juego tradicional, se recurre a la asunción de una clara filosofía de la ambivalencia, para terminar incluyendo algunas de las pautas del siglo XX de posible intervención antropológica. Cataluña Universidad Pública de Navarra. Biblioteca; Campus de Arrosadía; 31006 Pamplona; Tel. +34948169060; Fax +34948169069; bupna@unavarra.es ESP

Aquest assaig tracta d'estudiar una correlació, potser una mica innovadora, entre els conceptes de 'malaltia' i 'cultura' en el procés de constitució del discurs antropològic anomenat científic, un discurs que aconseguí un lloc reconegut en el món acadèmic i dels museus sota el paradigma d'estudi que avui solem anomenar l'evolucionisme clàssic.

La desaparició el 27 de gener de 1992 dfAlberto Cardin, amic entranyable i insubstitui'ble, ha representat, sens dubte, una gravíssima perdua per a lfAntropo1ogia Catalana, no solament perque Alberto, que va romandre sempre fidel a la seva asturianitat, estava plenament integrat entre nosaltres, a través per exemple de la seva pertinenca activa a 1'Institut Catala d'Antropologia, sinó també perque representava un cert taranna especificament barceloni de conrear i comprendre 1'Antropologia.