Search

Pedagoga y cantante, ha recibido varios cursos de formación musical solfeo y 3 años de piano. Formación pedagogía Willems, musicoterapia en la Universidad de Vitoria con Patxi del Campo,expresión corporal y danza libre entre otros. Ha participado durante años en anuncios publicitarios para TV y radio, como cantante solista en anuncios conocidos como Martini, Blevit, Castellblanch, la Once, Mc. Donalds, entre muchos otros.También como cantante solista acompañada por músicos como Conrad Seto o Toni Xuclà. en diferentes conciertos y espectáculos. Ha compaginado la pedagogía trabajando en diferentes guarderías y de música de Barcelona, con niños hasta 5 años, utilizando métodos prestigiosos como los de Martenot y Willems. Durante los últimos 20 años se ha dedicado a la investigación, desarrollando su propio método de educación musical: Música para Crecer. Música para Crecer, especial para niños de 0 a 3 y complementario de otros métodos de 3 a 5 años He dado formación de esta metodología en varias escuelas, centros y colectivos de Cataluña y Valencia, y en el Conservatorio y escuela de música el Musical de Bellaterra durante 15 años, teniendo diferentes tipos de un numeroso alumnado, como comadronas, maestros, musicoterapeutas, músicos, cantantes, educadores / as en ocio... Pedagoga i cantant, ha rebut diversos cursos de formació musical solfeig i 3 anys de piano. Formació pedagogia Willems, musicoteràpia a la Universitat de Vitòria amb Patxi del Campo, expressió corporal i dansa lliure entre d’altres. Ha participat durant anys en anuncis publicitaris per TV i ràdio, com a cantant solista en anuncis coneguts com Martini, Blevit, Castellblanch, la Once, Mc. Donalds, entre molts d’altres.També com a cantant solista acompanyada per músics com Conrad Setò o Toni Xuclà. en diferents concerts i espectacles. Ha compaginat la pedagogia treballant en diferents escoles bressol i de música de Barcelona, amb nens fins a 5 anys, utilitzant mètodes prestigiosos como els de Martenot i Willems. Durant els últims 20 anys s’ha dedicat a la recerca, desenvolupant el seu propi mètode d’educació musical: Música per Créixer. Música per Créixer, especial per nens de 0 a 3 i complementari d’ altres mètodes de 3 a 5 anys He donat formació d’aquesta metodologia en diverses escoles, centres i col·lectius de Catalunya i València, i al Conservatori i escola de música El Musical de Bellaterra durant 15 anys, tenint diferents tipus d’un nombrós alumnat, com llevadores, mestres, musicoterapeutes, músics, cantants, educadors/es en lleure...

Treball de Final de Màster Universitari en Didàctica de la Música. Codi: SBN012. Curs acadèmic 2018-2019. El present escrit pretén donar una proposta de programació didàctica de trompa un poc diferent, basada en les metodologies tradicionals de l’educació musical del S.XX, adaptades al model de les escoles de música de grau elemental, i comptant amb l’opinió de alguns professors de conservatoris. Es busca també el gust estètic de la trompa a espanya, a través d’una reflexió sobre les escoles tradicionals europees de la trompa. La tipologia del treball es la creació de materials didàctics de millora en la perspectiva de l’educació en un instrument com és la trompa El presente documento tiene por objeto ofrecer una propuesta de programación docente un poco diferente, basada en las metodologías tradicionales de la educación musical del siglo XX, adaptada al modelo de escuelas de música de nivel elemental, y contar con la opinión de algunos Profesores de conservatorios. También busca el gusto estético de la trompa en España, a través de una reflexión sobre las escuelas europeas tradicionales de la bocina. La tipología del trabajo es la creación de materiales didácticos para la mejora en la perspectiva de la educación sobre un instrumento como es la trompa. The present document aims to provide a proposal for a different teaching programming, based on the traditional methodologies of the music education of the 20TH century, adapted to the model of elementary-level music schools, and counting on the opinion of some Teachers of conservatories. It also seeks the aesthetic taste of horn players in Spain, through a reflection on the traditional European Schools of the French horn. The typology of the work is the creation of didactic materials to improve in the perspective of the education in an instrument like the Horn.

Treball de Final de Màster Universitari en Didàctica de la Música. Codi: SBN012. Curs acadèmic 2017-2018 El guitarró valencià és un instrument de corda polsada amb cinc cordes, provinent, segurament, de la guitarra barroca de cinc ordres. No obstant això, desconeixem bastant sobre el seu origen, ja que no hi ha pràcticament res escrit sobre ell. La falta de bibliografia ens obliga a anar amb peus de plom en allò que hi investiguem i a haver de conjecturar sobre certs aspectes històrics relacionats amb l'instrument. Està molt arrelat en la nostra cultura tradicional i forma part del corpus d'instruments de la música tradicional valenciana. A més, té un paper ben destacat dintre de l'acompanyament d'una joia musical valenciana com és el cant d'estil, on el guitarró fa el paper de director de tot el conjunt, perquè dona entrades, marca el ritme i improvisa melodies mitjançant les quals estableix un diàleg amb el cantador. A través del mètode etnològic hem fet una recopilació de les tècniques i les formes de tocar-lo (aquelles que li són pròpies), ja que en moltes ocasions la gent el considera com una simple guitarra xicoteta, quan en realitat és un instrument amb una personalitat i una tècnica interpretativa pròpies, diferents de la tècnica guitarrística en sí. Amb aquest propòsit hem entrevistat a guitarroners antics, a d'altres en actiu i sobretot hem partit de la nostra pròpia experiència com a sonador d'aquest instrument. A partir d'aquesta recopilació fem la nostra proposta d'una metodologia per a l'ensenyament del guitarró basada en totes aquestes tècniques ancestrals. Però també, en un intent de buscar com donar un pas endavant en la manera de tocar el guitarró, hem consultat altres fonts: el mètode de timple canari. Aquest instrument, que en les últimes dècades ha experimentat un gran progrés, pot ser un espill on mirar-nos per a buscar la nostra pròpia evolució. El guitarró valenciano es un instrumento de cuerda pulsada con cinco cuerdas, que proviene, seguramente, de la guitarra barroca de cinco órdenes. No obstante desconocemos bastante sobre su origen, pues sobre él no hay prácticamente nada escrito. La falta de bibliografía nos obliga a ir con pies de plomo en aquello que investiguemos sobre él y a tener que conjeturar sobre ciertos aspectos históricos relacionados con el instrumento. Está muy enraizado en nuestra cultura tradicional y forma parte del corpus de instrumentos de la música tradicional valenciana. Además, tiene un papel bien destacado dentro del acompañamiento de una joya musical valenciana como es el cant d'estil, donde el guitarró hace el papel de director de todo el conjunto, dando entradas, marcando el ritmo e improvisando melodías mediante las cuales establece un dialogo con el cantador. Mediante el método etnológico hemos hecho una recopilación de técnicas y formas de tocarlo (aquellas que le son propias), pues en muchas ocasiones la gente lo considera como una simple guitarra pequeña, cuando en realidad es un instrumento con una personalidad y una técnica interpretativa propias, diferentes de la técnica guitarrística en sí. Con este propósito hemos entrevistado a antiguos intérpretes de guitarró, a otros en activo y sobre todo hemos partido de nuestra propia experiencia como tocador de este instrumento. A partir de esta recopilación hacemos nuestra propuesta de una metodología para la enseñanza del guitarró, basada en todas estas técnicas ancestrales. Pero también, en un intento de buscar cómo dar un paso adelante en la manera de tocar el guitarró, hemos consultado otras fuentes: el método de timple canario. Este instrumento, que en las últimas décadas ha experimentado un gran progreso, puede ser un espejo donde mirarnos para buscar nuestra propia evolución. The valencian guitarró is a plucked string instrument with five strings. It probably derives from the baroque guitar of five orders. However, its origins are not clear since there is not written information about it. The lack of bibliography makes necessary to be careful about the investigations and some historical aspects about his instruments must be deduced. It is deep-rooted in our traditional culture and it is parts of the main instruments in the Valencian traditional music. Moreover, it plays a leading role in the musical accompaniment of the Cant d'estil (the Valencian traditional song), a jewel of valencian heritage. The guitarró points the rest of the instruments when to start, sets the rhythm and improvises melodies to establish a dialogue with the singer. Through the ethnological method we have compiled different techniques and ways to play this instrument. Sometimes it considered a “small guitar”, but, in fact it is an instrument with its own personality and techniques that clearly distinguish it from the traditional guitar. During this investigation we have interviewed some guitarró’s producers and considered our own experience as players. This information is the starting point to propose a methodology for its teaching. We have also checked other sources, such as the canary timple, with the intention to step forward. This instrument, has gone through a great progress during the last decades, so it may be an example for the valencian guitarró to evolve.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2017/2018 El present treball de final de grau del curs 2017/2018 corresponent a l'àrea Didàctica de l'Expressió Musical té com a objectiu principal identificar en quina mesura utilitzen els docents del CEIP Cervantes Dualde de Betxí la música com a eina facilitadora en els processos d'ensenyança-aprenentatge a les seues aules. Es realitza una investigació, mitjançant un qüestionari d'onze preguntes, on es determina la formació musical dels docents, perquè utilitzen la música a les seues classes i si ho fan de manera reflexiva o expressiva, quins creuen que són els beneficis que té la música i si disposen de recursos musicals a les seues aules, entre altres. En definitiva, es tracta de conèixer quina importància li donen a la música en les seues classes i els motius pels quals hi ha docents que no ho fan, ja que la música és un art essencial per a les persones. Finalment, gràcies als resultats obtinguts, es va procedir a realitzar un díptic informatiu per a futures xerrades sobre la música com a eina facilitadora en els processos d'E-A donant així a conèixer els beneficis que aquesta comporta i quins poden ser els seus usos a l'aula. The following paper has been developed with the purpose of identifying how teachers use music as a facilitating tool in the teaching-learning process in their classroom. This study is the Final Degree Project of the Didactic Area of the Musical Knowledge and it has been carried out in the public school CEIP Cervantes Dualde in Betxí (Castellón) during the school year 2017/2018. The investigation stage of the project consisted of an eleven-question test after which we tried to determine the teachers’ knowledge in music, the purpose of the use of the music in their sessions and whether they decide to use music in a reflexive or expressive way. The test also tried to figure out which are the benefits of the music and whether they have musical resources in the classroom, among other topics. Basically, the goal is to get to know what is the importance of the music in the class and the reasons why there are teachers who don’t give importance enough to the music, because music is essential for people. Finally, thanks to the results obtained, we continued creating an informative brochure for future talks about music as an enabling tool to facilitate the processes of teaching-learning. By doing this we show the benefits of the music and its possible uses in the class.

Treball de Final de Màster Universitari en Didàctica de la Música. Codi: SBN012. Curs acadèmic 2016-2017 Aquest projecte d’investigació educativa sorgeix de l’observació de certes característiques presents en l’alumnat dels conservatoris de música que mostren un desenvolupament artístic no adequat. Aquestes característiques observades son principalment la rigidesa corporal, la manca d’expressivitat (totes dos quan s’interpreta) i l’ansietat escènica. La investigació ha recorregut a les disciplines escèniques més properes a la música: el teatre i l’òpera, que utilitzen ferramentes com la relaxació, la consciència corporal, l’atenció, la concentració, l’escolta o comunicació entre companys, la comprensió de les peces a executar i les emocions sorgides al voltant d’elles, la creativitat i la imaginació. Amb l’objectiu d’introduir aquestes eines, es va dur a terme un projecte al Conservatori Professional de Música “Joaquima Segarra ” amb alumnes de 4t d’Elemental de les especialitats de corda fregada. El projecte va consistir en la preparació d’una obra de teatre i música i va tindre com a eixos principals introduir la consciència corporal i la relaxació, potenciar la concentració i la creativitat en l’alumnat i connectar emocionalment amb les peces a través de la comprensió d’aquestes, i del coneixement del seu context històric i del seu autor. Aquest text consta de les observacions realitzades dins d’aquest projecte i les seues conclusions, guiades per les lectures acadèmiques al voltant de la formació teatral i la formació musical d’avui. Així doncs, els resultats i les conclusions d’aquest projecte ens indiquen que les diverses eines utilitzades en la formació teatral i durant aquest projecte son majoritàriament efectives. Els resultats obtinguts també ens evidencien la necessitat de treballar amb l’alumnat la presència escènica i potenciar un dels elements clau per a millorar-la, com és la concentració. També s’arriba a la conclusió que és positiu fomentar ambients més creatius i introduir activitats que incloguen a parts iguals moviment i relaxació. Aquests resultats animen a seguir investigant en aquest camp a fi de millorar la formació musical. The current educational research project originates from the observation of certain features that students of music conservatories have in common who do not show an appropriate artistic development. These observed features are mainly muscle stiffness, lack of expressivity -both of them when performing- and stage fright. Researchers have so far resorted to the closest performing arts related to music, i.e. theatre and opera which use resources like relaxation, bodily awareness, attention, concentration, listening activities or communication between classmates by understanding the pieces that have to be performed and the emotions that emerge around them or the creativity and imagination. In order to introduce these tools, a project was conducted in "Joaquima Segarra" Professional Conservatory of Music with students of Elementary Grade Four that play bowed strings instruments. The project consists to prepare both a theatre play and a music work together. The objectives were to introduce bodily awareness and relaxation, to strengthen concentration and creativity in students and also to connect emotionally with musical pieces through understanding them, understand their historic context and their authors. This academic text consists of the observations made in this project and its conclusions, thanks to the scholars readings through theatrical and music training of today. Therefore, the results and conclusions of this project tell us that the different resources used in theatrical training during this project are mainly effective. The obtained results also tell us the need of working with students the stage presence, and to strengthen one of the key elements in order to improve it: the concentration. The project also concludes that it is positive to promote more creative environment and to introduce activities which include both movement and relaxation. These results encourage us to achieve further researches in this field in order to improve musical education.