Search

Les planàries Schmidtea mediterranea són el model d’estudi de regeneració per excel·lència, ja que posseeixen un grup de cèl·lules mare que els permet regenerar qualsevol part del seu cos després d’una amputació. En dejuni, redueixen la mida i, a més, mantenen la capacitat de regeneració, però se’n desconeix el mecanisme pel qual això passa.

Malalts crònics; Malaltia renal crònica; Abordatge Enfermos crónicos; Enfermedad renal crónica; Abordaje Chronically ill; Chronic kidney disease; Approach El present consens té per voluntat millorar l’atenció en aquesta fase de l’MRC, donar eines als professionals de cara a la valoració preventiva prèvia a la decisió del tractament que cal seguir en la fase d’MRCA i l’homogeneïtzació de l’atenció específica a partir de la decisió d’instaurar un tractament conservador aprofitant les eines establertes al Departament de Salut per a l’atenció a les persones amb malalties cròniques avançades (MACA).

Mortalitat; Anàlisi; Població Mortalidad; Análisis; Población Mortality; Analysis; Population Aquest informe és fruit d’un treball col·laboratiu entre la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut i la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, l’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut, el Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i el Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya, i ha estat dut a terme la tardor de 2022 arran de diferents informacions que han sorgit sobre un increment de la mortalitat entorn dels mesos d’estiu. Aquesta col·laboració explicita la multiplicitat de fonts d’informació, de períodes de referència, d’indicadors i de format en les taules, les figures i els mapes, tot i el treball en comú realitzat a l’hora de seleccionar els continguts, interpretar la informació i redactar-ne les conclusions.

Sol·licitant de l'informe: Gerència d'Urbanisme

Persones immigrants indocumentades; Cobertura sanitària universal; Sistema sanitari públic Personas inmigrantes indocumentadas; Cobertura sanitaria universal; Sistema sanitario público Undocumented immigrants; Universal health coverage; Public health system Antecedents. A Espanya, l’any 2012, es va aprovar el RDL 16/2012 que excloïa les persones immigrants indocumentades del sistema sanitari públic. Catalunya no va aplicar aquesta legislació i va continuar garantint l’assistència sanitària a tota la població. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’ús dels serveis sanitaris i l’estat de salut de les persones immigrants indocumentades a Catalunya, comparar-les amb les residents legals classificades d’acord amb el seu nivell socioeconòmic (SEP). Mètodes. Es va dur a terme un estudi transversal amb dades administratives individuals. L’estudi va incloure la població resident a Catalunya l’any 2017, de 65 anys o menys, i amb una renda màxima de 18.000€ anuals, classificada en tres grups: SEP baix, SEP molt baix i immigrants indocumentats. Es van analitzar els indicadors referents a l’ús dels serveis sanitaris (atenció primària, urgències, salut mental, hospitalitzacions), prescripció de medicaments, i malalties cròniques i infeccioses. Resultats. Es va incloure un total de 4.071.088 persones residents a Catalunya, un 2,8% (113,450) de les quals eren immigrants indocumentades. D’entre totes les persones immigrants indocumentades, un 61,0% de dones i un 46,0% d’homes havia estat atès a centres d’atenció primària: aquests percentatges d’atenció van ser menors ens els qui tenien un SEP molt baix (84,8% en dones i 72,1% en homes). Les taxes d’hospitalització entre els homes amb SEP molt baix eren tres vegades més altes que en immigrants indocumentats (111,6 versus 35,7). La taxa de tuberculosi més alta es va trobar en homes immigrants indocumentats (4,35%). Conclusions. Les persones immigrants indocumentades van utilitzar menys els serveis sanitaris que les de SEP baix i molt baix, però les seves taxes de diagnòstic d’algunes malalties infeccioses eren més altes. Aquests resultats constitueixen un argument addicional que dona suport al manteniment de la cobertura sanitària universal per a tota la ciutadania.

Al llarg de la història de la humanitat les Arts han estat presents com a transmissores d'emocions, accions i provocacions, la qual cosa genera a la persona un despertar artístic en comunitat i en soledat, potenciant la curiositat per les diferents manifestacions artístiques. L'objectiu general d'aquesta tesi és investigar com les Arts Escèniques són generadores de canvi en la dimensió socioemocional, artística i sociocultural d'una comunitat educativa d'estudis secundaris obligatoris. S'ha fet un seguiment, al llarg del curs acadèmic 2020-2021, a un grup d'adolescents de l'institut Vallbona d'Anoia, que cursen l'optativa d'Arts Escèniques i Dansa (4t de l'ESO) i a la comunitat educativa que els envolta: els docents, les famílies i els membres del personal administratiu i servei (PAS). Durant el curs acadèmic, es van proposar diverses activitats teatrals generadores de canvi en les tres dimensions citades abans i s'investigar quin és el paper de les Arts Escèniques a l'educació. En els resultats s'han obtingut diverses categories per cada dimensió investigada, a mode d'exemple es destacar que el teatre genera motivació i interès als joves, perquè se senten satisfets emocionalment, també es potencia l'expressió i l'habilitat artística. Respecte a la participació de la comunitat educativa en les activitats teatrals, s'observa un increment al llarg del curs. Amb el teatre s'obtenen beneficis socioemocionals, artístics i socioculturals, com la millora de la comunicació en diferents llenguatges, la qual cosa augmenta el domini del coneixement artístic i el pensament crític; s'enforteix la cohesió del grup i es perd la por a parlar en públic tot fomentant l'autoconfiança de la persona. Per aquest motiu, com a conclusió es reivindica la necessitat de contemplar el teatre com a matèria a nivell curricular dins l'educació obligatòria no només com a eina transversal per mostrar un producte final sinó com a generador de coneixement creatiu i emocional. A lo largo de la historia de la humanidad las Artes han estado presentes como transmisoras de emociones, acciones y provocaciones, lo que genera en la persona un despertar artístico en comunidad y en soledad, manifestando curiosidad por los diferentes lenguajes artísticos.ElobjetivogeneraldeestatesisesinvestigarcómolasArtesEscénicas son generadoras de cambio en la dimensión socioemocional, artística y sociocultural de una comunidad educativa en estudios secundarios obligatorios (ESO). Se ha realizado un seguimiento a lo largo de un curso académico con un grupo de adolescentes del instituto Vallbona de Anoia, que cursan la optativa de Artes Escénicas y Danza (4o de la ESO) y con la comunidad educativa que les rodea: los docentes, las familias y los miembros del personal administrativo y de servicio (PAS). Durante el curso académico 2020-2021, se propusieron diversas actividades teatrales generadoras de cambio en las tres dimensiones citada y se investiga cuál es el papel de las Artes Escénicas en la educación. En los resultados se han obtenido distintas categorías dentro de las tres dimensiones. Cabe destacar que el teatro genera motivación e interés en los jóvenes, porque se sienten satisfechos emocionalmente, también se potencia la expresión artística y la habilidad artística. Respecto a la participación de la comunidad educativa en las actividades teatrales, se ha observado un incremento a lo largo del curso. Con el teatro se obtienen beneficios socioemocionales, artísticos y socioculturales, como la mejora de la comunicación en distintos lenguajes aumentando el dominio del conocimiento artístico y el pensamiento crítico; se fortalece la cohesión del grupo y se pierde el miedo a hablar en público fomentando la autoconfianza de la persona. Por este motivo, como conclusión se reivindica la necesidad de contemplar el teatro como materia a nivel curricular en la educación obligatoria no sólo como herramienta transversal para mostrar un producto final sino como generador de conocimiento creativo y emocional. Throughout the history of humanity, the Arts have been present as transmitters of emotions, actions and provocations, which generates in the individual an awakening in community and in solitude, becoming fascinated by the different artistic manifestations. The general objective of this thesis is to investigate how the Performing Arts generate change in the socio-emotional, artistic and socio-cultural dimensions of an educational community in compulsory secondary education (ESO). A group of adolescents from the Vallbona d'Anoia secondary school, who are taking the optional course in Performing Arts and Dance (4th year of ESO) and the educational community that surrounds them: teachers, families and administrative and service staff (PAS), were monitored over the course of an academic year. During the academic year 2020-2021, various theatrical activities were proposed to generate change in the three dimensions mentioned above, and the role of the Performing Arts in education was investigated. As a result, different categories have been obtained within the three dimensions. Thus, it is possible to highlight that theater generates motivation and interest in young people, because they feel emotionally satisfied, and it also boosts artistic expression and artistic ability. Regarding the participation of the educational community in the theatrical activities, it keeps increasing along the school year. Through theatre, socio-emotional, artistic and socio-cultural benefits are obtained, such as the improvement of communication in different languages, increasing the mastery of artistic knowledge and critical thinking, strengthening the cohesion of the group and losing the fear of speaking in public while fostering the self-confidence of the person. For this reason, as a conclusion, we claim the need to consider theatre as a curricular subject in compulsory education, not only as a transversal tool to show a final product, but also as a generator of creative and emotional knowledge.

Cirugía bariátrica; Hospitales públicos; Adultos Bariatric surgery; Public hospitals; Adults Cirurgia bariàtrica; Hospitals públics; Adults L'objectiu és definir les indicacions de cirurgia bariàtrica en població adulta i disminuir la variabilitat entre centres hospitalaris; analitzar i definir els diferents nivells quirúrgics segons la complexitat de la cirurgia bariàtrica en població adulta; definir el seguiment a curt/mitjà i llarg termini de la postcirurgia bariàtrica en població adulta i establir els criteris i requeriments mínims dels centres hospitalaris per dur a terme cirurgia bariàtrica en població adulta. L’àmbit d’aplicació del consens és el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). El objetivo es definir las indicaciones de cirugía bariátrica en población adulta y disminuir la variabilidad entre centros hospitalarios; analizar y definir los diferentes niveles quirúrgicos segundos la complejidad de la cirugía bariátrica en población adulta; definir el seguimiento a corto/medio y largo plazo de la postcirugía bariátrica en población adulta y establecer los criterios y requerimientos mínimos de los centros hospitalarios para llevar a cabo cirugía bariátrica en población adulta. El ámbito de aplicación del consenso es el Sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (SISCAT). The aim is to define the indications for bariatric surgery in the adult population and to decrease the variability between hospitals; analyze and define the different surgical levels according to the complexity of bariatric surgery in the adult population; define the short / medium and long-term follow-up of bariatric surgery in the adult population and establish the minimum criteria and requirements for hospitals to carry out bariatric surgery in the adult population. The scope of the consensus is the Comprehensive Health System for Public Use in Catalonia (SISCAT).

Una de las cuestiones prioritarias en el proceso de escrituración de las lenguas amerindias de tradición oral es consensuar un alfabeto unificado que permita la estandarización de un sistema de escritura capaz de trasladar la lengua a este soporte de la manera más eficaz posible. En el caso de la lengua mixe o ayuuk, hablada en el estado de Oaxaca (México), algunos hablantes iniciaron esta labor a partir de los años setenta desde diferentes espacios institucionales e indigenistas. Las discrepancias en la elección de las grafías a menudo ha supuesto un obstáculo en la consecución de este objetivo, lo que en cierta forma responde a razones ideológicas más que lingüísticas. La presente comunicación examina la primera fase del proceso de sistematización de la lengua ayuuk en relación a los criterios elegidos en la adopción del alfabeto.

Introducción: Un componente importante del equipo de protección individual (EPI) frente al SARS-CoV-2 son las mascarillas quirúrgicas y las mascarillas autofiltrantes (FFP). La norma europea EN 149 establece y clasifica las mascarillas autofiltrantes en tres niveles de protección dependiendo del porcentaje de fuga del total de partículas en suspensión del aire exterior hacia el aire interior FFP1, FFP2, FFP3. El objetivo de este e ensayo de laboratorio es determinar y cuantificar el nivel de ajuste de las mascarillas autofiltrantes FFP2 combinadas con las mascarillas quirúrgicas mediante series de pruebas de ajuste (fit test). Material y Métodos: Se utilizó el equipo medidor de ajuste de mascarillas FFP modelo PortaCount® Pro + 8038 compatible con las normas y metodología de la OSHA (Occupational Safety and Health Administration) de los EEUU. Se realizaron series de pruebas de ajuste sobre diferentes modelos de mascarillas autofiltrantes FFP2 con y sin mascarilla quirúrgica para diferentes situaciones de respiración del trabajador participante en este experimento. Resultados: El uso de la mascarilla quirúrgica sobre una mascarilla autofiltrante FFP2 aporta una mejora en la protección respiratoria determinante, incrementando el factor de ajuste hasta de +200 (el factor de ajuste mínimo debe ser 100). Conclusiones: Las mascarillas quirúrgicas cuando se usan conjuntamente con las mascarillas autofiltrantes, podrían mejorar significativamente el grado de ajuste de todas las mascarillas autofiltrantes proporcionando una mayor eficacia de filtración y una mayor protección al usuario frente a la exposición a aerosoles.

Treball de fi de grau en Publicitat i Relacions Públiques Tutor: Carlos Alberto Scolari

Projecte de densificació habitacional en baixa densitat urbana. A partir de situar els pols de la Floresta, tracem un eix sensible a ser densificat. El projecte adquireix la seva complexitat quan a més de l'eix que comunica els pols passen transversalment altres agents com els camins preexistents o la matriu biologica que proba de recuperar la conexió amb el Parc Natural de Collserola Proyecto de densificación habitacional en baja densidad urbana. A partir de situar los polos de la Floresta, trazamos un eje sensible a ser densificado. El proyecto adquiere su complejidad cuando además del eje que comunica los polos pasan transversalmente otros agentes como los caminos preexistentes o la matriz biológica que prueba de recuperar la conexión con el Parque Natural de Collserola Housing densification project in a low urban density. From locating the poles of the Floresta district of Sant Cugat, we draw an axis sensitive to being densified. The project acquires its complexity when, in addition to the axis that communicates the poles, other agents such as pre-existing paths or the biological matrix that tries to recover the connection with the Collserola Natural Park passes transversely.

Aquest treball de fi de grau ha tingut com a objectiu mostrar la meva experiència i participació com a estudiant de Grau en Arquitectura Tècnica, en les feines desenvolupades durant les pràctiques que he realitzat al despatx d'arquitectura A. Albiol Arquitectes. Primerament es fa breu explicació sobre el despatx i les funcions dels treballadors, així com el meu rol dins d'aquest. Després, s'ha escollit una selecció representativa de les diferents tipologies de projecte abastades durant la meva estada, explicant en cada cas l'encàrrec, els detalls singulars de cada projecte i la meva participació en ells, amb l'objectiu de donar una visió general de la feina produïda. Posteriorment, com a nucli del treball, he seleccionat un projecte concret de reforma d'un edifici plurifamiliar, per tal d'analitzar les actuacions més habituals en aquest tipus d'obres. Per fer-ho s'ha dividit el projecte per ordre d'actuacions, explicant a cada una d'aquestes fases el procés d'execució, complementant la redacció amb plànols de projecte i produïts per aquest treball, així com amb fotografies de l'obra realitzada fins a la data actual.

Resumen: A la luz de cronicas y documentos del siglo XV, las Coplas de Juan de Duenas al infante don Enrique , poema de cancionero que constituye una fuente historica de notable interes para el conocimiento del entorno militar, cortesano y literario de Juan de Navarra, futuro Juan II de Aragon, hubo de ser escrito en Castilla entre 1440 y 1443, anos previos a la derrota en Olmedo de los infantes de Aragon. Palabras clave: Juan de Duenas, Enrique de Aragon, Juan de Navarra, Juan II de Castilla, siglo XV, infantes de Aragon Abstract: The Coplas de Juan de Duenas al infante don Enrique , a Castilian poem of the 15th century, is a historical source of notable interest to explore the military environment of the time, as well as the court and literary world of John of Navarra, who would later become John II of Aragon. An analysis of its contents, in the light of contemporary chronicles and documents, reveals it must have been written in Castile between 1440 and 1443; that is, prior to the defeat of the Infantes of Aragon in Olmedo. Keywords: Juan de Duenas, John of Navarra, John II of Castile, Infants of Aragon, 15th century

Este artículo explora los factores de éxito o fracaso, específicamente la cultura de aprendizaje, de la metodología basada en proyectos en clase de español como segunda lengua para promover el uso de la lengua meta fuera de clase. Para esto, se llevaron a cabo dos estudios de caso con dos grupos de diferentes niveles (A1-A2 y B2). Los resultados apuntan a que el uso de proyectos fuera de clase ayuda a los estudiantes a usar la lengua meta en contextos auténticos, siempre y cuando el aprendiente esté familiarizado con dicha metodología y/o esté dispuesto a aceptarla. En el caso de estudiantes de culturas de aprendizaje diferentes, se encontraron dificultades que no afectaron el resultado final. Se concluye que el enfoque por tareas y proyectos es una herramienta exitosa para fomentar el uso de la lengua meta fuera del aula cualquiera que sea la cultura de aprendizaje de los aprendientes.

Tractament de les dades generades a bord d'un nanosatèl·lit perquè aquestes siguin enviades de manera robusta a terra. Treatment of the generated data on board of a nanosatellite so the data is robustly sent to the ground station.

El teatre aplicat a l’educació amb adolescents és una eina pedagògica bàsica per generar motivació intrínseca a l’aula i així potenciar l’aprenentatge del ser, del fer, del conviure i del conèixer. Això ha estat demostrat per mitjà de qüestionaris realitzats a una població de 160 estudiants de teatre, d’entre 12 i 18 anys, de diverses geografies de l’Estat espanyol, que participen en el projecte Caixaescena del 2019 i per mitjà de l’estudi de cas de l’alumnat de teatre de l’Institut Vallbona d’Anoia. A més, s’han elaborat entrevistes a professionals relacionats amb l’educació, la població adolescent i el teatre. D’altra banda, s’ha testimoniat l’experiència del professorat, de l’alumnat participant en l’estudi, que imparteixen teatre a secundària i batxillerat. L’obra i la vida de Federico García Lorca han estat el vehicle artístic per introduir les activitats teatrals i generar la motivació interna dels adolescents. Applied drama in adolescent education is a basic pedagogic tool to generate intrinsic motivation in the classroom in order to boost the learning of key skills such as knowledge to be, know-how, knowing how to coexist and learning to know. This thesis statement has been proved not only through questionnaires filled in by 160 drama students between 12 and 16 from different locations in Spain, who were participant actors at Caixaescena 2019, but also with the case study of drama students at the secondary school Institut Vallbona d'Anoia. In addition, several interviews to professionals related to education, adolescents and the theatre have been conducted. Moreover, the experience and testimonies of the drama teachers from compulsory and non-compulsory secondary education, who are working with the students participating in this case study, have also been taken into account. The works and life of Federico García Lorca have been the artistic vehicle to introduce the theatrical activities and generate the intrinsic motivation of teenagers.

Aquesta nova eina metodològica competencial té el seu origen en l’experiència d’aplicar a l’aula, durant 10 anys amb alumnes de 2n d’ESO, el Projecte Científic competencial anomenat “Pinzellades de Cultura”. Els resultats obtinguts van ser d’excel·lència a tots nivells doncs cada alumne/a va desenvolupar i aplicar totes les seves potencialitats al seu màxim rendiment. L’observació i l’anàlisi de les Conclusions obtingudes han derivat a entendre que és imprescindible conèixer el Sistema d’Aprenentatge individual de tot l’alumnat i així aplicar en cada moment les diferents eines adients que activin i desenvolupin de manera proactiva la seva part intel·lectual i emocional tenint en compte que cadascú i cadascuna son els i les verdaderes protagonistes de tot el sistema. Així és com neixen els Congressos aplicant des del primer segon tot el llegat obtingut, donant l’oportunitat a tot l’alumnat a desenvolupar el seu SER i ESTAR dins d’un procés científic. Es parteix de dues línies d’investigació: • S’utilitzen correctament a les aules les eines informàtiques segons les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat? • L’aplicació d’aquesta nova eina metodològica competencial influirà a aconseguir que la Ciència i la Tecnologia no sigui una qüestió de gènere? Les Conclusions obtingudes ens donaran un coneixement més profund de la intervenció educativa a l’aula i la coeducació

Atenció integral; Població adulta; Cures pal·liatives; Malalties limitants Comprehensive care; Adult population; Palliative care; Limiting illnesses Atención integral; Población adulta; Cuidados paliativos; Enfermedades limitantes Aquest document, emmarcat en el Pla de salut 2016-2020, pretén considerar i alinear les directrius en l’atenció al final de la vida i cures pal·liatives derivades del Pla director sociosanitari, així com les impulsades pel Programa de prevenció i atenció a la cronicitat en matèria de cronicitat avançada. Recull les bases per al desenvolupament del model d’atenció al final de la vida a Catalunya, entenent l’etapa de final de vida amb una mirada àmplia, que va des de la fase avançada de la malaltia fins a la mort, i fins i tot més enllà, amb el procés de dol dels familiars i persones de l’entorn.

[eng] The work presents and analyzes the goigs—rhymed poems—dedicated to Ramon Llull and printed on loose sheets between the 18th and 21st centuries. In accordance with this popular literary genre, they sing praise to the figure of Ramon Llull from different historical perspectives that vary according to the era in which they were written: the vindication of his questioned sanctity, episodes of his life, mentions of some of his writings—and always with the intention of bringing his personality closer to his devotees. Valuable illustrations, some from the eighteenth and nineteenth centuries, accompany every goigs. Music is present in the most modern examples., [cat] El treball presenta i estudia els goigs dedicats a Ramon Llull impresos en fulls solts des del segle xviii fins al xxi. Les poesies rimades segons aquest gènere literari semipopular canten aspectes de la figura de Ramon Llull des de perspectives històriques que varien segons l’època de redacció: vindicació de la santedat qüestionada, episodis de la seva vida, menció d’alguns dels seus escrits, sempre amb la voluntat d’acostar la seva personalitat als devots. Il·lustracions valuoses, algunes dels segles xviii i xix, acompanyen tots els goigs. La música és present en els més moderns.

Fractura; Fèmur; Ancians Fracture; Femur; Elder Ancianos La fractura de fèmur a l’ancià representa, actualment, un greu problema sanitari. Comporta un increment de la morbiditat, la mortalitat, el deteriorament funcional, la despesa sanitària i augmenta el grau de dependència i d’institucionalització d’aquests pacients a l’any següent a la fractura.

El present estudi té per objectiu la caracterització dels fluxos físics, energètics i hídrics del centre d'educació ambiental MónNatura Pirineus, per tal de mesurar-ne l'impacte ambiental i proposar estratègies encaminades a l'autosuficiència energètica i hídrica. Per caracteritzar els diversos fluxos del centre s'han recollit totes les dades possibles referents a consums i ocupació mitjançant factures, informació del centre i un exhaustiu treball de camp per tal d'inventariar tots els equips. S'ha detectat que la major part del consum elèctric prové de la zona de restauració, mentre que pel consum tèrmic prové de la calefacció a partir de gas propà. També s'ha observat un grau d'autosuficiència energètica del 2% per l'elèctrica i del 21% per la tèrmica. Pel que fa al consum energètic per visitant s'ha observat que la meitat prové del transport. El nivell d'ocupació del centre és de mitjana del 31%. Per últim s'ha observat un consum hídric mitjà per pernoctant de 33 litres, molt baix en comparació amb d'altres establiments hotelers. En aquest sentit, es realitzen una sèrie de propostes, com la millora de l'eficiència energètica de la zona restauració i la implantació de sistemes d'energia renovable, dirigides a augmentar el grau d'autosuficiència energètica del centre. El presente estudio tiene por objetivo la caracterización de los flujos físicos, energéticos y hídricos del centro de educación ambiental MónNatura Pirineus, con tal de medir su impacto ambiental y proponer estrategias enfocadas a la autosuficiencia energética y hídrica. Con tal de caracterizar los diversos flujos del centro, se han recolectado todos los datos posibles referentes a consumos y ocupaciones mediante facturas, información del propio centro y un exhaustivo trabajo de campo para inventariar todos los equipos. Se ha detectado que la mayor parte del consumo eléctrico proviene de la zona de restauración, mientras que para el consumo térmico proviene de la calefacción a partir del gas propano. También se ha observado un grado de autosuficiencia energética del 2% para la eléctrica y del 21% para la térmica. En referencia al consumo energético por visitante, se ha observado que la mitad proviene del transporte. El nivel de ocupación medio del centro es del 30%. Por último, se ha observado un consumo hídrico medio por pernoctante de 33 litros, bastante bajo en comparación con otros establecimientos hoteleros. En este sentido, se realizan una serie de propuestas, como loa mejora de la eficiencia energética de la zona de restauración y la implantación de sistemas de energía renovable, dirigidas a aumentar el grado de autosuficiencia energética del centro. The present study aims to characterize the physical, energetic, and water flows of the Educational Center MónNatura Pirineus in order to measure their environmental impact and to propose strategies for water and energy self-sufficiency. In order to characterize the different flows of the center, a wide amount of data concerning consumption has been collected through invoices, information provided by the center and an exhaustive field work to inventory all the equipment. It has been noticed that most of the electricity consumption comes from the restoration area, while thermal consumption for heating is provided by propane gas. It has also been found that the energy self-sufficiency average is 2% for electricity and 21% for thermal energy. Regarding the energy consumption observed per visitor, half of it comes from transport. The occupation average of the center is about 30%. Finally, the water consumption average per person is 33 L overnight, which is very low compared to other hotels. In this sense, several proposals have been made, such as improving the energy efficiency of restoration area or the implementation of renewable energy systems, aimed to increase the center's level of energy self-sufficiency.

En el número 52 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Cultura, art i política", amb contribucions de Manuel Guerrero, Ignacio París i Manuel Borja-Villel. A més, articles de Francesc Serés, Gaspar Jaén i Marco Lucchini, Carlos Thiebaut, Julián Marrades, Carme Castells, Carles Cabrera, Vicenç M. Rosselló i Verger, Tomàs Escuder, Joan Fontcuberta i Elio Grazioli, així com documents d'Agustín Rubio Vela, un full de dietari de Gustau Muñoz i una conversa amb Josep Fontana, per Francesc Viadel.

L’anomenada «reestructuració rural» passa ineludiblement per la transformació de l’economia de sector primari que tradicionalment ha sustentat el camp. En els últims temps, s’experimenta una clara terciarització de l’economia rural, en molt bona mesura capitalitzada per la indústria turística. En aquest sentit, sorgeix la necessitat de repensar la ruralitat, de construir-la socialment a partir de la projecció d’imaginaris comunicats interna i externament mitjançant l’ajuda de marques territorials. Aquest treball té com a objectiu prioritari explorar de quina manera la marca espacial Territoris serens permet crear una imatge competitiva per a l’agrupació territorial del Lluçanès, per mitjà de la difusió de relats associats a diversos valors intangibles encapçalats per la serenitat, el paisatge i, per tant, també per la identitat territorial. La revisió de la literatura referida a marques de territori, l’anàlisi de la producció documental vinculada a Territoris serens i l’organització d’un grup focal de discussió permetrà dirimir el procés de transformació de territoris en marques, per tal d’aconseguir, en nom de la competitivitat, un renovat i postmodern «sentit de lloc».

Treballs d'Educació Farmacètica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 2014/2015, Tutores: Dolors Soy i Marian March Pujol., Com a professionals farmacèutics que realitzem atenció centrada als pacients hem d’entendre els reptes als que s’enfronten les persones invidents/amb visió reduïda i realitzar una atenció farmacèutica d’acord a les seves necessitats. L’adherència a la pauta de medicació és difícil per molts pacients, i és fàcil imaginar que es complica encara més quan la visió està afectada. La majoria de pacients invidents no poden distingir el color, el nom, el text de l’embalatge dels medicaments, la graduació d’una xeringa o no poden llegir el prospecte. Com a farmacèutics hem de aprendre a valorar a tots els pacients i veure i desenvolupar estratègies per ajudar-los a millorar el maneig de la medicació.

Wide sectors of Valencia and its kingdom did not give up their support to the earl of Urgell, Jaume the Unlucky, even after he was defeated by the infant Ferdinand of Castille in his run to the throne of Catalonia-Aragon during the so-called Caspe's Compromise (1412). We have drawn this conclusion after examining Valencia's municipal documentation. The Catalan nobleman led an upheaval in 1413 against Ferdinand the First of Aragon, his old rival. During the insurrection, a considerable portion of the Valencian society behaved in ways that make evident the degree of popular sympathy gained by the rebels. The Valencian people's behavior during these events also shows signs of a profound social collapse, which had started back in the last decades of the 14th century. When Martin the First died (1410), the seriousness of this persisting social crisis grew due to some violent episodes that took place before the Trastamara dinasty managed to occupy the throne in the Crown of Aragon.La documentación municipal de Valencia demuestra que amplios sectores de esta ciudad y de su reino siguieron apoyando la causa del conde de Urgell, Jaume el Dissortat, después de que su candidatura al trono catalano-aragonés fracasase en el Compromiso de Caspe (1412) frente a la del infante Femando de Castilla. Durante la insurrección de 1413, emprendida por el noble catalán contra Femando I de Aragón, su antiguo rival, el comportamiento de una parte importante de la sociedad valenciana revela una clara simpatía popular hacia los rebeldes, así como la persistencia, en el seno de la capital, de una profunda quiebra social que remontaba a las últimas décadas del siglo XIV, agravada, tras la muerte de Martín I (1410), por los hechos violentos que precedieron a la instauración de la dinastía Trastámara en la Corona de Aragón.

El treball està composat per tres parts diferenciades: En la primera s’explica què és una Central Termosolar, les tipologies que existeixen i el seu funcionament. En la segona es realitza l’anàlisi executiu des del punt de vista del cap d’obra d’edificació de l’illa de potència. Comencem descrivint el que és i el funcionament de la central termosolar, així com totes les parts que la formen, indicant la inversió necessària per la seva construcció. Seguim amb l’estructura empresarial necessària per a que es pugui dur a terme la construcció, des del director de projecte fins al cap d’obra, passant per tots els departaments corresponents. A continuació es realitza una explicació més detallada del que és l’illa de potència i les parts que la formen per entendre l’abast de les funcions del cap d’obra, així com els procediments empresarials que s’han de seguir per a que la construcció de la planta sigui ordenada i coordinada entre totes les parts implicades. Ja un cop exposat el que és i el funcionament d’una central termosolar, s’entra en l’anàlisi de les funcions realitzades pel cap d’obra d’edificació de l’illa de potència, en la que es detallen les tasques realitzades i que són responsabilitat d’aquesta figura. S’inicia analitzant el control econòmic realitzat durant l’execució de l’obra, analitzant primer de forma global la construcció de l’illa de potència per entrar més al detall en cada sistema que el forma. L’estudi es realitza mitjançant la producció realitzada mensualment, de forma que es controli l’edificació per paquets i capítols a analitzar per arribar a treure conclusions del com i el perquè de les variacions que es produeixen, on es pot veure mitjançant figures i taules. Un cop vist l’anàlisi econòmic s’entra en el control de l’execució a peu d’obra, el qual, pel gran volum que implica, el projecte es centra en els quatre primers mesos de construcció de l’illa de potència, en el qual es poden veure varis elements construïts amb les fites, problemes i solucions aportades. És en aquest punt on s’exposa i analitza les funcions realitzades pel cap d’obra envers els diferents departaments implicats en la construcció, les comunicacions, reunions i relacions personals entre totes les parts: control de qualitat, medi ambient, planificació, control econòmic, oficina tècnica i seguretat i higiene. Finalitzo el Projecte Final de Carrera (PFC) amb les conclusions que se’n extreuen sobre l’anàlisi de les funcions realitzades per la figura de cap d’obra d’edificació de l’illa de potència. Per completar el PFC s’adjunten tres annexos: En el primer s’inclou el projecte bàsic sobre el que s’ha construït la central, amb el contracte la documentació que fa referència específicament a la construcció. En segon lloc s’adjunta la documentació que fa referència al projecte executiu, en el qual s’inclou documentació executiva generada durant l’obra i en la qual ha format part el cap d’obra en edificació. I finalment s’adjunten informes de seguiment d’obra realitzats pel cap d’obra durant els primers quatre mesos.

Es van dur a terme diversos estudis per a determinar: a) els requeriments tèrmics necessaris perquè Meloidogyne incognita i M. javanica completin un cicle de vida en cogombre, considerant dues etapes del cicle: entre la inoculació del sòl amb formes juvenils a l'inici de la producció d'ous, i de l'inici de la producció d'ous a l'inici d'emergència de juvenils de la generació següent; b) la taxa màxima de multiplicació i la densitat d'equilibri de M. incognita en cogombre, i c) les pèrdues de producció del cogombre conreat de juliol a novembre en hivernacle. Els requeriments tèrmics de M. incognita i M. javanica en cogombre no van diferir entre processos biològics. El nombre de graus acumulats (graus/dia, GD) necessaris des de la inocu- lació del sòl amb juvenils fins que el nematode assolí l'estadi de femella adulta i començà a pondre ous va ser de 294 per sobre la temperatura base (Tb) de 12,1 °C; 213 (Tb = 8,0 °C) des de l'inici de producció d'ous fins que s'inicià l'emergència de formes juvenils, i 500 (Tb = 11,4 °C) per a completar el cicle de vida. Els experiments a l'hivernacle es van realitzar entre els anys 2009 i 2012. M. incognita va completar tres generacions per cultiu. La taxa màxima de multiplicació va ser de 1.147, i la densitat d'equilibri, de 625 formes juvenils (J2) per 250 cm–3 de sòl. La relació entre la densitat de nema- todes just abans de trasplantar (Pi) i la producció de cogombre s'ajustà al model de pèrdues de producció de dany de Seinhorst. El llindar de tolerància del cultiu va ser inferior al nivell de detecció, i assolí pèrdues màximes de producció del 88 %., Se llevaron a cabo varios estudios para determinar: a) los requerimientos térmicos necesarios para que Meloidogyne incognita y M. javanica completen un ciclo de vida en pepino, considerando dos etapas del ciclo biológico: desde la inoculación del suelo con formas juveniles hasta el inicio de producción de huevos, y desde el inicio de producción de huevos hasta el inicio de la emergencia de los juveniles de la siguiente generación; b) la tasa máxima de multiplicación y la densidad de equilibrio de M. incognita en pepino, y c) las pérdidas de producción del pepino cultivado desde julio a noviembre en invernadero. Los requerimientos térmicos necesarios para completar el ciclo de vida de M. incognita y M. javanica en pepino, así como para completar cada una de las etapas, no difirieron. El número de grados acumulados (grados/día, GD) necesarios desde la inoculación del suelo hasta que el nematodo alcanza el estadio de hembra adulta que empieza a producir huevos fue de 294 por encima de 12,1 °C de temperatura base (Tb); 213 (Tb = 8,0 °C) desde el inicio de producción de huevos hasta el inicio de la emergencia de juveniles, y 500 (Tb = 11,4 °C) para completar el ciclo de vida. En los experimentos en invernadero realizados desde 2009 hasta 2012, M. incognita completó tres generaciones por cultivo. La tasa máxima de multiplicación fue de 1.147, y la densidad de equilibrio, de 625 formas juveniles (J2) por 250 cm–3 de suelo. La relación entre la densidad de nematodo justo antes de trasplantar (Pi) y la producción de pepino se ajustó al modelo de pérdidas de producción de Seinhorst. El límite de tolerancia se encontraba por debajo del nivel de detección, y se alcanzaron pérdidas máximas de producción del 88 %., Several studies were carried out to determine: a) thermal requirements for completion of the life cycle of Meloidogyne incognita and M. javanica on cucumber considering two stages in the cycle: from soil inoculation to the start of egg laying by females, and from the start of egg laying to the start of the emergence of juveniles; b) the maximum multiplication rate and the equilibrium density of M. incognita, and c) yield losses of cucumber cultivated from July to November in plastic greenhouse. The thermal requirements of M. incognita and M. javanica in cucumber did not differ between biological processes. The number of accumulated degrees (degrees/day, DD) from soil inoculation with juveniles to the point where the nematode reached the adult female stage and started laying eggs was 294 above 12.1°C of base temperature (Tb); 213 (Tb = 8.0°C) for egg production and emergence of juveniles (J2), and 500 (Tb = 11.4°C) to complete the life cycle. In plastic greenhouse experiments conducted from 2009 to 2012, M. incognita completed three generations per crop. The maximum multiplication rate was 1,147 and the equilibrium density was 625 juveniles (J2) per 250 cm–3 soil. The relationship between nematode densities at planting (Pi) and cucumber yield fitted the Seinhorst damage function model. The tolerance limit was below detection level with a maximum yield loss of 88%.