Search

L’epistolari de Víctor Balaguer és un enorme document a partir del qual s’accedeix a dades desconegudes del segle xix (polítiques i literàries) a causa de l’anonimat de molts dels seus corresponsals. L’ús adequat de la base de dades de les cartes esdevé una eina historiogràfica fonamental per detectar estats d’opinió o informacions rellevants que altrament quedarien amagades, The database of Victor Balaguer’s correspondence provides accessto nineteenth-century data (political and literary) that would otherwise be unknown because of the anonymity of many correspondents. The proper use of the letters database becomes a critical tool in detecting historiographical opinion states or relevant information that would otherwise remain hidden

El treball «La Historia de Cataluña de Víctor Balaguer. Un panorama literari» tracta dels catorze capítols d’aquesta obra dedicats als «Progresos de la civilización», on es dibuixa la història de la literatura catalana dins la corresponent història de la cultura. Uns capítols i una visió de laliteratura que han passat molt desapercebuts pels historiadors, encara quealguns dels escriptors de la Restauració van deixar escrit que la seva lectura va ajudar els de la seva generació a conèixer i estimar més el país, la culturai la literatura. L’objectiu ha estat analitzar aquesta part de l’obra, que té sentit per ella mateixa, dins el seu context, assenyalar-ne les fonts i els vincles amb la tradició de la historiografia literària i les propostes innovadores que, dins el panorama europeu, ofereix. Tot plegat ens permet de valorar-la adequadament i dir que mereixeria figurar amb tota la seva entitat en una hipotètica futura història de les històries de la literatura catalana, This study of Víctor Balaguer’s book Historia de Cataluña addresses the fourteen chapters of the work that focus on the progress of civilisation, in which Balaguer sketches out a history of Catalan literature within the broader history of culture. These chapters and Balaguer’s vision of literaturehave largely gone unnoticed by historians, even though some of the writers of the Bourbon Restoration attested that their reading of the work enabled their generation to understand and better appreciate the country, the culture and the literature. The study’s aim is to analyse a portion of the book, which makes sense on its own within its context; to indicate its sources and its links to the tradition of literary history, and point out the new proposals that it puts forward within the European panorama. This will enable us to gauge the work’s value appropriately and assert that it deserves to feature in its own right in any future history of the histories of Catalan literature

Agermanar poesia i història és una pretensió del Víctor Balaguerhistoriador i del Víctor Balaguer narrador. Això no vol dir que no faci distincions entre fabulació i report de fets històrics, com una certa historiografia i una certa crítica antiromàntiques ens fan creure. Un recorregut per la seva producció narrativa de la primera època (dels anys quaranta a finals dels seixanta) permet fer algunes precisions sobre allò que entén com a poetització de la Història. Es postul·la en aquest article, sobre assercions del mateix autor, que Balaguer és un escriptor d’exclusiva mentalitat històrica, abocat a destriar allò que és poètic en els episodis del passat i poc propens a confiar, quan se li retreuen dèficits de veracitat històrica, en les armes de la fabulació lliure, d’altra banda usada per bastir un mite poderós com el de Joan de Serrallonga, Blending history and poetry is one of the aims of Víctor Balaguer both as a historian and as a narrator. This is not to argue that Balaguer fails to draw distinctions between the invention and the reporting of historical facts, as a certain anti-Romantic historiography and criticism would lead us to believe. An exploration of Balaguer’s early narrative output (from the eighteen-forties to sixties) raises a number of points that clarify what he understands to be the poeticisation of History. Over the assertions of Balaguer himself, this paper argues that he is a writer with an exclusively historical way of thinking, bent on disentangling poetic elements from the events of the past and not inclined, though he was reproached for his lack of historical veracity, to trust in the weapons of free invention, which he nonetheless employed to erect powerful myths, like that of Joan de Serrallonga

Coneixement de la tasca política i literària de Víctor Balaguer a Andalusia des del 1859, any en què comença la moderna etapa dels JocsFlorals, fins al 1873, proclamació de la Primera República espanyola, aixícom de la projecció dels Jocs Florals catalans, a través de la premsa andalusade l’època, Study of the political and literary activity of Víctor Balaguer in Andalusia from 1859, when the modern stage of the Flower Games (Jocs Florals) began, to 1873, when the First Spanish Republic was proclaimed, and the projection of the Catalonian Jocs Florals in the contemporary Andalusian press

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la BibliotecaMuseu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dramaturgi polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polítici intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’interésde Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, itambé les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer,establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint Labaila.Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, quebuscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic aragonéss’estimà més projectar-se envers el territori catalanoparlant, que enaquells anys es trobava immers en el moviment de recuperació cultural iidentitària conegut amb el nom de Renaixença., This study analyses the eighty-one letters, which are kept in the library of the Víctor Balaguer Museum and are largely unpublished, that the playwright and politician Jerónimo Borao sent to the Catalan politician and intellectual Víctor Balaguer between 1848 and 1878. The correspondence shows Borao’s interest in learning about and disseminating the history of the Crown of Aragon and it reveals the relations and contacts Borao established with writers such as the Catalan Lluís Roca and the Valencian Jacint Labaila, almost always through Balaguer. Lastly, the study points to how the Aragonese Romantic writer differed from his contemporaries, who sought to engage with Madrid-based circles, by instead placing a higher value on expanding his presence in the Catalanspeaking territory, then immersed in a movement to restore its culture and identity under the banner of the Renaixença, the Catalan renaissance.

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguer encapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme, Víctor Balaguer, in 1866, distinguished two schools in the Catalan literature of the time based on their respective use of the country’s history: one he depicted “as a holy relic for the blessed contemplation of its devotees”, while the other he portrayed as “a field of discussion”. Balaguer encapsulated this second school, forged in the years 1857-1860, as one in which Catalan literature began to treat the issue of relations between Catalonia and Spain as a major theme. It did so by means of a repertoire of historicalexamples that sought to show a Catalan history in defence of democracy, battling against absolutism and despotism

En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en les quals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escrita per Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectes relacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, les crítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la seva obra, This paper analyses the historical context and circumstances in which the Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón was written by Víctor Balaguer and published by Salvador Manero. The paper examines aspects relating to the publication, the cultural context, the author’s intentions, the criticism he received, and the interpretations put forward of him and his work

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la Biblio- teca Museu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dra- maturg i polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polític i intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’in- terés de Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, i també les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer, establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint La- baila. Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, que buscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic ara- gonés s’estimà més projectar-se envers el territori catalanoparlant, que en aquells anys es trobava immers en el moviment de recuperació cultural i identitària conegut amb el nom de Renaixença. This study analyses the eighty-one letters, which are kept in the library of the Víctor Balaguer Museum and are largely unpublished, that the playwright and politician Jerónimo Borao sent to the Catalan politician and intellectual Víctor Balaguer between 1848 and 1878. The correspondence shows Borao’s interest in learning about and disseminat- ing the history of the Crown of Aragon and it reveals the relations and contacts Borao established with writers such as the Catalan Lluís Roca and the Valencian Jacint Labaila, almost always through Balaguer. Lastly, the study points to how the Aragonese Romantic writer differed from his contemporaries, who sought to engage with Madrid-based circles, by in- stead placing a higher value on expanding his presence in the Catalan- speaking territory, then immersed in a movement to restore its culture and identity under the banner of the Renaixença, the Catalan renais- sance.

Enric Ucelay-Da Cal presents Vìctor Balaguer as a key Romantic historian, who established the canon of Catalan National History.Given the obsessive historicism of Catalan nationalism, this implicitlymakes him a major figure in its logical construction. Ucelay-Da Cal situatesBalaguer in the stream of nineteenth-century historical culture in Europeand the Americas, and presents a broad-based interpretation of Balaguer’srole as a historian by comparison to general historiografic trendsand to political developments., Enric Ucelay-Da Cal presents Vìctor Balaguer as a key Romantic historian, who established the canon of Catalan National History. Given the obsessive historicism of Catalan nationalism, this implicitly makes him a major figure in its logical construction. Ucelay-Da Cal situates Balaguer in the stream of nineteenth-century historical culture in Europe and the Americas, and presents a broad-based interpretation of Balaguer’s role as a historian by comparison to general historiografic trends and to political developments.

A través de la lectura de diversos escrits de Víctor Balaguer, de precisar la seva importància en la definició cultural i simbòlica de la Catalunya i l’Espanya contemporànies, i de la revisió de la seva implicació en el procés de construcció del Montserrat modern, es planteja la necessitat –més enllà d’aquesta breu aproximació– de resituar tant Balaguer com la seva obra en un context nacional, europeu i internacional, amb l’objectiu de valorar-ne justament l’originalitat i la importància.

Aquesta tesi doctoral analitza el grup de diputats i senadors catalans a les Corts espanyoles durant el període 1876-1885, i en especial, la seva actuació com a representants d'interessos dels grups econòmics catalans. El seu contingut es pot resumir en quatre grans apartats.En el primer, s'analitza el context polític i econòmic en què es desenvolupa aquesta actuació. En primer lloc, el sistema polític i parlamentari dissenyat en els primers anys de la Restauració, reservat a les elits. A continuació, la política econòmica, sobretot la política aranzelària i ferroviària, així com els principals grups econòmics espanyols, junt amb una reflexió entorn a la naturalesa de les decisions polítiques en aquest context. El segon, està dedicat als grups demandants de decisions en política econòmica: les corporacions econòmiques catalanes, en especial les representatives del sector industrial i en tant que grups de pressió, i a algunes empreses catalanes, sobretot les ferroviàries i les dedicades als negocis colonials. En ambdós casos, s'analitza el seu disseny d'una estratègia parlamentària d'accés els centres de decisió de l'estat.El tercer presenta els agents que gestionen aquestes demandes. Es tracta del grup de 149 parlamentaris catalans del període, amb una especial atenció a Víctor Balaguer. Analitza també la presència de les elits catalanes a les Corts. I el quart representa el desenllaç de les anteriors qüestions, concretament els treballs parlamentaris de representació d'interessos econòmics, en especial la lluita pel proteccionisme aranzelari i la tramitació de demandes de les companyies ferroviàries. Analitza la Diputació Catalana, la personalitat del grup dels parlamentaris catalans dins les Corts espanyoles, i cerca postures d'un primer catalanisme polític.Hi ha també un balanç dels resultats de la gestió d'aquestes demandes, junt amb una reflexió entorn al desenllaç desfavorable de les provinents de les corporacions industrials com un dels camins que duen al regionalisme econòmic i al catalanisme polític., This doctoral thesis analyses the Catalan deputies and senators group in the Spanish Parliament during the 1876-1885 period, overcoat his action how representing of interest of Catalan economic groups. It's possible to abstract his contents in four great sections.The first section analyses the politic and economic context where this action is develop. Firstly, the politic and parliamentary system to be design in the first years of Restoration, to be reserved to the elite. Immediately, the economic political, overcoat the tariff political and the railway political, plus the principal Spanish economic groups, along with a reflection on the nature of the political decisions in this context.The second section is dedicated to the groups claimants of decisions in economic political: the Catalan economic corporations, specially the representatives of the industrial sector and their action how pressure groups, and some Catalan enterprises, overcoat the sector of railway and colonial operations. In both cases, to be analysed their design of a parliamentary strategy from acces to state's decision headquarters.The third section presents the agents that negotiates this claims. To treat of the group to 149 Catalan deputies and senators to period, with an special attention to Víctor Balaguer. Also analyses the presence of the Catalan elites in the Parliament. The fourth section is the outcome to the anterior themes, to sum up the parliament works of economic interests representation, specially the fight for the protectionism tariff and the negotiation of the railway enterprises' claims. Analyses the Catalan Deputation, the personality of the Catalan parliamentarians group inside the Spanish Parliament, and search for positions to first political catalanism.Also there is a balance of the results to the management of this claims, along with a reflection about the not favourable outcome to the industrial corporations' claims how one way that goes to the economic regionalism and the political catalanism.