Search

Aim of this study: to know the performance of information professionals in the fight against fake news, through the analysis of strategies in information literacy skills in an academic context. Method: a review of the literature indexed on Scopus and the Web of Science, associating fake news and information literacy in the context of higher education, was carried out. Results/Discussion: the Web of Science presents a total of 106 results and Scopus 43 results. The analysis points to the description of initiatives and projects from both higher education libraries and information professionals from the same sector, committed to the cause of fighting fake news. The literature stresses the importance of the educational factor: the training of motivated users for knowledge enhances the distinction of the truthfulness of what is stated and allows the identification of the most appropriate scenario for the production of knowledge. Better prepared individuals assume as insufficient the information made available by the Internet. In this process, libraries and librarians in higher education are important agents, as providers of learning and of updated and reliable information. It is suggested that measures be implemented by higher education institutions and information professionals to effectively combat fake news, especially in the academic context. It was concluded that knowledge can result in information, but the information does not necessarily result in knowledge – and information may not go beyond the level of opinion, so it is important to strengthen training strategies.

Aim of this study: to know the performance of information professionals in the fight against fake news, through the analysis of strategies in information literacy skills in an academic context. Method: a review of the literature indexed on Scopus and the Web of Science, associating fake news and information literacy in the context of higher education, was carried out. Results/Discussion: the Web of Science presents a total of 106 results and Scopus 43 results. The analysis points to the description of initiatives and projects from both higher education libraries and information professionals from the same sector, committed to the cause of fighting fake news. The literature stresses the importance of the educational factor: the training of motivated users for knowledge enhances the distinction of the truthfulness of what is stated and allows the identification of the most appropriate scenario for the production of knowledge. Better prepared individuals assume as insufficient the information made available by the Internet. In this process, libraries and librarians in higher education are important agents, as providers of learning and of updated and reliable information. It is suggested that measures be implemented by higher education institutions and information professionals to effectively combat fake news, especially in the academic context. It was concluded that knowledge can result in information, but the information does not necessarily result in knowledge – and information may not go beyond the level of opinion, so it is important to strengthen training strategies.

En aquest article es presenta l'estat actual de l'educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l'enfocament universitari. Inicialment, s'exposa què s'entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s'incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l'establiment d'un marc europeu d'educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s'informa d'experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l'obertura de l'educació. D'altra banda, s'analitza la relació de l'educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l'educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y se hacen una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Objectives: This paper aims to identify and critically evaluate the extant knowledge about professors’ perceptions of university students’ plagiarism. A clearer comprehension of these perceptions will allow us to forward the literature on this topic by pointing avenues for further research and policy. -- Methodology: We explored professors' perception of student plagiarism through an integrative literature review. To undertake this review, we searched the literature from 2000 to 2016 using a range of keyword combinations related to professors’ perception of plagiarism. Inclusion and exclusion criteria were implemented to choose abstracts and then full papers. In order to ensure the rigor of the review, we also employed a systematic analytical framework. -- Results: The twenty-two studies identified revealed greatly contrasting and uneven perceptions about students' plagiarism among professors. Our findings indicate that it is necessary to focus not only on professors’ perceptions of what plagiarism is as a concept, but also to map to what extent this is an important, prevalent and severe issue for them. In the same vein, we highlight that such perceptions and the causes professors attribute to the reasons why students plagiarise may have a strong relationship with the actions they ultimate undertake to deal with this issue. Finally, we reflect on the additional problems caused by inconsistent implementation of responses to plagiarism at all academic levels.

Objectius. Aquest article té com a objectiu identificar i avaluar de manera crítica la recerca feta fins ara sobre les diferents percepcions que té el professorat respecte al plagi comès per l’alumnat universitari. Un coneixement profund d’aquests punts de vista ha de servir per ampliar la bibliografia sobre el tema i obrir nous camins que permetin continuar fent recerca i dissenyant polítiques. -- Metodologia. S’han analitzat les diverses opinions que té el professorat sobre el plagi dels estudiants universitaris per mitjà d’una revisió bibliogràfica integral. S’ha investigat la bibliografia publicada entre el 2000 i el 2016 fent servir una sèrie de combinacions de paraules clau relacionades amb les percepcions del plagi que tenen els professors. S’han aplicat criteris d’inclusió i d’exclusió per triar resums i, si eren pertinents, articles sencers. A fi de garantir el rigor de l’estudi també s’ha utilitzat un marc analític sistemàtic. -- Resultats. Els vint-i-dos articles seleccionats demostren que el professorat entén de moltes maneres el plagi comès pels alumnes. Els resultats d’aquest estudi indiquen que, a banda d’investigar sobre les diferents idees que els professors tenen del plagi com a concepte, també cal estudiar fins a quin punt consideren que els casos de plagi són importants, freqüents i greus. Així mateix, es fa èmfasi en el profund lligam que pot haver-hi entre les percepcions i els motius que els professors atribueixen al plagi comès per l’alumnat, d’una banda, i les mesures que acaben aplicant per afrontar aquest problema, de l’altra. Finalment, s’exposen problemes addicionals que resulten de la incoherència de les diverses respostes que es donen per abordar el plagi en tots els nivells acadèmics. Objectives: This paper aims to identify and critically evaluate the extant knowledge about professors’ perceptions of university students’ plagiarism. A clearer comprehension of these perceptions will allow us to forward the literature on this topic by pointing avenues for further research and policy. -- Methodology: We explored professors' perception of student plagiarism through an integrative literature review. To undertake this review, we searched the literature from 2000 to 2016 using a range of keyword combinations related to professors’ perception of plagiarism. Inclusion and exclusion criteria were implemented to choose abstracts and then full papers. In order to ensure the rigor of the review, we also employed a systematic analytical framework. -- Results: The twenty-two studies identified revealed greatly contrasting and uneven perceptions about students' plagiarism among professors. Our findings indicate that it is necessary to focus not only on professors’ perceptions of what plagiarism is as a concept, but also to map to what extent this is an important, prevalent and severe issue for them. In the same vein, we highlight that such perceptions and the causes professors attribute to the reasons why students plagiarise may have a strong relationship with the actions they ultimate undertake to deal with this issue. Finally, we reflect on the additional problems caused by inconsistent implementation of responses to plagiarism at all academic levels.

Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students' preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution. -- Methodology: The study used an online survey to gather data from Master's degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results. -- Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus.

Objectiu: examinar les preferències que té l'alumnat dels màsters de biblioteconomia i documentació en la modalitat de la docència (en línia, presencial o semipresencial) i analitzar com aquestes preferències difereixen segons diverses variables demogràfiques. Aquest estudi forma part d'un estudi binacional més extens centrat en les motivacions i les experiències que havien tingut diferents alumnes de màster de biblioteconomia i documentació en relació amb l'educació en línia durant l'últim tram dels seus estudis en institucions acreditades per l'American Library Association (ALA), associació professional encarregada de reconèixer i aprovar els estudis d'aquesta disciplina als Estats Units, Puerto Rico i el Canadà. -- Metodologia: enquesta en línia amb l'objectiu de recopilar informació d'estudiants que cursen estudis de màster de biblioteconomia i documentació en centres acreditats per l'ALA, distribuïda amb el suport de l'administració acadèmica i de les associacions d'estudiants dels programes de biblioteconomia i documentació, en la qual participen 1.038 alumnes, pertanyents a trenta-sis programes del Canadà i els EUA, dels quals se seleccionen els que han finalitzat almenys una assignatura en línia, que formen la mostra emprada per a l'estudi (n = 910). -- Resultats: hi ha cinc variables amb un valor estadístic significatiu (grup d'edat, situació laboral, tipus de població de residència, distància entre la residència i la universitat, i modalitat dels estudis) que determinen la preferència per un tipus d'impartició docent o una altra en les assignatures principals dels màsters de biblioteconomia i documentació. Així, els estudiants més joves, que tenen una feina a jornada parcial i que resideixen en zones urbanes situades més a prop de la universitat prefereixen una modalitat que requereixi un cert grau d'assistència a classe (presencial o semipresencial), a diferència dels estudiants més grans, amb feines a jornada completa, amb residència en zones rurals situades més lluny de la universitat. Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students' preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution. -- Methodology: The study used an online survey to gather data from Master's degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results. -- Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus.

Objectiu: conèixer si la formació en gestió del coneixement, com a assignatura o com a itinerari especialitzat, està present en els estudis universitaris de grau i màster relacionats amb la ciència de la informació i la documentació a Espanya. -- Mètode i materials: s'han revisat els plans d'estudis de les universitats que ofereixen formació en Informació i Documentació en dos moments diferents que disten entre si deu anys, 2003 i 2013, la qual cosa permet observar si han tingut lloc canvis significatius. Addicionalment, s'ha afegit una revisió de l'oferta per al curs acadèmic 2015–2016 per tenir una foto fixa del moment actual. -- Resultats: tot i que la gestió de coneixement és àmpliament acceptada en l'àmbit disciplinari de la ciència de la informació, aquesta acceptació no sembla trobar reflex en l'oferta formativa espanyola, en la qual les assignatures dedicades a aquesta filosofia organitzativa són molt escasses, tant en els títols de grau com de màster. Els futurs professionals de la informació i la documentació a Espanya (tinguin el perfil que tinguin: bibliotecaris, gestors de la informació, documentalistes, arxivers, etc.) amb prou feines reben formació específica en gestió del coneixement, excepte en comptades excepcions en què, d'altra banda i en certs casos, està sotmesa a l'optativitat, fet que no en garanteix l'aprenentatge. Això pot influir negativament a l'hora d'optar a ocupar llocs relacionats amb aquest perfil professional. Objective: To establish whether Spanish universities offer knowledge management as a subject or specialization track in undergraduate or master's degree programmes in information and documentation science. -- Material and methods: We reviewed the curricula of universities with studies in information and documentation science at two different points in time, 2003 and 2013, observing whether the ten-year period between these points led to significant changes in offerings. To complete the picture, we reviewed the same curricula for the academic year 2015–2016. -- Results: Although knowledge management is widely considered important in the disciplinary field of information science, this does not seem to be reflected in the Spanish university system. In that system, subjects dedicated to this organizational philosophy are quite scarce, both in undergraduate and master's programmes. Whether they are training to be librarians, information managers, documentalists or archivists, future professionals in information and documentation in Spain receive hardly any specific training in knowledge management; and when they do, this training is often only optional. The writers conclude that this lack of training can cause students to avoid choosing jobs where knowledge management skills would be required.

El paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l'èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d'implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l'aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l'aprenentatge de l'estudiant i l'excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.

Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales. -- Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos. -- Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge. -- Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). -- Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l'adquisició de la competència informacional potenciades per l'ús d'un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d'educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals. -- Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L'entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l'IFLA, amb alguns complements. -- Resultats: en l'educació superior es manifesta una focalització en l'ensenyament i l'aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d'estudi, i s'obliden competències més transversals d'alt nivell cognitiu. L'ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l'autonomia de l'estudiant. Per això s'ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l'ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l'adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d'ampliar el sistema de categorització de l'IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge. -- Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). -- Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

Objetivo: conocer si la formación en gestión del conocimiento, como asignatura o como itinerario especializado, está presente en los estudios universitarios de grado y máster relacionados con la ciencia de la información y la documentación en España. -- Método y materiales: se han revisado los planes de estudios de aquellas universidades que ofertan formación en Información y Documentación en dos momentos distintos que distan entre sí un periodo de diez años, 2003 y 2013, lo cual permite observar si han tenido lugar cambios significativos. Adicionalmente, se ha añadido una revisión de la oferta para el curso académico 2015–2016 para tener una foto fija del momento actual. -- Resultados: aunque la gestión de conocimiento es ampliamente aceptada en el ámbito disciplinario de la Ciencia de la Información, esta aceptación no parece encontrar reflejo en la oferta formativa española, en la que las asignaturas dedicadas a esta filosofía organizativa son muy escasas, tanto en los títulos de grado como de máster. Los futuros profesionales de la información y la documentación en España (cualquiera que sea su perfil: bibliotecarios, gestores de la información, documentalistas, archiveros, etc.) apenas reciben formación específica en gestión del conocimiento, salvo raras excepciones en las que, por otra parte y en ciertos casos, está sometida a la optatividad, lo que no garantiza su aprendizaje. Ello puede influir negativamente a la hora de optar a ocupar puestos relacionados con este perfil profesional. Objective: To establish whether Spanish universities offer knowledge management as a subject or specialization track in undergraduate or master's degree programmes in information and documentation science. -- Material and methods: We reviewed the curricula of universities with studies in information and documentation science at two different points in time, 2003 and 2013, observing whether the ten-year period between these points led to significant changes in offerings. To complete the picture, we reviewed the same curricula for the academic year 2015–2016. -- Results: Although knowledge management is widely considered important in the disciplinary field of information science, this does not seem to be reflected in the Spanish university system. In that system, subjects dedicated to this organizational philosophy are quite scarce, both in undergraduate and master's programmes. Whether they are training to be librarians, information managers, documentalists or archivists, future professionals in information and documentation in Spain receive hardly any specific training in knowledge management; and when they do, this training is often only optional. The writers conclude that this lack of training can cause students to avoid choosing jobs where knowledge management skills would be required.

Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge. -- Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). -- Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.

In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education.

Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole. -- Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities. -- Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master's degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.

Objectius: l'objectiu principal d'aquest article és oferir una visió general sobre la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BID) a les universitats espanyoles i examinar els reptes als quals s'enfronta avui dia aquesta disciplina, com també les estratègies que cal seguir per potenciar-la. Ara bé, vol anar una mica més enllà en reconsiderar per què els dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya traspassen els límits en dos sentits. D'una banda, la interdisciplinarietat, és a dir, la identificació dels nostres companys de viatge; de l'altra, l'anàlisi de l'escassa repercussió social. Es proposen algunes iniciatives per tal de mitigar la baixa visibilitat d'aquests estudis i de la professió en conjunt. -- Metodologia: les dades s'han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s'han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID). -- Resultats: es descriu la situació actual dels cursos de grau i dels programes de màster i doctorat. Entre altres qüestions, s'ha detectat una disminució general de la demanda d'estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació i un augment poc satisfactori dels programes de postgrau. En darrer lloc, es presenten diverses reflexions sobre els reptes als quals s'enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l'ensenyament en aquest camp, sinó també el conjunt de la professió en aquest país. Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole. -- Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities. -- Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master's degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.

This review article examines current trends and developments in higher education and considers how library and information science institutions have responded to these. The contribution of LIS institutions to innovation and change in Europe is examined through institutional case studies in the following institutions: the Institute of Information Science and Information Systems, University of Graz, Austria; the Institute of Information Studies of Tallinn University, Estonia; the Department of Library Science and Information Systems, the Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki, Greece; the Faculty of Communication of Vilnius University, Lithuania; and the Swedish School of Library and Information Science, University of Borås, Sweden. This paper follows up the study conducted in 2003 by Virkus and Wood (2004, 2005), who analyzed trends and developments in higher education and the responses to these by LIS institutions. The findings of the study are used to identify the main challenges for LIS education.

Objetivos: el objetivo principal de este artículo es ofrecer una visión general sobre la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en las universidades españolas y examinar los retos a los que se enfrenta hoy en día esta disciplina, así como las estrategias que deben seguirse para potenciarla. Ahora bien, quiere ir un poco más allá al reconsiderar por qué los de los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España traspasan los límites en dos sentidos. Por un lado, la interdisciplinariedad, es decir, la identificación de nuestros compañeros de viaje; por otro, el análisis de la escasa repercusión social. Se proponen algunas iniciativas con el fin de mitigar la baja visibilidad de estos estudios y de la profesión en su conjunto. -- Metodología: los datos se han extraído de fuentes estadísticas oficiales (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes e Instituto Nacional de Estadística) y de las memorias anuales de las universidades, y se han complementado con la información proporcionada por los miembros de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID). -- Resultados: se describe la situación actual de los cursos de grado y de los programas de máster y doctorado. Entre otras cuestiones, se ha detectado una disminución general de la demanda de estudios de grado de Biblioteconomía y Documentación y un aumento poco satisfactorio de los programas de posgrado. En último lugar, se presentan varias reflexiones sobre los retos a los que se enfrentan actualmente estos estudios y se proponen las estrategias que pueden aplicarse para reforzar no solo la enseñanza en este campo, sino también el conjunto de la profesión en este país. Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole. -- Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities. -- Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master's degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.

Als Estats Units i el Canadà s'han posat en marxa nombroses iniciatives per part dels centres acadèmics que ofereixen plans d'estudis en Biblioteconomia i Documentació per tal d'obrir el ventall d'oportunitats laborals als seus titulats més enllà de les tradicionals biblioteques. Aquestes iniciatives han donat lloc a l'aparició d'especialitzacions en àmbits com la custòdia d'informació i l'anàlisi d'informació. En altres casos s'han creat nous títols en Gestió de la Informació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de millorar les oportunitats laborals dels titulats. Sovint, la millora del ventall d'oportunitats laborals per a titulats de programes de formació de professionals de la informació es coneix també com a In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education.

Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

L'objectiu principal d'aquest article és oferir una perspectiva de les tendències i avenços actuals en l'àmbit de l'ensenyament superior, així com il·lustrar algunes de les respostes que les institucions de Biblioteconomia i Documentació (BiD) han donat davant d'aquests canvis. S'analitza la contribució que fan les institucions de BiD a la innovació i el canvi a Europa, mitjançant cinc estudis de cas duts a terme a les institucions següents: l'Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Àustria); l'Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estònia); el Department of Library Science and Information Systems de l'Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grècia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituània); i la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suècia). Aquest treball complementa l'estudi de Virkus i Wood (2004, 2005), en el qual s'analitzaven les tendències i avenços registrats en l'ensenyament superior i les respostes que les institucions de BiD van donar davant d'aquests canvis. Es presenten els reptes més importants a què ha de fer front l'ensenyament de BiD sobre la base dels resultats de l'estudi. This review article examines current trends and developments in higher education and considers how library and information science institutions have responded to these. The contribution of LIS institutions to innovation and change in Europe is examined through institutional case studies in the following institutions: the Institute of Information Science and Information Systems, University of Graz, Austria; the Institute of Information Studies of Tallinn University, Estonia; the Department of Library Science and Information Systems, the Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki, Greece; the Faculty of Communication of Vilnius University, Lithuania; and the Swedish School of Library and Information Science, University of Borås, Sweden. This paper follows up the study conducted in 2003 by Virkus and Wood (2004, 2005), who analyzed trends and developments in higher education and the responses to these by LIS institutions. The findings of the study are used to identify the main challenges for LIS education.

Aquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s'han identificat mitjançant un directori de l'IFLA i s'han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s'han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d'un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d'activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s'especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d'informació comercial i l'anàlisi de dades. The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

Resumen: Una de las cuestiones significativas de la sociología es la participación social. Tal participación se lleva a cabo a través de la interacción entre personas con un objetivo en común. Lo importante no es conocer ese objetivo sino los impulsos que llevan a cada una de las personas a integrarse en un conjunto. Estos impulsos a los que llamaremos variables, estarán relacionados entre sí a veces de manera directa, y otras veces de manera indirecta. En el presente trabajo se tratará de explicar la participación social a través de unas variables escogidas para tal efecto. Tales variables objeto del estudio serán la educación, la clase social, la religión y la ideología.Abstract: The social involvement is one of the most important issues in sociology. Such involvement is carried out by the interaction among people who have common aims. The important thing is not to be familiar with this aim but to be familiar with the boosts which cause that every single person fit into a group. These boosts will be called variable and they are sometimes tied together in a direct way and other times in an indirect way. In the current work, we are going to explain the social involvement by means of selected variables for such purpose. The education, the social class, the religion and the ideology will be the variables object of study.

Objectiu: detectar i fomentar l'interès general dels alumnes en el camp científic de la informació i documentació en l'àmbit d'Extremadura. -- Metodologia: per a la detecció, es dissenya un qüestionari de 15 indicadors identificatius de les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals i un altre qüestionari de 25 competències específiques en informació i documentació. Per a la motivació, es desenvolupen discussions grupals i s'organitzen unes jornades especialitzades. La població sobre la qual es duu a terme la investigació està formada pels alumnes del curs 2011–2012 de primer i segon cursos del grau presencial d'Informació i Documentació de la Universidad de Extremadura i els alumnes de batxillerat, especialment de Ciències Socials, de la ciutat de Badajoz. -- Resultats: les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals de l'alumnat de primer i segon del grau d'Informació i Documentació, així com també el seu interès i la valoració de les competències en informació i documentació assoleixen valors mitjans elevats superiors al 83 %. En el cas dels alumnes de batxillerat, l'interès mostrat per les competències en informació i documentació també és elevat, amb una mitjana general del 66 %. No obstant això, el fet que les competències millor valorades pels dos col·lectius hagin estat de caràcter general confirma el desconeixement habitual sobre les matèries per a les quals habilita el títol i, per tant, la necessitat de dur a terme actuacions de promoció.Objectives: This paper examines how student interest in the scientific field of information and documentation can be identified and motivated, using the results of a study in the Spanish autonomous community of Extremadura. -- Methodology: A 15-item questionnaire was administered to identify the value students assigned to creative, volitional and intellectual skills and a 25-item questionnaire was administered to identify the value they assigned to specific skills in information and documentation. Student interest was motivated by group discussions and specialized seminars. The respondents were first- and second-year university students at the University of Extremadura studying the bachelor’s degree Information and Documentation in its face-to-face mode during the academic year 2011-2012, and sixth-form students in centres of secondary education in the city of Badajoz, especially students of social sciences. -- Results: In their assessment of creative, volitional and intellectual skills and of specific skills in information and documentation, the first- and second-year university students’ average score was higher than 83%. The interest shown in skills in information and documentation by the sixth-form students was also high, and the average score given was 66%. However, both groups assigned greater value to general skills than to specific skills. We argue that this is indicative of students’ customary lack knowledge of the subjects which the degree is supposed to make them specialists of, and that educators must therefore find more effective ways of promoting the importance of these subjects.

Objetivo: detectar y fomentar el interés general de los alumnos en el campo científico de la Información y Documentación en el ámbito de Extremadura. -- Metodología: para la detección se diseña un cuestionario de 15 indicadores identificativos de las capacidades creativas, volitivas e intelectuales y otro cuestionario de 25 competencias específicas en información y documentación. Para la motivación se desarrollan discusiones grupales y se organizan unas Jornadas especializadas. La población sobre la que se realiza la investigación está formada por los alumnos del curso 2011-2012 de 1º y 2º del grado presencial en Información y Documentación de la Universidad de Extremadura y los alumnos de bachillerato, especialmente en Ciencias Sociales, de la ciudad de Badajoz. -- Resultados: las capacidades creativas, volitivas e intelectuales del alumnado de 1º y 2º del grado en Información y Documentación, así como su interés y la valoración de las competencias en información y documentación alcanzan valores medios elevados superiores al 83%. En el caso de los alumnos de bachillerato, el interés mostrado por las competencias en información y documentación también es elevado, con una media general del 66%. Sin embargo, el hecho de que las competencias mejor valoradas por ambos colectivos hayan sido de carácter general, confirma el desconocimiento habitual sobre las materias para las que habilita el Título y, por consiguiente, la necesidad de llevar a cabo actuaciones de promoción.Objectives: This paper examines how student interest in the scientific field of information and documentation can be identified and motivated, using the results of a study in the Spanish autonomous community of Extremadura. -- Methodology: A 15-item questionnaire was administered to identify the value students assigned to creative, volitional and intellectual skills and a 25-item questionnaire was administered to identify the value they assigned to specific skills in information and documentation. Student interest was motivated by group discussions and specialized seminars. The respondents were first- and second-year university students at the University of Extremadura studying the bachelor’s degree Information and Documentation in its face-to-face mode during the academic year 2011-2012, and sixth-form students in centres of secondary education in the city of Badajoz, especially students of social sciences. -- Results: In their assessment of creative, volitional and intellectual skills and of specific skills in information and documentation, the first- and second-year university students’ average score was higher than 83%. The interest shown in skills in information and documentation by the sixth-form students was also high, and the average score given was 66%. However, both groups assigned greater value to general skills than to specific skills. We argue that this is indicative of students’ customary lack knowledge of the subjects which the degree is supposed to make them specialists of, and that educators must therefore find more effective ways of promoting the importance of these subjects.

Objetivos: conocer las necesidades de formación que dicen tener los docentes de las titulaciones en ciencias de la salud de la Universidad de Valencia para ser competentes en la incorporación del OpenCourseWare. Conocer qué estrategias de marketing e información piensan estos docentes que se deberían diseñar para aumentar el depósito de materiales. -- Metodología: estudio cualitativo con entrevistas semiestructuradas al profesorado de la Universidad de Valencia. -- Resultados: las necesidades de formación de los docentes para implantar el OpenCourseWare de la Universidad de Valencia varían dependiendo de sus características relacionadas con la experiencia docente, el dominio de las TIC y la disposición de los materiales docentes. Estas necesidades se refieren a formación sobre el OpenCourseWare, las TIC en varios niveles, los principios del acceso abierto (open access) y, además, para los docentes más noveles, la metodología didáctica. Las estrategias de marketing consideradas necesarias han sido: promoción desde la institución, y difusión general e individualizada. Además, se debería proporcionar información sobre propiedad intelectual, recompensas, motivación y visibilidad.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l'OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s'haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials. -- Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València. -- Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l'OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l'experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l'OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l'accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s'hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat.Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials. -- Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University. -- Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.

Objectius. Identificar i proposar estratègies per a l'èxit en la creació de dipòsits de continguts digitals educatius (objectes d'aprenentatge i d'altres materials didàctics i de suport a la docència) a les universitats, adaptant-se a les seves característiques especials i necessitats quant a la gestió, preservació i cicle de vida, que els distingeixen dels materials de recerca i exigeixen un enfocament diferenciat. -- Metodologia. Anàlisi de les principals barreres i reptes que s'han identificat per a la implementació i adopció de dipòsits de continguts educatius en la bibliografia especialitzada i en els experiències prèvies a nivell internacional. Selecció de les barreres més comunes i identificació de les estratègies implantades en altres dipòsits i amb bons resultats. -- Resultats. S'han seleccionat i proposat un conjunt de nou estratègies d'èxit, que fan èmfasi especial en les barreres socioculturals associades a l'intercanvi i la reutilització de materials educatius, ja que són les més comunes i difícils d'afrontar. S'entén per èxit que els dipòsits siguin adoptats pels seus usuaris potencials: docents, alumnes i autors de contingut educatiu, contribuint i reutilitzant materials, i repercutint en la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge. En la major part de les universitats espanyoles, l'atenció dedicada als continguts educatius en els dipòsits institucionals és encara insuficient o no s'adequa a les seves característiques especials i hàbits de producció i ús. Cal un canvi de perspectiva on les biblioteques universitàries han de prendre un paper actiu de conscienciació i promoció de la importància d'aquest patrimoni intel·lectual en format digital.Objectives. To propose strategies for successful storage of digital educational materials for use at universities. These strategies must be adapted to the characteristics and needs of these materials with regard to their management and preservation and also with regard to their lifespan. These features distinguish teaching materials from research materials and call for a different approach to their management. -- Methodology. An analysis of the main barriers and challenges for the implementation and adoption of storage systems for educational materials, based on the specialist bibliography and on prior experiences at international level. The most common barriers and the strategies successfully implemented in other storage systems are discussed. -- Results. We propose a set of successful new strategies that place special emphasis on overcoming the sociocultural barriers associated with the interchange and the reuse of educational materials. Success is defined as the use of the storage systems by their potential users - teachers, students and writers of educational resources - in order to contribute and reuse materials and to bring about improvements in teaching and learning. At most Spanish universities the attention devoted to educational materials in institutional storage systems is deficient or unsuited to their specific characteristics and their patterns of production and use. We call for a change of perspective in university libraries and urge them to play an active part in heightening awareness of the importance of this intellectual heritage in digital format.

Objetivos. Identificar y proponer estrategias para el éxito en la creación de repositorios de contenidos digitales educativos (objetos de aprendizaje y otros materiales didácticos y de apoyo a la docencia) en las universidades, adaptándose a sus especiales características y necesidades en cuanto a la gestión, preservación y ciclo de vida, que los distinguen de los materiales de investigación y exigen un enfoque diferenciado. -- Metodología. Análisis de las principales barreras y retos que se han identificado para la implementación y adopción de repositorios de contenidos educativos en la bibliografía especializada y en los experiencias previas a nivel internacional. Selección de las barreras más comunes e identificación de las estrategias implantadas con buenos resultados en otros repositorios. -- Resultados. Se han seleccionado y propuesto un conjunto de nueve estrategias de éxito, que hacen especial hincapié en las barreras socio-culturales asociadas al intercambio y la reutilización de materiales educativos, pues son las más comunes y difíciles de afrontar. Se entiende por éxito que los repositorios sean adoptados por sus usuarios potenciales: docentes, alumnos y autores de contenido educativo, contribuyendo y reutilizando materiales, y repercutiendo en la mejora de la enseñanza y el aprendizaje. En la mayor parte de las universidades españolas, la atención dedicada a los contenidos educativos en los repositorios institucionales es aún insuficiente o no se adecua a sus especiales características y hábitos de producción y uso. Es necesario un cambio de perspectiva donde las bibliotecas universitarias deben tomar un papel activo de concienciación y promoción de la importancia de este acervo intelectual en formato digital.Objectives. To propose strategies for successful storage of digital educational materials for use at universities. These strategies must be adapted to the characteristics and needs of these materials with regard to their management and preservation and also with regard to their lifespan. These features distinguish teaching materials from research materials and call for a different approach to their management. -- Methodology. An analysis of the main barriers and challenges for the implementation and adoption of storage systems for educational materials, based on the specialist bibliography and on prior experiences at international level. The most common barriers and the strategies successfully implemented in other storage systems are discussed. -- Results. We propose a set of successful new strategies that place special emphasis on overcoming the sociocultural barriers associated with the interchange and the reuse of educational materials. Success is defined as the use of the storage systems by their potential users - teachers, students and writers of educational resources - in order to contribute and reuse materials and to bring about improvements in teaching and learning. At most Spanish universities the attention devoted to educational materials in institutional storage systems is deficient or unsuited to their specific characteristics and their patterns of production and use. We call for a change of perspective in university libraries and urge them to play an active part in heightening awareness of the importance of this intellectual heritage in digital format.

Objetivo. Analizar la presencia de la temática de los derechos de autor, de los aspectos legales de la información académica y científica, en distintos programas-cursos-tutoriales de Alfabetización Informacional (ALFIN) de diferentes universidades alrededor del mundo, para identificar las tendencias y aspectos diferenciadores que se están presentando en la actualidad respecto a la formación en estas temáticas en relación con la información digital, y qué tan posiblemente preparadas estarían dichas comunidades universitarias que reciben esa formación. -- Metodología. Se realizó una búsqueda documental permitiendo la ubicación de las competencias relacionadas con esta temática en los estándares de ALFIN a nivel universitario más reconocidos internacionalmente y la selección de 46 programas-cursos-tutoriales de ALFIN. Para cada uno programas-cursos-tutoriales seleccionados se realizó un análisis de contenido para identificar las temáticas generales y específicas, y las estrategias didácticas y evaluativas que presentan en relación con la temática central de este trabajo. -- Resultados. Se lograron identificar 10 tendencias y aspectos diferenciadores respecto al tratamiento de la temática de los derechos de autor y de aspectos legales de la información académica y científica, destacándose el tema del plagio y la adecuada citación y manejo bibliográfico, como es la subtemática más habitual que estos 46 programas-cursos-tutoriales abordan. Tan solo en algunos cursos destacados se abordan otras subtemáticas que tendrían que trabajarse en este tipo de formación a nivel universitario: tipos de derechos de autor, perspectiva del copyleft y el open access, net-etiqueta, búsqueda y recuperación de información jurídica, etc. A su vez, se proponen 5 nuevas competencias-estándares que deberían considerase a nivel universitario respecto a ALFIN, para que la formación en el uso y comunicación de la información, en relación con los derechos de autor y los aspectos legales de la información académica y científica, sea más integral y amplia.Aim. To analyse the presence of copyright and the legal aspects of academic and scientific information through different programs, courses and information literacy learning programs (ALFIN) in operation in selected universities around the world, in order to identify the trends and distinctive aspects of training in these areas and their relation to digital information. We also analyse the disposition of these university communities towards receiving training of this kind. -- Methodology. We carried out a documentary search to assess competences in this area using the internationally recognized ALFIN standards at university level in a selection of 46 ALFIN courses and learning programs. Each program was analysed to identify common and specific topics and teaching and assessment strategies, and their relation to the main topic of our study. -- Results. We identified 10 trends and distinctive aspects in copyright and the legal aspects of academic and scientific information. The subareas most commonly dealt with in the 46 programs studied were plagiarism, adequate quotation, and bibliographic management. Only some courses examined other important subareas in university training on these topics: copyright types, copyleft and open access, labels, searching and retrieving legal information, etc. We propose five new ALFIN standard competences that should be considered at university level for training in information use and communication with relation to copyright and the legal aspects of academic and scientific training.

Objectiu. Analitzar la presència de la temàtica dels drets d'autor, dels aspectes legals de la informació acadèmica i científica, en diferents programes, cursos o programes d'aprenentatge d'alfabetització informacional (ALFIN) de diferents universitats al voltant del món, per identificar les tendències i aspectes diferenciadors que es presenten actualment respecte a la formació en aquestes temàtiques en relació amb la informació digital. També s'analitza com de preparades estan les comunitats universitàries esmentades que reben aquesta formació. -- Metodologia. Es va fer una recerca documental en què es permetia la ubicació de les competències relacionades amb aquesta temàtica en els estàndards d'ALFIN en l'àmbit universitari més reconeguts internacionalment i la selecció de 46 programes, cursos o programes d'aprenentatge d'ALFIN. Es va analitzar el contingut de cada programa, curs o programa d'aprenentatge seleccionat per identificar les temàtiques generals i específiques, i les estratègies didàctiques i avaluadores que presenten en relació amb la temàtica central d'aquest treball. -- Resultats. Es van aconseguir identificar 10 tendències i aspectes diferenciadors respecte al tractament de la temàtica dels drets d'autor i d'aspectes legals de la informació acadèmica i científica, i es va destacar el tema del plagi i la citació adequada i el maneig bibliogràfic, ja que és la subtemàtica més habitual que aquests 46 programes, cursos o programes d'aprenentatge tracten. Tan sols en alguns cursos destacats s'aborden altres subtemàtiques que haurien de treballar-se en aquest tipus de formació en l'àmbit universitari: tipus de drets d'autor, perspectiva del copylefti l'accés obert, etiqueta, recerca i recuperació d'informació jurídica, etc. -- Al seu torn, es proposen cinc noves competències estàndard que s'haurien de considerar a escala universitària respecte de l'ALFIN, perquè la formació en l'ús i la comunicació de la informació, en relació amb els drets d'autor i els aspectes legals de la informació acadèmica i científica, sigui més integral i àmplia.Aim. To analyse the presence of copyright and the legal aspects of academic and scientific information through different programs, courses and information literacy learning programs (ALFIN) in operation in selected universities around the world, in order to identify the trends and distinctive aspects of training in these areas and their relation to digital information. We also analyse the disposition of these university communities towards receiving training of this kind. -- Methodology. We carried out a documentary search to assess competences in this area using the internationally recognized ALFIN standards at university level in a selection of 46 ALFIN courses and learning programs. Each program was analysed to identify common and specific topics and teaching and assessment strategies, and their relation to the main topic of our study. -- Results. We identified 10 trends and distinctive aspects in copyright and the legal aspects of academic and scientific information. The subareas most commonly dealt with in the 46 programs studied were plagiarism, adequate quotation, and bibliographic management. Only some courses examined other important subareas in university training on these topics: copyright types, copyleft and open access, labels, searching and retrieving legal information, etc. We propose five new ALFIN standard competences that should be considered at university level for training in information use and communication with relation to copyright and the legal aspects of academic and scientific training.

En el entorno universitario actual, caracterizado por la implantación de un sistema educativo basado en los principios de Bolonia y centrado en el aprendizaje por competencias, el presente trabajo aborda uno de los aspectos más complejos del proceso formativo: el de la evaluación. Para ello, se realiza un análisis del concepto y los elementos que integran la competencia, así como de las diferentes etapas que conlleva su proceso de evaluación, cuyo fin último ya no es determinar el nivel de conocimientos que posee el estudiante sobre una materia concreta, sino valorar, esencialmente, en qué grado posee una determinada competencia. En este contexto, se presenta un instrumento diseñado para facilitar la valoración del logro de la competencia. Concretamente, se ha diseñado una matriz de valoración en la que se establecen, de un modo escalonado y jerárquico, diferentes grados en el dominio de la competencia por el estudiante y sus correspondientes equivalencias en el sistema de calificación utilizado en nuestro sistema universitario. Se aplica al caso concreto del título de grado en Información y Documentación, una de las titulaciones adaptadas al espacio europeo de educación superior que se empezaron a impartir en el curso académico 2008-2009.In the present university environment, with the establishment of an educational system based on the Bologna principles and centred on competence-based learning, our paper deals with one of the most complex aspects in the training process: assessment. We analyse the concept of competence and its elements, as well as the different stages involved in the assessment process. The final aim of assessment is no longer to determine students’ mastery of a specific subject, but essentially to establish the extent to which they have acquired a specific competence. In this context, we present a tool designed to aid the assessment of competence achievement: an assessment matrix, in which we gradually and hierarchically establish several degrees of competence mastery and the corresponding equivalences in the grading system used in our university system. We apply the matrix to the Bachelor’s Degree in Information and Documentation, one of the degrees which have been adapted to the European Higher Education Area and taught from the academic year 2008-2009 onwards.

En l'entorn universitari actual, caracteritzat per la implantació d'un sistema educatiu basat en els principis de Bolonya i centrat en l'aprenentatge per competències, aquest treball aborda un dels aspectes més complexos del procés formatiu: el de l'avaluació. Per això, es duu a terme una anàlisi del concepte i dels elements que integren la competència, com també de les diferents etapes que comporta el procés d'avaluació, la finalitat última del qual ja no és determinar el nivell de coneixements que té l'estudiant sobre una matèria concreta, sinó valorar, essencialment, en quin grau ha adquirit una determinada competència. En aquest context, es presenta un instrument dissenyat per facilitar la valoració de l'assoliment d'aquesta competència. Concretament, s'ha dissenyat una matriu de valoració en la qual s'estableixen, d'una manera escalonada i jeràrquica, diferents graus de domini d'una competència per part de l'estudiant, i les equivalències corresponents en el sistema de qualificació utilitzat en el nostre sistema universitari. S'aplica al cas concret del grau d'Informació i Documentació, una de les titulacions adaptades a l'espai europeu d'educació superior que es van començar a impartir el curs acadèmic 2008-2009.In the present university environment, with the establishment of an educational system based on the Bologna principles and centred on competence-based learning, our paper deals with one of the most complex aspects in the training process: assessment. We analyse the concept of competence and its elements, as well as the different stages involved in the assessment process. The final aim of assessment is no longer to determine students’ mastery of a specific subject, but essentially to establish the extent to which they have acquired a specific competence. In this context, we present a tool designed to aid the assessment of competence achievement: an assessment matrix, in which we gradually and hierarchically establish several degrees of competence mastery and the corresponding equivalences in the grading system used in our university system. We apply the matrix to the Bachelor’s Degree in Information and Documentation, one of the degrees which have been adapted to the European Higher Education Area and taught from the academic year 2008-2009 onwards.

Se analizan las oportunidades y desafíos que el Tratado de Libre Comercio de América del Norte (TLCAN) implica para la educación bibliotecológica mexicana. En general, la preocupación sobre este tratado ha girado sobre temas económicos aunque contiene cláusulas en el aspecto educativo que afectan directa o indirectamente la educación de los bibliotecólogos y su inserción en el mercado laboral. A partir de una revisión de los documentos relacionados con la educación derivados del TLCAN, se analizan las implicaciones que tiene el tratado para la educación superior, se revisan las oportunidades y desafíos que implica para los estudios en bibliotecología y, finalmente, se presentan algunas de las acciones desarrolladas por las escuelas y asociaciones de bibliotecología en respuesta a ello.The paper analyses the opportunities and challenges that the North American Free Trade Agreement (NAFTA) presents for Mexican library science education. Broadly speaking, interest in this agreement has centred on economic topics, but it also contains educational clauses that directly or indirectly affect the training of library science students and their entry to the labour market. On the basis of a review of the education-related documents in NAFTA, we analyse the implications of the agreement for higher education, review the opportunities and challenges that it presents for library science studies, and explore some of the actions developed by schools and library science associations in response.

S'analitzen les oportunitats i els desafiaments que el Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord (TLCAN) implica per a l'educació bibliotecològica mexicana. En general, la preocupació sobre aquest tractat ha girat al voltant de temes econòmics, encara que conté clàusules en l'aspecte educatiu que afecten directament o indirectament l'educació dels bibliotecòlegs i la seva inserció en el mercat laboral. A partir d'una revisió dels documents relacionats amb l'educació derivats del TLCAN, s'analitzen les implicacions que té el Tractat per a l'educació superior, es revisen les oportunitats i els desafiaments que implica per als estudis de bibliotecologia i, finalment, es presenten algunes de les accions desenvolupades per les escoles i per les associacions de biblioteconomia com a resposta a això.The paper analyses the opportunities and challenges that the North American Free Trade Agreement (NAFTA) presents for Mexican library science education. Broadly speaking, interest in this agreement has centred on economic topics, but it also contains educational clauses that directly or indirectly affect the training of library science students and their entry to the labour market. On the basis of a review of the education-related documents in NAFTA, we analyse the implications of the agreement for higher education, review the opportunities and challenges that it presents for library science studies, and explore some of the actions developed by schools and library science associations in response.

Davant la implantació real de l'espai europeu d'educació superior a la universitat espanyola, en aquest moment ja hi ha alguns centres que han adaptat els seus plans d'estudis a les disposicions marcades des de Bolonya. L'objectiu d'aquest article és descriure el recorregut que ha seguit l'assignatura de Catalogació descriptiva, oferta a la Universidad de Salamanca, per adaptar-se a aquest entorn, des de l'inici, en què era un projecte pilot, fins a la configuració actual dins del nou grau en Informació i documentació, que s'imparteix des d'aquest any a la institució esmentada.Faced with the challenge of the implementation of the European Higher Education Area in Spain, some university centres have already adapted their study plans to the Bologna guidelines. The aim of this paper is to describe the process followed by the subject Descriptive cataloguing at the University of Salamanca to adapt to this environment from its beginnings as a pilot project to its present inclusion in the new degree program in Information and Documentation, offered for the first time this academic year at this university.

Ante la implantación real del Espacio Europeo de Educación Superior en la universidad española, a esta fecha son ya algunos centros los que han adaptado sus planes de estudios a las disposiciones marcadas desde Bolonia. El objetivo de este artículo es describir el recorrido que la asignatura de Catalogación Descriptiva, ofertada en la Universidad de Salamanca, ha seguido en la adaptación a este entorno, desde que comenzó siendo un proyecto piloto hasta su actual configuración dentro del nuevo Grado en Información y Documentación, que desde este año se imparte en la mencionada institución.Faced with the challenge of the implementation of the European Higher Education Area in Spain, some university centres have already adapted their study plans to the Bologna guidelines. The aim of this paper is to describe the process followed by the subject Descriptive cataloguing at the University of Salamanca to adapt to this environment from its beginnings as a pilot project to its present inclusion in the new degree program in Information and Documentation, offered for the first time this academic year at this university.

Se detalla el proceso de desarrollo de una metodología de formación basada en la filosofía 2.0 en el contexto del Máster Calsi de Gestión de Contenidos. Esta metodología se basa en el uso intensivo de nuevas tecnologías y el fomento de la participación del alumno en el desarrollo del propio curso e incluso en la generación de los temas y contenidos de aprendizaje Se señalan buenas prácticas, lecciones aprendidas y tendencias de futuro.We examine the process of development of a training methodology based on 2.0 philosophy within the context of the Masters course Contents and Legal Aspects of the Information Society (Continguts i Aspectes Legals en la Societat de la Informació, CALSI). This methodology is based on an intensive use of the new technologies and on promoting student participation in course development and even in generating learning topics and contents. We discuss good practices, lessons learnt, and future trends.

L'article descriu el programa de pràctiques de l'Instituut voor Communicatie & Media de Groningen (Holanda). Dedica una atenció especial a la importància d'aquest programa en el desenvolupament de les capacitats professionals, generals i personals. El període de pràctiques té lloc el tercer any de la carrera, la durada és d'un semestre i consisteix en una combinació d'activitats participatives, una tasca específica i una anàlisi de l'ambient. Com a complement del període de pràctiques, els estudiants estan obligats a presentar un informe d'activitats, un altre sobre la tasca específica duta a terme i un últim d'avaluació. S'hi descriuen els rols del tutor de pràctiques (professor) i del tutor del centre (professional), de la mateixa manera que s'hi detallen les reunions de supervisió. Finalment, analitza la normativa de l'escola respecte a les pràctiques, les possibilitats d'estades a l'estranger i el procés d'avaluació.El artículo describe el programa de prácticas del Instituut voor Communicatie & Media de Groningen (Holanda). Dedica una atención especial a la importancia de este programa en el desarrollo de las capacidades profesionales, generales y personales. El periodo de prácticas tiene lugar el tercer año de la carrera, la duración es de un semestre y consiste en una combinación de actividades participativas, una tarea específica y un análisis del ambiente. Como complemento del periodo de prácticas, los estudiantes están obligados a presentar un informe de actividades, otro sobre la tarea específica llevada a término y un último de evaluación. Se describen los roles del tutor de prácticas (profesor) y del tutor del centro (profesional), del mismo modo que se detallan las reuniones de supervisión. Finalmente, se analiza la normativa de la escuela respeto a las prácticas, las posibilidades de estancias en el extranjero y el proceso de evaluación.The article describes the internship program of the Media and Information Management course at the School of Communication and Media (Groningen). It pays special attention to the program's importance in developing professional, general and personal competences. The placement takes place in the third year of the course and lasts a semester. It consists of a combination of participative tasks, a specific assignment and an environment analysis. On completion of the placement, students must submit a work placement report, a specific assignment report and an evaluation report. The roles of both the placement coach and the placement supervisor are described, as are the supervision appointments. Finally, the school's policies regarding placements, the possibilities of internships abroad and the evaluation process are analysed.

Es tracten les possibles aplicacions dels blocs per a l'aprenentatge en l'àmbit de l'educació superior, a partir de les seves propietats tecnològiques. Se'n revisen les característiques i els avantatges com a eines d'aprenentatge individual i col·lectiu, prenent com a exemple iniciatives existents i casos pràctics duts a terme en l'àmbit de l'educació superior, amb especial atenció als avantatges i les aplicacions educatives en els nous entorns tecnològics. Per les característiques que tenen, els blocs són una eina útil i vàlida en el nou espai europeu d'educació superior (EEES), un recurs idoni en el disseny d'unes competències orientades a l'alfabetització en informació en el marc d'una pedagogia constructivista que advoca per un paper més actiu de l'alumnat i més facilitador del professorat. Els blocs s'han incorporat a l'ensenyament reglat mitjançant uns serveis documentals estructurats en els centres de recursos per a l'aprenentatge i la investigació (CRAI), com a factor central del nou model educatiu. A més, per la senzillesa, el cost i les possibilitats que tenen, els blocs es presenten com una alternativa que s'ha de tenir en compte per superar la fractura digital en l'adopció de noves tecnologies per a l'aprenentatge.Se abordan las posibles aplicaciones de los blogs para el aprendizaje en el caso de la educación superior, a partir de sus propiedades tecnológicas. Se revisan las características y ventajas de los blogs como herramientas de aprendizaje individual y colectivo, tomando como ejemplo iniciativas existentes y casos prácticos llevados a cabo en educación superior, con especial atención a sus ventajas y aplicaciones educativas en los nuevos entornos tecnológicos. Por sus características, en efecto, demuestran ser una herramienta útil y válida dentro del nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), idóneo en el diseño de unas competencias orientadas a la Alfabetización en información en el marco de una pedagogía constructivista que aboga por un papel más activo por parte del alumno y más facilitador por parte del profesor, incorporados a la enseñanza reglada mediante unos servicios documentales estructurados en los CRAI (Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación), como factor central del nuevo modelo educativo. Además, por su sencillez, coste y posibilidades, los blogs se presentan como una alternativa a tener en cuenta para superar la brecha digital en la adopción de nuevas tecnologías para el aprendizaje.The article discusses the technological features of blogs and explores their possible applications in learning in higher education. Taking a series of ongoing projects and practical cases in higher education as our starting-point, we review the characteristics and advantages of blogs as individual and collective learning tools, placing particular emphasis on their applications in education in the new technological environments. The results suggest that blogs represent a useful, valid tool in the new EHEA framework and appear to be ideally designed for the teaching of information literacy skills inside a constructivist educational approach that promotes an active role on the part of the student and a facilitating role on the part of the teacher. Blogs can be incorporated in teaching using the documentary services at the CRAI (the resource centres for learning and research), as a key component of the new educational model. In addition, with their simplicity, low cost, and their range of potential applications, blogs represent a very promising alternative for bridging the digital divide in the adoption of new learning technologies.

L'article descriu el programa de pràctiques de l'Instituut voor Communicatie & Media de Groningen (Holanda). Dedica una atenció especial a la importància d'aquest programa en el desenvolupament de les capacitats professionals, generals i personals. El període de pràctiques té lloc el tercer any de la carrera, la durada és d'un semestre i consisteix en una combinació d'activitats participatives, una tasca específica i una anàlisi de l'ambient. Com a complement del període de pràctiques, els estudiants estan obligats a presentar un informe d'activitats, un altre sobre la tasca específica duta a terme i un últim d'avaluació. S'hi descriuen els rols del tutor de pràctiques (professor) i del tutor del centre (professional), de la mateixa manera que s'hi detallen les reunions de supervisió. Finalment, analitza la normativa de l'escola respecte a les pràctiques, les possibilitats d'estades a l'estranger i el procés d'avaluació.El artículo describe el programa de prácticas del Instituut voor Communicatie & Media de Groningen (Holanda). Dedica una atención especial a la importancia de este programa en el desarrollo de las capacidades profesionales, generales y personales. El periodo de prácticas tiene lugar el tercer año de la carrera, la duración es de un semestre y consiste en una combinación de actividades participativas, una tarea específica y un análisis del ambiente. Como complemento del periodo de prácticas, los estudiantes están obligados a presentar un informe de actividades, otro sobre la tarea específica llevada a término y un último de evaluación. Se describen los roles del tutor de prácticas (profesor) y del tutor del centro (profesional), del mismo modo que se detallan las reuniones de supervisión. Finalmente, se analiza la normativa de la escuela respeto a las prácticas, las posibilidades de estancias en el extranjero y el proceso de evaluación.The article describes the internship program of the Media and Information Management course at the School of Communication and Media (Groningen). It pays special attention to the program's importance in developing professional, general and personal competences. The placement takes place in the third year of the course and lasts a semester. It consists of a combination of participative tasks, a specific assignment and an environment analysis. On completion of the placement, students must submit a work placement report, a specific assignment report and an evaluation report. The roles of both the placement coach and the placement supervisor are described, as are the supervision appointments. Finally, the school's policies regarding placements, the possibilities of internships abroad and the evaluation process are analysed.

Es tracten les possibles aplicacions dels blocs per a l'aprenentatge en l'àmbit de l'educació superior, a partir de les seves propietats tecnològiques. Se'n revisen les característiques i els avantatges com a eines d'aprenentatge individual i col·lectiu, prenent com a exemple iniciatives existents i casos pràctics duts a terme en l'àmbit de l'educació superior, amb especial atenció als avantatges i les aplicacions educatives en els nous entorns tecnològics. Per les característiques que tenen, els blocs són una eina útil i vàlida en el nou espai europeu d'educació superior (EEES), un recurs idoni en el disseny d'unes competències orientades a l'alfabetització en informació en el marc d'una pedagogia constructivista que advoca per un paper més actiu de l'alumnat i més facilitador del professorat. Els blocs s'han incorporat a l'ensenyament reglat mitjançant uns serveis documentals estructurats en els centres de recursos per a l'aprenentatge i la investigació (CRAI), com a factor central del nou model educatiu. A més, per la senzillesa, el cost i les possibilitats que tenen, els blocs es presenten com una alternativa que s'ha de tenir en compte per superar la fractura digital en l'adopció de noves tecnologies per a l'aprenentatge.Se abordan las posibles aplicaciones de los blogs para el aprendizaje en el caso de la educación superior, a partir de sus propiedades tecnológicas. Se revisan las características y ventajas de los blogs como herramientas de aprendizaje individual y colectivo, tomando como ejemplo iniciativas existentes y casos prácticos llevados a cabo en educación superior, con especial atención a sus ventajas y aplicaciones educativas en los nuevos entornos tecnológicos. Por sus características, en efecto, demuestran ser una herramienta útil y válida dentro del nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), idóneo en el diseño de unas competencias orientadas a la Alfabetización en información en el marco de una pedagogía constructivista que aboga por un papel más activo por parte del alumno y más facilitador por parte del profesor, incorporados a la enseñanza reglada mediante unos servicios documentales estructurados en los CRAI (Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación), como factor central del nuevo modelo educativo. Además, por su sencillez, coste y posibilidades, los blogs se presentan como una alternativa a tener en cuenta para superar la brecha digital en la adopción de nuevas tecnologías para el aprendizaje.The article discusses the technological features of blogs and explores their possible applications in learning in higher education. Taking a series of ongoing projects and practical cases in higher education as our starting-point, we review the characteristics and advantages of blogs as individual and collective learning tools, placing particular emphasis on their applications in education in the new technological environments. The results suggest that blogs represent a useful, valid tool in the new EHEA framework and appear to be ideally designed for the teaching of information literacy skills inside a constructivist educational approach that promotes an active role on the part of the student and a facilitating role on the part of the teacher. Blogs can be incorporated in teaching using the documentary services at the CRAI (the resource centres for learning and research), as a key component of the new educational model. In addition, with their simplicity, low cost, and their range of potential applications, blogs represent a very promising alternative for bridging the digital divide in the adoption of new learning technologies.

L'espai europeu d'educació superior i l'espai europeu d'investigació són actualment dos objectius clau per a l'aprenentatge, la docència i la recerca de totes les universitats europees. Les biblioteques universitàries han de contribuir a aquests reptes, oferint els millors serveis bibliotecaris a la comunitat acadèmica. En la fase d'elaboració del seu segon Pla estratègic, la REBIUN (Red de Bibliotecas Universtarias) va recollir reflexions i suggeriments de diferents professionals de les biblioteques universitàries de l'Estat espanyol. En l’article següent es presenten les reflexions i els suggeriments aportats per l'autora sobre el suport que les biblioteques universitàries poden oferir a la recerca universitària.El espacio europeo de educación superior y el espacio europeo de investigación son actualmente dos objetivos clave para el aprendizaje, la docencia y la investigación de todas las universidades europeas. Las bibliotecas universitarias deben contribuir a estos retos, ofreciendo los mejores servicios bibliotecarios a la comunidad académica. En la fase de elaboración de su segundo Plano estratégico, la REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias) recogió reflexiones y sugerencias de diferentes profesionales de las bibliotecas universitarias del Estado español. En el siguiente artículo se presentan las reflexiones y las sugerencias aportadas por la autora sobre el apoyo que las bibliotecas universitarias pueden ofrecer a la investigación universitaria.The European Higher Education Area and the European Research Area are currently two key objectives for university learning, teaching and research in all European universities. University libraries must meet the challenges by offering the best library services to the academic community. In drafting the second strategic plan, Rebiun (Network of University Libraries) gathered comments and suggestions from professionals in Spanish university libraries. This article presents the reflections and suggestions contributed by the author regarding the support services that university libraries could offer for university research.

El artículo se centra en los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) a nivel de graduado y titulado profesional, pero también hace referencia a las estructuras de carrera y titulación en conjunto, incluyendo las disciplinas relacionadas de gestión de registros y de archivos. El contexto es el del departamento de ByD de las universidades, y la doble influencia de la financiación de la enseñanza superior y las estructuras de control de calidad del Gobierno, por un lado, y las titulaciones y las estructuras de homologación de los organismos profesionales, por el otro. Se describe la naturaleza de los departamentos, así como el personal, incluidas las estructuras de apoyo y comunicación. El artículo trata el tipo y número de estudiantes, sus razones para estudiar y los requisitos de acceso. Se dan ejemplos de los niveles de especialización de los programas disponibles, las estructuras troncales u opcionales típicas, los temas estudiados y los métodos de enseñanza y evaluación.The article centres on library and information studies at the graduate and professionally qualified level, but refers also to career and qualification structures as a whole, including for the associated disciplines of records and archives management. The context is given of the LIS department within universities, and the dual influences of government's higher education funding and quality control structures, and the professional bodies' qualifications and accreditation structures. The nature of departments and their staff is described, including of their support and communications structures. The article covers the type and numbers of students, their reasons for studying, and costs and entry qualifications. Examples are given of the levels and specialisms of available programmes, typical core/option structures, subjects studied, and teaching and assessment modes.