Search

International audience; El present article exposa els resultats d'un estudi sociolingüístic sobre les actituds lingüístiques, realitzat als alumnes d'un col·legi de Catalunya Nord. Gràcies a les enquestes quantitatives, hem pogut identificar una sèrie de prejudicis jeràrquics, estatutaris i diglòssics, vers diferents llengües, fent especial atenció al català, així com casos d'inseguretat lingüística i autoodi.; This paper shows the results of a sociolinguistics study on linguistic attitudes, carried out with students of a high school in Northern Catalonia. A series of hierarchical, diglossic and status prejudices towards different languages, especially Catalan, have been identified through quantitative surveys, as well as some cases of linguistic insecurity and self-hatred.

Estudi que ofereix una comparació de l'amor cortés com un element constitutiu de l'amor cavalleresc en les obres medievals ‘Tirant lo Blanc’ i ‘Amadís de Gaula’. D'entrada, es revisa el concepte pròpiament dit de l'amor cortès a través d'un seguiment dels diversos estadis de les relacions de la parella protagonista d'ambdues obres. Seguidament, s’analitza la presència dels elements cortesans de l'amor i s’estudia de quina manera es materialitzen, en primer lloc, en l'estimada, i, després, en l'amador. És així com s’esbrinen tant les diferències com les semblances que presenten les dues obres. Finalment, encara es compara breument la relació sentimental dels protagonistes amb la d'altres personatges de les novel·les que treballem. En altres paraules, el que ací s’exposa és una revisió de l'amor cortés en les novel·les cavalleresques del ‘Tirant’ i l'’Amadís’ amb la finalitat de delimitar quina obra es manté més fidel a aquests esquemes i quina, per contra, s'allunya més, tot apuntant cap a horitzons més versemblants. Estudio que ofrece una comparación del amor cortés como un elemento constitutivo del amor caballeresco en las obras medievales ‘Tirant lo Blanc’ y ‘Amadís de Gaula’. De entrada, se revisa el concepto propiamente dicho del amor cortés a través de un seguimiento de los diversos estadios de las relaciones de la pareja protagonista de ambas obras. Seguidamente, se analiza la presencia de los elementos cortesanos del amor y estudia de qué manera se materializan, en primer lugar, en la amada, y, después, en el amador. Es así como averigua tanto las diferencias como los parecidos que presentan las dos obras. Finalmente, todavía se contrapone brevemente la relación de los protagonistas con la de otros personajes de las novelas mencionadas. En definitiva, este trabajo presenta una revisión del amor cortés en el ‘Tirant’ y el ‘Amadís’ con la finalidad de averiguar qué obra se mantiene más fiel a estos esquemas y cuál, por el contrario, se aleja más, apuntando hacia horizontes más verosímiles. In the present essay we will offer a comparison of the courtly love as a constitutive element of the chivalrous love in the medieval works Tirant lo Blanc and Amadís de Gaula. Firstly, we will check the concept in stricto sensu of the courtly love across a follow-up of the diverse stadiums of the protagonists’ relationships of both works. Later, we will analyze the presence of the courtly elements of the love and will study the way how it materialize, first, in the lady, and, later, in the warrior. Thus, we will verify the differences and similarities that present us both works. Finally, we will offer a quickly opposition about the relation of the second characters of the novels that we work. In short, we expose here a review of the courtly love in the chivalrous novels of Tirant and Amadís with the purpose of verifying which work is more faithful to these schemes and which, on the contrary, moves away more, approaching towards more credible horizons.

International audience; La répression franquiste contre la langue et la culture catalanes, au cours de l'année 1939, n'a pas eu la même intensité en Catalogne, au Pays valencien et à Majorque. En effet, chaque territoire partait d'une situation politique différente, et les autorités locales pouvaient, dans certains cas, moduler la portée des mesures répressives. On observe en outre, au long de l'année, un renforcement de la ligne politique la plus dure contre la culture catalane.

Estudia la influència dels sainetes de Ramón de la Cruz en l'escena de Barcelona, i l'esperó que aquest model va suposar per a superar el vell esquema de l'entremés i donar pas al sainet costumista català. S'exemplifica aquest canvi amb "El sarao de la Patacada", de Josep Robrenyo, que pren com a model un títol del saineter madrileny. Aquesta comunicació s’emmarca en la realització del projecte “La literatura catalana en el Ochocientos: liberalismo, renaixença(ces), modernidad” (Ministerio de Ciencia e Innovación, FFI2008-01548/FILO).

Es posen al dia els estudis que comparen d’una o altra manera les dues obres cavalleresques peninsulars Amadís de Gaula i Tirant lo Blanc. Així, el balanç que s'obté és que els aspectes que han estat estudiats per la crítica són més aviat antics i generalistes i, tot i que alguns treballs han incidit en aspectes més sectorials, no ho han fet amb el grau d’aprofundiment desitjable. Concretament, entre les aproximacions de caire general es troben la de María Rosa Lida que emmarca l’Amadís i el Tirant dins del conjunt de l’herència artúrica peninsular; i el treball de Várvaro, que explica certes “singularitats” del Tirant, que el separen de la narrativa cavalleresca més convencional, a la llum de certes dependències d’una determinada tradició novel·lística francesa del segle XV. Al seu torn, entre els treballs que s’han centrat en aspectes més concrets, destaca el de Pastor Cuevas, a propòsit de la ficcionalització de la figura de l’ermità, i els estudis de Hatzfeldt i Beysterveldt que se centren en la influència de l’amor cortés sobre l’amor cavalleresc, així com en la decadència d’aquests en les dues novel·les objecte d’estudi. Per una altra banda, també es ressalta altres qüestions interessants i poc tractades, com les que ha estudiat Rafael Beltran sobre diversos punts de les relacions amoroses dels protagonistes i la incidència de secundaris; mentre que Cacho Blecua posa en relació diversos tòpics cavallerescos que apareixen tant en el Tirant com en l’Amadís i la seua continuació. En darrer lloc, es destaca un parell d’estudis d’Avalle-Arce, on es fan paleses les relacions i les influències que hi ha entre les dues obres, que, tot i que apunta ser un bon començament de treball comparatiu, no ha estat continuat i ha quedat com una mera i breu aproximació inacabada. En definitiva, es fa un primer estat de la qüestió sobre els treballs que han mirat d’acarar l’Amadís i el Tirant, gràcies a l’anàlisi dels quals els caracteritza segons s’han aproximat a una comparació més aviat generalista, aquells altres que han incidit en aspectes més concrets i poc tractats, i els que només esdevenen alguna aproximació.