Search

INTRODUCCIÓ. Aquest article mostra una experiència d’innovació docent sobre la competència transversal de treball en equip aplicada a l’assignatura de Sociologia del grau de Gestió i Administració Pública, de la Universitat de Barcelona. MÈTODE. El desenvolupament, la pràctica i l’adquisició de la competència transversal gira sobre tres eixos fonamentals: la realització d’una investigació en equip, la creació d’espais de treball en equip dintre de les hores lectives de l’assignatura, i l’avaluació de l’adquisició de la competència mitjançant l’elaboració d’un diari individual dissenyat per a aquesta finalitat. RESULTATS. Els resultats mostren la idoneïtat del diari individual com a eina d’autoavaluació a través de la reflexió del propi recorregut individual i col·lectiu respecte al que implica treballar en equip; i també la importància del rol del professorat d’acompanyament i guia en l’adquisició de la competència en les classes pràctiques. DISCUSSIÓ. S’exposa el context d’aplicació de la competència de treball en equip per aconseguir els resultats d’aprenentatge esperats en el primer domini de la competència en grups dirigits., INTRODUCTION. This article describes a teaching innovation project to implement and evaluate key teamwork skills in students taking sociology classes in the University of Barcelona’s Bachelor’s Degree in Public Management and Administration. METHOD. The project helped the students acquire, develop and put into practice these key skills in three fundamental areas of activity: conducting research as part of a team, following up in-class opportunities for teamwork, and self-assessing skills acquisition by writing an individual field diary. RESULTS. The field diary proved to be a suitable self-assessment tool that allowed the students to reflect on what teamwork meant both for individuals and for groups as a whole. The class teacher also played an important role in accompanying and guiding students in the skills acquisition process. DISCUSSION. The article considers the context in which the teamwork skills were promoted to achieve the expected learning results at the first level of skills acquisition in directed groups., INTRODUCCIÓN. Este artículo muestra una experiencia de innovación docente sobre la competencia transversal de trabajo en equipo aplicada en la asignatura de Sociología del Grado de Gestión y Administración Pública, de la Universidad de Barcelona. MÉTODO. El desarrollo, la práctica y la adquisición de la competencia transversal gira sobre tres ejes fundamentales: la realización de una investigación en equipo, la creación de espacios de trabajo en grupo dentro de las horas lectivas de la asignatura y la autoevaluación de la adquisición de la competencia mediante la elaboración de un diario individual diseñado para este fin. RESULTADOS. Los resultados muestran la idoneidad del diario personal como herramienta de autoevaluación mediante la reflexión del propio recorrido individual y colectivo de lo que implica trabajar en equipo; y también, la importancia del rol de acompañamiento y de guía del profesorado en la adquisición de la competencia en las clases prácticas. DISCUSIÓN. Se expone el contexto de adquisición de la competencia de trabajo en equipo para adquirir los resultados de aprendizaje esperados en el primer nivel de dominio de la competencia en grupos dirigidos.

[cat] El projecte “Joieria Gràfica” és una proposta innovadora i creativa que es va fonamentar en el treball en equip i en la coordinació entre els dos cicles formatius d’arts plàstiques i disseny que s’imparteixen a l’Escola d’Art de Menorca i que pertanyen a diferents famílies professionals: Procediments de joieria i Assistència al producte gràfic imprès (APGI). Va néixer arran de l’experiència prèvia en coordinacions interdisciplinàries i de la formació d’un grup professors en el Programa de Formació i Transferència d’Impuls a les Competències Socials i Creatives (ICSCrea). Els resultats del projecte es van presentar al Congrés d’Innovació Educativa de les Illes Balears., [spa] El proyecto “Joyería Gráfica” es una propuesta innovadora y creativa que se fundamenta en el trabajo en equipo y en la coordinación entre los dos ciclos formativos de artes plásticas y diseño que se imparten en la Escuela de Arte de Menorca y que pertenecen a diferentes familias profesionales: Procedimientos de Joyería y Asistencia al Producto Gráfico Impreso (APGI). Nació a raíz de la experiencia previa en coordinaciones interdisciplinares y de la formación de un grupo profesores en el Programa de Formación y Transferencia de Impulso de las Competencias Sociales y Creativas (ICSCrea). Los resultados del proyecto se presentaron en el I Congreso de Innovación Educativa de las Islas Baleares.

INTRODUCCIÓ. La sociologia i l’estadística són part del programa d’estudis de molts graus i màsters, alguns dels quals no focalitzats en mètodes quantitatius d’investigació. És el cas de programes específics de gestió empresarial, en què els mètodes d’investigació quantitatius en sociologia apareixen de forma marginal en una sola assignatura. En aquestes assignatures, convé introduir estratègies docents innovadores que puguin motivar i ajudar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. MÈTODE. Descrivim la nostra experiència i els resultats d’implementar el treball en grup, la coavaluació i la doble correcció d’exercicis com a estratègies per a l’ensenyament de mètodes quantitatius aplicats a la investigació sociològica en el màster en Direcció d’Entitats Esportives de la Universitat de Barcelona. RESULTATS. Les notes en les activitats de coavaluació individuals estan positivament correlacionades. Aquestes notes permeten discriminar entre alumnes amb un major o menor rendiment, pel fet d’estar positivament correlacionades amb les notes finals. DISCUSSIÓ. Aquestes estratègies han estat sempre ben rebudes pels estudiants i els han ajudat en el seu procés d’aprenentatge. Concloem que la coavaluació pot combinar-se fàcilment amb el treball en grup i que pot ser utilitzada en el nostre context com una activitat individual en comptes de l’examen final., INTRODUCTION. Sociology and statistics are part of the study programme in many bachelor’s degrees and masters, some of them not focused primarily on quantitative research methods. This is the case of specific business management programmes, where quantitative research methods in sociology appear marginally in a single subject. In such subjects, we think it is necessary to introduce innovative teaching strategies which could motivate and help students in their learning process. METHOD. Here we describe our experience and results after implementing teamwork, peer assessment and double revision of assignments as strategies for teaching quantitative methods applied to sociological research in the Sport Business Management Master (SBMM) of the University of Barcelona. RESULTS. We observed that the grades for teamwork activities are positively correlated among themselves and that the individual grades on peer-assessment activities help to distinguish between higher and lower performing students, because they are positively correlated with final exam grades. DISCUSSION. These strategies are always well-received by students and help them in their learning process. We conclude that peer assessment can be easily combined with teamwork and used in our context as an individual activity instead of a final exam., INTRODUCCIÓN. La Sociología y la Estadística son parte del programa de estudios de muchos grados y másteres, no enfocados principalmente en métodos cuantitativos de investigación. Así ocurre en programas específicos de gestión empresarial, en los que los métodos de investigación cuantitativos en sociología aparecen de forma marginal en una sola asignatura. En estas asignaturas, conviene introducir estrategias docentes innovadoras que puedan motivar y ayudar al alumno en su proceso de aprendizaje. MÉTODO. Describimos nuestra experiencia y los resultados tras implementar el trabajo en grupo, la coevaluación y la doble corrección de ejercicios como estrategias para la enseñanza de métodos cuantitativos aplicados a la investigación sociológica en el Máster en Dirección de Entidades Deportivas de la Universidad de Barcelona. RESULTADOS. Las notas en las actividades de coevaluación individuales están positivamente correlacionadas. Estas notas permiten discriminar entre alumnos con un mayor o menor rendimiento, al estar positivamente correlacionadas con las notas finales. DISCUSIÓN. Estas estrategias han sido siempre bienvenidas por los estudiantes y les han ayudado en su proceso de aprendizaje. Concluimos que la coevaluación puede combinarse fácilmente con el trabajo en grupo y que puede ser utilizada en nuestro contexto como una actividad individual en lugar del examen final.

Disseny, implementació i test d'un sistema d'adquisició de baix cost, consum i dimensions que formarà part d'un sistema wearable per a aplicació al monitoratge d'activitats esportives. Es divideix en dos paquets, hardware i software i aquest TFG cobrirà la part de software. Elite athletes take part in races or trainings that are very long; they can last up to days. It is very important to have all the data always controlled because by studying it, it can improve the performance of the athlete, control that the resting is correct and avoid overexertion. Even with a good study it is possible to determine if the athlete has risk of suffering a cardiac arrest. The portable measurement system for athletes uses wearable technology. This technology is very common today to monitor vital signs and other interesting data. This system consists of 2 boards. One includes the microcontroller and the other one includes the following sensors: GPS, accelerometer, light, heart rate, skin and ambient temperature and altimeter. The communication will be done with a BLE module (low-power Bluetooth) and a micro SD card. The work has been carried out by developing three prototypes. The first one is used to study the data and determine the requirements. The second one allows making the first tests to obtain real data and the last one, of smaller dimensions, offers a "wearable" solution that can be used by elite athletes. This TFG has been made together with the TFG of Àlex Montalbán Fuster that contains the software development. Las carreras o entrenamientos que realizan los deportistas de élite son de larga durada, incluso de días. Es muy importante tener controlados todos los datos en todo momento ya que realizando estudios sobre estos, puede mejorar el rendimiento del deportista, controlar que descanse correctamente y evitar sobreesfuerzos. Incluso con un buen estudio se puede determinar si el deportista puede sufrir paradas cardíacas. El sistema de medida portable para deportistas, es decir, la tecnología "wearable", es muy común hoy en día en la monitorización de las constantes y otros datos de interés. Este sistema contiene dos placas. Una para el micro controlador y la otra forma el conjunto de sensores siguientes: GPS, acelerómetro, luz, ritmo cardíaco, temperatura corporal y ambiente y altímetro. La comunicación se hará con un módulo BLE (Bluetooth de bajo consumo) y una tarjeta micro SD. El trabajo se ha hecho mediante la realización de tres prototipos. El primero sirve para estudiar los datos y determinar los requerimientos. El segundo permite hacer las primeras pruebas para obtener datos reales y el final, de dimensiones más reducidas, ofrece una solución "wearable" capaz de ser utilizada por deportistas de élite. Este TFG se ha hecho conjuntamente con el TFG del Alex Montalbán Fuster que contiene el desarrollo Hardware. Les curses o entrenaments que realitzen els esportistes d'elit són de llarga durada, inclús de dies. És molt important tenir controlades totes les dades en tot moment, ja que realitzant estudis sobre aquestes, pot millorar el rendiment de l'esportista, controlar que descansi correctament i evitar sobreesforços. Inclús amb un bon estudi es pot determinar si l'esportista té risc de patir parades cardíaques. El sistema de mesura portable per esportistes, és a dir, la tecnologia "wearable", és molt comú avui en dia alhora de monitoritzar les seves constants vitals i altres dades d'interès. Aquest sistema disposarà de dues plaques. Una pel microcontrolador i l'altra la formarà el conjunt de sensors següents: GPS, acceleròmetre, llum, ritme cardíac, temperatura cutània i ambient i altímetre. La comunicació es farà amb un mòdul BLE (Bluetooth de baix consum) i una targeta microSD. El treball s'ha dut a terme mitjançant la realització de tres prototips. El primer serveix per estudiar les dades i determinar els requeriments. El segon permet fer les primeres proves per obtenir dades reals i el final, de dimensions més reduïdes, ofereix una solució "wearable" capaç de ser utilitzada per esportistes d'elit. Aquest TFG s'ha fet conjuntament amb el TFG de l'Àlex Montalbán Fuster que conté el desenvolupament Hardware.

Disseny de l'entorn d'accés a un conjunt de laboratoris remots, amb èmfasi en el gestor de reserves. At the UPC, the Interest Group in Virtual and Remote Laboratories, GiLabViR of the RIMA project encourages projects dedicated to develop and integrate remote laboratories into courses such as Signal and Communication Theory and Electronics. In this context, it appears the need to manage the bookings of the resources, because only a limited capacity is available. In this way, we will guarantee that the users have the best experience possible, within the limits of the hardware on which the experiments run. The booking manager has been developed using the Perl programming language. This language has features that make it very attractive for the project: it allows to manipulate text easily, it provides several web frameworks to choose from, it makes very easy to access data bases and abstract it from the code. In addition to that, it is a language already known by other people who collaborated on the development of Sméagol. The web framework chosen to develop the booking manager is called Catalyst. Catalyst is free software and follows the MVC (model-view-controller) architecture . Taking as starting point the requirements analysis made by Ferran Recio and the second version of the Sméagol booking manager developed by the author of this PFC in collaboration with the Free Software Chair, a solution will be designed and developed. En la UPC, dentro del Grupo de interés en Laboratorios Virtuales y Remotos, GiLabViR del proyecto RIMA se han impulsado proyectos para desarrollar e integrar a las asignaturas laboratorios remotos i virtuales dedicados básicamente a materias como la Teoría del Señal y Comunicaciones y la Electrónica. Es en este contexto, que aparece la necesidad de gestionar las reservas de los recursos, ya que sólo se dispone de una capacidad limitada. De esta manera se podrá asegurar que los usuarios siempre tienen la mejor experiencia posible, dentro de los límites del hardware sobre el que corren los experimentos. El gestor de reservas ha sido desarrollado usando el lenguaje de programación Perl. Este lenguaje cuenta con unas características que lo hacen muy atractivo para este proyecto: es un lenguaje que permite una fácil manipulación de texto, nos proporciona varios entornos de trabajo para aplicaciones web (web frameworks) entre los que escoger, hace muy fácil el acceso a bases de datos a la vez que permite la abstracción del código. Además, era un lenguaje conocido per otras personas que colaboraban en el desarrollo del gestor de reservas Smeagol. El web framework escogido para desarrollar el gestor de reservas se llama Catalyst. Catalyst es software libre y sigue la arquitectura MVC (modelo-vista-controlador). Basándonos en el análisis de requisitos hecho por Ferran Recio y la segunda versión del gestor de reservas Sméagol desarrollada por el autor de este PFC en colaboración con la Cátedra de Software Libre de la UPC, se diseñará y desarrollará una solución. A la UPC, dins del Grup d'interès en Laboratoris Virtuals i Remots, GiLabViR del projecte RIMA (Recerca i Innovació en Metodologies d'Aprenentatge) s'han impulsat projectes per desenvolupar i integrar a les assignatures laboratoris remots i virtuals dedicats bàsicament a matèries com la Teoria del Senyal I Comunicacions i l'Electrònica. És en aquest context, que apareix la necessitat de gestionar les reserves dels recursos, car sol es disposa d'una capacitat limitada. D'aquesta manera es podrà assegurar que els usuaris sempre tenen la millor experiència possible, dins dels límits del hardware sobre els que corren els experiments. El gestor de reserves ha estat desenvolupat usant el llenguatge de programació Perl. Aquest llenguatge compta amb unes característiques que el fan molt atractiu per aquest projecte: és un llenguatge que permet una fàcil manipulació de text, ens proporciona varis entorns de treball per a aplicacions web (web frameworks) entre els que triar, fa molt fàcil l'accés a bases de dades alhora que en permet l'abstracció del codi. A més a més, era un llenguatge conegut per altres persones que col·laboraven en el desenvolupament del gestor de reserves Sméagol. El web framework triat per a desenvolupar el gestor de reserves es diu Catalyst. Catalyst es programari lliure i segueix l'arquitectura MVC (model-vista-controlador). Basant-nos en l'anàlisi de requeriments fets per Ferran Recio i la segona versió del gestor de reserves Sméagol desenvolupada per l'autor d'aquest PFC en col·laboració amb la Càtedra de Programari Lliure de la UPC, es dissenyarà i desenvoluparà una solució.

Els preceptes que conformen l’espai europeu d’educació superior (EEES) es fonamenten en el model ensenyament-aprenentatge i en l’adquisició d’un conjunt de competències. El plantejament innovador que es proposa és la definició i la implementació posterior de rúbriques d’avaluació de la competència transversal treball en equip (CTE).El context en què es desenvolupa la innovació és ampli, ja que repercuteix en els tres graus que s’imparteixen a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona: grau en Belles Arts, grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals i grau en Disseny. Aquest article mostra els resultats de la recerca vers dos objectius principals. Per una banda, treballar la CTE en el marc dels ensenyaments artístics i dissenyar un model de rúbriques d’avaluació ad hoc; i per l’altra, fer una prova pilot per comprovar-ne l’efectivitat, avaluar els resultats assolits i valorar les possibles millores de disseny i aplicació. La finalitat ulterior és implementar el model al conjunt de les assignatures de la Facultat.El desenvolupament del projecte ha evidenciat com es reforça el treball en ol·laboració dels equips docents que s’hi impliquen, cosa que en potencia els resultats. Pel que fa a l’alumnat, també s’ha observat com es genera una dinàmica interessant de cohesió del grup d’estudiants. S’ha pogut apreciar que fomenta el compromís i la responsabilitat dels membres de l’equip i del grup respecte del col·lectiu classe.Per poder continuar introduint i consolidant el sistema d’avaluació de les competències és necessari establir un procediment de centre que el gestioni i vetlli pel seu bon funcionament., The precepts that underpin the European Higher Education Area are based on teaching and learning models which support the acquisition of a set of competences. The innovative approach that we propose is the definition and subsequent implementation of rubrics to assess teamwork as a transversal competence (TC). The scope of the project is considerable insofar as it affects the entire offering of bachelor’s degrees taught at the Faculty of Fine Arts of the University of Barcelona: namely, the three degrees Fine Arts, Conservation-Restoration of Cultural Property, and Design. This article reports on the results of our research, which had two main goals: first, to introduce the TC teamwork within the framework of these fine arts degree courses and to design a suitable rubric assessment model for this; and second, to conduct a pilot test to evaluate the effectiveness of the project, assess the results and consider possible improvements in its design and implementation. Beyond this study there are also plans to implement the model in all the subjects taught in the Faculty. The development of the project shows how the teaching teams' collaborative work strengthened, improving the results. The researchers also observed the development of an interesting dynamic of cohesion within the student group, where teamwork encouraged commitment and responsibility between team and group members in relation to the class as a whole. In order to continue introducing and consolidating this assessment system, we will need to establish a faculty procedure that can manage the system and ensure that it operates effectively., Los preceptos que conforman el espacio europeo de educación superior (EEES) se fundamentan en el modelo enseñanza-aprendizaje y en la adquisición de un conjunto de competencias. El planteamiento innovador que se propone es la definición y la posterior implementación de rúbricas de evaluación de la competencia transversal trabajo en equipo (CTE). El contexto en el que se desarrolla la innovación es amplio, ya que repercute en los tres grados que se imparten en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona: grado en Bellas Artes, grado en Conservación-Restauración de Bienes Culturales y grado en Diseño. Este artículo muestra los resultados de la investigación hacia dos objetivos principales. Por un lado, trabajar la CTE en el marco de las enseñanzas artísticas y diseñar un modelo de rúbricas de evaluación ad hoc; y por otro, realizar una prueba piloto para comprobar su efectividad, evaluar los resultados alcanzados y valorar las posibles mejoras de diseño y aplicación. La ulterior finalidad es implementar el modelo en el conjunto de las asignaturas de la Facultad. El desarrollo del proyecto ha evidenciado cómo se refuerza el trabajo en colaboración de los equipos docentes que se implican, potenciando los resultados. En referencia al alumnado, también se ha observado cómo se genera una dinámica interesante de cohesión del grupo de estudiantes. Se ha podido apreciar que fomenta el compromiso y la responsabilidad de los miembros del equipo y del grupo respecto al colectivo clase. Para poder continuar introduciendo y consolidando el sistema de evaluación de las competencias se ve necesario establecer un procedimiento de centro que lo gestione y que vele por su buen funcionamiento.

Es presenta una experiència d'innovació docent duta a terme en diferents facultats de la Universitat de Granada, des del curs acadèmic 2004/05 fins l'actualitat. El seu principal objectiu és impulsar la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar recursos didàctics, d'acord amb els principis i mètodes docents que inspiren l'Espai Europeu d'Educació Superior. A partir del context en què sorgeix el projecte, es descriuen el mètode i les activitats dutes a terme, així com els principals resultats obtinguts. En les conclusions s'exposen els recursos generats pel projecte i les millores que suposa en l'aprenentatge dels estudiants.

Treball Final del Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi: SAP509. Curs: 2013-2014

Gràcies a nombrosos estudis, avui dia ja es ben conegut que els músics sofreixen problemes de salut derivats de la seva ocupació i estil de vida. La falta de consciència que el seu treball requereix un important esforç físic i psíquic, l'escassa atenció rebuda al cos i a les emocions en la seva fase de formació i professionalització, el silenci i l'habituació al malestar al que es sotmet, entre d'altres afectacions, fan que aquest col·lectiu sigui un dels més exposats a patir algun tipus de lesió psicofísica. L'observació del músic sota el paradigma mecanicista del cos humà, és a dir, contemplat-lo com una màquina construïda a partir de parts separades, ha fomentat totes aquestes afectacions del músic, tant a la fase d'aprenentatge com a l'etapa professional. A nivell individual, el músic s'ha mirat de forma segmentada, separant el cos, les emocions i la cognició. La no integració d'aquestes tres parts i, en la majoria d'ocasions, la negació d'alguna o algunes d'elles, habitualment el cos, l'emoció o ambdues, ha provocat la pèrdua de la visió del músic com a persona. Això és així, tant en la prevenció com en el moment de fer els diagnòstics i també en el treball cap a la possible recuperació. Aquest mateix mal es reprodueix a dins del col·lectiu que conforma l'orquestra, que és entesa com una suma d'individualitats, quan en realitat s'hauria de mirar de forma sistèmica i entendre que el tot va més enllà de la suma de les parts. Qualsevol malestar d'un músic és un malestar de l'orquestra. Qualsevol capacitat d'un músic, és una capacitat de l'orquestra. En aquesta recerca, partint de la base que ens ofereixen les teories sistèmiques, es mostra com les tres dimensions del músic -corporal, emocional i mental- van unides. Els resultats d'aquest treball ens porten a pensar que qualsevol intent de prevenció del benestar del músic en la fase d'aprenentatge musical o etapa professional, així com en l'estudi de les patologies, s'hauria de mirar sota el prisma de la visió integral de la persona. L'altre focus de la recerca ha anat dirigit a l'estudi de la interdependència entre els músics integrants de l'orquestra simfònica. Hem pogut comprovar de quina manera la xarxa de relacions establerta ajuda a la millor “performance” o, pel contrari, afecta negativament al rendiment i benestar de l'orquestra. Si invertim importants esforços en el músic a nivell individual, pel seu benestar i perquè pugui assolir l'excel·lència, a l'arribar a l'orquestra, convindria cuidar la interdependència dins el grup per a mantenir sana la seva estructura. Per arribar a aquests resultats s'ha fet servir una metodologia mixta basada en la combinació de tres instruments: qüestionaris, fitxes-test i entrevistes en profunditat. El qüestionari s'ha administrat a 110 músics professionals d'orquestres simfòniques de l'estat espanyol. Posteriorment s'ha fet un seguiment diari amb fitxes-test, durant 60 dies, a un grup de 13 músics voluntaris provinents de la primera mostra i, per últim, aquests mateixos músics han passat una entrevista en profunditat., Through numerous studies, it is well known that musicians, like athletes, suffer health problems arising from their employment and lifestyle. The lack of awareness that their work requires a significant physical and mental effort, the little attention paid to the body and emotions, in his training phase, makes this group one of the most exposed to risk of suffer physical and mental injuries. The effects become such that some researches conclude that musicians are one of the major risk groups for occupational health. The observation of the musician under the mechanistic paradigm of the human body has fostered all these effects. This research, based on systemic theories, shows how these three dimensions: body, emotional and cognition works together. Another focus of this research show us the importance of the interdependence between the musicians. The team (the orchestra) is commonly seen as a sum of individuals, but they should be observed systemically. We have seen how relationships affect the performance and welfare of the orchestra. Any musician discomfort is a team (orchestra) discomfort. Any ability of the musician is a capability of the orchestra. Discomfort in anyone-dimension (corporal, emotional or mental) affects the other two, and in turn, the team-orchestra (and vice versa). To achieve these results we have used a mixed methodology based on the combination of three instruments: questionnaires, test and depth interviews. Questionnaires were administered to 110 musicians from Spanish professional orchestras. A daily test, during 60 days, was administered in a group of 13 volunteer musicians. Finally, these same musicians have passed a depth interview.

La adaptación de asignaturas universitarias al Espacio Europeo de Educación Superior ha supuesto un cambio en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Entre los más importantes destaca la figura del docente como guía del proceso; el rol activo del estudiante, que cobra protagonismo en su propio aprendizaje; el aprendizaje basado en competencias; el trabajo en grupo; etc. Con objeto de acercarnos a estas nuevas directrices metodológicas hemos utilizado el portafolio y el trabajo grupal como estrategias activas para un proceso de enseñanza-aprendizaje constructivo y autónomo. El portafolio se convierte así en un instrumento de seguimiento y autoevaluación de las competencias, adquiridas por los estudiantes mediante unas rúbricas de evaluación diseñadas para tal fin. De esta manera nos basamos en una metodología participativa, donde el estudiante es el protagonista de su proceso, diseñando conjuntamente diversas herramientas como el contrato de equipo, la hoja de evaluación del portafolio, la hoja de evaluación individual y la hoja de evaluación del grupo de trabajo. Nuestro objetivo primordial es contribuir al desarrollo del uso de nuevas metodologías didácticas y de evaluación, en nuestro caso diseñado e implementado para la asignatura Estrategias Educativas para la Animación Sociocultural y el Desarrollo Comunitario, en el Grado en Educación Social de la Universidad Pablo de Olavide. El resultado de esta experiencia ha sido muy óptimo y ha obtenido un alto nivel de aceptación del alumnado, quienes han considerado tanto haber adquirido las competencias establecidas, como haberse implicado en la asignatura al sentirse identificados con ella, siendo los protagonistas de su acción., L'adaptació d'assignatures universitàries a l'Espai Europeu d'Educació Superior ha suposat un canvi en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Entre els més importants destaca la figura del docent com a guia del procés, el paper actiu de l'estudiant, que cobra protagonisme en el seu propi aprenentatge, l'aprenentatge basat en competències, el treball en grup, etc. A fi d'acostar-nos a aquestes noves directrius metodològiques hem utilitzat el portafoli i el treball grupal com estratègies actives per a un procés d'ensenyament-aprenentatge constructiu i autònom. El portafoli es converteix així en un instrument de seguiment i autoavaluació de les competències, adquirides pels estudiants mitjançant unes rúbriques d'avaluació dissenyades per a tal fi. D'aquesta manera ens basem en una metodologia participativa, on l'estudiant és el protagonista del seu procés, dissenyant conjuntament diverses eines com el contracte d'equip, full d'avaluació del portafoli, full d'avaluació individual i el full d'avaluació de grup de treball. El nostre objectiu primordial és contribuir al desenvolupament de l'ús de noves metodologies didàctiques i d'avaluació, en el nostre cas dissenyat i implementat per a l'assignatura "Estratègies Educatives per a l'Animació Sociocultural i el Desenvolupament Comunitari", en el Grau d'Educació Social de la Universitat Pablo d'Olavide. El resultat d'aquesta experiència ha estat molt òptim obtenint un alt nivell d'acceptació de l'alumnat, considerant que han adquirit les competències establertes i s'han implicat en l'assignatura al sentir-se identificats amb la mateixa, sent els protagonistes de la seva acció., University subjects Adapting to the European Higher Education has been a change in the teaching-learning process. Among the more important of the figure of the teacher to guide the process, the active role of the student, who takes center stage in their own learning, competency-based learning, group work, etc. In order to approach these new methodological guidelines we used the portfolio and group work as active strategies for teaching-learning process constructive and autonomous. The portfolio has thus become a tool for monitoring and self-assessment skills acquired by students through a evaluation rubrics designed for this purpose. In this way we draw on a participatory approach, where the student is the protagonist of the process, designing together various tools and equipment contract, portfolio assessment sheet, individual assessment sheet and evaluation sheet workgroup. Our primary purpose is to help develop the use of new teaching methods and assessment, in our case designed and implemented for the subject "Educational Strategies for Socio-Cultural and Community Development," in Social Education degree from the University Pablo de Olavide. The result of this experience has been very optimal obtaining a high level of acceptance of students, considering that they have acquired the skills set and have been implicated in the subject to feel identified with it, being the protagonists of their action.

Esta tesis parte de la hipótesis inicial de que existe una serie de influencias en la creación artística realizada por gemelos y se intentará demostrar a lo largo de la misma en qué aspectos se reflejan y su importancia, que servirá como punto de partida para valorar su singularidad y repercusión. Del mismo modo creemos que es una buena oportunidad para analizar si la influencia genética o ambiental es importante a la hora de seleccionar ser artista y más aún que ambos gemelos seleccionen ser artistas. Con ello seguimos en paralelo a otros estudios sobre gemelos de similares característicos pero ubicados en otra área. Por otro lado, se pretende explorar la propia identidad como gemela, ahondando en propuestas artísticas que reflejen esta inquietud y cómo esto se entrelaza con la teoría del arte contemporáneo., Rey Jordà, MD. (2013). Anàlisi del procés creatiu i d'identitat d'artistes bessons en l'art contemporani amb propostes d'art al quadrat (2002-2012) [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. doi:10.4995/Thesis/10251/33749., Alfresco

L’article descriu un projecte d’innovació pedagògica dirigit a alumnes d’Educació Infantil del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella de Menorca. Es comenta que els nens estan pressionats a créixer i a madurar cada vegada més aviat ja que s’anteposen els continguts del currículum front a exercicis que desenvolupin l’emotivitat, la relació amb els altres i l’autoestima. La proposta pedagògica es concreta en la definició de quatre espais-ambients diferents en els quals s’agrupen nins de diferents edats. Amb aquestes activitats es pretén enriquir les relacions entre grups d’alumnes i els seus mestres; desencadenar dinàmiques de pensament, simbolisme i creació; afavorir la motricitat dels nens; adquirir autoconfiança; fomentar el treball en equip, etc. Els resultats d’aquestes activitats denoten que els nens aprenen a observar, actuar, preveure el resultat de la seva acció, sentir els límits de les seves possibilitats i modificar les accions. Es conclou que, gràcies a aquest canvi metodològic, els nens s’impliquen en el seu paper col·laboratiu; augmenten la concentració en el treball, i sincronitzen l’acció motriu i mental. No obstant això, es detecta certa aversió cap a les propostes més obertes i s’evidencien espais que, en un moment determinat, no són tan utilitzats com la resta. Aquest fet dóna lloc a una valoració i posterior replantejament de l’activitat., El artículo describe un proyecto de innovación pedagógica dirigido a alumnos de Educación Infantil del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella de Menorca. Se comenta que los niños están presionados a crecer y a madurar cada vez más pronto ya que se anteponen los contenidos del currículo frente a ejercicios que desarrollen la emotividad, la relación con los demás y la autoestima. La propuesta pedagógica se concreta en la definición de cuatro espaciosambientes diferentes en los que se agrupan niños de distintas edades. Con estas actividades se pretende enriquecer las relaciones entre grupos de alumnos y sus maestras; desencadenar dinámicas de pensamiento, simbolismo y creación; favorecer la motricidad de los niños; adquirir confianza en sí mismos; fomentar el trabajo en equipo, etc. Los resultados de estas actividades denotan que los niños aprenden a observar, actuar, prever el resultado de su acción, sentir los límites de sus posibilidades y modificar sus acciones. Se concluye que, gracias a este cambio metodológico, los niños se implican en su papel colaborativo; aumentan la concentración en el trabajo, y sincronizan la acción motriz y mental. No obstante, se detecta cierta aversión hacia las propuestas más abiertas y se evidencian espacios que, en un momento determinado, no son tan utilizados como el resto. Este hecho da lugar a una valoración y posterior replanteamiento de la actividad., This article describes a pedagogy innovation project targeting the preschool students of the public primary school CEIP Pere Casasnovas in Ciutadella (Menorca). It is often said that children feel pressured to grow and mature at an increasingly faster pace because higher priority is placed on curricular contents than on exercises that foster their emotional development, their relationships with others and their self-esteem. This project is founded on the definition of four different spaces in which children of different ages come together and interact. The activities of those spaces aim to enhance the relationships among groups of students and their teachers; generate a dynamic of thought, symbolism and creation; promote children’s motor skills; generate their self-confidence and encourage teamwork, among others. The results of these activities suggest that children learn to observe, act and anticipate the outcome of their actions, detect the limits of their prospects and modify their conduct. We conclude that this change in methodology has led children to become more actively involved in their collaborative roles, display greater concentration while on task and synchronize their motor and mental skills. Nevertheless, we also detected some degree of aversion to the most open proposals, and certain spaces were not as widely used as the others were, leading teachers to evaluate and redesign the activity.

La formació contínua del professorat, i de la resta d'agents educatius presents a les nostres institucions d'ensenyament primari, secundari o terciari, fa temps que va deixar de ser optativa per a convertir-se en quelcom d'obligada necessitat. En aquest sentit, comencen a sedimentar-se metodologies alternatives per a la formació i el desenvolupament professional, basades en el coneixement que posseeixen els agents educatius sobre la pràctica i considerant que la reflexió en l'acció i sobre l'acció és l'element que pot mobilitzar els processos de millora de l'ensenyament. Partint d'aquesta perspectiva, en aquest article realitzem una anàlisi de la formació, la pràctica i la reflexió professional, que ens condueix a defensar els processos de creació i gestió del coneixement basats en comunitats de pràctica, com a una alternativa viable per a la pràctica reflexiva col·laborativa i el desenvolupament professional dels agents educatius. La formación continua del profesorado, y del resto de agentes educativos presentes en nuestras instituciones de enseñanza primaria, secundaria y terciaria, hace tiempo que dejó de ser optativa para convertirse en algo de obligada necesidad. En este sentido, comienzan a sedimentarse metodologías alternativas para la formación y el desarrollo profesional, basadas en el conocimiento y que poseen los agentes educativos sobre la práctica, y considerando que la reflexión en la acción y sobre la acción es el elemento que puede movilizar los procesos de mejora de la enseñanza. Partiendo de esta perspectiva, en este artículo se realiza un análisis de la formación, la práctica y la reflexión profesional, que nos conduce a defender los procesos de creación y gestión del conocimiento, basados en comunidades de práctica, como una alternativa viable para la práctica reflexiva colaborativa y el desarrollo profesional de los agentes educativos. Ça fait longtemps que la formation continue du professorat et des autres agents éducatifs présents dans nos établissements d'enseignement primaire, secondaire ou tertiaire n'est plus optionnelle mais complètement nécessaire. En ce sens, les méthodologies alternatives pour la formation et le développement professionnel, basées sur les connaissances que les agents éducatifs ont sur la pratique, et en considérant que la réflexion dans l'action et à l'action est l'élément qui peut améliorer les processus de l'enseignement, commencent à se tenir. Sous ce point de vue, cet article fait une analyse de la formation, la pratique et la réflexion professionnelle, qui nous conduira à défendre les processus de création et gestion des connaissances basés sur des communautés de pratique, en tant qu'une alternative viable pour la pratique réflexive collaborative et le développement professionnel des agents éducatifs. Continuous training for teachers and for the rest of education agents who are presents in primary, secondary or tertiary educational institutions became a required necessity quite a while ago. In this sense, alternative training methods and professional development, based on knowledge that education agents have about practice, and considering reflection-in-action and on action as the element that can mobilize educational improvement processes, are starting to settle. From this perspective, this paper examines training, professional practice and reflective practice, which leads us to defent the processes of knowledge creation and management based on communities of practice as a viable alternative for the collaborative reflective practice and the professional development of education agents.

La recerca formativa que es presenta a continuació s’ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l’àmbit de la formació de mestres, amb grups d’estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d’Educació Infantil. Per dur-la a terme s’ha disposat de la col•laboració de mestres en actiu de l’etapa d’educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d’estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d’aprenentatge propis de l’exercici docent: les aules d’educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l’organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d’aprenentatge, que han permès un treball col•laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d’aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l’ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l’adquisició d’habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l’acció docent a través de la participació conjunta de dos col•lectius: universitat i escola., The formative research that is presented has been carried out during two academic courses (2008-2009 and 2009-2010), in the area of the teachers' training , with groups of students of 1st semestre and within the framework of Didactics and Educational Organization, subject of the new degree of child education. To carry it out the collaboration of teachers in assets of the Stage of Child Education of different schools of Barcelona has been counted on. This research has facilitated the incorporation of reflexive practice strategies from the direct participation of the students in environments of learning typical of the educational exercise, the classrooms of child education. The intervention of the students has been possible thanks to the organization and curricular planning of the schools in different spaces and environments of learning that have allowed a collaborative work among teachers, students and teaching staff. The results of this research have been the implementation of formation methodologies of reflexive practice (personal and professional improvement), the relationship among the university education and the work world (theory and practice) and the acquisition of skills and competences of the students and professionals (novels and experts). Results contribute to the improvement of the educational action through the joint participation of two collectives: university and school., La investigación formativa que presentamos a continuación se ha llevado a cabo durante los cursos académicos 2008-2009 y 2009-2010, en el ámbito de la formación de maestros, con grupos de estudiantes de 1º y en el marco de las asignaturas de didáctica y organización educativa del nuevo grado de educación infantil. Para llevarla a término se ha contado con la colaboración de maestros en activo de la Etapa de Educación Infantil de diferentes escuelas de Barcelona. Esta investigación ha facilitado la incorporación de estrategias de práctica reflexiva a partir de la participación directa de los estudiantes en entornos de aprendizaje propios del ejercicio docente, las aulas de educación infantil. La intervención del estudiantado ha sido posible gracias a la organización y planificación curricular de las escuelas en diferentes espacios y ambientes de aprendizaje que han permitido un trabajo colaborativo entre maestros, estudiantes y profesorado. Los resultados de esta investigación han sido la implementación de metodologías de formación de práctica reflexiva (mejora personal i profesional), la relación entre la enseñanza universitaria y el mundo laboral (teoría y práctica) y la adquisición de habilidades y competencias de los estudiantes y profesionales (noveles y expertos). Dichos resultados contribuyen a la mejora de la acción docente a través de la participación conjunta de dos colectivos: universidad y escuela.

L’article analitza com s’hauria d’enfocar la matèria d’educació física a l’etapa de secundaria perquè hi tingui cabuda a l’escola inclusiva. A continuació, es fa referència a la importància de plantejar l’assignatura de forma integral, per ensenyar continguts transversals. Per finalitzar, es proposa un exemple de sessió d’aprenentatge cooperatiu i un altre de sensibilització., This article analyses how to approach the physical education subject in the ESO to take part in the including school. Then, the importance of teaching this subject is showed as an integral and transversal way. Finally, an example of cooperative and sensitive learning session is proposed.

Resumen tomado del autor Se desarrolla una propuesta didáctica para la preparación e interpretación de una obra teatral con niños de sexto curso de primaria. Los objetivos de esta experiencia son: fomentar el trabajo en equipo de los alumnos, potenciar la imaginación y creatividad de los niños y niñas, conseguir que los alumnos pierdan el miedo escénico, trabajar la expresividad y las técnicas de vocalización y profundizar en un léxico específico y poco conocido por los niños y las niñas, utilizando siempre el catalán como lengua vehicular. Se exponen los procedimientos seguidos para la preparación del vestuario y montaje de los decorados así como el texto y las partituras de la obra Peixets, peixets!. Es desenvolupa una proposta didàctica per a la preparació i interpretació d'una obra teatral amb nines i nins de sisè curs de primària. Els objectius d'aquesta experiència són: fomentar el treball en equip dels alumnes, potenciar la imaginació i creativitat dels nins i nines, aconseguir que els alumnes perdin la por escènica, treballar l'expressivitat i les tècniques de vocalització i aprofundir en un lèxic específic i poc conegut pels nins i les nines, utilitzant sempre el català com a llengua vehicular. S'exposen els procediments seguits per a la preparació del vestuari i muntatge dels decorats així com el text i les particel.les de l'obra teatral Peixets, peixets! Baleares Redined Illes Balears; Universitat de les Illes Balears. Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma; +34971172792; +34971173190; redined.balears@uib.cat ESP

El proyecto que he realizado consiste en la realización y puesta en marcha del plan de calibración de una línea de montaje de motores de automóviles. El trabajo comienza con una explicación teórica donde se explica como se debe realizar una calibración, como se debe calcular la incertidumbre de medida de un equipo y todos los documentos necesarios para que la calibración sea eficiente y válida en una auditoria. Una vez hemos realizado la explicación teórica de calibración se describe el proceso de creación de nuestro plan de calibración donde primero de todo se enumeran los equipos de línea que miden algún dato. Con posterioridad, de estos elementos se dicen cuales hay que calibrar porque afectan a la calidad del producto final y por último se pasa a realizar la calibración de estos equipos. De cada equipo se dice su frecuencia de calibración, si ésta se realiza externa o interna y se crea el procedimiento de calibración del equipo. A modo de ejemplo, se realiza la calibración completa, con el cálculo de la incertidumbre de medida, de un pie de rey de la línea de montaje que ha sido calibrado internamente mediante dos juegos de bloques patrón que han sido calibrados externamente. Una vez hemos acabado de describir las calibraciones de todos nuestros equipos se realiza un estudio económico anual del proyecto y se realizan las conclusiones del mismo.

Los Servicios Sociales del Ayuntamiento de Getxo han recorrido un largo camino hacia la mejora continua y la gestión de calidad. Tras haber ido incorporando muchos de los elementos característicos de estos enfoques se han orientado hacia el desarrollo de unas competencias genéricas, conversacionales. Con ello pretenden configurar una organización abierta al aprendizaje. A lo largo del artículo se nos narran elementos clave de su experiencia, así como las principales dificultades encontradas y unas reflexiones para quienes deseen avanzar por una senda similar., The social services of the City Council of Getxo have come a long way in Ihe road towards on going improvement and quality management. After bringing in many of the characteristic elements of Ihese approaches they have focused on the development of the general, conversational skins. The aim is to configure an organisalion that is open to leaming. This article addresses the key elemenls in Iheir experieqce, as well as Ihe main difficullies encountered. providing some food for thoughl and pointers for anyone who wishes to follow a similar road.

El resumen es copia del publicado con el artículo Parece cada vez más notorio que el éxito de la diversidad reside en parte en la posibilidad de que se den estructuras internas de apoyo entre profesores para la asignación compartida de responsabilidades, para el diseño, implementación y evaluación de diseños curriculares adaptados, así como para la generación de forma más sistemática de cambios progresivos en la mentalidad del profesor ordinario, en su concepción de la enseñanza y del aprendizaje, en su metodología, etc. hacia estilos educativos más acordes y respetuosos con la diversidad. En el presente artículo se revisan los fundamentos teóricos de este modelo resumido en el epígrafe de este trabajo y se proponen estrategias metodológicas para su aplicación práctica en las escuelas. Baleares ESP