Search

L'excavació d'assentaments de tipus militar (castella) i les troballes d'objectes militars (militaria) en alguns punts del Camp de Tarragona, ha despertat el debat sobre els efectes de les guerres civils del segle I aC a Tàrraco i la seva àrea d'influència. En aquest treball avaluarem l'impacte de les guerres entre Sertori, Pompeu i Cèsar en territorio tarragoní. Aquest estudi es centra en tres grans apartats: les fonts escrites, les fonts arqueològiques i la informació que podem obtenir a través dels Sistems d'Informació Geogràfica. En primer lloc analitzarem les fonts antigues (romanes, gregues i cristianes) que ens parlen de l'impacte d'aquests conflictes al nord-est peninsular. Amb aquesta informació i la interpretació que n'han realitzat els principals investigadors, catalogarem els principals episodis de tensió militar i bèl·lica a la zona catalana. A partir de les fonts arqueològiques obtindrem dades sobre la ciutat de Tàrraco i el poblament del seu ager. Podrem determinar si l'arqueologia aporta realment dades sobre la tensió militar d'aquests moments. En el tercer gran bloc estudiarem les relacions de visibilitat dels principals castella i aportarem alguns mapes que ens ajudin a entendre com s'articulava el control del poder romà sobre el Camp. Aquest treball ens ajudarà a interpretar l'impacte de les guerres civils al nord-est peninsular i a l'àrea d'influència de la capital de la Citerior. La excavación de asentamientos de tipo militar (castella) y los hallazgos de objetos militares (militaria) en algunos puntos del Camp de Tarragona, ha despertado el debate sobre los efectos de las guerras civiles del siglo I aC en Tarraco y su área de influencia. En este trabajo evaluaremos el impacto de las guerras entre Sertorio, Pompeyo y César en territorio tarraconense. Este estudio se centra en tres grandes apartados: las fuentes escritas, las fuentes arqueológicas y la información que podemos obtener a través de los Sistems de Información Geográfica. En primer lugar analizaremos las fuentes antiguas (romanas, griegas y cristianas) que nos hablan del impacto de estos conflictos en el nordeste peninsular. Con esta información y la interpretación que han realizado los principales investigadores, catalogaremos los principales episodios de tensión militar y bélica en la zona catalana. A partir de las fuentes arqueológicas obtendremos datos sobre la ciudad de Tarraco y el poblamiento de su ager. Podremos determinar si la arqueología aporta realmente datos sobre la tensión militar de esos momentos. En el tercer gran bloque estudiaremos las relaciones de visibilidad de los principales castella y aportaremos algunos mapas que nos ayuden a entender cómo se articulaba el control del poder romano sobre el Camp. Este trabajo nos ayudará a interpretar el impacto de las guerras civiles en el noreste peninsular y en el área de influencia de la capital de la Citerior. The excavation of military type settlements (castella) and the findings of military objects (militaria) in some points of the Camp de Tarragona, has awakened the debate on the effects of the civil wars of the first century BC in Tarraco and its area of influence. In this work we will evaluate the impact of the wars between Sertorius, Pompey and Caesar in Tarragona territory. This study focuses on three main sections: written sources, archaeological sources and the information we can obtain through Geographical Information Systems. Firstly, we will analyse the ancient sources (Roman, Greek and Christian) that tell us about the impact of these conflicts in the northeast of the peninsula. With this information and the interpretation made by the main researchers, we will catalogue the main episodes of military and warlike tension in the Catalan area. From the archaeological sources we will obtain data on the city of Tarraco and the population of its ager. We will be able to determine if archaeology really provides data on the military tension of those moments. In the third great block we will study the relations of visibility of the main Castilian towns and we will contribute some maps that help us to understand how the control of the Roman power over the Camp was articulated. This work will help us to interpret the impact of the civil wars in the northeast of the peninsula and in the area of influence of the capital of Citerior.

Aquesta tesi té com a objectiu principal l’estudi de l’urbanisme i els models d’ocupació del suburbi portuari de Tarraco entre els segles III i VIII dC. Davant la manca d’informació arqueològica directa sobre el port romà, l’anàlisi d’aquest extens sector de la ciutat ens permet conèixer de manera indirecta la seva evolució. Així, s’ha identificat la xarxa viària que va vertebrar i organitzar l'urbanisme del suburbi fins ben avançat el segle VII dC, amb dos eixos principals en sentit nord-est sud-oest i diversos carrers secundaris. Igualment. s’ha constatat una gran diversitat d’edificis, els quals s’erigeixen especialment a partir del segle V dC, en una etapa de creixement i bonança econòmica de la ciutat. En primera línia de costa s’ubicaven les naus d’emmagatzematge, mentre que en un punt més septentrional s'hi trobaven els edificis residencials. Paral·lelament, sorgeixen diverses zones funeràries i, especialment durant els darrers segles de l'Antiguitat tardana, s'edifiquen també tallers de producció artesanal. Tot plegat mostra el dinamisme d’un suburbi amb una clara funció principal, la portuària, que va ser el centre econòmic de Tarraco. Esta tesis tiene como objetivo principal el estudio del urbanismo y los modelos de ocupación del suburbio portuario de Tarraco entre los siglos III y VIII d.C.. Ante la falta de información arqueológica directa sobre el puerto romano, el análisis de este extenso sector de la ciudad nos permite conocer de manera indirecta su evolución. Así, se ha identificado la red viaria que vertebró y organizó el urbanismo del suburbio hasta bien avanzado el siglo VII d.C., con dos ejes principales en sentido nordeste-sudoeste y varias calles secundarias. Igualmente, se ha constatado una gran diversidad de edificios, los cuales se erigieron especialmente a partir del siglo V d.C., durante una etapa de crecimiento y pujanza económica de la ciudad. En primera línea de costa se ubicaban las naves de almacenaje, mientras que en un punto más septentrional se encontraban los edificios residenciales. Paralelamente, surgen diversas zonas funerarias y, especialmente durante los últimos siglos de la Antigüedad tardía, se edifican también talleres de producción artesanal. Todo ello muestra el dinamismo de un suburbio con una clara función principal, la portuaria, que fue el centro económico de Tarraco. The main aim of this thesis is to study the urbanism and land use models of the port suburb of Tarraco from the 3rd to the 8th century AD. Due to the lack of direct archaeological information about the roman harbour, the analysis of this large sector of the city allows us to indirectly find out about its development. Thus the street layout has been identified, which organised the urban planning of the suburb until the second half of the 7th century and had two main axis oriented northeast-southwest as well as many other secondary streets. Likewise, multiple buildings have been attested, which were erected especially from the 5th century onwards, during a period of economic growth in the city. Near the shoreline warehouses were located, while the residential buildings were placed on a more northerly area. At the same time, several funerary areas arose and, especially during the latest centuries of the Late Antique period, craft workshops were built. All of that demonstrates the dynamism of this suburb, which functioned as the port area and was the economic centre of Tarraco.

Without the shadow of a doubt, Tarraco was Rome’s gateway to the Iberian Peninsula and a crucial city for understanding the historical and ideological evolution of our classical past. Even today, the modern city of Tarragona is a fount of knowledge that constantly provides new information and raises new scholarly questions. This document offers an overview of the current state of research, stressing the new discoveries and reflecting the opportunities afforded by the new technologies to shape a new body of archaeological research that spans humanistic knowledge and analytical experimentation.

Les excavacions preventives realitzades entre els anys 2013 i 2014 dins el Parc Químic de Bayer Material Science, S. L. (la Canonja, Tarragona), van posar al descobert una magnífica vil·la romana amb diferents fases arquitectòniques i una cronologia que va del segle i al segle vii dC. Dins d’aquesta periodització, en aquest article exposem el resultat de l’anàlisi integral de l’abocador ceràmic evidenciat durant els treballs arqueològics, amb una datació de finals segle iii dC, i vinculat probablement al període de les ràtzies franques. The archaeological excavations undertaken between 2013 and 2014 at the Bayer Material Science Chemical Park (La Canonja, Tarragona) brought to light a magnificent Roman villa with different architectural and chronological phases ranging from the 1st to 7th century AD. This study presents the results of the study of the pottery uncovered in a refuse tip dating from the end of the 3rd century probably linked to Frankish raids.

Descripció de les restes d’un taller ceràmic documentat al suburbi occidental de la ciutat de Tàrraco, amb una cronologia entre mitjan segle i dC i el darrer terç del mateix segle i dC. Documentació de les dues fases de producció identificada, on destaquen dos nous tipus de llànties de producció local. A description of the remains of a pottery documented in the western suburbium of the city of Tarraco dating from the middle and the last third of the first century AD. Two phases of production were identified, in which two new types of locally produced lamps stand out.

Con il presente contributo si intende suggerire una proposta di identificazione del contesto sacrale in cui è ambientato il Vergilius orator an poeta di P. Annio Floro con il tempio di Augusto sulla collina retrostante la città di Tarraco, in base ai cenni di mise en scène presenti al principio del dialogo e ad alcuni dati di ordine letterario e archeologico.

Els Clodii foren una gens influent dins la societat tarragonina dels segles i i ii dC. Fins ara, gràcies a les inscripcions i les fonts escrites coneixíem els noms d’alguns dels seus membres més destacats, entre els quals el senador Quintus Clodius Rufinus i el cavaller Marcus Clodius Martialis. Respecte d’aquest darrer, noves descobertes epigràfiques de segells sobre instrumenta han permès relacionar-lo amb dos importants centres productors rurals de l’ager Tarraconensis, cosa que posa de manifest el gran arrelament que aquest grup gentilici tenia al territori. A partir d’aquesta constatació, l’article analitza també les possibles afectacions que sobre el patrimoni dels Clodii locals podria haver tingut la repressió efectuada per Septimi Sever contra els partidaris de Clodi Albí a Tarraco.

La present Tesi Doctoral és el resultat de deu anys d'investigacionsdesenvolupades en torn del sector septentrional del Conjunt Paleocristià del Francolí,les excavacions d'una part del qual vaig dirigir per encàrrec del Servei Arqueològic dela Universitat Rovira i Virgili. L'extraordinària importància del jaciment va despertardes del primer moment l'interés de la comunitat científica, tant pel valor mateix de lesrestes com per la seva relació amb l'extensa necròpolis paleocristiana que al llarg dediverses campanyes havia excavat el Dr. Mn. Joan Serra i Vilaró. Malgrat l'estat generald'arrasament que presentaven les estructures i la migradesa de troballes en comparacióamb el que havia succeït en la veïna necròpolis, l'aflorament d'una sèrie deconstruccions tardoromanes entre les que destacava una singular basílica van suposaruna troballa de primer orde.He valorat que no era científic circumscriure la Tesi als límits de la nostraexcavació. És cert que les restes formen un conjunt unitari i independent de lanecròpolis de Sant Fructuós, però no es pot obviar tampoc que entre ambdós hi ha unarelació tan íntima que calia fer-hi un tractament unitari. He analitzat minuciosament lesmemòries i les publicacions globals de Serra Vilaró, així com el treball de Mª Doloresdel Amo, i m'he centrat específicament en la basílica i la gran construcció ubicada amigdia que allotja també un baptisteri. La revisió de tota aquella documentació m'hapermès replantejar punts molt importants respecte a la interpretació del temple excavatper Serra: faig una nova lectura de la planta -redefinint el transsepte i delimitant uncontraabsis-, i proposo una cronologia anterior -sobre l'any 400-, coincident doncs ambla nova basílica excavada. Es configura així per aquest moment un període esplendorósen l'edilícia cristiana de la ciutat que comporta la monumentalització del suburbi i lacreació -a nivell arquitectònic- d'un gran centre martirial. Tanmateix he inclòs elConjunt Paleocristià del Francolí dins el suburbi occidental de Tàrraco i he intentatdonar una visió de l'evolució de la topografia urbana en aquest sector de la ciutat, desdels seus inicis fins el final de l'època antiga. És en realitat una visió de caire general,perquè el volum de documentació arqueològica generada els darrers anys és ingent i amés resta inèdita en gran part. Acabo amb un darrer capítol que és un intentd'interpretació global. He adjuntat al volum de text deu annexos que el complementen.Es tracta de descripcions pormenoritzades de diversos elements com les unitatsestratigràfiques o els sepulcres, estudis sobre materials específics (epigrafia,numismàtica, escultura i restes òssies humanes), així com la informació gràfica:dibuixos del material arqueològic, fotografies i plànols., This doctoral thesis is the result of my research work on the northern sector of the Francolí early-Christian site, the excavations of which I had the honour to direct under the auspices of the Rovira i Virgili University. Right from the start the exceptional importance of the site aroused my interest and that of the scientific community, both for the value of the remains themselves, as well as for their relationship with the extensive early-Christian necropolis excavated over various seasons by Monsignor Joan Serra Vilaró.I decided that it would be unscientific to limit the thesis to our own excavations. While it is true that the remains make up a complex that is independent from the necropolis of St Fructuosus, we cannot deny that between the two there is a relation so intimate that we should treat them as one site. I have made a detailed study of Serra Vilaro´s reports and publications, as well as of the work carried out by Maria Dolores del Amo, and I have focused specifically on the basilica and the large building located to the south that also contained a baptistery. Going through all that documentation has allowed me to redefine some very important points with respect to the interpretation of the temple excavated by Serra Vilaró. I make a new interpretation of the ground plan -redefining the transept and delimiting a possible counter-apse- and I propose an earlier chronology -around the year 400- coinciding in that case with the newly-excavated basilica. Thus we configure a period of great splendour in Christian building in the city that involves the creation of a large centre of martyrdom. Nevertheless, I have included the Francolí early-Christian complex within the western suburb of Tarraco and I have tried to give a view of the evolution of the urban topography in this sector of the city from its beginnings until the end of the ancient period. I end with a final chapter that is an attempt at an overall interpretation. I have also added some complementary annexes to the texts. They are detailed descriptions of various elements or studies of specific subjects.