Search

Les complexes estratègies presents a la naturalesa, que s'han desenvolupat a partir de milions d'anys d'evolució, han estat una font d'inspiració per als humans en la cerca de solucions a multitud de reptes de disseny. La pràctica interdisciplinària que pretén imitar els principis biològics per a la resolució de limitacions de disseny, és coneguda essencialment com a biomimètica, també definida en un passat pels termes de biònica, biognòsia o disseny bio-inspirat. Aquesta pràctica ha sigut un recurs indiscutible per la relació entre el món natural i l'arquitectura al llarg de la història. Tanmateix, el desenvolupament constant de la tecnologia i la industrialització que ha regit la societat dels últims segles ha resultat en una arquitectura aïllada de l'entorn natural, lluny de garantir la sostenibilitat. Podria ser doncs que aquesta tecnologia, capaç de generar, dissenyar i projectar de maneres impensables, sigui una eina potencial per aconseguir integrar novament la natura als nostres dissenys? Per tal d'adreçar aquesta qüestió, el present projecte se centra a aprofundir en el paper del disseny biomimètic en l'arquitectura mitjançant una revisió històrica, una investigació de les aproximacions de disseny actuals i una anàlisi de diferents casos d'estudi. Davant dels reptes mediambientals que presenta la societat contemporània, la combinació de la biomimètica amb les tecnologies actuals ha permès desenvolupar formes, materials i sistemes constructius més sostenibles i eficients. És imprescindible doncs la participació paral·lela de científics, dissenyadors i arquitectes per expandir el camp de coneixement d'aquesta nova manera de projectar, participant en els següents passos cap al futur d'una arquitectura sostenible.

En aquest treball de TFG es desenvolupa una metodologia d'anàlisi de diversos sistemes per tal de valorar un impacte mediambiental, entre altres factors, per tal de comparar-los i avaluar-los.

A l’actualitat, cada cop és més habitual trobar que els edificis incorporin elements de producció d’energía renovable, per tal de compensar el total, o una part, de la energía que consumeixen. En aquest context, els arquitectes hem d’entendre aquests elements de producció com a una element intrínsec de l’arquitectura i s’han de incorporar com a part dels sistemes propis de l’arquitectura, i no com a elements afegits a aquesta. En aquest treball, es fà una recerca sobre les tecnologíes fotovoltaiques existents i sobre l’estat actual de la integració d’aquestes tecnologíes en l’àmbit de l’arquitectura mitjançant exemples. A més, s’exposen les limitacions que es poden trobar a l’hora de dissenyar edificis que integrin aquests elements de producció elèctrica al seu envolupant. Finalment, es proposen noves línies de desenvolupament possibles, que ajudin a complementar les mancances que trobem als formats actuals d’integració fotovoltaica. Nowadays, it is increasingly common for buildings to incorporate elements of renewable energy production, in order to compensate for all or part of the energy they consume. In this context, architects must understand these elements of production as an intrinsic element of architecture and must be incorporated as part of the systems proper to architecture, and not as elements added to it. In this work, research is done on existing photovoltaic technologies and on the current state of integration of these technologies in the field of architecture through examples. In addition, the limitations that can be found when designing buildings that integrate these elements of electrical production in their envelope are exposed. Finally, new possible lines of development are proposed, which will help to complement the shortcomings found in current photovoltaic integration formats. Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

[EN] Emergency situations caused by both natural disasters and war episodes are now one of the main problems around the world, especially in underdeveloped countries. These situations give rise to the emergence of emergency architecture that aims to provide an immediate solution to the needs of those affected. Similarly, sustainability is another of the issues that currently produce more debate, being an aspect closely linked to architecture and that can be very helpful if we talk about emergency architecture. Therefore, the objective of this work is to study emergency architecture and the possibility that it has of being at the same time a sustainable architecture. First studying both emergency architecture and sustainability to understand the two concepts and then working on a specific case, a selection of works by the Japanese architect Shigeru Ban, as his work is a clear example of how these two architectures can work as one., [ES] Las situaciones de emergencia producidas tanto por catástrofes naturales como por episodios bélicos conforman en la actualidad una de las principales problemáticas alrededor del mundo, especialmente en países poco desarrollados. Estas situaciones dan lugar a la aparición de la arquitectura de emergencia que pretende dar una solución inmediata a las necesidades de aquellas personas afectadas. De igual modo, la sostenibilidad es otra de las materias que actualmente producen más debate, siendo un aspecto muy unido a la arquitectura i que puede ser de mucha ayuda si hablamos de arquitectura de emergencia. Así pues, el objetivo de este trabajo es estudiar la arquitectura de emergencia i la posibilidad que esta tiene de ser al mismo tiempo una arquitectura sostenible. Estudiando en primer lugar tanto la arquitectura de emergencia como la sostenibilidad para entender los dos conceptos i trabajando luego en un caso concreto, una selección de obras del arquitecto japonés Shigeru Ban, ya que su obra es un ejemplo claro de cómo estas dos arquitecturas se pueden trabajar como una sola., [CA] Les situacions d emergència produïdes tant per catàstrofes naturals com per episodis bèl·lics conformen en l'actualitat una de les principals problemàtiques arreu del món, especialment a països poc desenvolupats. Aquestes situacions donen lloc a l aparició de l arquitectura d emergència que pretén donar una solució immediata a les necessitats d aquelles persones afectades. D igual manera, la sostenibilitat és altra de les matèries que actualment produeixen més debat, sent un aspecte molt unit a l arquitectura i que pot ser de molta ajuda si parlem d arquitectura d emergència. Així doncs, l objectiu d aquest treball és estudiar l arquitectura d emergència i la possibilitat que aquesta té de ser al mateix temps una arquitectura sostenible. Estudiant en primer lloc tant l arquitectura d emergència com la sostenibilitat per a entendre els dos conceptes i treballant després en un cas concret, una selecció d obres de l arquitecte japonés Shigeru Ban, ja que la seua obra és un exemple clar de com aquestes dues arquitectures es poden treballar com una sola.

El treball consisteix en l'estudi de les diferents estratègies passives que es poden aplicar a la construcció per donar resposta a la situació climàtica actual, a més d'una comparativa econòmica i ambiental entre construccions tradicionals i passives. El trabajo consiste en el estudio de las distintas estrategias pasivas que se pueden aplicar en la construcción para dar respuesta a la situación climática actual, además de una comparativa económica i ambiental entre construcciones tradicionales y pasivas. This project consists of the study of the different passive strategies that can be applied to construction for trying to solve the current climate situation, in addition to a comparison between traditional and passive constructions.

L'arquitectura que ens podem permetre és una reflexió i crítica sobre el sistema de creixement depredador en el qual vivim. El debat es desenvolupa a tres escales: mundial, per tal d'analitzar l'abast del sistema del sistema capitalista i de creixement juntament amb les seves conseqüències. Estatal, fent una reflexió sobre què implica el sistema del creixement a Espanya dins el sector de la construcció. Finalment, urbana, per tal d'analitzar i determinar si un nou model d'arquitectura emmarcat dins els límits planetaris és possible en el context urbà espanyol. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Avui dia, la veritable amenaça mundial, com tots sabem, és el canvi climàtic per les conseqüències nefastes que comporta per la nostra pròpia supervivència. En aquest aspecte moltes indústries, per no dir totes, estan fent passes per poder mitigar aquestes conseqüències i la construcció és una d’elles. Trobem diferents àmbits on són perceptibles els canvis per una construcció més respectuosa amb el medi ambient i sostenible a llarg termini, àmbits que van des dels materials fins a l’estructura, passant per les instal·lacions o inclús el disseny del mateix projecte. Però tots aquests aspectes no queden exempts d’un increment econòmic i una pedagogia prèvia amb el client. Actualment, una bona part de les construccions que trobem amb els diferents certificats d’eficiència energètica són veritables utopies per la gran majoria de la població. Són edificacions que projectualment i teòricament són idíl·liques en els aspectes de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient, però que a l’hora de ser realistes i fer números no ho són tant. L’alt cost d’aquestes i les condicions d’entorn en les que se’ns presenta no són representatives, ni de bon tros, de la majoria d’actuacions que s’efectuen als nuclis urbans. Per tot això, el treball vol analitzar i quantificar un projecte més comú, com pot ser una reforma, i extreure les diferències que hi ha entre una intervenció convencional que compleixi amb la normativa espanyola i la mateixa que opti a un certificat d’eficiència energètica. I alhora proposar diverses solucions que pugui incloure en el projecte amb un cost assequible per la gran majoria de població. Climate change is currently the most significant threat to human survival and different industries are taking steps to mitigate its impact. The construction sector is one of those industires. The change towards long-term sustainability and environmentally friendly construction can be seen in different fields of the industry such as materials, structures, installations and design. However, these aspects often carry a price increase and require client education. Many construction projects that hold energy performance certificates can be seen as ideal examples of sustainability by most of the population. But many of such projects’ numbers don’t really add up and their effect on the surroundings can be far leas than idealic. These structures are often detached from the standard of their surroundings and context and therefore are not truly representative. This work aims to analyze and quantify a rehabilitation project by extracting data and highlighting the main differences between a regular intervention, and between those projects aiming for an energy performance certificate within the spanish legal framework, and to propose different, affordable solutions for the majority of the population Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

El treball presenta un marc teòric que té com a objectiu d’investigar i conèixer en quin punt es troba el desenvolupament sostenible i la transició energètica dins el món de l’arquitectura. També busca com aquest por mitigar els efectes del canvi climàtic. Mitjançant un anàlisi en quatre línies diferenciades sobre la transició ecològica, passant des de les seves possibilitats fins als beneficis que podria aportar als diferents ecosistemes, s’estableixen una sèrie de requeriments i transformacions necessàries per un futur. Així doncs, amb la finalitat de vincular aquest anàlisi a un cas real, es proposa estudiar com aquests factors és materialitzen en un projecte. A través de l’escala de l’ecobarri, es pren de referencia el projecte de ZEDfactory architects i BioRegional, l’ecobarri de BedZED (Beddington Zero Energy Development), acabat al 2002. Aquest projecte pretén reduir l’impacte ambiental dels seus residents i les arquitectures que habiten, reduint el consum energètic, proposant una arquitectura més eficient, apostant per un altre model de mobilitat i d’espai urbà, i basant-se en una economia circular. En base a la informació obtinguda i un contacte directe amb el projecte, s’establiran uns principis energètics i sostenibles d’un ecobarri, entenent l’ecobarri com una eina per a la transició ecològica i resilient vers el futur energètic. El trabajo presenta un marco teórico que tiene como objetivo investigar y conocer en qué punto se encuentra el desarrollo sostenible y la transición energética dentro del mundo de la arquitectura. También busca como ese puede mitigar los efectos del cambio climático. Mediante un análisis en cuatro líneas diferenciadas sobre la transición ecológica, pasando desde sus posibilidades hasta los beneficios que podría aportar a los distintos ecosistemas, se establecen una serie de requerimientos y transformaciones necesarias para un futuro. Así pues, con el fin de vincular este análisis a un caso real, se propone estudiar cómo estos factores se materializan en un proyecto. A través de la escala del ecobarrio, se toma de referencia el proyecto de ZEDfactory architects y BioRegional, el ecobarrio de BedZED (Beddington Zero Energy Development), terminado en 2002. Este proyecto pretende reducir el impacto ambiental de sus residentes y las arquitecturas que habitan, reduciendo el consumo energético, proponiendo una arquitectura más eficiente, apostando por otro modelo de movilidad y espacio urbano, y basándose en una economía circular. En base a la información obtenida y un contacto directo con el proyecto, se establecerán unos principios energéticos y sostenibles de un ecobarrio, entendiendo el ecobarrio como una herramienta para la transición ecológica y resiliente hacia el futuro energético. This final degree project presents a theoretical framework that aims to investigate and find out where sustainable development and the energy transition are within the world of architecture. It also seeks to mitigate the effects of climate change. Through a four-line analysis of the ecological transition, from its possibilities to the benefits it could bring to different ecosystems, a series of requirements and transformations needed for a future are established. In order to link this analysis to a real case, it is proposed to study how these factors materialize in a project. Through the eco-neighbourhood scale, is taken as reference the project of ZEDfactory architects and BioRegional, the BedZED (Beddington Zero Energy Development) eco-neighbourhood, completed in 2002. This project aims to reduce the environmental impact of its residents and the architectures they inhabit, reducing energy consumption, proposing a more efficient architecture, looking for another model of mobility and urban space, and based on a circular economy. Based on the information obtained and direct contact with the project, energy and sustainable principles of an eco-neighbourhood will be established, understanding the eco-neighbourhood as a tool for the ecological and resilient transition to the future of energy.

El nostre entorn social, polític i productiu canvia constantment al llarg de la línia temporal de la història, per tant, la forma en què interactuem, ens relacionem i vivim també ho fa. De la mateixa manera, el món material que ens envolta i les seves formes han de respondre a les necessitats presents de cada període i preveure les futures. Rere una època dominada per la industrialització i mecanització, que per tant, també la seva arquitectura, cal replantejar-se la identitat i els valors de la realitat actual. Així doncs, aquest treball parteix de qüestionar-se la relació teòrica pràctica de l’arquitectura contemporània. Per entendre què ens ha portat fins aquí cal remuntar a l’última llengua arquitectònica codificada, la del moviment modern. Per això, a partir de Sigfried Giedion i Bruno Zevi es fa un estudi dels seus orígens i formes, les quals, funcionalitzades i estetitzades a parts iguals, desencadenen en una pèrdua d’empatia i autisme de l'objecte arquitectònic que s’investiga a través del pensament fenomenològic de Juhani Pallasmaa i les teories de sistemes i relacions de Josep Maria Montaner. Arrel de les bases teòriques, s’analitzen tres projectes que posen en comú la reivindicació d’una arquitectura humana de síntesis i contextualista; no es tracta d’una anàlisi a partir d’una forma concreta i acabada d’un edifici, sinó el que interessa investigar és el procés i condicionants que han portat a la seva formalització. Finalment, es conclou que entendre l’arquitectura com un llenguatge o forma concreta és reduir-la; la decisió formal d’un projecte no s’ha de regir per un codi genèric imposat per un corrent, sinó depèn, dins de les necessitats comunes a l’època, d’unes específiques que condicionen cada decisió i resposta material. S’aposta així, per una arquitectura pragmàtica i relacional que tingui en compte en tot moment els valors perceptius i experiencials de l’espai. Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

Avaluació ecològica de la iniciativa Wikihouse A traves d’un breu estudi de la fundació Wikihouse i en concret del sistema estructural WREN, el seu particular sistema constructiu en sec, es sintetitzen les seves avantatges i desavantatges de cara a convertir-se en un model compatible amb el nostre futur. Posteriorment a traves d’una comparativa s’intenten quantificar aquestes diferencies respecte un sistema constructiu tradicional, com es l’obra de fabrica ceràmica. Per tal d’establir un pla teòric crític sobre les realitats d’aquesta iniciativa. Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

Aquest estudi es centrarà en la cerca de nous tipus de construcció, més concretament en el disseny de nous habitatges i edificis mitjançant la utilització de contenidors marítims. El principal element d’estudi en el qual aquest treball es centrarà és el contenidor marítim. En el transcurs d’aquest treball s’analitzaran els orígens, la seva historia i les propietats que aquest tenen i que permeten el seu ús en l’àmbit de la construcció. S’investigarà perquè l’ús d’aquests elements pot ser beneficiós pel medi ambient i quins beneficis i desavantatges pot comportar incloure els contenidors marítims com elements estructurals. A més, una part d’aquest treball es focalitzarà en el desenvolupament de l’estudi d’una caseta de jardí situada a un poble de l’Alt Berguedà. Aquesta tindrà l’objectiu de proporcionar un espai complementari a un habitatge principal. Aquest nou emplaçament haurà de proporcionar un espai agradable i confortable per poder utilitzar-se com a despatx. I així doncs, es pugui fer ús d’aquest nou ambient en moments en els quals els propietaris hagin de treballar des de casa. En un moment on la tendència de treballar des de casa està incrementant, ja que les empreses cada vegada més proporcionen als seus treballadors l’opció de treballar des de casa, és convenient la creació de petits espais dins dels habitatges que ofereixin el confort i l’ambient adequat per poder portar a terme la jornada laboral.

Des del paleolític fins a l’actualitat, la forma de viure de les tribus nòmades, i la creació dels seus refugis per habitar l’espai natural, és tota una lliçó d’utilització dels recursos naturals i locals, de sostenibilitat, de supervivència i autoconstrucció. És necessari retrocedir a aquests orígens més primigenis de l’arquitectura per poder entendre el perquè del pionerisme, una de les activitats més típiques del moviment escolta. L’escoltisme agafà tècniques d’algunes d’aquestes tribus per utilitzar-les com a eina d’aprenentatge a la natura. Una forma de créixer i una pedagogia basada en l’estima per l’espai natural que habitem, coneixent el que aquest ens ofereix i aprenent a treballar-hi amb respecte. Així doncs, en els inicis del moviment, els escoltes eren una tribu més que arribava a la natura a la recerca de refugi i el construïa amb tot allò que tenia a l’abast. Aquestes activitats s’anomenen pionerisme. Actualment, tot i que la cerca de la natura segueix sent clau pel desenvolupament d’infants i joves en el marc de l’escoltisme, el pionerisme ja no és tan imprescindible des de la perspectiva d’haver-se de construir tots els espais d’un campament, però sí que es manté la perspectiva pedagògica d’aquest. Se segueixen duent a terme activitats de pionerisme perquè potencien diverses habilitats i destreses que són molt positives pel creixement dels infants i joves. Amb la voluntat de seguir fent aquestes activitats, però, existeixen una sèrie de factors que dificulten la seva realització. Un d’aquests és la falta prèvia de coneixements i formació en aquest camp que acaba sent el detonant per decidir, directament, no fer pionerisme. El que demanen els agrupaments escoltes de Catalunya, en aquest sentit, és poder tenir més recursos, eines i coneixements sobre tècniques de pionerisme per poder-les desenvolupar i poder valorar realment la importància que tenen. Aquest treball proposa la creació d’un manual, tot aportant uns primers apunts, que pugui ajudar als escoltes entendre millor com es construeix, a valorar els recursos de què disposen, i a reconèixer les possibilitats que tenen anant més enllà del que fan actualment. Una eina de gran valor que permetria que aquesta tradició o mètode educatiu no es perdés com ho està fent ara. Alhora, és l’oportunitat perfecta per mirar enrere i reconèixer els orígens del pionerisme en l’arquitectura nòmada. D’aquesta se’n poden extreure múltiples tècniques que no s’han arribat a aplicar mai en l’escoltisme, ja que és possible que o bé els escoltes no hagin pensat a utilitzar-les o és que directament no s’havia arribat a buscar, fins ara, la relació que hi podia haver entre aquests dos mons que no són, al final, tan diferents.

L'harmonia i l’equilibri ecològic en l’ús de materials de construcció comporten intrínsecament la trobada entre la bellesa i la saviesa de l’Univers per sobre de la presumpció humana de crear. Els tècnics actuen com a canal integrador de diverses solucions tècniques, principalment entorn del problema d’habitació mundial: minimitzar el consum d’energia i les emissions de CO2 per projectar una arquitectura més saludable i respectuosa amb el medi ambient i els éssers humans. El desenvolupament tecnològic i industrial d’aquest últim segle ha representat un nou contacte amb noves classes d’energia com l’electricitat o la nuclear, materials com l’amiant, o les quasi 50.000 substàncies químiques presents a les nostres llars provinents dels materials de construcció, materials de decoració i neteja. Just ara comencem a conèixer com repercuteixen en la nostra salut i en la Terra, la qual cosa també és responsabilitat dels tècnics i constructors. Aquesta visió tan global és la que permet analitzar, abans de prendre una decisió, si un element el podem realitzar de fusta o no, per exemple.

Aquest treball de fi de Grau, té com a objectiu principal l’estudi d’eficiència energètica realitzat a un habitatge unifamiliar, així com el desenvolupament d’una auditoria energètica amb propostes de millora. Per a la realització del mateix, s’ha seguit la metodologia estandarditzada de les auditories energètiques, que s’exposa a continuació: Primerament s’ha realitzat una descripció exhaustiva de l’objecte d’estudi, conjuntament amb l’anàlisi de l’habitatge, on es recopilen totes les dades necessàries com ara factures, consums, fotografies, diverses mesures i anotacions pertinents. Seguidament s’han realitzat els càlculs necessaris i l’anàlisi de les dades preses amb anterioritat, per tal d’identificar possibles solucions o millores que afavoreixin els usuaris de l’habitatge. A posteriori, s’han proposat les solucions de millora identificades per tal d’aconseguir reduir l’empremta energètica i reduir la factura energètica, així com els pressupostos associats, temps d’amortització, períodes de retorn i viabilitat de les mateixes. Amb la realització del projecte, s’ha pogut comprovar la notable millora de l’eficiència energètica juntament amb una considerable reducció de les factures associades al consum energètic, que suposarien les petites modificacions sobre l’habitatge i la forma d’ús de l’energia per part dels usuaris.

Actualment, els recursos energètics no renovables com ara el petroli o el gas s’estan esgotant. Hi ha la previsió de que hi haurà més plàstics que peixos en el mar en un futur proper i l’afecte hivernacle cada any es fa més present i produeix un impacte més gran i perceptible a la nostra societat. Que hem de canviar de costums i de maneres de fer és evident. La societat moderna presenta un gran repte pel que fa a energia i contaminació de l’aire. S’ha de canviar els recursos no renovables que actualment predominen en el consum energètic per a recursos renovables. Un recurs renovable per a captació d’energia és el sol. Hi ha diferents mètodes per a la captació d’energia solar. Un d’ells és el mur Trombe. El mur Trombe és un sistema bioclimàtic per a edificis capaç de captar aquesta energia per a utilitzar-la com a energia tèrmica. Un mur Trombe consisteix en un mur d’alta resiliència tèrmica i un vidre. El vidre deixa passar la llum solar cap al mur i fa d’efecte hivernacle de manera que el mur s’escalfa notablement. Entre el mur i el vidre hi ha un canal per on circula corrent d’aire. L’aire fred de l’habitacle entra per aquest canal de manera que aquest s’escalfa degut a la temperatura que el mur ha agafat i entra a l’edifici de manera que funciona com a calefacció de l’habitacle. Actualment la era tecnològica esta en auge. Els ordinadors són molt potents i es poden fer simulacions en poca durada de temps de com es comportarà l’energia tèrmica en un sistema. Mitjançant C++ es farà una simulació del mur Trombe, d’aquesta manera es demostrarà l’efectivitat d’aquest element i es farà una campanya a favor del medi ambient. No obstant això caldrà fer uns estudis previs per a tenir una simulació fiable. Es realitzarà un estudi del comportament del mur, del vidre i del canal pel fet de verificar que els codis utilitzats en la simulació final són correctes. Per tant primer es farà un estudi dels elements sòlids seguit de l’estudi del fluid i de la radiació. Un cop verificat tot, es procedirà a fer la simulació del mur.

Aquest treball consisteix en l’estudi de la construcció en terra, en concret de l’ús que se’n fa al sud del Marroc. Es tracta d’una arquitectura molt característica de la zona, amb un gran valor patrimonial i que condiciona la manera de viure dels seushabitants. Per a exemplificar aquesta arquitectura i la seva tècnica constructiva, estudiarem el cas de Rgabi, un ksar, situat a l’oasi de M’hamid, la porta al gran desert del Sàhara. La seva situació fa que estigui exposat a condicions externes molt extremes, de manera que l’arquitectura s’ha hagut d’adaptar per a garantir unes condicions confortables en l’interior dels ksour. Per a començar farem un petit cop d’ull als cinc materials bàsics que és necessiten per a dur a terme aquesta tècnica; terra, fusta, aigua, palla i sorra. És molt important conèixer els materials amb els que es treballa i saber-ne les seves prestacions, de manera que en puguem treure el màxim rendiment. Amb únicament aquest cinc elements es poden executar una gran varietat de elements constructius, des de la tàpia, parament vertical a base de terra compactada dins d’un motlle (encofrat), fins a acabats molt més delicats, passant per la conformació de peces de tova, realització de canalitzacions, escales...; amb fusta es construeixen forjats i fusteries, desaigües, portes i finestres, eines per a la construcció... L’estructura tant dels espais públics com els privats està totalment adaptada a les condicions climatològiques de la zona, carrerons molt estrets, molts d’ells coberts, cobertures a les façanes mínimes, un material amb gran inèrcia tèrmica, la terra; però d’altra banda també respon a les diferents necessitats que han tingut els seus habitants al llarg del temps, principalment la de defensar-se. El ksar de Rgabi n’és un clar exemple, és un petit poblat emmurallat envoltat per vuit torres de vigilància amb un gran interès històric i cultural. És tracta d’un assentament amb centenars d’anys d’història, així que és molt important preservar-lo. La construcció amb terra és una tècnica que requereix un gran manteniment després de la seva posada en obra, ja que pateix un procés de degradació molt gran pel que fa als efectes del agents externs. Així doncs en aquest treball és fa una enumeració de les patologies i una proposta d’intervenció de les façanes de les torres del ksar de Rgabi, per evitar que col·lapsin en cas de que vinguin fortes pluges, i per a donar-los-hi un millor aspecte.

En el present projecte és té com objectiu dissenyar un edifici Nearly Zero Energy Building “nZEB” i estudiar-ne la seva viabilitat. Es defineix l’estructura del edifici així com les seves instal·lacions per tal de reduir els consums al màxim. Un cop dimensionat l’edifici d’estudi s’estudia la seva viabilitat econòmica tenint en compte els estalvis energètics que tindria aquest edifici. Seguidament s’examina l’actual marc europeu i nacional de implantació d’aquest tipus d’edificis i com afectarà en els pròxims anys. Per últim s’estudia quin impacte mediambiental té el nZEB proposat, per fer-ho es compara amb els consums que tindria un edifici convencional.

[ES] Tot està lligat, i cada vegada més veus s'uneixen, necessitem decréixer, un dels lemes que més s'està escoltant últimament és «ALL YOU NEED IS LESS» necessitem ser conscients dels recursos naturals que ens dóna la terra, no són infinits; necessitem ser més sostenibles a l'hora de viure. Hem de construir habitatges més sostenibles, però què és un habitatge sostenible? Aquesta és una de les qüestions que es plantejarà i s’intentarà resoldre donant unes estratègies que ens permeten aconseguir el nostre fi i posteriorment poder comprovar-ho. S’analitzarà un habitatge sostenible i es demostrarà, que amb aquesta tipologia d'habitatge s’és més sostenible i respectuós amb el que ens envolta i es contribueix en aquest decreixement tan necessari en la nostra societat, tanmateix es demostrarà que aquest tipus d'habitatges no tenen un pressupost més elevat que en els altres habitatges més «normals»., [EN] All is tied, many of us join together supporting alternative living option in today's modern world. One of the lessons that we have learned is that "ALL YOU NEED IS LESS". We should strive to be informed of the natural resources that the world has available and realize that they will not last forever. We all need to create a more sustainable way of living to protect our future and planet. We should build better houses with a sustainable and eco-friendly design. This then raises the question that what is a sustainable & Eco house? We will have to try and come up with a solution that works for all. We need to test and analyze an Eco house against a standard normal build proving that this is a more sustainable option for the future. It will show we respect the planet and our surroundings, however, we need to compare the budget of the two houses and bring the Eco option in at the same costs to enable this to be a viable plan for the future.

El projecte SustainCo pretén conscienciar i donar suport al desenvolupament d'edificis de baix consum energètic, amb especial èmfasi a les zones de baixa densitat urbana dels 7 països europeus que participen en el projecte. SustainCo té com a objectiu augmentar la visibilitat dels casos pioners, tant per obra nova com per renovació, amb l'objectiu de capacitar i fomentar la confiança en el sector públic. Per obtenir més informació, es pot fer un cop d'ull a les Guies Tècniques i altres recursos, que es troben al menú de la dreta.

El projecte SustainCo pretén conscienciar i donar suport al desenvolupament d'edificis de baix consum energètic, amb especial èmfasi a les zones de baixa densitat urbana dels 7 països europeus que participen en el projecte. SustainCo té com a objectiu augmentar la visibilitat dels casos pioners, tant per obra nova com per renovació, amb l'objectiu de capacitar i fomentar la confiança en el sector públic. Per obtenir més informació, es pot fer un cop d'ull a les Guies Tècniques i altres recursos, que es troben al menú de la dreta.

El projecte SustainCo pretén conscienciar i donar suport al desenvolupament d'edificis de baix consum energètic, amb especial èmfasi a les zones de baixa densitat urbana dels 7 països europeus que participen en el projecte. SustainCo té com a objectiu augmentar la visibilitat dels casos pioners, tant per obra nova com per renovació, amb l'objectiu de capacitar i fomentar la confiança en el sector públic. Per obtenir més informació, es pot fer un cop d'ull a les Guies Tècniques i altres recursos, que es troben al menú de la dreta.

El projecte SustainCo pretén conscienciar i donar suport al desenvolupament d'edificis de baix consum energètic, amb especial èmfasi a les zones de baixa densitat urbana dels 7 països europeus que participen en el projecte. SustainCo té com a objectiu augmentar la visibilitat dels casos pioners, tant per obra nova com per renovació, amb l'objectiu de capacitar i fomentar la confiança en el sector públic. Per obtenir més informació, es pot fer un cop d'ull a les Guies Tècniques i altres recursos, que es troben al menú de la dreta.

El projecte SustainCo pretén conscienciar i donar suport al desenvolupament d'edificis de baix consum energètic, amb especial èmfasi a les zones de baixa densitat urbana dels 7 països europeus que participen en el projecte. SustainCo té com a objectiu augmentar la visibilitat dels casos pioners, tant per obra nova com per renovació, amb l'objectiu de capacitar i fomentar la confiança en el sector públic. Per obtenir més informació, es pot fer un cop d'ull a les Guies Tècniques i altres recursos, que es troben al menú de la dreta.

La Comissió Europea exigeix als Estats Membres que els edificis públics de nova construcció tinguin un consum energètic gairebé nul a partir del 2019 i que promoguin la conversió del parc existent per tal que passin a tenir també un consum quasi nul. Les escoles de la Mediterrània representen un potencial important, no només per a implementar-hi accions de renovació integral que garanteixin assolir un consum d’energia nul o gairebé, en el marc d’una comunitat que es va formant, sinó també perquè hi ha la necessitat de millorar les condicions interiors a fi d’oferir entorns que augmentin la qualitat de l’aprenentatge.

El mes de febrer de 2015 es va iniciar el contacte amb l’empresa Atmosferia Villas, la qual portava uns anys dissenyant un complex hoteler innovador al municipi de Llívia. Es pretenia que fos mediambientalment sostenible, accessible i tant adaptat com fos possible per a persones disminuïdes físicament i que incorporés noves tecnologies per controlar les instal·lacions. En aquest Treball de Fi de Grau es va acompanyar a l’empresa durant la fase de disseny d’aquest complex, per tal d’intentar assolir la màxima sostenibilitat possible. Per dur a terme aquesta tasca es va utilitzar la certificació LEED, una eina per a l'avaluació d'edificis que promouen la sostenibilitat i les bones pràctiques ambientals per al disseny, construcció, funcionament i explotació d'edificis, la qual està agafant força en aquest sector. Aquells punts que ja s’havien fixat quan es va començar aquesta tasca van ser avaluats tal i com exigeix la metodologia LEED i en els que estaven en fase de disseny es van analitzar diferents opcions proposant les tècnica i econòmicament més viables. Les conclusions que se’n van extreure són que per certificar ambientalment una edificació cal estar en contacte amb cadascuna de les persones de l’equip de disseny i conèixer amb tanta profunditat com sigui possible el que estan portant a terme, ja que la certificació involucra moltes disciplines diferents com són: transports, serveis, geologia, materials, paisatgisme, jardineria, energia, química, gestió d’obres, etc. Un altre punt important és que incorporar una persona ben formada en la certificació LEED a l’equip de disseny permet que l’edifici sigui molt més sostenible sense encarir en gran mesura el cost de construcció d’aquest. El que és car és fer sostenible un edifici que en el seu moment no va ser dissenyat per ser-ho. I finalment, el més rellevant és que la sostenibilitat a més de ser beneficiosa per al planeta i per a totes les espècies que hi vivim, pot ser rendible, si es pensa com cal. Tot i que en alguns casos suposa una inversió inicial més elevada, durant la vida útil de l’edifici suposa un estalvi i si s’avalua el seu efecte a llarg termini es pot observar els beneficis d’aquesta inversió. En aquest projecte en concret, el disseny del complex, un cop finalitzat el treball, reunia les característiques necessàries per optar al certificat LEED obtenint els 40 punts mínims. Si a més es procuraven complir els requisits que marquen els crèdits que encara no s’havien avaluat seguint les estratègies que es van proposar, es podia arribar a obtenir el nivell LEED Plata.

El següent projecte té com a objectiu desenvolupar un producte modular, blockset, que permeti a l’usuari poder configurar el seu propi espai habitable. Aquesta configuració es pot realitzar principalment mitjançant un entorn virtual (una pàgina web) que familiaritza l’usuari amb el producte i a la vegada ofereix a l’usuari una experiència virtual. La configuració és possible gràcies al disseny d’una sèrie de mòduls que es poden combinar lliurement per configurar un habitatge. Aquests mòduls incorporen diferents elements tant per gestionar la distribució de l’espai com per proporcionar una bona qualitat de l’ambient interior de l’habitatge. S’han considerat criteris d’accessibilitat per garantir que tothom pugui fer ús del producte. Tot i que el disseny s’ha realitzat pensant en uns tipus d’usuaris, la versatilitat que ofereix blockset fa que el target sigui molt més ampli, ja que les possibilitats d’aplicació són moltes i molt diverses. Un aspecte diferenciador del producte respecte d’altres solucions existents és la seva facilitat per reparar, substituir o afegir nous mòduls a les configuracions existents. Per poder arribar al disseny final, ha estat necessari realitzar un estudi de mercat, un estudi de l’espai, un estudi formal i un estudi de construcció passiva i arquitectura bioclimàtica. Aquests han estat essencials ja que l’àrea del projecte era desconeguda inicialment. Aquests mòduls han estat dissenyats seguint criteris de sostenibilitat, eco-disseny i d’eficiència energètica.

Sobre una nova filosofia de l'arquitectura, l' ecoarquitectura conscient basada en obtenir espais habitables de baix cost d’una manera equitativa i conscient; una arquitectura que no deixa de banda els milions de persones que no tenen habitatge; una arquitectura que vol minimitzar el consum energètic, en l’ús de l’edifici, en el procés d’execució, en el consum de les matèries primeres, i que vol recuperar i millorar les tecnologies autòctones a la recerca de solucions sostenibles locals

La visió històrica és productiva per l’arquitecte ja que en ella troba la creativitat específica del lloc per determinar el projecte d’ arquitectura. Per construir el lloc (edifici, ciutat o territori) és necessari conèixer no només què significa el que hi ha, sinó també com s’ha arribat al significat actual. Hi ha en el present i forma part del dia a dia de la gent una herència del passat, i és aquest passat viu el que té lloc en la continuïtat del desenvolupament històric. El passat ha de ser creatiu i ha de tenir un efecte en el present perquè quan un efecte creatiu del passat determina el present, produeix en conjunció amb el present una direcció cap al futur. Aquesta visió històrica es basa en una profunda percepció de la localitat que revela el passat creatiu com necessari i productiu, com una humanització creativa de la localitat, que transforma una porció d’espai terrestre en un lloc de vida històrica de la gent. Un error en el que s’ha incidit amb freqüència és el de la separació entre els processos de planificació del camp i de la ciutat. Segons Spiro Kostof el sentiment predominant, tant popular com acadèmic, sempre ha estat el de considerar la ciutat i camp una de les dicotomies clàssiques de la cultura. Per a la història dels patrons d'assentament aquesta disjunció és contraproduent. Administrativament i políticament, l'estructura dels assentaments ha ocupat amb freqüència paisatges en la seva totalitat, com la centuriació romana, la planificació colonial espanyola a Amèrica Central, i l' Ordenació Territorial als Estats Units. Pot ser que l'estudi de morfologia urbana es beneficií de la suspensió dels nostres hàbits de veure la ciutat com una unitat distintiva d'anàlisi, i en lloc d’això, es preocupi per entendre la ciutat amb l’afectació de sistemes socials històrics més amplis i planificats.1 L’altre error en el que l’arquitectura moderna ha caigut molt cops és el de defendre l’incompatibilitat entre modernitat i tradició, però a partir de la visió històrica de Goethe per Bakhtin entenem que l’anàlisi i la preservació del que existeix no és un fre a la creativitat sinó, per contra, una condició, un estímul per a un futur innovador. Arquitectes com Alvar Aalto, F.Ll.Wright, els membres de l’Estudi PER, Enric Miralles o Wang Shu han defensat aquesta postura dialògica.

L‟objecte del present projecte és dissenyar un edifici, de 10 vivendes i un garatge comunitari, i les seves instal·lacions per obtenir una classificació A d‟eficiència energètica d‟acord allò que disposa el Codi Tècnic de l‟Edificació (CTE) i el Real Decret 235/2013 “Procediment per la certificació de la qualificació energètica d‟un edifici”. La finalitat del projecte és el càlcul i disseny de les instal·lacions elèctriques, de sanejament, de fontaneria, de calefacció, de captació solar, de ventilació i de contra incendis i la seva posterior avaluació energètica amb els programes LIDER i CALENER VYP. El present projecte es dividirà en una memòria i plànols. Als annexes s‟afegiran els càlculs, plec de condicions tècniques, el pressupost, i l‟estudi d‟impacte medi ambiental.

Aquest projecte pretén dissenyar un habitatge sostenible, escollint les tècniques més òptimes del mercat per adequar-les a la realització del projecte. Es vol fer una comparativa entre les diferents línies de materials, energètiques i d’aigües per tal de poder veure quines d’aquestes són les més idònies. Per determinar aquestes tècniques es faran uns anàlisis de mercat per tal de poder arribar a treure unes conclusions i posteriorment executar-les. També es pretén desviar la construcció convencional, un canvi necessari per la societat, per tal de evolucionar cap a la construcció sostenible que es busca en aquest projecte. La intenció es establir uns criteris per assolir aquests objectius. Es vol intentar no dependre tant dels recursos no renovables per no danyar el medi ambient i fer-ho d’una manera més respectuosa. Amb aquestes instal•lacions de sistemes energètics i d’aigües es busca millorar la manera de reduir els consums de xarxes dependents d’energies no renovables i arribar a generar l’energia necessària pel consum humà

La finalitat d’aquest projecte és crear una metodologia per facilitar el disseny sostenible de polígons industrials. El model conceptual d’activitat sostenible s’eleva sobre la base de tres pilars fonamentals on tots tenen la mateixa importància: cohesió i progrés social, eficiència econòmica i conservació ambiental. L’estudi que s’ha dut a terme en aquest projecte ha deixat al marge la part de la viabilitat econòmica del triangle de la sostenibilitat centrant-se principalment en els equilibris socials i ambientals derivats de la nova planificació territorial. El mètode utilitzat per a cada una de les parts estudiades ha estat en primer lloc la recerca d’informació i normativa vigent i la posterior definició d’uns criteris de sostenibilitat per tal de ser aplicats. Aquests criteris pretenen ser una eina per ajudar a planificar adequadament un polígon industrial de manera que l’usuari que la utilitzi ho faci d’una forma simple i visual. A més a més, no només serveix per avaluar un cert polígon, sinó que té el valor afegit de donar un punt de vista aproximat dels diferents paràmetres avaluats i permet visualitzar els possibles punts conflictius i fer actuacions per resoldre’ls. A causa de la complexitat de dissenyar una metodologia que donés resposta a la projecció d’un polígon industrial a qualsevol part del món, l’eina creada serveix per donar suport a la fase de disseny i planificació de polígons només a l’Estat Espanyol, i, en particular, a Catalunya. No obstant això, recollint les dades necessàries també és possible aplicar-la en altres parts del planeta.

Ecobuild, Londres 1-3 març 2011. Resum del saló i de les novetats exposades.

Remodelació d’un habitatge unifamiliar de dos plantes entre mitgeres a Campdevànol amb l’adequació de les instal•lacions al Codi Tècnic de d’Edificació (CTE). L’estudi incideix especialment en l’estalvi energètic i la millora de l’eficiència energètica

Aquest estudi intenta donar una idea d’un tipus de construcció que té en compte certs paràmetres bioclimàtics. La primera part es refereix a la construcció d’aquest tipus d’habitatge i alguns sistemes passius d’obtenció d’energia. La construcció es realitza amb bales de palla, un bon material estructural i encara millor aïllant. En la segona part es pot trobar detallades les instal·lacions amb les quals s’aporta l’energia necessària. Una part de la calefacció l’aporta el mur trombe, una altra part l’aporta l’excedent d’energia que generen les plaques tèrmiques i la resta s’obté d’una caldera de llenya. L’aigua calenta sanitària s’aconsegueix de les plaques tèrmiques, gairebé en la seva totalitat. Aquest fet fa que tinguem el sistema sobre dimensionat i ens permeti aportar l’excedent per calefacció. La part d’electricitat es combina dos sistemes diferents per tenir diversificada la font d’energia. Utilitzem un seguidor fotovoltaic i un aerogenerador, que proporcionen suficient energia i una part d’excedent que s’utilitzarà per bombar aigua a un dipòsit elevat. Finalment, les aigües pluvials es recolliran en una cisterna soterrada, i s’utilitzarà la bomba anteriorment esmentada per elevar la cota de l’aigua per guanyar pressió per la seva utilització.

El SOLARDECATHLON EUROPE 2010 (SDE 2010) es defineix com un “Concurs d’universitats a nivell internacional per a dissenyar i construir un prototip de vivenda autosuficient energèticament, que funciona únicament amb energia solar, connectat a la xarxa, incorporant tecnologia que permet una màxima eficiència energètica”. Convocat pel Ministeri de Vivenda d’ Espanya mitjançant un conveni amb el Department of Energy (DOE) dels Estats Units, aquest concurs es realitza per primera vegada a Europa, amb la finalitat de desenvolupar i construir prototips de cases solars, energèticament autosuficients entre el 2008 i el 2010. La UPC forma part d’un grup de 20 universitats seleccionades, entre les quals hi ha universitats reconegudes d’Alemanya (HFT Stuttgart, Fachhochschule Berlin), Regne Unit (Cambridge University, University of Nottingham) i altres universitats espanyoles com la Universidad de Sevilla i la Universitat Politècnica de Valencia. Es tracta d’un projecte ambiciós, que uneix la innovació i recerca en construcció sostenible, eficiència energètica i energia solar amb la tasca important de formació, educació i conscienciació d’amplis sectors de la societat. El projecte tindrà un gran impacte mediàtic durant el seu desenvolupament i durant la fase de posta en funcionament i competició dels vint projectes internacionals, al maig 2010 durant la celebració del saló immobiliari de Madrid. La difusió en premsa i televisió, els actes i jornades que es donaran tant al campus de la UPC com a nivell nacional, les visites guiades i els projectes de recerca vinculats en col•laboració amb empreses privades també després del 2010 convertiran aquesta competició en un projecte important per a la UPC en las seva contribució cap a un desenvolupament més sostenible de la societat catalana. Actualment s’està formant una xarxa d’empreses privades, centres públics i institucions per a recolzar el projecte, al mateix temps que s’ha creat un despatx propi SOLARDECATHLON UPC 2010 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) des d’on es coordina el projecte amb una amplia participació d’estudiants juntament amb personal docent i investigador.

El present projecte fa referència a la proposta bioclimàtica en una masia. La façana principal està orientada a sud, donada la forma de la casa, molt allargada i estreta, tenim una façana de gran superfície, de més de 150m2. Actualment sense quasi obertures i parets de 40cm de gruix, durant tot l’any aquesta façana té una inèrcia tèrmica molt elevada, això vol dir que les oscil·lacions tèrmiques entre l’interior i l’exterior es produeixen amb molt de retràs. Això a l’estiu ens dona certa frescor a l’interior, mentre a l’exterior la temperatura és força elevada, però a l’hivern amb les baixes temperatures, per sota els 0ªC, fa que tota la casa es mantingui a una temperatura molt baixa per que guarda molt el fred de la nit. Un altre problema afegit, amb tanta massa tèrmica per calentar, fa que l’ús de la calefacció tingui molt poc rendiment.

Aquest projecte tracta sobre la rehabilitació sostenible, i per poder-la abastar hem proposat nou estudis que s’han limitat a l’àrea d’influència de Barcelona, degut a que és on el percentatge de consum domèstic de fonts primàries d’abastament per l’habitatge és més gran. Estudiarem l’habitatge de manera global, on podrem trobar diferents elements, i cadascun d’aquets els hem ajuntat i organitzat en els estudis.

Les activitats energètiques (processat, transformació, consum,..) representen un 80% de les emissions de CO2 a escala mundial, és per aquest fet que diem que la energia posseeix la clau del canvi climàtic. La motivació d’aquest projecte es centra en el fet de que el consum d’energia final al sector residencial és el 27% del total de l’energia final consumida a l’Europa dels 25 (MITYC, 2006, p16) i en la necessitat de construir, per tant, vivendes d’alta eficiència energètica que redueixin aquestes necessitats energètiques. Aquest document combina noves solucions constructives amb estratègies solars passives aplicades a una vivenda estudi, amb l’objectiu d’aconseguir una vivenda prototipus de baix consum energètic de climatització per a quatre zones climàtiques que defineixen globalment l’estat espanyol (Madrid, Sevilla, Bilbao i Barcelona). Dites solucions constructives es centren en la utilització de panells alleugerats, conformats per una ànima de poliestirè expandit amb dues malles d’acer electrosoldades espacialment, com a tancaments de la vivenda. El programa de simulacions dinàmiques per ordinador TRNSYS v16 és la eina amb la qual s’obtindran els resultats d’aquest projecte. El procediment és definir una vivenda de referència que compleixi la normativa del nou CTE a través del programa LIDER. Es situa la temperatura de calefacció a 21ºC i la de refrigeració a 25ºC, assegurant sempre així aquesta franja de temperatures a l’interior de la vivenda. Dita vivenda s’introdueix a TRNSYS i s’apliquen escenaris d’estratègies passives de millora energètica trobant un semiòptim a cada escenari i acumulant-lo als escenaris posteriors. Finalment s’obté una vivenda òptima en quant a consums energètics per les quatre zones climàtiques. Els escenaris queden definits com S.0 Cas Base, S.1 Orientació, S.2 Impacte en l’aïllament, S.3 Elements d’ombra i S.4 Finestres. Els consums energètics totals de la vivenda (calefacció i refrigeració) a cada escenari s’expressen en kWh/m2·any. La mitjana dels resultats en les quatre zones climàtiques de cada semiòptim expressats en % de reducció de S.0 ha estat el següent: un 2% en l’orientació, un 18% en aïllament, un 28% en elements d’ombra i un 50% en finestres. Aquests resultats volen dir que amb l’aplicació dels quatre escenaris semiòptims s’obté una vivenda òptima amb un consum energètic total de climatització la meitat del cas base. La utilització dels panells de poliestirè com a parets de la vivenda combinat amb aquestes estratègies solars passives en forma d’escenaris dóna com a consums totals en mitjana per les quatre zones climàtiques de 15 kWh/m2·any de calefacció i 25 kWh/m2·any de refrigeració. Vistos aquests consums tant mínims, diem que els objectius d’aquest document s’han complert satisfactòriament.