Search

Discurs de presentació de Carme Torras i Genís com a membre numerària de la Secció de Ciències i Tecnologia, llegit el dia 17 de desembre de 2018. Resum: Després de definir els conceptes d'adaptació i d'aprenentatge, es descriuen els mecanismes biològics que els implementen, a nivell cel·lular, sensoriomotor, cognitiu i d'espècie, per tot seguit descriure els tipus d'algorismes d'aprenentatge que s'hi han inspirat: no-supervisats, supervisats, i per reforçament. Alguns d'aquests algorismes permeten fer front als reptes tecnocientífics que planteja la robòtica social i la intel·ligència artificial: interfícies amigables, seguretat intrínseca, percepció i manipulació d'objectes deformables, execució orientada a objectius, capacitat de col·laboració amb les persones, i personalització. Finalment, s'exposen les implicacions socials i étiques d'aquestes noves tecnologies informàtiques i robòtiques d'interacció amb les persones, les normatives que s'estan desenvolupant i diverses iniciatives per a l'ensenyament de l'ètica en carreres tècniques i per a la divulgació entre la població general. Vídeo: https://youtu.be/b6SO7hnPhOU

Discurs de presentació de Carme Torras i Genís com a membre numerària de la Secció de Ciències i Tecnologia, llegit el dia 17 de desembre de 2018. Resum: Després de definir els conceptes d'adaptació i d'aprenentatge, es descriuen els mecanismes biològics que els implementen, a nivell cel·lular, sensoriomotor, cognitiu i d'espècie, per tot seguit descriure els tipus d'algorismes d'aprenentatge que s'hi han inspirat: no-supervisats, supervisats, i per reforçament. Alguns d'aquests algorismes permeten fer front als reptes tecnocientífics que planteja la robòtica social i la intel·ligència artificial: interfícies amigables, seguretat intrínseca, percepció i manipulació d'objectes deformables, execució orientada a objectius, capacitat de col·laboració amb les persones, i personalització. Finalment, s'exposen les implicacions socials i étiques d'aquestes noves tecnologies informàtiques i robòtiques d'interacció amb les persones, les normatives que s'estan desenvolupant i diverses iniciatives per a l'ensenyament de l'ètica en carreres tècniques i per a la divulgació entre la població general. Vídeo: https://youtu.be/b6SO7hnPhOU

La robòtica industrial està donant pas a una robòtica de caire més social i assistencial. Simplificant, podríem dir que mentre els robots industrials han ocupat llocs de treball que requereixen manipular materials rígids i pesants, feines considerades masculines, els robots assistencials s'estan desenvolupant per fer tasques tradicionalment realitzades per dones, i les seves prestacions prioritàries ja no són la força i la precisió, sinó la capacitat de comunicar-se i col·laborar, de manipular objectes tous com roba, aliments i les persones mateixes, i d'adaptar-se a situacions canviants. En aquest context, l'èmfasi en les capacitats cognitives i d'interacció entre persones i robots propicia la confluència amb les humanitats i, en particular, amb la psicologia, l'ètica i la literatura.

La robòtica industrial està donant pas a una robòtica de caire més social i assistencial. Simplificant, podríem dir que mentre els robots industrials han ocupat llocs de treball que requereixen manipular materials rígids i pesants, feines considerades masculines, els robots assistencials s’estan desenvolupant per fer tasques tradicionalment realitzades per dones, i les seves prestacions prioritàries ja no són la força i la precisió, sinó la capacitat de comunicar-se i col·laborar, de manipular objectes tous com roba, aliments i les persones mateixes, i d’adaptar-se a situacions canviants. En aquest context, l'èmfasi en les capacitats cognitives i d'interacció entre persones i robots propicia la confluència amb les humanitats i, en particular, amb la psicologia, l'ètica i la literatura.

Els robots industrials i els hominoides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica assistencial i de serveis. S’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o actuant de mestres de reforç o de mainaderes. Aquests anomenats robots socials plantegen un ventall de qüestions ètiques més ampli que els seus predecessors industrials. En aquest context, la comunitat científica robòtica s’ha acostat a les humanitats i, en particular, s’ha interessat pels dilemes morals sovint plantejats en obres de ciència-ficció. Després d’un breu repàs a l’estat actual de la recerca en robòtica, s’esbossaran les dificultats metodològiques de preveure científicament l’evolució d’una societat tecnificada, i s’apuntaran algunes novel·les i pel·lícules que tracten el tema de la interacció amb robots i la seva possible influència en el pensament, les relacions i els sentiments humans.

Els robots industrials i els hominoides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica assistencial i de serveis. S’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o actuant de mestres de reforç o de mainaderes. Aquests anomenats robots socials plantegen un ventall de qüestions ètiques més ampli que els seus predecessors industrials. En aquest context, la comunitat científica robòtica s’ha acostat a les humanitats i, en particular, s’ha interessat pels dilemes morals sovint plantejats en obres de ciència-ficció. Després d’un breu repàs a l’estat actual de la recerca en robòtica, s’esbossaran les dificultats metodològiques de preveure científicament l’evolució d’una societat tecnificada, i s’apuntaran algunes novel·les i pel·lícules que tracten el tema de la interacció amb robots i la seva possible influència en el pensament, les relacions i els sentiments humans.