Search

Ressenya del llibre Atlas del ELE. Geolingüística de la enseñanza del español en el mundo. Volumen I. Europa oriental de M.C. Méndez Santos i M.M. Galindo Merino (Eds.) 2017., Review of Atlas del ELE. Geolingüística de la enseñanza del español en el mundo. Volumen I. Europa oriental, edited by M.C. Méndez Santos and M.M. Galindo Merino (2017)., Reseña del libro Atlas del ELE. Geolingüística de la enseñanza del español en el mundo. Volumen I. Europa oriental, editado por M.C. Méndez Santos y M.M. Galindo Merino (2017)

Actualment, l’Administració catalana té dependències en diferents edificis repartits per Barcelona de manera dispersa. Amb el nou campus i la reubicació d’alguns serveis, quan es dugui a terme el trasllat, aquesta dispersió es reduirà i racionalitzarà considerablement. Es tracta de l’edifici d’oficines de majors dimensions construït en els darrers anys i que ha estat projectat com el futur campus administratiu en què la Generalitat concentrarà bona part dels seus serveis. El nou complex estarà format per un programa d’oficines, aparcaments, arxius, sala d’actes, sala de premsa, espais de formació i un restaurant. També compta amb una zona central enjardinada d’ús exclusiu per als treballadors. És molt probable que es converteixi en un focus dinamitzador del barri de la Marina del Port on està ubicat. Es tracta del primer projecte amb certificat Well de la Península ibèrica (assolint Well silver). Ha obtingut també la màxima puntuació Leed, classificant-se com a platinum. Tres artículos sobre El nou duet arquitectónic al barri de la Marina del Port. Representativitat i funció: - El nou duet arquitectònic al barri de la Marina del Port / Cristina Arribas Sánchez - 58.000 m2 d’edifici d’oficines / Jordi Olivés Salvadó - Rigor i compromís en totes les fases de l’encàrrec / Víctor Foerza Clavé; Daniel Forteza Rosich; Javier Chaves Carrascosa; Aleix Vilalta Cabedo; Gerard Pina Martí

El que pretén aquest treball és poder mostrar quina visió tenen i quina tasca realitzen els professionals del treball social dins del procés d'incapacitació de persones grans amb demència així com les famílies dels pacients /usuaris a l'hora d'iniciar o no el procés. Donant importància a treballar més enllà del simple procés administratiu / judicial , amb la capacitat de realitzar i d'executar un diagnòstic, procés i seguiment del que comporta la modificació de la capacitat d'obrar. El Treballador Social Sanitari ha d'actuar tenint present en tot moment els aspectes biopsicosocials del usuari; informant, assessorant, orientant, aconsellant i utilitzant les tècniques del treball social per detectar, analitzar i valorar la situació social a l'hora de promoure i intervenir amb el procés. A més, de tenir en compte el que suposa per la família i l'entorn familiar incapacitar a un ésser estimat (exercint o no com a tutors), com han viscut aquest procés, quina és la seva visió i com s'han vinculat amb el professional del treball social dels diferents recursos. Lo que pretende este trabajo es poder mostrar qué visión tienen y qué tarea realizan los profesionales del trabajo social dentro del proceso de incapacitación de personas grandes con demencia así como las familias de los pacientes /usuarios a la hora de iniciar o no el proceso. Dando importancia a trabajar más allá del simple proceso administrativo / judicial , con la capacidad de realizar y de ejecutar un diagnóstico, proceso y seguimiento del que comporta la modificación de la capacidad de obrar. El Trabajador Social Sanitario tiene que actuar teniendo presente en todo momento los aspectos biopsicosociales del usuario; informando, asesorando, orientando, aconsejando y utilizando las técnicas del trabajo social para detectar, analizar y valorar la situación social a la hora de promover e intervenir con el proceso. Además, de tener en cuenta el que supone por la familia y el entorno familiar incapacitar a un ser querido (ejerciendo o no como tutores), cómo han vivido este proceso, cuál es su visión y cómo se han vinculado con el profesional del trabajo social de los diferentes recursos. What this Master Thesis pretends is to be able to show what vision and what work the social work professionals carry out in the process of incapacitation of elderly people with dementia, as well as those of the patient¿s families / users at the time to whether initiate or not the process. Giving importance to working beyond the simple administrative / judicial process, with the ability to carry out and execute a diagnosis, process and follow-up of what implications the modification of the ability to act has. The Medical Social Worker has to act having in mind at any time the biopsychosocial aspects of the patient, informing, counselling, advising and using all the techniques of the social work to identify, analyse and evaluate the situation when it comes to promote and intervene in the process. Also, have to take into account what it mean for the family and its entourage to incapacitate a loving one (taking or not the role of the guardian), how they lived the whole process, which is their vision and how they linked with the professional and the different resources.

El 2009 es decidí traslladar tota l’activitat assistencial del recinte històric de Sant Pau a un nou edifici. S’inicià llavors un minuciós projecte de rehabilitació del conjunt modernista per tal de convertir-lo en un centre de coneixement i espai de divulgació cultural. Ara ja fa quatre anys que es va reobrir al públic el conjunt modernista de Sant Pau, després d’un curós procés de restauració de vuit dels dotze pavellons que configuren el conjunt. Dos artículos sobre Rehabilitació de l’interior del Pavelló de Sant Salvador: - Arquitectura, ornament, sostenibilitat i altres delictess / Cristina Arribas Sánchez - Condicionament interior del Pavelló de Sant Salvador / Jordi Olivés Salvadó

En aquesta recerca es realitza un mapa general de les tendències en perfils i competències professionals del sector de la publicitat, i s'identifica quins són nous i quins es mantenen però adopten un especial protagonisme en un context marcat per la irrupció de les noves tecnologies i la crisi econòmica i social. S'ha dut a terme una revisió de la producció científica recent i s'ha entrevistat un total de dinou professionals publicitaris. Els resultats mostren dues tendències en el sector: cap a l'extrema especialització en l'àmbit tecnològic o cap a la interdisciplinarietat. Els entrevistats assumeixen que la constant actualització dels seus coneixements en aquest àmbit és un assumpte totalment personal. Davant d'aquesta situació, l'educació superior a Espanya es troba amb el repte d'incorporar amb celeritat els coneixements necessaris per a crear professionals capaços de bregar en un entorn complex i eminentment digital., This research involves the development of a general map of the trends in the professional profiles and competences of the advertising sector, identifying which of these are new and which have been maintained while adopting a special prominence in a context marked by the emergence of new technologies and the economic and social crisis. To this end, a review of the recent scientific literature has been carried out and a total of 19 advertising professionals have been interviewed. The results show two trends in the sector: one towards extreme specialization in the technological field and the other towards interdisciplinarity. Interviewees assume that the constant updating of their knowledge in this area is an entirely personal matter. In view of this situation, Spanish higher education may be seen to be facing the challenge of quickly incorporating the necessary knowledge to train professionals capable of dealing with a complex and eminently digital environment.

El paper de l'educació en la prevenció de la vulnerabilitat i l'exclusió social és un tema recurrent que han tractat nombrosos autors. En canvi, la relació entre l'exclusió educativa i el territori no ha sigut un tema tan investigat. A més de la qualitat educativa, no és menys important l'existència d'una oferta escolar per a tots els nivells, fàcilment accessible per al jove que desitge millorar les seues possibilitats d'ascens social i les seues perspectives laborals. La complementarietat entre l'enfocament territorial i el social dóna resultats innovadors que corroboren l'existència d'una relació entre la vulnerabilitat social dels adolescents, el barri —és a dir, el territori— i la delinqüència. Això porta a una primera conclusió que dóna suport a la hipòtesi que el procés d'intervenció social per part de l'administració pública ha de fer-se des de la base, és a dir, des de l'entorn més local. The incidence range of public and private educational services in vulnerability and social exclusion. The case of Valencia city. The role of education in the prevention of vulnerability and social exclusion is a topic that many authors have tried. However, it has not been so in the topic of the relationship between educational exclusion and the territory. In addition to educational quality, not least the existence of an offer for all school levels, easily accessible to the young who wish to improve their chances of social ascent and their employment prospects. The complementary approach between territorial and social innovators who gives results corroborates the existence of a relationship between social vulnerability of adolescents, the neighborhood, it is the territory, and the crime rates. This leads to a conclusion that supports the first hypothesis that the process of social intervention by the public policy must be made from the base, which means from the local environment

Les síndromes de Prader-Willi (SPW) i d'Angelman (SA) són causades per diferents anomalies genètiques que afecten la regió 15q11-q13 regulada per impressió genètica. La manca d'expressió de gens paterns causa la SPW i anomalies que afecten la còpia materna del gen UBE3A causa la SA. El 70-75% del casos SPW i SA s'originen per delecions de la regió cromosòmica 15q11-q13 en el cromosoma patern o matern respectivament. Un 20-25% dels casos SPW són deguts a disomies uniparentals (DUP) maternes i el 2-5% dels casos SA són causats per DUP paternes. Entre l'1 i el 5% dels casos són causats per un defecte en la impressió (DI) en ambdues síndromes. En la SA la segona causa més freqüent (10-15%) són mutacions puntuals en el gen UBE3A i un percentatge de casos similar a l'anterior presenten una clínica consistent de la SA però es desconeix la causa genètica. Les delecions i DUP tenen un risc de recurrència molt baix. Aproximadament el 85% del casos de DI no presenten delecions ni anomalies en la seqüència del centre regulador de la impressió genètica (CI) i són considerats errors epigenètics amb un risc de recurrència molt baix. En el 15% restant el DI és originat per una deleció en el CI que pot ser familiar comportant un risc del 50% o bé pot ser de novo.L'objectiu principal de la present tesi doctoral va ser millorar les tècniques diagnòstiques de la SPW i la SA i aprofundir en la etiologia d'ambdues síndromes. Per tal d'assolir aquest objectiu es va realitzar la posta a punt de la tècnica M-PCR, per analitzar el patró de metilació del CI que permet el diagnòstic de les síndromes quan la causa és una deleció de la regió 15q11-q13, o una DUP o un DI. Tanmateix s'ha analitzat la seqüència del gen UBE3A en 30 pacients SA amb patró de metilació normal i clínica consistent, i s'ha realitzat l'estudi del CI en els casos SPW i SA amb un DI. Com resultat d'aquests estudis s'han identificat cinc mutacions en el gen UBE3A i una deleció de novo en el centre d'impressió en un pacient SPW. De les cinc mutacions en el gen UBE3A tres han estat de novo i dues familiars. A més d'aquestes cinc mutacions tres no havien estat descrites amb anterioritat. En la resta de pacients amb DI s'ha descartat la presència de deleció i de mutacions puntuals pel que el defecte d'impressió ha estat causat per un error epigenètic.Aquests resultats ens han permès l'assessorament genètic als familiars de risc i oferir un diagnòstic prenatal així com valorar les correlacions fenotip-genotip en la SPW i SA., Prader-Willi syndrome (PWS) and Angelman syndrome (AS) are caused by different genetic abnormalities affecting the 15q11-q13 region regulated by imprinting. Loss of paternal expression genes causes PWS and genetic abnormalities in the maternal UBE3A gene cause AS. Paternal or maternal 15q11-q13 deletions cause 70-75% of PWS and AS cases, respectively. Maternal uniparental disomy (UPD) cause 20-25% of PWS cases and 2-5% of AS cases are caused by paternal UPD. The range 1-5% of cases is due to imprinting defects (ID) in both syndromes. The second cause of AS (10-15%) is an UBE3A gene mutation and in the same percentage of AS patients the genetic cause is unknown. Deletions and UPD have a low recurrence risk. The 85% of ID do not have abnormalities in the imprinting center (IC) and are considered epigenetic defects with a low recurrence risk. The 15% of ID are caused by an IC deletion that could be hereditary with a 50% of recurrence risk or could be sporadic.The aim of this thesis was to improve the PWS and AS diagnostic techniques and to study in depth the etiology of both syndromes. In order to achieve this aim we optimized the M-PCR technique to analyze the IC methylation patern for 15q11-q13 deletions, UPD and ID diagnosis. Moreover, UBE3A sequence analysis was done in 30 AS patients with normal methylation patern and IC study was done in 2 PWS and 4 AS cases with an ID. As a result of these studies we identified five UBE3A mutations and a de novo IC deletion in a PWS ID patient. Out of the five UBE3A mutations three were sporadic and two hereditary. Moreover, three of these five UBE3A mutations have not been previously described. In the other ID patients we conclude the cause is an epimutation since the presence of a deletion or mutations in the IC was rule out.These results have allowed to offer recurrence risk and prenatal diagnosis and to assess phenotype-genotype correlations.

Els treballs aplegats en aquest volum recullen les contribucions fetes als dos primers col·loquis lingüístics de la Universitat de Barcelona, celebrats respectivament el 20 de desembre de 1993 i el 19 de desembre de 1994. El primer d’aquests dos col·loquis, amb el títol de «Corpus, corpora», ofereix una panoràmica general sobre els corpus, tant els orals com els escrits, i en particular sobre el corpus de l’Institut d’Estudis Catalans i el de la Universitat de Barcelona. La taula rodona sobre recerques i aplicacions a partir de corpus lingüístics que va cloure el col·loqui es publica transcrita com a final d’aquesta primera part. La segona part del volum inclou les aportacions de diferents especialistes en relació amb temes específics dels corpus: la selecció de les dades, la transcripció, els aspectes computacionals i els informàtics. També es presenta un exemple concret de constitució d’un corpus, en aquest cas el de la Universitat de València.

Aquest projecte es situa a l’extrem Nord de la ciutat de Barcelona. Concretament al barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris. Un punt urbà complicat ja que ens trobem amb grans infraestructures de comunicació que es superposen com l’Avinguda Meridiana, la Ronda de Dalt, Via Júlia, i l’eix vertebrador del Nus de la Trinitat, que fragmenten el territori i que entren en conflicte amb teixits urbans consolidats. Un dels principals problemes que trobem al barri es la manca d’espais que no permeten l’aportació de nous equipaments o habitatges. Amb una densitat de població de 21.198 hab/km2, Nou Barris es classifica com un dels districtes amb més habitants per m2 de la ciutat. Per aquest motiu, aquest projecte busca com solucionar la manca d’equipaments actual i millorar les condicions socials del barri tenint present la dificultat de trobar llocs o espais on es puguin realitzar aquestes activitats. La pandèmia de la Covid-19, l’aparició de grans centres comercials, l’acceleració de les tendències de les compres online, i la necessitat d’arribar al consumidor amb agilitat són els punts clau que estan provocant una desaparició dels petits comerciants i, amb conseqüència, l’aparició de molts locals en planta baixa buits o abandonats. Aquest es el fil conductor del projecte: es planteja l’aparició d’una nova Biblioteca a través de la utilització de tots aquests espais que estan inutilitzats. Així doncs, ens centrem en l’illa delimitada pels carrers Santa Engràcia, Enric Casanovas, Francesc Xavier i Borràs, on es concentren la majoria dels locals en planta baixa sense activitat. Aquest punt també el considerem com un eix unificador entre dues de les àrees amb més influència social i activitat al barri: la plaça Àngel Pestanya i el solar Ideal Plàstica Flor. La singularitat del projecte i la necessitat de buscar un nexe d’unió de l’equipament amb els veïns, ens porta a realitzar també, una rehabilitació del pati interior d’illa, aportant un nou espai.