Search

La historiografia anomena “sinagoga-basílica d’Elx” una petita aula rectangular pavimentada per un mosaic policrom amb tres inscripcions gregues fragmentàries i un absis a l’est, descoberta en 1905 al jaciment de l’Alcúdia (Elx, Alacant), nucli de l’antiga Colonia Iulia Ilici Augusta. Els dubtes sobre l’adscripció religiosa de l’edifici, i sobre el seu origen i evolució, són el fruit amarg de l’antiguitat de les excavacions però sovint també d’una interpretació errònia de les poques dades disponibles... Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte d’investigació HAR2015-67111-P “El sitio de las cosas: relación entre la cultura material y los espacios construídos a la luz de la arqueología (ss. IV-XIV)” del MINECO.

Artículo que trata sobre las huellas documentales y arqueológicas en el tránsito de una ciudad de la Carthaginensis litoral desdlel siglo IV de plena romanitat hasta la llegada imperial bizantina a mediados del s. VI, cuando Ilici pasó a formar parte durante algunas generaciones de la órbita bizantina Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte d’investigació HAR2015-67111-P “El sitio de las cosas: relación entre la cultura material y los espacios construidos a la luz de la arqueología (ss.VI-XIV)” del MINECO.

En època romana la Colonia Iulia Ilici Augusta, més coneguda com a Ilici, disposà de diverses necròpolis. De moment en coneixem sis, quatre d’extramurs a l’àrea periurbana d’Ilici i dues més d’intramurs, que a l’antiguitat tardana modificaren la trama urbana preexistent. Al segle i les necròpolis s’organitzaren segons els eixos viaris, com era tradició en el món romà: unes al nord, amb urnes d’incineració, seguint la via Augusta, i una altra a l’est d’Ilici, paral·lela a l’actual camí de l’Alborrocat, amb moltes inhumacions que segueixen un ritual de tipus itàlic. A partir del segle iv, i en el marc de la progressiva cristianització de la topografia urbana, sorgiren noves necròpolis d’inhumació, una al sud de la ciutat i dues més a l’interior de les muralles trencant la tradició anterior de separació entre el món dels vius i el dels morts. In the Roman period Colonia Iulia Ilici Augusta, better known as Ilici, had several burial areas. So far we identify six necropolis on it; four of them outside-walls in the peri-urban area of Ilici, and another two intramuros, which modified the pre-existing urbanism in Late Antiquity. In the 1st century, necropolis were structured along the roads, as it was traditional in the Roman world; the two northern ones with cremation urns, following the Via Augusta towards Ilici, and the eastern one going parallel the current path “camí de l’Alborrocat” with many inhumations that seem to follow italic rituals. From the 4th century, in the context of the progressive Christianisation of the urban topography, new burial areas appeared in Ilici, a little one to the south of the city, and two important necropolis inside the walls breaking the Roman tradition of separation between the world of the living and the dead. El present article s’ha realitzat en el marc del projecte d’investigació HAR2012-34035 (Lectura arqueológica del uso social del espacio. Espacios domésticos y vida social entre la Antigüedad y el Medievo) del MINECO.