Search

Malalties neoplàstiques hematològiques; Perfil genètic; Precisió Enfermedades neoplásticas hematológicas; Perfil genético; Precisión Hematological neoplastic diseases; Genetic profile; Accuracy La patologia hematooncològica s’ha dividit en tres grups: limfoide, mieloide i leucèmia aguda limfoblàstica. S’ha definit la llista de gens adequada per a cada patologia i tots ells han estat seleccionats atenent a: La seva utilitat diagnòstica i de diagnòstic diferencial amb altres entitats i que, per tant, permetin a l’equip diagnòstic (hematòlegs, patòlegs o biòlegs) realitzar un diagnòstic ben fet. La seva utilitat pronòstica i predictiva, sempre que això comporti un canvi d’actitud terapèutica. Per exemple, indicació de trasplantament de progenitors o altres teràpies cel·lulars, canvi en el seguiment i canvi en el tipus de tractament. La seva utilitat terapèutica per a la indicació de l’ús de fàrmacs diana.

L’article reflexiona sobre les formes de transmissió del que hem convingut en denominar «pedagogies radicals» i algunes pedagogies a les institucions universitàries. Partint de l’experiència de l’autor, la recerca ofereix una mirada a sis grans temàtiques que es poden agrupar sota l’epígraf investigat. Aquestes temàtiques són la pedagogia sensible, la postcolonialitat, la cartografia educativa, la comunitat i la debilitat, la transdiversitat i les corpografies. A través d’una metodologia participativa (seminari de recerca) s’han presentat les diferents categories als participants. L’article recull els resultats dels debats mantinguts i de la producció de sabers resultants., This article analyses the ways in which what we refer to as “radical pedagogies” and certain other pedagogical approaches are transmitted in university institutions. Based on the author’s experience, the research gives an insight into six large topics that fall within the category under examination: sensitive pedagogy, postcolonialism, educational cartography, community and weakness, trans-diversity, and corpography. Applying a participative methodology (research seminar), the different topics were presented to the participants. The article presents the results of the discussions held and an overview of the knowledge generated., El artículo reflexiona sobre las formas de transmisión de lo que hemos convenido en denominar «pedagogías radicales» y algunas pedagogías en las instituciones universitarias. Partiendo de la experiencia del autor, la investigación ofrece una mirada a seis grandes temáticas que se pueden agrupar bajo el epígrafe investigado. Estas temáticas son la pedagogía sensible, la poscolonialidad, la cartografía educativa, la comunidad y la debilidad, la transdiversitat y las corpografías. A través de una metodología participativa (seminario de investigación) se han presentado las diferentes categorías a los participantes. El artículo recoge los resultados de los debates mantenidos y de la producción de saberes resultantes.

Aquest article vol explorar les formes d'interrelació existents entre el cos, l'art i la pedagogia, tot i que no pretén fer-ho ni de forma crònica ni de manera extensa. És cert que, majoritàriament, els discursos actuals sobre l'educació anuncien i proclamen altres formes de pensar en les pràctiques educatives (especialment a partir de terminologies que posen en circulació elements vinculats a la idea de competències) ben allunyades del trilema: art, cos, pedagogia. Pensar el cos, l'art i la pedagogia exigeix repensar les formes dicotòmiques d'entendre les ontologies en les quals les institucions educatives ubiquen els subjectes que acullen; exigeix trencar amb les formes constituents de construccions binàries, en pedagogies que en veritat entenen el cos més des de la vessant Körper (cos físic) que no pas des del vessant Leib (cos simbòlic). Es tracta, en definitiva, de poder presentar una pedagogia que incorpori el cos com a subjecte i no només com a objecte. Una pedagogia que a través de l'art mostri totes les particularitats vinculades a les diversitats sexuals, referides i encarnades en la diferència. Una pedagogia que incorpori la diferència més enllà de les aparences de la carn. _____________________________________________ Cet article veut explorer les formes d’interrelation existant entre le corps, l’art et la pédagogie, sans prétendre le faire de manière chronique ni extensive. Il est vrai que les discours actuels sur l’éducation, dans leur ensemble, annoncent et proclament d’autres formes de pensée dans les pratiques éducatives (tout spécialement à partir de terminologies qui mettent en circulation des éléments liés à l’idée de compétences) bien éloignées du trinôme: art, corps et pédagogie. Penser le corps, l’art et la pédagogie exige de repenser les formes dichotomiques de compréhension des ontologies dans lesquelles les institutions éducatives placent les sujets qu’elles accueillent; cela exige de rompre avec les formes constituantes des constructions binaires, dans les pédagogies qui, en vérité, comprennent le corps davantage dans son versant Körper (corps physique) que dans son versant Leib (corps symbolique). Il s’agit, en définitive, de pouvoir présenter une pédagogie incorporant le corps comme sujet et non comme objet; une pédagogie qui montre, au travers de l’art, toutes les particularités liées aux diversités sexuelles, référées et incarnées dans la différence; une pédagogie incorporant la différence bien au-delà des apparences de la chair., The aim of this paper is to explore forms of interrelation between body, art and education, although not in depth or at length. It is true that current discourses on education generally present other ways of considering educational practices (particularly those based on terminologies that introduce elements associated with the idea of skills) that are far removed from the trilemma of art, body, education. To think about the body, art and education, we must reconsider the dichotomous way of interpreting ontologies in which education institutions situate the subjects they address. We must break with the forms that constitute binary structures, in pedagogies that truly interpret the body more in terms of Körper (the physical body) than Leib (the symbolic body). In short, the aim is to present a pedagogy that incorporates the body as a subject, not just as an object. This pedagogy would use art to demonstrate all the characteristics associated with sexual diversities that refer to and embody difference. This pedagogy would include difference, beyond the appearance of flesh., Este artículo quiere explorar las formas de interrelación existentes entre el cuerpo, el arte y la pedagogía, aunque no pretende hacerlo ni de forma crónica ni de manera extensa. Es cierto que, en su mayoría, los discursos actuales sobre la educación anuncian y proclaman otras formas de pensar en las prácticas educativas (especialmente a partir de terminologías que ponen en circulación elementos vinculados a la idea de competencias) bien alejadas del trilema: arte, cuerpo, pedagogía. Pensar el cuerpo, el arte y la pedagogía exige repensar las formas dicotómicas de entender las ontologías en las que las instituciones educativas ubican los sujetos que acogen; exige romper con las formas constituyentes de construcciones binarias, en pedagogías que en verdad entienden el cuerpo más desde la vertiente Körper (cuerpo físico) que desde la vertiente Leib (cuerpo simbólico). Se trata, en definitiva, de poder presentar una pedagogía que incorpore el cuerpo como sujeto y no sólo como objeto. Una pedagogía que a través del arte muestre todas las particularidades vinculadas a las diversidades sexuales, referidas y encarnadas en la diferencia. Una pedagogía que incorpore la diferencia más allá de las apariencias de la carne.

En la actualidad son numerosos los medios de interacción personal individual o entre organizaciones. La oferta de plataformas es prácticamente incontable y la oferta de contenidos es prácticamente infinita. La experiencia que presentamos pretende que los estudiantes universitarios tengan una experiencia de comunicación mediante las nuevas tecnologías con la finalidad de poder generar un trabajo colaborativo que posibilite, en parte, el cambio social.

L'article revisa la vida i l'obra de l'educador francès Fernand Deligny i ho fa des de la perspectiva de les altres infàncies, de les que han oblidades per les pedagogies «generals». Des d'una posició que hem anomenat «pedagogía nòmada» (per la seva mobilitat intel·lectual però també per la seva transhumància social) el treball ofereix diferents temàtiques que permeten analitzar, des d'una posició micro, els elements que configuren la basta obra del controvertit educador., The article reviews the life and work of the French educator Fernand Deligny, and does so from the perspective of other childhoods, from the ones that have been forgotten by «general» pedagogies. From a point of view that we have called «nomadic pedagogy» (due to its intellectual mobility and also to its social transhumance) the work offers different issues that enable –from a micro approach– an analysis of the elements that make up the vast work of the controversial educator., El artículo revisa la vida y la obra del educador francés Fernand Deligny y no hace desde la perspectiva de las otras infancias, de las que han sido descuidadas o son olvidadas por las pedagogías «generales». Des de una posición que hemos denominado «pedagogía nómada» (por su movilidad intelectual pero también por su trashumancia social) el trabajo ofrece diferentes temáticas que permiten analizar, desde una posición micro, los elementos que configuran la basta obra del controvertido educador.

Un monstruo es un ser diferente. ¿Pero diferente de quién?. Este libro repasa y da pistas para averiguar cómo aceptar el monstruo que todos llevamos dentro. Un monstre és un ser diferent. Però diferent de qui?. Aquest llibre repassa i dóna pistes per a esbrinar com acceptar el monstre que tots portem dins. A monster is a different being. But different from whom? This book reviews and gives clues on how to accept the monster we all carry within us.

En el present article analitzem les possibilitats de repensar el cos de les persones immigrants des de la mirada dels estudis postcolonials. En un context en què les identitats es difonen, les adminitracions gestionen determinades decisions sobre els cossos i els seus cobriments, la pedagogia pot agermanar-se amb el discurs del mestissatge. Ja no existeix la intencionalitat de la puresa, i ara els cossos i els seus subjectes es construeixen a partir de les noves realitats. Tot plegat ens mena a donar compte d'algunes pràctiques (que nosaltres situem sota l'epígraf de paiodoteologia del cos) que no fan més que posar en evidència que la pedagogia no pot deixar de banda els cossos dels subjectes educands. _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Dans le présent article, nous analysons les possibilités de repenser le corps des immigrés dans la perspective des études postcoloniales. Dans un contexte dans lequel les identités se diffusent et où les administrations gèrent certaines décisions sur les corps et leurs vêtements, la pédagogie peut se conjuguer avec le discours du métissage. Il n’y a plus d’intentionnalité de la pureté, et les corps de même que leurs sujets se construisent maintenant à partir des nouvelles réalités. Tout cela nous conduit à rendre compte de certaines pratiques (que nous situons sous l’épigraphe de paidothéologie du corps), qui ne font pas davantage que mettre en évidence le fait que la pédagogie ne peut pas laisser de côté les corps des sujets en cours d’éducation., This article analyses the possibilities of rethinking the body of immigrants from the perspective of postcolonial studies. In a context within which identities are propagated, and governments impose rules on bodies and attire, pedagogy can be combined with discussion around mestization. There is no longer any intentional purity, and now bodies and their subjects are established according to new realities. All this sheds light on certain practices (that we classify under the heading of bodily paidotheology), which makes it even clearer that pedagogy cannot sideline the bodies of the subjects that are being educated., En el presente artículo analizamos las posibilidades de repensar el cuerpo de las personas inmigrantes desde la mirada de los estudios poscoloniales. En un contexto en que las identidades se difunden, y las administraciones gestionan determinadas decisiones sobre los cuerpos y sus vestimentas, la pedagogía puede hermanarse con el discurso del mestizaje. Ya no existe la intencionalidad de la pureza, y ahora los cuerpos y sus sujetos se construyen a partir de las nuevas realidades. Todo ello nos conduce a dar cuenta de algunas prácticas (que nosotros situamos bajo el epígrafe de paidoteología del cuerpo), que no hacen más que poner en evidencia que la pedagogía no puede dejar de lado los cuerpos de los sujetos educandos.

El present article proposa una lectura hermenèutica de l'educació corporal a partir del naturalisme i del culturalisme. Més enllà de l'objectivació del cos i de la seva educació física, existeix la possibilitat de mirar-lo performativament (en lloc de només formar-lo o deformar-lo), i de resituar el subjecte pedagògic en el centre de l'acció. Recuperant la pedagogia de Rousseau, de l'Escola Nova, les primeres experiències dels psicomotricistes, així com la perspectiva psicoanalítica de l'educació corporal (Freud, Reich), és possible imaginar noves formes pedagògiques. Aquesta lectura del cos en clau positiva ens condueix per averanys com la pedagogia del cos en moviment, que permet plantejar, de nou, el cos des de la seva dimensió textualitzada., The article proposes a hermeneutic reading of Corporal Education from naturalism and culturalism. Beyond the objectivation of the body and its physical education, the possibility of looking at it performatively exists (instead of only forming it or deforming it), and allows us to resituate the pedagogic individual at the centre of the action. Recovering the pedagogy of Rousseau, of the New School, the experiences of the first psychomotricists, as well as the psychoanalytical perspective of corporal education (Freud, Reich), it is possible to imagine new pedagogical forms. This reading of the body in a positive way takes us into paths like the pedagogy of the body in movement that allows us to consider, again, the body from its textualised dimension.

El Maresme és una comarca marítima de forma allargassada i de direcció NE-SO. El nom identifica el seu paisatge fisiogràfic: un terreny planer i pantanós al llarg del litoral, i en aquest cas, protegit per una suau franja de muntanyes. El seu paisatge s’ha vist molt modificat per l’home al llarg del temps. Al nord limita amb la comarca de la Selva, a l’oest amb el Vallès Oriental, i al sudoest amb el Barcelonès. A l’est hi trobem el mar mediterrani. La Serralada Litoral, que va des del Besòs fins al Tordera, fa de límit entre el Maresme i el Vallès Oriental. Per nord i sud, no hi ha una clara divisió geogràfica, pel què, podríem dir que es diferencia amb el Barcelonès i la Selva per motius històrics i econòmics.

El artículo aborda desde una perspectiva socio-antropológica el cuerpo humano. Los cambios paradigmáticos sucedidos en disciplinas artísticas así como en el campo de las humanidades permiten una lectura simbólica del cuerpo humano. Es justamente esta dimensión simbólica que nos permite presentarlo como un valor emergente en las identidades de los jóvenes; identidades que pasan por transformar el cuerpo a través de prácticas como la cirugía estética, los piercings y tatuajes y la post-humanización corporal. La pedagogía del cuerpo simbólico permite acompañar a los jóvenes en este proceso de transformación corporal. _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Cet article traite de l’étude du corps humain dans une perspective socioanthropologique. Les changements de contenus survenus dans les disciplines artistiques et dans le champ des sciences humaines permettent une étude symbolique du corps humain. C’est justement cette dimension symbolique qui nous permet de percevoir ce même corps comme une valeur émergente dans la constitution des identités différenciées des jeunes; identités qui passent par l’appropriation du corps à travers des pratiques telles que la chirurgie esthétique, le piercing, les tatouages et la postérieure humanisation du corps. La pédagogie de l’espace symbolique du corps permet d’accompagner les jeunes dans ce processus de transformation corporelle., This article takes a socioanthropological look at the human body. The paradigmatic changes taking place in many artistic disciplines as well in the field of the humanities enable us to undertake a symbolic reading of the human body. It is this symbolic dimension that allows us to present it as an emerging value in the identities of young people; identities that range from transforming the body through such practices as plastic surgery, body piercings and tattoos and the post-humanisation of the body. The pedagogy of the symbolic body enables us to accompany today’s youth in this process of corporal transformation., El artículo aborda desde una perspectiva socio-antropológica el cuerpo humano. Los cambios paradigmáticos sucedidos en disciplinas artísticas así como en el campo de las humanidades permiten una lectura simbólica del cuerpo humano. Es justamente esta dimensión simbólica que nos permite presentarlo como un valor emergente en las identidades de los jóvenes; identidades que pasan por transformar el cuerpo a través de prácticas como la cirugía estética, los piercings y tatuajes y la post-humanización corporal. La pedagogía del cuerpo simbólico permite acompañar a los jóvenes en este proceso de transformación corporal.

[cat] La tesi està estructurada en quatre parts i les conclusions finals. A la primera part realitzem una introducció a l'evolució de la comptabilitat i del management. L'objectiu de partida a l'hora d'elaborar aquesta breu panoràmica evolutiva era la de trobar-nos preparats per afrontar un terreny d'investigació que intuíem estretament interrelacionat entre el camp de la comptabilitat i el del management. En aquesta part introductòria realitzem a continuació una presentació de les línies d'investigació principals, i quina o quines poden ser, segons el nostre parer, més aplicables a la Comptabilitat i Auditoria Social (CAS). Finalment fem una presentació de l'evolució de la CAS sota diferents perspectives. En primer lloc ho fem des d'un punt de vista conceptual i històric. A continuació ho presentem respecte d'aquells camps que s'hi troben interrelacionats i, finalment, presentem alguns dels àmbits temàtics principals i una síntesi de l'evolució a diferents països, fins a arribar a una de les primeres normes com és la Social Accountability 8000 (SA8000), la qual encara no és una norma genèrica sinó una especialització per a un camp concret tal com tindrem ocasió d'exposar. La segona part té l'objectiu de presentar les eines pròpies de la CAS des d'una perspectiva instrumental. Fem una presentació de l'enfocament dels stakeholders propi de la planificació estratègica de les organitzacions, junt amb una perspectiva que considerem prèvia a la CAS que és la del corporate citizenship, i dues possibles línies metodològiques per a la CAS. La del centre Info Suisse de Friburg, que considerem alternativa a l'enfocament adoptat en aquesta tesi, i finalment l'enfocament que creiem més prometedor que és el de la New Economics Foundation (NEF). La tercera part entra de ple en l'anàlisi de la primera norma genèrica existent sobre CAS la norma AA1000 de l'Institute of Social and Ethical AccountAbility, molt estretament vinculat a la NEF, i una presentació d'un document d'una associació professional de comptables, que l'hem trobat interessant d'analitzar pel que suposa d'aproximació des del món de la comptabilitat financera a la CAS. La quarta part té com a objectiu la presentació d'experiències aplicades de CAS. Més endavant justificarem la selecció de les entitats incloses en aquesta part. En aquest moment subratllarem que la primera entitat triada és la multinacional The Body Shop, que hem presentat en primer lloc per trencar la idea preconcebuda que la CAS és una realitat més pròpia del món no lucratiu. La segona entitat inclosa és Traidcraft, que pertany clarament al sector d'entitats no lucratives. L'objectiu d'aquesta part és il·lustrar la diversitat d'aproximacions a la CAS, exemplificades en aquestes dues entitats.

Vivim en una societat capitalista (Època global) fonamentada en la desigualtat, que genera precarietat, malestar, exclusió social...en definitiva que obliga a les persones a viure en condicions indignes (sotmesos a la subordinació i a la súplica per poder sobreviure). El sistema obliga a les persones a crear-se com a subjectes-empresa, moguts només per la dimensió empresarial i això genera una altre cara de la mateixa moneda: l'ésser precari, que porta inherent al seu ésser la precarietat i que no pot escapar d'aquesta. Paral.lelament el sistema actua despolititzant els individus, en tant que condueix el malestar col.lectiu cap a una qüestió personal a partir del poder terapèutic, i també a partir del mantell protector de l'obvietat (monopoli d'idees capitalistes). Pensem que polititzar la vida, ens permet situar-nos a un altre lloc,tant com a persones com a professionals, ja que la politització és l'única via que ens permet em ancipar-nos, i així poder retornar a les persones, la dignitat que el sistema ens sostreu. Aquest TFG ens convida a pensar plantejaments alternatius al sistema capitalista actual a partir de les propostes filosòfiques de López Petit, Rancière i Nancy. Plantejaments,que ens fan emergir l'esperit crític i que ens apoderen a polititzar-nos per esdevenir més lliures. Vivimos en una sociedad capitalista (Época global) fundamentada en la desigualdad, que genera precariedad, malestar, exclusión social...en definitiva que obliga a las personas a vivir en condiciones indignas (sometidos a la subordinación y a la súplica para poder sobrevivir). El sistema obliga a las personas a crearse como sujetas-empresa, movidos solo por la dimensión empresarial y esto genera una otro cara de la misma moneda: el ser precario, que puerta inherente a su ser la precariedad y que no puede escapar de esta. Paralelamente el sistema actúa despolitizando los individuos, en cuanto que conduce el malestar colectivo hacia una cuestión personal a partir del poder terapéutico, y también a partir del manto protector de la obviedad (monopolio de ideas capitalistas). Pensamos que politizar la vida, nos permite situarnos a otro lugar,tanto como personas como profesionales, puesto que la politización es la única vía que nos permite me anticiparnos, y así poder devolver a las personas, la dignidad que el sistema nos sustrae. Este TFG nos invita a pensar planteamientos alternativos al sistema capitalista actual a partir de las propuestas filosóficas de López Petit, Rancière y Nancy. Planteamientos,que nos hacen emerger el espíritu crítico y que nos apoderan a politizarnos para acontecer más libres. We live in a capitalist society (global epoch) based on inequality, which generates precariousness, malaise, social exclusion ... in short, it forces people to live in unworthy conditions (subject to subordination and supplication in order to survive). The system forces people to create themselves as subject-companies, moved only by the entrepreneurial dimension and this generates a different face of the same coin: precarious being, which is inherent in its precariousness and can not escape from it. At the same time, the system acts to depoliticize individuals, insofar as it leads to collective discomfort towards a personal issue based on therapeutic power, and also from the protective mantle of obviousness (monopoly of capitalist ideas). We think that politicizing life allows us to situate ourselves to another place, both as people and professionals, since politicization is the only way that allows us to anchor ourselves, and thus be able to return to people, the dignity that the system subtract. This TFG invites us to think alternative approaches to the current capitalist system based on the philosophical proposals of López Petit, Rancière and Nancy. Approaches, that make us emerge the critical spirit and that empower us to politicize ourselves to become freer.

Aquest treball pretén donar una visió global sobre la migració de persones, concretament de les persones que fugen dels seus països d'origen per motius de persecució o guerra, les persones refugiades. Posar sobre la taula ítems geogràfics i temporals, dins d'un món globalitzat. Entendre quin és el recorregut per el qual passa cada persona i comprendre els tràmits administratius, els xocs culturals, la dificultat de convivència en un nou país i l'exclusió que aquestes persones viuen. Este trabajo pretende dar una visión global sobre la migración de las personas, concretamente de las personas que huyen de sus países de origen por motivos de persecución, las personas refugiadas. This work aims to give an overview of the migration of people, particularly people who flee their countries because of persecution, refugees.

Projecte que pretén planificar els serveis que pot oferir la Residència Diocesana d'Estudiants, amb dues condicions: que sigui tècnicament correcta i entri dintre d'uns principis humanístics mínims i que a això se li doni un sentit d'utilitat social i ajudi, expressament, les parts menys afavorides de la societat (no només econòmicament). Entre els serveis proposats consten els següents: un internat de 300 places per a infants i adolescents; la posada en marxa, obertura i utilització d'un antic internat per a fer-ne una mena de centre de recursos alternatius a l'escola (colònies, campaments, estades educatives, etc.), així com també d'una casa de colònies que està creant-se i de dues zones d'acampada (una a la serra, l'altra a la platja); la creació de l'Escola de l'Esplai diocesana (és dels pocs bisbats de Catalunya que no en té, i aquest bisbat abasta també el nord de Castelló); la generació d'un servei per a elaborar els diversos tipus de mediacions que, a hores d'ara, demana la societat, i dels quals s'espera un fort creixement (matrimonis, menors, etc.), i la cerca d'altres serveis que es puguin oferir a menors i a famílies que tinguin dificultats econòmiques (centre d'acolliments familiars, etc.). Proyecto que pretende planificar los servicios que puede ofrecer la Residencia Diocesana de Estudiantes, con dos condiciones: que sea técnicamente correcta y entre dentro de unos principios humanísticos mínimos y que a todo ello se le dé un sentido de utilidad social y ayude, expresamente, a las partes menos favorecidas de la sociedad (no sólo económicamente). Entre los servicios propuestos constan los siguientes: un internado de 300 plazas para niños y adolescentes; la puesta en marcha, obertura y utilización de un antiguo internado para hacer de él una especie de centro de recursos alternativos a la escuela (colonias, campamentos, convivencias educativas, etc.), así como de una casa de colonias que se está creando y de dos zonas de acampada (una en la sierra y otra en la playa); la creación de la Escola de l'Esplai diocesana (es de los pocos obispados de Cataluña que no tiene, y este obispado abarca también el norte de Castellón); la generación de un servicio para elaborar los distintos tipos de mediaciones que, ahora mismo, pide la sociedad y de los que se espera un fuerte crecimiento (matrimonios, menores, etc.), y la búsqueda de otros servicios que se puedan ofrecer a menores y a familias que pasen dificultades económicas (centro de acogidas familiares, etc.). A project which aims to plan the services that may be offered by the Diocesan Student Residence. Projects should fulfill two conditions: on the one hand, they should be technically correct and should conform to basic humanistic principles; and on the other, a sense of social usefulness should be given to them and they should expressly reach out to the less advantaged (not just economically) sectors of our society. The following are some of the services suggested: a boarding school for 300 children and adolescents; the conversion of an old boarding school into a sort of alternative resource centre to school (summer camps, educational camps), as well as a camp residence currently under construction and two camping areas (one in the mountains, the other at the beach); the creation of a diocesan Leisure School (this is one of the few dioceses in Catalonia that does not have one, and this diocese also includes the northern territories of Castelló); the generation of a service to elaborate the various types of mediation that society currently calls for, and for which a strong growth is expected (marriages, minors, etc.), and the search for other services that may be offered to minors and families with economic problems (family day centers, etc.).