Search

El republicanisme és molt més que un model d'estat sense monarquia. I la llibertat és molt més que l'escanyolida llibertat del liberalisme i del neoliberalisme. La llibertat republicana és incompatible amb la dominació, les grans desigualtats i la injustícia. L'enfocament que ofereix la tradició republicana pot servir com a pilar per afrontar el repte de construir una societat veritablement lliure, genuïnament igualitària i sòlidament fraternal, orientada al bé comú.

[cat] Aquesta tesi tracta de la proposta del Subsidi Universal Garantit. Tot i que alguns aspectes relacionats amb la definició seran tractats en el primer capítol, cal avançar que s’entendrà en aquesta tesi per Subsidi Universal Garantit un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat: a) fins i tot si no vol treballar remuneradament, b) sense tenir en compte si és ric o pobre, e) sense importar amb qui viu, i d) amb independència de la part del país on visqui. Aquesta te si pretén una valoració global del Subsidi Universal Garantit (SUG, a partir d'ara) des de diverses vessants. Més concretament, la tesi tractarà d'estudiar la proposta del SUG segons el següent detall: 1) El tractament d' algunes de les teories de la justícia que poden aportar-ne una justificació. 2) L'estudi sobre si el SUG suporta bé algunes crítiques basades en la idea segons la qual el SUG seria d' alguna manera "explotador". El que esta explotat o explota depèn del criteri d' explotació del qual partim. Es tracta de veure com la proposta del SUG acara algunes concepcions d' explotació. 3) El SUG en relació amb cinc grans estratègies de reducció de l' atur: la flexibilització, seria millor dir, en plural, flexibilitzacions del mercat de treball, el creixement econòmic, la reducció de jornada, el progrés tècnic i el segon xec o segona nòmina. 4) Les repercussions del SUG sobre el treball (a tres menes de treball: remunerat, domèstic i voluntari). 5) Les diferencies del SUG amb els subsidis condicionats i els beneficis al seu favor que se'n deriven. 6) El SUG com a mesura social directament lligada a l'erradicació de la pobresa. 7) Algunes propostes, provinents de diferents àrees geogràfiques, de finançament. Pel que fa a l’estructura, la primera part de la te si compren els tres primers capítols, que tracten el SUG a partir de quatre teories de la justícia que el poden justificar (capítol 2), una discussió del SUG tenint en compte alguns coneguts criteris d' explotació (capítol 3). El primer capítol es dedica a definir el SUG i afer algun aclariment conceptual. La segona part esta composta pels cinc darrers capítols. El capítol quart està dedicat a presentar cinc grans estratègies contra l'atur, i a fer veure les seves insuficiències o inferioritats respecte al SUG. El capítol cinquè estableix una tipologia del treball (remunerat, domèstic i voluntari) amb un tractament específic de l'impacte del SUG en el mercat laboral. El sisè capítol compara els subsidis condicionats amb el SUG, amb una especial referencia a les trampes de la pobresa i de l'atur. El setè presenta el SUG en relació directa amb la pobresa. Finalment, el vuitè capítol explica les diferents propostes de finançament del SUG que hi ha hagut a diverses àrees geogràfiques. Concretament, tres propostes: per Argentina, per Espanya i per Irlanda. El capítol darrer és de conclusions.

Treballs Finals del Grau de Sociologia, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018 , Tutor: Daniel Raventós Pañella, (cat) El debat sobre la renda bàsica és de rabiosa actualitat, i degut a això es veu sotmesa a tot tipus de crítiques (tècniques, normatives, etc.). D‟aquesta manera, la present investigació va dirigida, primer a esclarir les característiques definitòries d‟una renda bàsica, i després, a abordar en un exercici teòric i analític, els potencials efectes socials d‟aquesta renda bàsica des de les ulleres de la ontologia social i les pretensions normatives d‟una antiga (però profundament vigent) tradició política: el republicanisme. Per tant, inicialment es realitzarà un petit recorregut històric –a mode de contextualització– sobre aquesta tradició, que necessàriament (per qüestions històriques i de millor comprensió d‟aquesta) ha de passar pel de la tradició liberal, l‟altra principal tradició política que ha tractat la qüestió de la (in)justícia de la renda bàsica. Doncs ambdues tradicions conceben la justícia i la llibertat de maneres oposades: la tradició republicana concep la llibertat com absència de dominació material i l‟entén com a constituïda institucional i políticament, al contrari de la concepció liberal de la llibertat, entesa com a absència d‟interferència externa, de caràcter “natural” i “a-polític”. Pel que, finalment, adoptant l‟esquema polític, sociològic i normatiu del republicanisme, es conclourà que la renda bàsica “per se” no és cap garant de la llibertat republicana, tot i estar dissenyada per a aproximar-se a tal fi, doncs tal garantia depèn en bona part del context político-institucional en el que s‟assenta la renda bàsica (prestacions públiques en espècie, mecanismes institucionals de control democràtic de les institucions, (eng) The debate on basic income is a topicality issue, and because of this it is subjected to all kinds of criticism (technical, normative, etc.). In this way, the present investigation is directed, first, to clarify the defining characteristics of a basic income, and then to tackle, in a theoretical and analytical exercise, the potential social effects of this basic income with the glasses of the social ontology and the normative pretensions of an old (but deeply current) political tradition: republicanism. Therefore, initially, there will be a small historical route –as a contextualization– on this tradition, which necessarily (due to historical questions and a better understanding of it) must go through the liberal tradition, the other main political tradition that has addressed the question of fairness(less) of basic income. Well, both traditions conceive justice and freedom in opposite ways: the republican tradition conceives freedom as an absence of material domination and understands it as constituted institutionally and politically, contrary to the liberal conception of freedom, understood as the absence of external interference, of a "natural" and "apolitical" nature. So, finally, by adopting the political, sociological and normative scheme of republicanism, it will be concluded that basic income “per se” is not a guarantee of the republican freedom, although it is designed to come close to that end, because such a guarantee depends to a large extent on the political-institutional context in which basic income settles (public benefits in kind, institutional mechanisms for democratic control of state political institutions, maximum income, state public control of certain markets, etc.).