Search

[CA] La pretensió inicial d’aquest treball, era la d’adaptar a la normativa vigent (Document Bàsic – Codi Tècnic de l’Edificació) un conjunt d’edificis construïts en 1910, que ocupen quasi una illa i són d’utilització diària a la ciutat d’Algemesí. Jo mateixa sóc usuària, per tant coneixedora de les carències d’aquest i de les necessitats que actualment es requereixen. Durant el procés d’investigació de la història dels edificis, es va informar del futur enderrocament del conjunt d’edificis sencer, per tant es va decidir orientar el treball per a poder mantenir l’edifici, pel valor històric que té, amb la intenció de presentar-la en forma de contra-proposta a l’enderrocament d’aquest. La metodologia seguida ha estat primerament d’investigació i anàlisi dels edificis, degut a la manca de dades, tant històriques com tècniques, intentant resoldre tots els dubtes plantejats, mitjançant manuscrits i projectes centenaris, citacions amb els tècnics municipals, i preguntant als antics usuaris de les escoles primàries. La segona part del treball, un estudi tècnic, mitjançant el seguiment del Codi Tècnic de la Edificació, amb l’objectiu de mostrar, com es pot adaptar a les actuals exigències, aquest conjunt d’edificis tan antic, que va ser creat per a l’escolarització dels xiquets i xiquetes d’Algemesí., [ES] La pretensión de este Trabajo decida inicialmente, fue la de adaptar a la normativa en vigor (Documento Básico – Código Técnico de la Edificación) un conjunto de edificios construidos en 1910, que ocupan casi una manzana y son de utilización diaria en la ciudad de Algemesí. Yo misma soy usuaria y por tanto conocedora de las necesidades que actualmente se requieren para poder hacer un buen uso del edificio. Durante el proceso de investigación de la historia de los edificios, se informa de la pretensión de demoler por completo el conjunto de edificios, por tanto se decidió orientar el trabajo para poder mantenerlos, por el valor histórico que tienen y con la intención de presentarlo en forma de contra-propuesta a la demolición de éste. La metodología seguida ha sido primeramente de investigación y análisis de los edificios, debido a la falta de datos e información, tanto histórica como técnica, intentando resolver todas las dudas planteadas, mediante manuscritos de proyectos centenarios, citas con técnicos municipales y preguntando a los antiguos usuarios de las escuelas primarias. La segunda parte del trabajo, un estudio técnico mediante el seguimiento del Código Técnico de la Edificación, con el objetivo de mostrar, cómo se puede adaptar a las actuales exigencias, este conjunto de edificios tan antiguo, que fueron creados para la escolarización de los niños y niñas de Algemesí., [EN] The aim of this work initially decided, it was to adapt to the regulations in force (Basic Document - Technical Building Code) a set of buildings built in 1910, occupying almost a block and which are in daily use in the city of Algemesí. I am a regular user and therefore aware of the needs that are currently required to make good use of the building. During the process of researching the history of the buildings, it is reported the claim to completely demolish all buildings, so it was decided to orient the job to keep, for the historical value that they have, and try to present it in form of counter-proposal to demolish it. The methodology has been used, firstly with research and analysis of buildings due to the lack of data and information, both historical and technical, trying to resolve all doubts raised by manuscripts of centennial projects, meetings with municipal officers and asking the old users of primary schools. The second part of the work is a technical study by tracking the Technical Building Code, in order to show how you can adapt to the current demands this set of buildings so old that they were created for the education of Algemesí’s children.

[EN] The Chapter House of the Town Sueca dated 1784, but the architect Vicente Gascó presents the original project in 1756, at the Sueca council, which had approved the construction of a building where they can make local councils, city council meetings, public administration, etc. This is one of the first projects of architecture as we know them today, then begins to define architectural design and construction. The author of this project, Vicente Gascó is an essential character in Valencian architecture of the late S. XVIII and early S. XIX, as it was one of the architects of the transition to a professional architecture, and is considered one of the "fathers" of the "academicism". This paper was developed from the active management of the architectural section of the Royal Academy of Fine Arts of San Carlos, and later from the general direction of the academy. Finally, this work contains an interpretation of the constructive conditions projected by Gasó, which are the result of an analysis of the original project, and it really executed., [CA] La Casa Capitular de la Vila de Sueca data de 1784, però el seu arquitecte, Vicent Gascó presenta el projecte original en 1756 a l’Ajuntament de Sueca, que havia aprovat la construcció d'un edifici on poder realitzar els ajuntaments, reunions del consell municipal, administració pública, etc... Aquest és un dels primers projectes d’arquitectura tal com els coneguem avui en dia, ja que comença a definir-se el projecte arquitectònic i també la seua construcció. L’autor d’aquest projecte, Vicent Gascó, es un personatge fonamental en l’arquitectura valenciana de finals de segle XVIII i principis del segle XIX, ja que va ser un dels artífexs de la transició a una arquitectura professional, i està considerat com un dels pares de l'Academicisme. Aquest paper el va desenvolupar activament des de la direcció de la secció d’arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i més tard des de la direcció general de l’acadèmia. Per últim, aquest treball conté una interpretació de les condicions constructives projectades per Gascó, que són el resultat d’una anàlisi d’aquest projecte original, i del que realment es va executar.

[CA] El convent de Sant Dídac es troba situat a la localitat d’Alfara del Patriarca, província de València, i fou construït a finals del segle XVI. És el gran desconegut entre els monuments arquitectònics de l’Horta Nord. Tot i que actualment l’edifici es troba en desús, ha tingut un ús religiós com a casa d’estudis de la Província Franciscana de València i després de la desamortització, un ús industrial com a magatzem de maquinària i material de l’indústria fosforera. aquest últim ús ha perdurat fins fa pocs anys. El present Treball Fi de Grau comprén l’estudi i anàlisi previ del conjunt religiós des del punt de vista arquitectònic. S’ha estructurat aquest treball entorn a l’estudi històric, anàlisi arquitectònic i del procés constructiu d’aquest singular edifici. En primer lloc s’ha realitzat un seguiment de l’organització urbanística, i es recopila la informació disponible per al seu estudi. De l’estudi de la documentació recopilada s’ha elaborat una base de dades digital que ha permés estudiar diversos aspectes i proposar una hipòtesi de la construcció de l’edifici. A més a més, s’incorpora un alçament gràfic inexistent fins a hores d’ara, elaborat a partir de treballs de camp tant de l’estat actual com de l’estat hipotètic abans de l’ús industrial. Finalment, des del punt de vista constructiu i pensant en una futura intervenció per a la restauració del convent, s’ha considerat imprescindible l’anàlisi de les tècniques constructives i materials que el conformen., [ES] El convento de Sant Dídac se halla situado en la localidad de Alfara del Patriarca (Valencia). Construido a finales del siglo XVI, es el gran desconocido entre los monumentos arquitectónicos de la Huerta Norte. Actualmente el edificio se encuentra en desuso, aunque ha formado parte del uso religioso como casa de Estudios de la Provincia Franciscana de Valencia. Tras la desamortización, fue utilizado con fines industriales como almacén de maquinaria y material de la industria fosforera. Uso que ha perdurado hasta hace pocos años. El presente Trabajo Fin de Grado aborda el estudio y análisis previo del conjunto religioso desde el punto de vista arquitectónico. Se ha estructurado el trabajo entorno del estudio histórico, del análisis arquitectónico y del proceso constructivo de este singular edificio. En primer lugar, se ha realizado un seguimiento del contexto urbanístico, y se ha recopilado la información disponible para su posterior estudio. Una vez estudiada la información recopilada, se ha elaborado una base de datos digital que ha permitido el estudio de diferentes aspectos y la propuesta de una hipótesis sobre la construcción del edificio. Además, se incorpora un levantamiento gráfico inexistente hasta ahora, elaborado a partir de trabajos de campo tanto del estado actual como del estado hipotético antes del uso industrial.Finalmente, desde el punto de vista constructivo y con vistas a futura intervención de restauración del convento, se ha considerado imprescindible el análisis de las técnicas constructivas y materiales que lo conforman., [EN] The Convent of Sant Dídac is located in the town of Alfara del Patriarca (Valencia). It was built in the late sixteenth century, and it is the great unknown among the architectural monuments from North metropolitan area of Valencia «Horta Nord». Although the building is not currently in use, in former times, it had a religious use as house of studies of Franciscan Province of Valencia. After the ecclesiastical confiscations, the convent had an industrial use as machinery and match industry material warehouse. This project deals with the study and preliminary analysis of the monumental ensemble from an architectural point of view. The project has been structured around the historical study, architectural analysis and the construction process of this unique building. First, the urban context has been monitored. Once compiled the information available, a digital database has been developed that has allowed the study of different aspects and the proposal of a hypothesis about the construction of the building. An architectural survey, nowadays non-existent, of the convent, both in the current state and in the hypothetical state before its industrial use, is also undertaken. Drawings are a fieldwork. Finally, in view of a future intervention for the restoration of the convent, the analysis of its construction techniques and materials is essential.

[CA] En aquest projecte es fa una anàlisi històrica i constructiva d'una casa que es localitza al carrer Josep Benlliure nº 117, a la zona de Canyamelar (València). En primer lloc es realitza una anàlisi històrica del barri i del carrer on es troba la casa per tal de conéixer el context on s'insereix la construcció, després es fa l'anàlisi de l'estat actual de l'immoble que inclou estudi fotogràfic, redacció de la memoria constructiva i anàlisi de les patologies, i per últim, es fa una proposta d'intervenció de les lesions descobertes. Tipològicament, la casa objecte d'estudi correspon a un model constructiu molt popular a València en l'època de la seua construcció: planta baixa (normalment dedicada a l'empresa familiar), planta primera (utilitzada com a habitatge) i part posterior (que era el corral de l'habitatge). La façana és també típica. Recoberta amb rajoles fins a un metre d'alçada, amb dos portes laterals i una porta central més gran que les altres. Alineades amb aquestes tres portes hi ha tres balconeres, una altra vegada la central més gran que les laterals. La coberta va ser construïda pel sistema de parell i filera i es sosté mitjançant una estructura de pilars i parets de càrrega de fàbrica. El principal problema de l'habitatge és la manca d'estanqueïtat de la coberta. Com que els elements estructurals llenyosos estan molt danyats, així com les capes que conformen la coberta (teules i maons), es fa una proposta d'intervenció consistent en el reemplaçament de la coberta sencera, i també de l'últim forjat, ja que les biguetes, l'escaiola i el canyís estan també molt deteriorats. Per això, es planteja un canvi de material estructural. S'utilitzarà metall, però, per tal de no trencar amb la tradició constructiva de la zona, tota l'estructura anirà recoberta de fusta. La intervenció proposa, a més a més, una sobreelevació dels murs mitgers i de façana per tal de crear un espai sota coberta amb una alçada lliure mínima de 1,2 metres, que si es realitza de forma que siga transitable, permetrà crear una nova zona habitable.