Search

Este artículo se orienta a trazar el marco más completo posible de las traducciones de obras poéticas italianas publicadas en España durante la dictadura franquista. Desde un punto de vista histórico, el estudio se centra básicamente en los aspectos cuantitativos de las obras traducidas: autores seleccionados, cronología, editoriales y traductores. La aparición de dichas obras poéticas italianas en el mercado español revela de algún modo la evolución política y cultural de la sociedad española entre 1939 y 1975.

[cat] La tesi "Carducci a la literatura catalana: recepció i traduccions" estudia la recepció de la poesia de Giosue Carducci a les lletres catalanes des de les primeres manifestacions del fenomen (1878) fins als nostres dies. S'hi publiquen i analitzen els resultats d'una recerca que abraça, fonamentalment, tres modalitats de recepció: a) traduccions; b) comentaris i opinions d'escriptors i de crítics; c) intertextualitat present en la producció dels poetes catalans. En tots tres àmbits són aportades dades no recollides pels estudiosos que anteriorment s'havien ocupat de la matèria, alhora que s'estableix l'abast i la tipologia del carduccianisme dels autors en els quals només era conegut d'una manera superficial. Retòrica contrastiva, teoria dels polisistemes i semiòtica de l'espai configuren el principal instrumental metodològic amb el qual es determinen des de les línies de força fins als mínims detalls de l'ascendència exercida pel mestre bolonyès sobre la cultura catalana i de les lectures de què va ser objecte la seva obra. Queda confirmada la preponderància d'un Carducci primaveral i espiritualitzat en la recepció per part de l'Escola Mallorquina i d'un Carducci polític, heroic i satànic per part del Modernisme barceloní, així com la culminació de la fortuna del poeta en els anys immediatament posteriors al Premi Nobel (1906) i al seu traspàs (1907), als quals segueix una ràpida paràbola descendent que ja comença a l'entorn de 1915-1916. S'introdueixen, tanmateix, importants matisos dins aquest quadre general, derivats, d'una banda, de la singular actitud de cada autor davant els variats accents de la poesia carducciana, i, d'altra banda, de paradoxals recuperacions detectables fins i tot en autors a priori anticarduccians de la segona meitat del segle XX. Els moviments d'acostament i d'allunyament respecte al model retòric carduccià, les relacions de contraposició i de coexistència amb la poètica decadentista, l'alternativa entre elitisme i esquerranisme, les dificultats dels receptors davant una accepció hedonista i no metafísica del classicisme, el grau d'hiperregularitat amb el qual fou importada la mètrica bàrbara, les superposicions entre un Carducci vulgaritzat i un Carducci més autèntic, o entre la seva figura pública i la complexitat de la seva producció, constitueixen les claus dialèctiques d'un recorregut històric que de vegades presenta forts paral·lelismes amb la fortuna de l'escriptor a la mateixa Itàlia, però que en molts aspectes assumeix un perfil propi en virtut sigui d'interferències d'arrel cristiana o barroca, sigui de les diverses opcions lingüístiques i estilístiques a les quals s'obria un català literari encara en formació. No s'ha deixat de posar tampoc esment en les contribucions realitzades per traductors i escriptors catalans en llengua castellana, i la bibliografia (Nova Bibliografia Carducciana) comprèn, a més del material comentat al llarg del volum I (Exposició) i reproduït en el volum II (Corpus Documental), tot tipus de manifestació de carduccianisme que ha estat possible localitzar no sols en territoris de llengua catalana, sinó també en els de llengua espanyola, inclosa Llatinoamèrica., [eng] Thesis "Carducci in Catalan literature: Reception and Translation" studies how the poetry of Giosue Carducci was received in the Catalan literary world from the early signs of the phenomenon (1878), up to the present. This work publishes and analyses the results of research into a) translations; b) commentaries and opinions of writers and critics; c) intertextualities present in the production of Catalan poets. Contrastive rhetoric, poly-system theory and semiotic theory make up the main methodological instruments for confirming, but also enhancing, the prevalence of the breezy and spiritual Carducci perceived by the Majorcan school, or of the political, heroic and satanic Carducci favoured by Barcelonan modernism. The swift downward slope of the fortunes of the Bolognese master (initiated around 1915-1916 and promoted by the Catalan intellectual movements the noucentistes and post-noucentistes) did not impede him influencing even those authors from the second half of the 20th century who were a priori anti-Carduccian. Some key dialectics covered include his relationship with so-called decadent poetry (between counterpoint and coexistence), his alternations between elitism and socialism, the difficulty of readers faced with a hedonistic and non-metaphysical acceptance of classicism, the degree of hyper-regularity with which his Barbarian poetic metre was imported, the movements in favour and against the Carduccian rhetorical model and the superpositioning of a vulgarised Carducci with a more authentic one. These are the keys to outlining a historical review of the poet, a review that often presents strong parallels with the fortunes of the writer in Italy itself, but in many aspects takes on its own profile through interferences from Christian or Baroque roots, largely through the diverse linguistic and stylistic options that the incipient Catalan literary scene applied to him. The bibliography (Nova Bibliografia Carducciana) comprises in addition to the material commented on throughout Volume I (Exposition) and reproduced in Volume II (Documentary Corpus) every type of Carduccianism it has been possible to locate not only in Catalan speaking areas, but also in those coming under Spanish influence, including Latin America.

Després d'una consideració general sobre la traducció de poesia en funció del grau d'intervenció del traductor, Gabriela Gavagnin passa a analitzar les traduccions de poesia italiana d'Agustí Esclasans, tasca per a la qual espigola entre els casos concrets. L'autora hi troba només alguns errors de comprensió de l'original i afirma que 'l'escassa literalitat que s'observa en les seves traduccions (...) no és imputable al desconeixement de la llengua'. L'estudi troba matisos de significació introduïts per Esclasans, lligats, sovint, a la tradició poètica catalana, i ateny, també, les adaptacions rítmiques i sintàctiques i diverses contaminacions d'estil.

The Majorcan poetess Maria Antònia Salvà translated to catalan, during the first thirty of XX century, numerous poems from Giovanni Pascoli's works. Altough a large number of them remained unpublished, these poetic version were really important to the Hispanic fortune of Pascoli, because they constitute the first and only translations of his poems to an Iberian language before the Spanish Civil War. This paper collects historical informations about them and explains the history of their composition and publication. Lastly it analyses some translation by the linguistic and stylistic perspective with a special attention to the fonosymbolic value of the poems.