Search

El present treball investiga la representació que tenen els personatges en les sèries de ficció televisives segons el seu gènere i origen. L'anàlisi pren forma d'estudi comparatiu entre dues sèries d'humor exitoses a nivell nacional i internacional, La Que Se Avecina i Modern Family, durant la temporada 2013-14. L'observació dels rols dels personatges reflecteix que les sèries de ficció són el mirall d'una societat que canvia i evoluciona. El presente trabajo investiga la representación que tienen los personajes en las series de ficción televisivas según su género y origen. El análisis toma forma de estudio comparativo entre dos series de humor exitosas a nivel nacional e internacional, La Que Se Avecina y Modern Family, durante la temporada 2013-14. La observación de los roles de los personajes refleja que las series de ficción son el espejo de una sociedad que cambia y evoluciona. This project investigates the representation that characters have in fiction television series according to their gender and origin. The analysis takes form of a comparative study between two national and international successful series of humour, La Que Se Avecina and Modern Family, during 2013-14 season. The observation of the roles of characters reflects that fiction series are the mirror of a society that changes and evolves.

The TV serie Dexter centers on a blood spatter pattern analyst from Miami police, Dexter Morgan, who also is a serial killer who kills other murderers who have scaped of the justice system. This work analyzes the audience¿s reasons to empathize and sympathize with a character like him: a psychopath with a profile that would be received in a typical audiovisual production like a bad character., La sèrie de televisió Dexter relata la vida d'un forense especialitzat en sang del cos policial de Miami, Dexter Morgan, que al temps és un assassí en sèrie que mata altres assassins que han escapat de la justícia. Amb aquest treball analitzarem les causes per les que el públic aconsegueix empatitzar amb un personatge, que, vist de manera objectiva, és un psicòpata amb un perfil que a les produccions audiovisuals més típiques seria rebut com un personatge dolent.

Comunicació presentada en el XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Valladolid, 15-19 de septiembre de 2009. En aquest article, es fa una reflexió sobre el caràcter no arquetípic dels personatges del Tirant lo Blanch i, prenent Plaerdemavida com a model, es demostra que, per a ser una novel·la cavalleresca del segle XV, Martorell usa personatges bastant perfilats, que van evolucionant al llarg de la novel·la i que poden desenvolupar més d’un rol. Aquest treball s'ha fet en el marc del projecte de recerca FFI2008-00826, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya, i s'ha beneficiat de l'ajuda complementària ACOMP/2009/162 de la Generalitat Valenciana.