Search

Les diferents intervencions arqueològiques al conjunt patrimonial que conformen el Castell Vell i l’ermita de la Magdalena han proporcionat dades arqueològiques rellevants que permeten construir un relat històric més acurat dels fets que allí es desenvoluparen durant el període de dominació andalusina. Les tasques arqueològiques realitzades el 2017 amb motiu de la construcció del Centre d’Interpretació, han permés documentar restes d’estructures andalusines al vessant sud-oest de les Serretes, pel moment més antigues que la mateixa construcció del castell. Encara que són evidències molt malmeses, incideixen en la intensa ocupació de la zona des del segle IX, així com en els canvis que es produïren en el model d’assentament als segles XI i XII, amb motiu de la construcció de nombrosos recintes emmurallats, com és el mateix Castell Vell., Archaeological fieldworks in the patrimonial complex that comprises the Castell Vell and the Ermita de la Magdalena, have provided relevant archaeological data that allow us to build a thorough historical account of the events that took place there during the al-Andalus period. The archaeological works carried out during the building of the interpretation centre in 2017, have brought to light remains of Andalusian structures on the south-western slope of the “Serretes”, dated earlier than the construction of the castle itself. Although these structures are very damaged, they provide information about the intense occupation of the area since the 9th century, as well as the changes that took place in the settlement pattern during the 11th and 12th centuries, due to the construction of numerous walled enclosures, such as the Castell Vell.

Resultats de la 2ª campanya d'excavacions.

El molí rotatori és una innovació ibèrica, probablement dissenyada al nord-est de la península Ibèrica, amb una ràpida difusió i amb un èxit evident, possiblement pel fet que permet una intensificació de la producció de farina, alliberant d’aquesta manera mà d’obra per a altres tasques. La diversitat morfològica és destacada, sense que s’observin unes tendències clares, convivint des del principi una escala de producció domèstica amb una de comunitària. Continua sent, en tot cas, un útil poc apreciat en la investigació arqueològica, fet que dificulta una aproximació detallada a la seua història i evolució.

Les estructures documentades al jaciment de Colata (Montaverner, València) mostren la parcialitat del registre que caracteritza aquest tipus de jaciment a l’aire lliure del IV mil·lenni aC, cosa que obliga a plantejar noves estratègies per a reinterpretar l’evolució en les conductes d’emmagatzematge, consum i producció d’aliments, i en la organització social d’aquestes comunitats. Paraules clau: Vall d’Albaida. Estructures excavades. Poblats de sitges. Patró d’assentament. Organització social., The assemblage of several pits recorded at Colata (Montaverner, Valencia), show up the fragmentary preservation of the archaeological record in this kind of site from the 4th millennium cal. BC, thus the development of new strategies becomes basic in the way of draw other interpretations related to storage, consumption and production, and the architecture and social organization of those communities. Key words: Vall d’Albaida. Pit-dwellings. Storage structure. Settlement pattern. Social organization., Las estructuras documentadas en el yacimiento de Colata (Montaverner, Valencia) ilustran sobre la parcialidad que caracteriza este tipo de asentamientos al aire libre del IV milenio cal. a. C ., obligando a plantear nuevas estrategias en la investigación para reinterpretar la evolución en las conductas de almacenaje, consumo y producción de alimentos, y en la organización social de estas comunidades. Palabras clave: Vall d’Albaida. Estructuras excavadas. Poblados de silos. Patrón de asentamiento. Organización social.