Search

Aquest document s’emet com a informe tècnic del projecte finançat per la Fundació Andrena per millorar l’estat de conservació de tres sistemes de molleres al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest projecte pretén protegir hàbitats de mollera altament freqüentats per bestiar domèstic, aïllant-los de la pressió ramadera. Pretén també avaluar els efectes de la pressió ramadera sobre la compactació del sòl, la coberta de briòfits, el desenvolupament de les plantes herbàcies i la floració; descriure els processos de successió vegetal durant els primers anys després de l’eliminació del bestiar, i finalment monitorar detalladament parcel·les de seguiment per detectar la dinàmica de la vegetació que hi té lloc en funció d’altres paràmetres ambientals més enllà de la pressió ramadera. Els resultats exposats en aquest document, després de tres anys des de la construcció dels tancats d’exclusió ramadera, mostren la rapidesa dels canvis en l’estructura de la vegetació de les comunitats en les mollera, però alhora deixen palesa la lentitud dels canvis en la composició d’espècies i –i en els seus recobriments– en els sistemes d’alta muntanya., Resumeix el plantejament, l’execució i els resultats obtinguts per a la conservació dels hàbitats de mollera als Pirineus Centrals entre els anys 2018 i 2020.

E. Carrillo, J. Ninot, T. Buchaca and M. Ventura. Blanes, LIFE+ LIMNOPIRINEUS Technical Office, L’Estanho de Vilac està situat en una petita conca endorreica a la Val d’Aran (Catalunya) a 1.640 m d’altitud. En origen era un estanyol de nivell fluctuant, però per interessos ramaders va ser recrescut amb una aportació externa d’aigua. En els últims anys, amb la modificació del fons i el continu augment del volum d’aigua acumulada, s’ha utilitzat també per a la pesca de truites. Com a resultat d’aquestes modificacions, hi ha hagut una alteració notable del sistema que posa en perill la conservació de diverses espècies d’amfibis, especialment Alytes obstetricans i Rana temporaria, i de Luronium natans, planta aquàtica que té en l’Estanho l’única localitat pirinenca. Totes tres són espècies protegides a nivell europeu per la Directiva Hàbitats. L’objectiu d’aquest treball és documentar la millora de l’estat de conservació d’aquestes espècies i l’ecosistema en el seu conjunt. Per a això s’ha efectuat un estudi del cicle hidrològic calculant el balanç hídric de la conca i s’han seguit els canvis de nivell ocasionats en alterar el flux d’entrada d’aigua artificial, i s’ha fet l’estudi de la variabilitat del cicle de nutrients i de la biodiversitat aquàtica, en especial dels organismes indicadors. Els resultats mostren que l’Estanho és un estanyol de caràcter temporal que podria quedar sec algun temps durant el període estival, però on una aportació d’aigua per sobre dels valors de pèrdua naturals pot fer créixer de manera continuada el volum d’aigua que tindria sense alteracions externes. També es constata que la presència de truites ha alterat notablement la diversitat faunística de la massa d’aigua i això repercuteix així mateix en les poblacions d’amfibis. D’altra banda la presència d’un gran nombre de caps de bestiar equí provoca l’eutrofització de l’aigua, així com la pertorbació de la població de Luronium natans i de la integritat del substrat on creix. Aquesta població també es veu afectada per l’entrada a la llacuna de Potamogeton berchtoldii, macròfit propi d’aigües permanents i comú en els llacs alpins. Dins de les accions efectuades per revertir l’ecosistema cap a un estat més natural s’inclouen l’extracció de totes les truites i la instal·lació d’un nou abeurador amb regulació de l’entrada d’aigua. L’eliminació de les truites ha portat a una ràpida recuperació dels macroinvertebrats litorals i dels amfibis. Per la seva banda, el descens del nivell de l’aigua, provocat per la disminució del cabal d’aportació externa, ha modificat l’extensió de la població de Luronium natans. S’ha dut a terme un monitoratge d’aquesta població en les dues zones que ocupa: a la zona on la planta creix arrelada en el fons submergit amb les fulles flotants a la superfície de l’aigua i a la zona marginal de l’estanyol on la planta creix amb formes amfíbies que queden exposades a l’aire. El descens de nivell de l’aigua ha ocasionat un augment de la densitat de la subpoblació amfíbia, però aquesta també s’ha vist alterada per la presència de bestiar que deteriora els marges de l’estanyol. La subpoblació aquàtica s’ha mantingut, tot i que té una baixa vitalitat. Sempre s’han observat plantes en estat vegetatiu i únicament s’ha vist floració simultània de múltiples individus l’any 2019. Sobre la base d’aquests resultats proposem que es reconegui en l’Estanho l’existència dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) 3150 i 3130 relacionats amb la massa d’aigua i amb les dues subpoblacions de Luronium natans.

E. Carrillo, J. Ninot, T. Buchaca and M. Ventura. Blanes, LIFE+ LIMNOPIRINEUS Technical Office, Els ecosistemes de mollera que es troben a les muntanyes alpines tenen un gran valor ecològic, ja que la seva distribució està molt limitada per la fisiografia abrupta i per la influència climàtica mediterrània. La gestió i la conservació d’aquests ecosistemes vulnerables passa per entendre com els factors ambientals, juntament amb un règim hídric variable, condicionen els patrons de vegetació a les molleres. En aquest treball, analitzem la relació entre els factors abiòtics i la distribució de diferents tipus de comunitats vegetals en el sistema hidrotorbós de Trescuro. Amb aquest objectiu, vam establir 30 punts de mostreig en el mosaic de vegetació, on es van registrar el pH, la conductivitat elèctrica, la profunditat de la capa freàtica i la concentració d’ions durant els estius de 2014 i 2015. Els resultats evidencien que la variació en el nivell freàtic és el principal condicionant de la distribució de la vegetació a petita escala, seguida de la concentració d’ions. Les comunitats solígenes, que depenen en gran mesura de l’aigua d’escolament superficial, van ser les més afectades pels esdeveniments de sequera i, per tant, les més sensibles a la colonització per part dels arbres.

Aquest treball és una contribució significativa a l catàleg florístic de les valls de Sau i de Susqueda (Guilleries i Collsacabra). Més concretament, aportem una llista que inclou tots els tàxons observats pels autors a la quadrícula UTM DG54 (de 100 km2), tan espontanis com subespontanis o naturalitzats. Aportem una sola localitat per a cada tàxon i en donem la coordenada amb precisió d'un quilòmetre (en projecció ED50)., Una part d’aquesta recerca ha estat recolzada per l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (ACOM-DGR; Generalitat de Catalunya) i per l’Espai Natural de Guilleries-Savassona (Diputació de Barcelona).

[cat] Aquesta tesi tracta de la diversitat de la vegetació de les molleres i les torberes d’esfagnes, i de la seva distribució i arranjament al llarg de gradients ambientals a diferents escales. El marc geogràfic en el que es desenvolupa la nostra recerca és la península Ibèrica i els Pirineus francesos, i la Terra del Foc (Argentina). La vegetació de les molleres i de les torberes d’esfagnes és singular en tant que presenta múltiples espècies característiques, i és diversificada pel gran nombre de comunitats vegetals que s’hi han descrit. Especialment a les muntanyes alpines del sud d’Europa, aquests aiguamolls són sistemes fràgils i objectius prioritaris de conservació, ja que unit a la seva raresa natural, es veuen afectats per les activitats humanes. Els fonaments sobre l’organització i funcionament d’aquesta vegetació es basa en estudis realitzats en sistemes boreals i temperats freds. En canvi, a les muntanyes del sud d’Europa, el coneixement és insuficient. Aquí, a diferència de les extenses torberes boreals, aquests tipus de vegetació s’organitzen de forma complexa en mosaics intricats que ocupen petites superfícies en indrets topogràficament favorables. Per la seva banda, la Terra del Foc, conté extenses torberes insuficientment investigades. Per contribuir al coneixement d’aquests aiguamolls, vam mostrejar intensivament nombroses àrees pirinenques i la Terra del Foc, i vam analitzar la informació recollida en milers d’inventaris de vegetació per nombrosos autors al llarg dels segles XXè i XXIè. Vam posar l’èmfasi a mesurar les variacions de la posició de la capa freàtica i en recollir informació detallada dels briòfits, aspectes negligits en molts estudis previs. A partir de l’estudi detallat de vuit sistemes de molleres i de torberes d’esfagnes, cinc als Pirineus i tres a la Terra del Foc, vam relacionar les principals variables ambientals físico-químiques amb la variació florística. D’una banda, tant als Pirineus com a la Terra del Foc, la posició de la capa freàtica va ser la variable més important per explicar els patrons en vegetació a escala de detall. D’altra banda, en analitzar per separat l’arranjament dels briòfits, aquests van respondre més a la química de l’aigua (pH) que no pas a la posició de la capa freàtica. A més a més, vam poder explicar la singularitat florística a partir de la singularitat ecològica. Així, les rareses botàniques es van concentrar en sistemes humits que contenien hàbitats singulars, com les catifes d’esfagnes tremoloses i els bonys d’esfagnes. D’altra banda, a escala regional, la principal variació florística a la Terra del Foc va ser causada pel gradient latitudinal, molt correlacionat amb la variació de les variables climàtiques. Igualment, als Pirineus, l’estructura espacial va ser el principal rector de l’organització de la diversitat florística a les molleres i a les torberes d’esfagnes. D’aquesta manera, a escala regional, el conjunt d’espècies locals va resultar un element clau. Fruit de l’estudi d’uns 6.500 inventaris de vegetació de la península Ibèrica i dels Pirineus, vam obtenir que tota la vegetació higròfila de muntanya forma un sol i singular conjunt florístic, mostrant la importància de la humitat edàfica en l’organització de la flora i la vegetació de muntanya. A escala regional, els principals gradients ambientals que van regir l’arranjament de comunitats vegetals higròfiles són la fertilitat i el pH. La influència oceànica també va ser molt important i es va manifestar a escales de desenes o centenars de quilòmetres. Finalment, fruit de l’estudi detallat de les molleres de la Vall d’Aran, vam reconèixer-hi vint-i-dues associacions vegetals i en vam descriure dues de noves (Calliergo gigantei-Narthecietum ossifragi i Straminergo straminei-Caricetum curtae), [eng] This book focuses on mire ecology and biogeography. We studied the distribution and arrangement of plant assemblages along environmental gradients at different scales. We developed our research in the Iberian mountains and the Pyrenees, and in Tierra del Fuego (Argentina). Peatland and mire ecology has traditionally focused on boreal and cold temperate climatic zones in the Northern Hemisphere, and therefore we have very limited knowledge on the ecology and biogeography of mires in the alpine ranges of Central and Southern Europe. Similarly, the fens of Tierra del Fuego are poorly studied. In order to contribute to a better understanding of these wetlands, we sampled 15 mire systems in the Pyrenean range and 3 in Tierra del Fuego. Also, we analyzed thousands of floristic relevés of hygrophilous vegetation stored at the SIVIM database. We put a particular emphasis on both the measurement of the fluctuation of the depth to the water table and the gathering of the most detailed bryophyte information, because they were neglected in the previous published research. On the whole, at fine scale the most correlated variable to the variation of plant communities was the depth to the water table. However, the bryophyte assemblages were more sensitive to changes in the soil pH than to the water regime. Moreover, the concentration of botanical rarities on a few singular mire systems in the Pyrenees could be explained by the ecological diversification of habitats, driven mainly by the elongation of the water table gradient. At regional scale, on the one hand, bioclimatic variables, spatial structure of the vegetation and the local species pools have most likely played a major role on the diversification of the mire flora and vegetation. Further, fertility and pH gradients were the most influential among the soil and groundwater factors. Finally, we reported 22 plant associations from Vall d’Aran, two of which are newly described (Calliergo gigantei-Narthecietum ossifragi i Straminergo straminei-Caricetum curtae).

Edició revisada 2015, L'adaptació al nostre territori del catàleg dels biòtops de la Unió Europea (CORINE biotopes manual) va portar a dreçar una llista dels hàbitats existents a Catalunya. El present Manual vol servir per a interpretar-los teòricament i per a poder-los identificar fàcilment en la pràctica. Els volums descriptius, com aquest, comprenen una sèrie de fitxes, corresponents cadascuna a un hàbitat, ordenades i distribuïdes en apartats coincidents amb els subgrups de primer i segon nivell. Cada fitxa presenta, de manera molt sintètica, les característiques més rellevants de l'hàbitat (aspecte, ecologia general, component biòtic, paràmetres d'interès de conservació...) i porta algunes figures il·lustratives i, en la majoria de casos, un petit mapa de distribució. En aquesta nova edició s'han revisat i actualitzat els continguts de la versió anterior (nous mapes, nous paràmetres indicadors de l'interès de conservació, incorporació de la correspondència amb la nova classificació europea EUNIS...) i s'hi han afegit uns pocs hàbitats observats o descrits aquests últims anys..

Please read the Spanish version of this Abstract.En el presente trabajo se actualiza el conocimiento corológico de la leguminosa Vicia vicioides (Desf.) Cout. en la provincia de Alicante, aportando información sobre cinco nuevas poblaciones, que se añaden a la única localidad conocida previamente.

En aquest treball aportem noves dades de 58 plantes vasculars trobades, principalment, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes (des de la Vall d'Aran fins a Andorra). De cadascuna, en donem les localitats on l'hem observada i en valorem l'interès fitogeogràfic, tenint en compte el coneixement actual de la flora pirinenca. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka i Trisetum spicatum (L.) K. Richt. subsp. ovatipaniculatum Hultén ex Jonsell representen novetats per a la flora de Catalunya, alhora que es confirma la presència de Lathyrus bauhinii Genty i Trisetum baregense Laffite & Miégeville, plantes citades d'antic. La resta de citacions corresponen a plantes rares o poc citades en aquest territori o al conjunt de Catalunya. Here we report new data concerning 58 rare plants, mainly recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park or in neighbouring areas (from Vall d'Aran to Andorra). For each taxon, we discuss the phytogeographic interest of the new locations given, according to the present knowledge of the Pyrenean flora. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka and Trisetum spicatum (L.) K. Richt. subsp. ovatipan iculatum Hultén ex Jonsell become novelties for the Catalan flora, and we confirm the presence of Lathyrus bauhinii Genty and Trisetum baregense Laffite & Miégeville. In other cases, the new data improve the distributional knowledge of rare plants in the above-mentioned area or in Catalonia.

En aquest treball aportem noves dades de 58 plantes vasculars trobades, principalment, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes (des de la Vall d’Aran fins a Andorra). De cadascuna, en donem les localitats on l’hem observada i en valorem l’interès fitogeogràfic, tenint en compte el coneixement actual de la flora pirinenca. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka i Trisetum spicatum (L. ) K. Richt. subsp. ovatipaniculatum Hultén ex Jonsell representen novetats per a la flora de Catalunya, alhora que es confirma la presència de Lathyrus bauhinii Genty i Trisetum baregense Laffite & Miégeville, plantes citades d’antic. La resta de citacions corresponen a plantes rares o poc citades en aquest territori o al conjunt de Catalunya., Here we report new data concerning 58 rare plants, mainly recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park or in neighbouring areas (from Vall d’Aran to Andorra). For each taxon, we discuss the phytogeographic interest of the new locations given, according to the present knowledge of the Pyrenean flora. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka and Trisetum spicatum (L. ) K. Richt. subsp. ovatipan iculatum Hultén ex Jonsell become novelties for the Catalan flora, and we confirm the presence of Lathyrus bauhinii Genty and Trisetum baregense Laffite & Miégeville. In other cases, the new data improve the distributional knowledge of rare plants in the above-mentioned area or in Catalonia.

En la present nota indiquem un seguit de novetats corològiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra.

La Vall d'Aran està situada al vessant nord dels Pirineus, on el clima de tipus medioeuropeu i de muntanya amb una marcada influència atlàntica propicia una gran diversitat de molleres. En aquest treball presentem els resultats de l'estudi fitosociològic d'aquestes molleres, especialment d'aquelles que formen part de sistemes complexos (que n'inclouen d'ombrògenes, topògenes, solígenes i limnògenes). Hem seguit la metodologia de Braun-Blanquet per a l'aixecament dels inventaris i hem mesurat també alguns factors ambientals (pH i conductivitat de l'aigua lliure del sòl, profunditat de l'aigua freàtica i gruix de la capa de torba) a part de les variables topogràfiques bàsiques. Presentem 144 inventaris de 22 associacions (una d'elles diversificada en 4 subassociacions), 2 de les quals són noves descripcions, i 8 es documenten per primer cop dels Pirineus. La majoria d'associacions corresponen a la classe Scheuchzerio-Caricetea fuscae (molleres i torberes minerogèniques) i força menys es refereixen a torberes ombrogèniques de la classe Oxycocco-Sphagnetea o a la vegetació lacustre associada de les aliances Magnocaricion, Phragmition i Scorpidio-Utricularion minoris. Valorem la diversitat de torberes en forma de bony de la classe Oxycocco-Sphagnetea i la presència de molleres tremoloses del Caricion lasiocarpae, que constitueixen l'única representació dels Scheuchzerietalia a Catalunya. Reinterpretem les formacions dominades per Scirpus cespitosus, i proposem el nom Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii per al que fins ara s'ha anomenat Calluno-Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.) Com a conclusió general, destaquem la singularitat de la Vall d'Aran per la diversitat i excepcionalitat de les comunitats de molleres que s'hi donen. A més, aquestes formen sistemes molt particulars pel que fa a la hidrologia i al mosaic de comunitats que acullen; en són exemples destacats els de bassa Nera, Planhòla d'Aiguamòg i pla de Tor.

La Vall d’Aran està situada al vessant nord dels Pirineus, on el clima de tipus medioeuropeu i de muntanya amb una marcada influència atlàntica propicia una gran diversitat de molleres. En aquest treball presentem els resultats de l’estudi fitosociològic d’aquestes molleres, especialment d’aquelles que formen part de sistemes complexos (que n’inclouen d’ombrògenes, topògenes, solígenes i limnògenes). Hem seguit la metodologia de Braun-Blanquet per a l’aixecament dels inventaris i hem mesurat també alguns factors ambientals (pH i conductivitat de l’aigua lliure del sòl, profunditat de l’aigua freàtica i gruix de la capa de torba) a part de les variables topogràfiques bàsiques. Presentem 144 inventaris de 22 associacions (una d’elles diversificada en 4 subassociacions), 2 de les quals són noves descripcions, i 8 es documenten per primer cop dels Pirineus. La majoria d’associacions corresponen a la classe Scheuchzerio-Caricetea fuscae (molleres i torberes minerogèniques) i força menys es refereixen a torberes ombrogèniques de la classe Oxycocco-Sphagnetea o a la vegetació lacustre associada de les aliances Magnocaricion, Phragmition i Scorpidio-Utricularion minoris. Valorem la diversitat de torberes en forma de bony de la classe Oxycocco-Sphagnetea i la presència de molleres tremoloses del Caricion lasiocarpae, que constitueixen l’única representació dels Scheuchzerietalia a Catalunya. Reinterpretem les formacions dominades per Scirpus cespitosus, i proposem el nom Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii per al que fins ara s’ha anomenat Calluno-Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.) Com a conclusió general, destaquem la singularitat de la Vall d’Aran per la diversitat i excepcionalitat de les comunitats de molleres que s’hi donen. A més, aquestes formen sistemes molt particulars pel que fa a la hidrologia i al mosaic de comunitats que acullen; en són exemples destacats els de bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg i pla de Tor., Given the topographic situation of the Aran valley, on the north side of the Pyrenees, the climate regimes (from medio-European to high mountain types) have a strong Atlantic influence. This, and the complex relief and bedrock assemblage of the area, enable the formation of great diversity of fens and bogs, covering from mediumsized to small areas. Here we present a phytosociological study of these vegetation units, and especially of those found in the complex systems, where ombrogenous, topogenous, soligenous and limnogenous mires may occur. We obtained field relevés according to the Braun-Blanquet approach, and recorded various associated environmental parameters (pH and conductivity of the soil water, depth of the phreatic water table, peat thickness), as well as topographic descriptors. By means of 144 relevés we discuss 22 associations (one of these split in 4 subassociations), from which 2 are new descriptions and 8 are firstly documented from the Pyrenees. Most of the associations treated are included in the vegetation class Scheuchzerio-Caricetea fuscae (fens), whereas few are referred to the Oxycocco-Sphagnetea ombrogenic bogs or to the neighbouring lacustrine alliances Magnocaricion, Phragmition and Scorpidio-Utricularion minoris. We discuss the diversity of the Oxycocco-Sphagnetea bog hummocks, and the occurrence of the Caricion lasiocarpae floating carpets, which are the sole Scheuchzerietalia representation in Catalonia. Other novelties are the reinterpretation of the Scirpus cespitosus communities, and the new name Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii, which properly refers to the Calluno- Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.). As a general conclusion, we point out the singularity of the Aran valley, referred to the diversity and particularity of the fen and bog communities found. Moreover, these communities are combined into particular systems according to hydrologic aspects, which are especially diverse and outstanding at Bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg and Plan de Tor.

[es ] En esta nota a portamos nuevos datos sobre la distribución de Trifolium diffusum Ehrh. en los Países Catalanes y confirmamos su presencia en Cataluña. [ct] En aquesta nota aportem noves dades corològiques de Trifolium diffusum Ehrh. als Països Catalans i confirmem la seva presència a Catalunya.

We contribute new chorological data on Trifolium diffusum Ehrh. in the Catalan Countries, and we confi rm its existence in Catalonia.[es ] En esta nota a portamos nuevos datos sobre la distribución de Trifolium diffusum Ehrh. en los Países Catalanes y confirmamos su presencia en Cataluña. [ct] En aquesta nota aportem noves dades corològiques de Trifolium diffusum Ehrh. als Països Catalans i confirmem la seva presència a Catalunya.

Presentem noves dades corològiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra. En total, tractem 25 tàxons que podem dividir en cinc grups: 1.- nous per a les Guilleries (Peucedanum officinale L., Senecio adonidifolius Loisel., etc.); 2.- nous pel Collsacabra (Carex liparocarpos Gaudin, Seseli tortuosum L., etc.); 3.- nous per un ampli sector del nord-est català (Carex demissa Hornem., Potentilla recta L., etc.); 4.- de presència dubtosa o no retrobats per autors recents (Trifolium micranthum Viv., Carex alba Scop., etc.) 5.- que constitueixen el límit meridional de l’espècie a Catalunya (Narcissus moleroi Fern. Casas i Lamium galeobdolon (L.) L.)., We report new data on the chorology of 25 vascular plants from the Guilleries and Collsacabra mountains. These taxa may be grouped into five categories: 1.- novelties for the flora of Guilleries (Peucedanum officinale L., Senecio adonidifolius Loisel., etc.); 2.- novelties for the flora of Collsacabra (Carex liparocarpos Gaudin, Seseli tortuosum L., etc.); 3.- novelties for a broader area in the NE of Catalonia (Carex demissa Hornem., Potentilla recta L., etc.); 4.- confirmation of old or doubtful citations (Trifolium micranthum Viv., Carex alba Scop., etc.); 5.- taxa found in their southernmost localities in Catalonia (Narcissus moleroi Fern. Casas and Lamium galeobdolon (L.) L.).

Aquesta fabàcia, de distribució iberomagribina, es troba al NW d'Àfrica, CW de la península ibèrica i a les serralades bètiques (ROMERO ZARCO, 1999), essent més freqüent a la seva meitat oest. Vers l'est, la seva distribució es veu interrompuda des de la província de Jaén fins a Alacant, on la seva presència és coneguda d'ençà de la citació de PÉREZ BADIA (1997), que la va herboritzar a la vall d'Ebo (Alacant, 30SYH49). Aquesta citació és l'única recollida en el recent estudi florístic de la província d'Alacant (SERRA, 2005).

[cat] Atenent als fets de que la classificació europea s’ha desenvolupat, principalment, dins les fronteres de cadascun dels països portant a notables diferències dels corresponents tipus de vegetació -fins i tot entre països veïns amb una vegetació similar-; de que les classificacions de les comunitats vegetals –la base de la fitosociologia- han de ser contínuament actualitzades i refinades per tal d’integrar i resumir adequadament tota la informació disponible; de que els esquemes sintaxonòmics, així com les unitats de vegetació que en formen part, històricament han estat establerts de manera subjectiva a partir del coneixement expert dels fitosociòlegs; de que la sintaxonomia numèrica permet establir uns procediments de classificació més objectius, formals, transparents, eficients i repetibles; de que les espècies fidels, habitualment, han estat escollides de manera subjectiva a partir d’inventaris corresponents a uns pocs tipus de vegetació relacionats o a partir d’inventaris d’àrees restringides; i de que existeixen nombroses propostes sintaxonòmiques, així com gran proliferació d’associacions, aliances i ordres atribuïbles a la classe Ononido-Rosmarinetea officinalis, ens portà a abordar el nostre estudi des d’una perspectiva territorial el més àmplia possible i a utilitzar anàlisis numèrics. D’aquesta manera, els objectius específics de la memòria, per a la classe Ononido-Rosmarinetea officinalis, es concreten en: 1. dur a terme una reordenació jeràrquica de la sintaxonomia de la classe, 2. dur a terme una caracterització de les aliances i subaliances resultats (i, en algun cas, ordres i classe), 3. definir noves llistes de tàxons característics, 4. aclarir els punts foscos, tan conceptuals com nomenclaturals, actualment no del tot resolts sintaxonòmicament., [eng] This study aims to revise the nomenclature of the Ononido-Rosmarinetea officinalis class in the classical sense (as the sum of the Ononido-Rosmarinetea officinalis and the Festuco-Ononidetea striatae) at alliance level. The scope of study went from Portugal to Dalmacia covering much of the area of distribution of the class, wich as recently extended throughout the Mediterranean basin according to influential syntaxonomic proposals (Mucina, et al., 2016; FloraVeg.EU). We made a numerical revision using the K-means clustering technique. To carry it out we gathered all the vegetation relevés from the “Sistema de Información de la Vegetación Ibérica y Macaronésica” database belonging to the class, as well as we digitised many from the bibliography and various prospecting campaigns. In the end, we obtained 14,195 relevés with 9,319 taxa. With these relevés we standardized the syntaxonomic nomenclature and performed a stratified resampling, by combining the syntaxonomy of each of the relevés with their coordinates (using the 10×10 km UTM grid). After, we analyzed 9,000 floristic relevés with 2,884 species. Apart from, we classyfied the dataset and calculated the phi fidelity index and the IndVal diagnostic species index in all classification partitions. To know the number of statistically most consistent groups, we used the overall mean Silhouette. We used the integrated package of B-VegAna programs for the analysis of vegetation and biodiversity (Quercus and Ginkgo programs). The results revealed a new syntaxonomic rearrangement. In this way, from the 522 associations and communities, 38 alliances, 9 orders and 2 classes, we went to 59 alliances, 26 orders and 15 classes. Of these 15 classes, three of them were clearly related at the floristic and physiognomic level: Ononido-Rosmarinetea officinalis, Festuco-Ononidetea striatae and, the new class Festuco laevigatae-Seslerietea nitidae. As well as this latter class, we described as new, two orders (Ulici-Thymetalia sylvestris and Hypericetalia blearici), one alliance (Thymo-Thymbrion capitati), seven suballiances (Chamaeropo-Spartenion juncii, Leucanthemo-Globularienion vulgaris, Ononido-Anthyllidenion montanae, Salvio-Ononidenion tridentatae, Santolienion magonicae, Staehelino-Juniperenion communii and Thymo-Ononidenion edentulae) and five associations with a new status (Anthyllido-Globularietum cordifoliae, Genisto- Aphyllanthetum monspeliensis, Helianthemo-Anthyllidetum montanae, Lomelosio- Salvietum officinalis and Salvio-Thymbretum capitatae). Many of the initial alliances and suballiances were modified their classification, syntaxonomic level and their concept with the addition or subtraction of communities. The final number of alliances we accepted, focusing solely on the related classes Ononido-Rosmarinetea officinalis, Festuco-Ononidetea striatae and Festuco-Seslerietea nitidae, was 37. Likewise, 2 alliances and 1 suballiance were lectotyped. Finally, by comparing the faithful and diagnosing species obtained with the phi and IndVal statistics with those established in the bibliography, we found that they did not always match and, therefore, we proposed new lists of characteristic species.