Search

El suïcidi és un greu problema de salut pública que s'ha vist incrementat en les últimes dècades, la qual cosa ha portat a la creació de diferents programes d'intervenció que tenen com a finalitat identificar i ajudar la persona afectada. En aquest article, un grup d'investigadors de l'àrea de Medicina presenta el resum d'un estudi en el qual intenten trobar a partir de registres electrònics del sistema sanitari, quins factors poden ajudar a identificar pacients amb alt risc de suïcidi. Una de les primeres conclusions és que molts d'ells queden recollits de manera rutinària en aquests registres, la qual cosa suposa un bon punt de partida per elaborar estratègies de prevenció. El suicidio es un grave problema de salud pública que se ha visto incrementado en las últimas décadas, lo que ha llevado a la creación de diferentes programas de intervención que tienen como finalidad identificar y ayudar a la persona afectada. En este artículo, un grupo de investigadores del área de Medicina presenta el resumen de un estudio que han llevado cabo para intentar encontrar a partir de registros electrónicos del sistema sanitario, qué factores pueden ayudar a identificar pacientes con alto riesgo de suicidio. Una de Llas primeras conclusiones es que muchos de ellos quedan recogidos de manera rutinaria en estos registros, lo que supone un buen punto de partida para elaborar estrategias de prevención. Suicide is a serious public health problem that has increased in recent decades, and this has led to the creation of different intervention programs that aim to identify and help the affected person. In this article, a group of medical researchers presents the summary of a study they conducted, using electronic records of the health system, to find the factors which could help to identify patients with a high risk of suicide. One of the first conclusions is that many of them are routinely collected in these registries, which is a good starting point for developing prevention strategies.

Els fàrmacs antidepressius necessiten unes quantes setmanes per aconseguir una resposta clínica (Trivedi et al., 2006). Una possible explicació és que l’augment de la concentració de serotonina (5-HT) extracel·lular produïda pels inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS) estigui limitada per l’activació dels autoreceptors 5-HT1A. La utilització de molècules que antagonitzin el receptor 5-HT1A i el dessensibilitzin podria escurçar la resposta antidepressiva i/o augmentar-ne l’efecte. Es realitzen dos assajos clínics utilitzant dues molècules amb acció sobre el 5-HT1A: el Pindolol, un fàrmac amb acció antagonista parcial del receptor 5-HT1A i el DU125530 un nou fàrmac amb acció antagonista completa del receptor 5-HT1A. Es revisa la rellevància del receptor 5-HT1A en el tractament antidepressiu que s’exposa al llarg de la introducció. També es realitza un estudi de metaanàlisi dels assajos clínics controlats realitzats amb pindolol afegit al tractament antidepressiu amb ISRS per l’escurçament i potenciació de la resposta antidepressiva en pacients amb depressió no resistent., Antidepressant drugs require several weeks to achieve a clinically meaningful improvement of depression. One explanation is that the extracellular serotonin (5-HT) concentration produced by reuptake blockade of selective serotonin reuptake inhibitors (SSRI) is limited by the activation of autoreceptors (5-HT1A). Molecules with an antagonism action on 5-HT1A may be useful to enhance or accelerate antidepressive response of SSRI. Two clinical trial are conducted: one with pindolol, a partial 5-HT1A antagonist and one with DU125530 a new full 5-HT1A antagonist. A review about the relevance of 5-HT1A receptor in the SSRI response is also done exposed too in the introduction part of the thesis. A meta-analysis of randomized controlled trials of pindolol augmentation in patients with nonresistant depression is also performed.