Search

En aquest estudi es presenten els resultats d’un projecte de recerca desenvolupat al llarg de tres anys sobre motivació pel canvi de conducta en agressors de parella. En concret, aquí s’exposa l’avaluació de l’eficàcia del Pla d’Intervenció Motivacional (PIM) per a subjectes que han de realitzar un programa formatiu en matèria de violència domèstica (PF VIDO) com a mesura penal alternativa. El PIM va ser dissenyat amb el propòsit que els usuaris iniciïn el PF en condicions òptimes per tal d’augmentar l’eficàcia de la mesura i la seva reinserció en la societat. La mostra d’aquesta recerca consta de 109 homes condemnats a la realització d’un PF VIDO. La mostra està dividida en tres grups d’anàlisi: el Grup PIM (n=12) format per homes que van participar en el PIM abans de la realització del PF, el Grup PF (n=58) format per homes que van realitzar el PF VIDO, i el Grup Control (n=38) compost per usuaris en llista d’espera per realitzar la seva intervenció. Aquesta avaluació consisteix en un estudi intrasubjectes i intergrups, amb anàlisis de tipus quantitatiu i qualitatiu sobre la mostra. Les anàlisis descriptives indiquen que es tracta d’una mostra normalitzada i que els grups són homogenis entre ells. Les proves estadístiques aplicades per avaluar si s’havia produït un canvi significatiu en els subjectes després de la seva participació en la intervenció no van resultar significatives. No obstant, es va observar que el Grup PIM, en relació amb la mostra, se situava preferentment en l’estadi motivacional de Contemplació. A més, les anàlisis qualitatives van suggerir que els individus que havien realitzat el PIM havien consolidat la seva conscienciació sobre el problema i que, en comparació amb d’altres usuaris, mostraven una actitud més positiva i un major grau de participació en el PF. Aquests resultats, tot i que compten amb limitacions, són indicadors de que el PIM podria ser un instrument útil per a ajudar a que els individus afrontin el PF en les millors condicions possibles per treure’n el màxim profit de la intervenció. This report shows the results of a research project developed over three years on motivation for a behavioral change in gender violent offenders. Specifically, here are the results of the evaluation of effectiveness of the Motivational Intervention Plan (IMP) for subjects who must enroll in a training program on domestic violence (TP) as an alternative penal measure. The IMP was designed with the aim that users start the domestic violence TP in optimal conditions to ensure the maximum effectiveness of that measure and their social reintegration. This evaluation consists of an intra-subject and inter-group study. The sample of this research was 109 men sentenced to the realization of a domestic violence TP. The sample was divided into three groups: the IMP group (n = 12) composed of men who participated in the IMP before the completion of the domestic violence TP; the TP group (n = 58) made up of men who conducted the domestic violence TP; and the control group (n = 38) comprised of subjects on the waiting list for the TP. An analysis of quantitative and qualitative data was performed. Descriptive analyzes indicate that it is a normalized sample and the groups are homogeneous among them. The statistical tests applied to assess whether there had been significant changes in the subjects after participating in the intervention were not significant. However, it was noted that the IMP group, in relation to the sample, showed preferably the motivational stage of Contemplation. Also, qualitative analyzes suggested that individuals who had made the IMP had consolidated their awareness of the problem and that, compared with others, they showed a more positive attitude and increased participation in the PF. Despite the limitations found, these results indicate that the IMP could be a useful tool to help individuals to face the TP in the best possible conditions to get the maximum benefit from the intervention. En este estudio se presentan los resultados de un proyecto de investigación desarrollado durante tres años sobre motivación para el cambio en agresores de pareja. En concreto, aquí se detallan los resultados sobre la evaluación de eficacia del Plan de Intervención Motivacional (PIM) para sujetos que deben realizar un programa formativo en materia de violencia doméstica (PF VIDO) como medida penal alternativa. El PIM fue diseñado con el objetivo de que los usuarios inicien el PF en condiciones óptimas para asegurar la máxima eficacia de la medida y su reinserción social. Esta evaluación consiste en un estudio intra-sujetos e inter-grupos. La muestra de esta investigación consta de 109 hombres condenados a la realización de un PF VIDO. La muestra está dividida entre tres grupos de análisis: el Grupo PIM (n=12) compuesta por hombres que participaron en el PIM antes de la realización del PF; el Grupo PF (n=58) formado por hombres que realizaron el PF VIDO; y el Grupo Control (n=38) compuesto por usuarios en lista de espera para realizar su intervención. Se realizó un análisis de tipo cuantitativo y cualitativo. Los análisis descriptivos indican que se trata de una muestra normalizada y que los grupos son homogéneos entre ellos. Las pruebas estadísticas aplicadas para evaluar si se habían producido cambios significativos en los sujetos tras participar en la intervención no resultaron significativas. No obstante, se observó que el Grupo PIM, en relación a la muestra, se situaba preferentemente en el estadio motivacional de Contemplación. Así mismo, los análisis cualitativos realizados sugirieron que los individuos que habían realizado el PIM habían consolidado su concienciación sobre el problema y que, en comparación con otros usuarios, mostraban una actitud más positiva y mayor participación en el PF. Pese a las limitaciones encontradas, estos resultados indican que el PIM podría ser un instrumento útil para ayudar a que los individuos afronten el PF en las mejores condiciones posibles para poder obtener el máximo beneficio de la intervención.

Els delinqüents sexuals són, probablement, un dels grups de criminals que genera més preocupació i alarma entre els ciutadans i els poders públics. Per aquesta raó, la policia i el sistema de justícia penal es troben davant el repte de desenvolupar i implementar polítiques de gestió del risc que responguin al model centrat en la protecció i seguretat pública. Per dur a terme aquesta tasca, és important realitzar una acurada valoració del risc de cada cas concret. Aquest estudi, de disseny mixt, analitza la validesa predictiva de dos instruments de valoració del risc de violència sexual. L’avaluació es va dur a terme mitjançant la codificació de l’SVR-20 i l’Static-99, a partir de la revisió d’informació documental i entrevistes, a una mostra de 126 delinqüents sexuals que es trobaven en tercer grau, llibertat condicional o llibertat definitiva des de l’any 2010 als centres penitenciaris catalans. Quant a la comissió de nous delictes, la mostra d’estudi va presentar una taxa de reincidència general del 6,4%, de reincidència violenta del 3,2% i sexual del 2,4%, després d’una mitjana de seguiment promig de 2,5 anys. Els resultats mostren que les valoracions finals del nivell risc de l’SVR-20 s’associen de manera significativa amb la probabilitat de reincidència violenta i sexual, així com amb el període de temps de comissió de nous delictes; així mateix, la valoració final del risc categòric de l’Static-99 es va mostrar també útil en la predicció de la reincidència general, violenta i sexual. Sex offenders are probably one of the groups of criminals that generate more concern and alarm among the citizens and public authorities. Therefore, the police and criminal justice system are challenged to develop and implement risk management policies that respond to the model focused on the public protection and safety. To carry out this task, it is important to conduct an accurate risk assessment of every specific case. This mixed design study analyzes the predictive validity of two risk assessment tools for sexual violence. The SVR-20 and the Static-99, were coded from interviews and file information of 126 sex offenders who were released, on probation or classified as third degree (open regime) in the Catalonian prison system since 2010. After a median follow-up of 2,5 years, the sample of this research showed a recidivism rate of 6.4% for any type of crime, with a violent recidivism rate of 3.2% and sexual recidivism rate of 2.4%. The results suggest that the final risk levels of the SVR-20 are significantly related with the likelihood of violent and sexual recidivism, as well as the time at risk for new reconvictions; likewise, the Static-99 risk categories correlated significantly with general, violent and sexual recidivism. Los delincuentes sexuales constituyen, probablemente, uno de los grupos de criminales que genera más preocupación y alarma entre los ciudadanos y los poderes públicos. Por esta razón, la policía y el sistema de justicia penal se hallan ante el reto de desarrollar e implementar políticas de gestión del riesgo que respondan al modelo centrado en la protección y la seguridad pública. Para llevar a cabo esta tarea, es importante realizar una valoración del riesgo rigurosa de cada caso concreto. Este estudio, de diseño mixto, analiza la validez predictiva de dos instrumentos de valoración del riesgo de violencia sexual. Dicha evaluación se llevó a cabo mediante la codificación del SVR-20 y el Static-99, a partir de la revisión de información documental y entrevistas, a una muestra de 126 delincuentes sexuales que se encontraban en tercer grado y libertad condicional o libertad definitiva desde el año 2010 en las cárceles catalanas. Respecto a la comisión de nuevos delitos, la muestra de estudio presentó una tasa de reincidencia general del 6,4%, de reincidencia violenta del 3,2% y sexual del 2,4%, tras un periodo medio de seguimiento de 2,5 años. Los resultados señalan que las valoraciones finales del nivel de riesgo del SVR-20 se asocian de manera significativa con la probabilidad de reincidencia violenta y sexual, así como con el periodo de tiempo de comisión de nuevos delitos; así mismo, la valoración final del riesgo categórico del Static-99 también se mostró útil en la predicción de la reincidencia general, violenta y sexual.

En aquesta recerca es presenta el Pla d’Intervenció Motivacional (PIM) per subjectes que han de realitzar un programa formatiu (PF) en matèria de violència domèstica com a mesura penal alternativa. La finalitat principal d’aquest programa motivacional és que els usuaris iniciïn el PF en condicions òptimes per així augmentar l’eficàcia de la mesura i la seva reinserció en la societat. El PIM s’ha fonamentat en els models teòrics sobre motivació al canvi i en les tècniques terapèutiques que resulten més rellevants i eficaces, segons la revisió bibliogràfica exhaustiva feta en la recerca El PIM és un programa d’intervenció individualitzat amb una duració d‘entre 4 i 6 sessions, segons la intensitat de la seva aplicació. El programa vol ajudar als participants a identificar els aspectes positius derivats d’aquest canvi i les seves capacitats personals per aconseguir-lo. Per portar-ho terme, s’utilitza un estil terapèutic basat en el diàleg socràtic mitjançant el qual es treballen els aspectes següents: resolució de l’ambivalència, sentiment d’autoeficàcia, identificació d’objectius específics i desenvolupament d’un pla d’acció alternatiu. Mitjançant l’elaboració dels exercicis i tasques descrits en aquesta memòria, el professional guia a l’usuari per aconseguir augmentar la seva motivació per canviar la conducta problemàtica que ha estat objecte de la imposició de la mesura penal. This research presents the Motivational Intervention Programme (MIP) for subjects condemned to take part in an educational programme for domestic violence as an alternative measure to imprisonment. The main purpose of the MIP is to prepare participants for the initiation of their penal measure in order to improve the efficacy of the educational programme and to ensure the success of their social rehabilitation. On one hand, the MIP is based on the most relevant theoretical motivation models, which have been identified after an extensive literature review, and, on the other hand, on the most effective therapeutic techniques of motivational and behavioural change. The MIP is an individual intervention with a duration of four to six sessions, depending on the intensity of the application. The programme seeks to help participants identify advantages derived from their change and skills to ensure its success. The MIP employs a therapeutic style, based on the Socratic dialogue to manage the following aspects: ambivalence, self-efficacy, identification of specific objectives, and development of an alternative action plan. By executing the activities and exercises described in this manual, the professional guides the participant to achieve an increase in his motivation to change the problematic behaviour. En este estudio se presenta el Plan de Intervención Motivacional (PIM) para sujetos que deben realizar un programa formativo (PF) en materia de violencia doméstica como medida penal alternativa. La finalidad principal de este programa motivacional es que los usuarios de medidas penales alternativas inicien el PF en condiciones óptimas para así aumentar la eficacia de la medida y su reinserción en la sociedad. El programa PIM se fundamenta en los modelos teóricos sobre motivación al cambio y en las técnicas terapéuticas que resultan más relevantes y eficaces, según la revisión bibliográfica exhaustiva llevada a cabo en la investigación. El PIM es un programa de intervención individualizada de una duración de entre 4 y 6 sesiones, según la intensidad de su aplicación. El programa tiene como objetivo ayudar a los participantes a identificar los aspectos positivos derivados del cambio y sus capacidades personales para llevarlo a cabo. Para ello, emplea un estilo terapéutico basado en el diálogo socrático mediante el cual se trabajan los aspectos siguientes: resolución de la ambivalencia, sentimiento de auto eficacia, identificación de objetivos específicos y desarrollo de un plan de acción alternativo. Mediante la elaboración de los ejercicios y tareas descritos en esta memoria el profesional guía al usuario para aumentar su motivación para cambiar la conducta problemática objeto de la imposición de la medida penal.