Search

not available

not available

not available

not available

La legionel·losi és una malaltia produïda per un bacteri anomenat legionel·la que es contrau en inhalar vapor o aerosols d'aigua contaminada. Actualment és un problema de salut pública sobretot, per la seva presentació en forma de brots. El treball se centra en la investigació ambiental i modelització espai-temporal dels brots de legionel·losi en el municipi de l'Hospitalet de Llobregat durant el període 2016-21, per tal de saber si s està lluitant de forma correcta contra la malaltia, identificar mancances pel que fa al control de les inspeccions de risc i millorar el coneixement dels focus ambientals presents al municipi.

not available

[cat] Antoni Rodríguez Perea ha desplegat el seu enginy amb generositat per afavorir l’aprenentatge de l’alumnat de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, amb un aprofitament apassionat del treball de camp. Ens centram aquí en l’anàlisi de la contribució a l’aprenentatge de l’alumnat d’aquesta activitat docent, a partir de l’exemple del mestratge de n’Antoni. Es presenta, primerament, una reflexió sobre la utilitat d’aquesta metodologia d’aprenentatge; a continuació es rememora el seu ús als estudis de Geografia de la UIB, i, finalment, es recupera un exemple de l’aportació d’Antoni Rodríguez, a partir de la meva vivència personal als Campaments de Pràctiques als Alps amb ell i amb d’altres companys i alumnat de la Llicenciatura i del Grau en Geografia de la UIB., [eng] Antoni Rodríguez Perea has generously displayed his cleverness, with a passionate use of fieldwork, to encourage the learning of Geography students at the Universitat de les Illes Balears. This contribution focuses on the analysis of this teaching activity, based on the example of Antoni’s mastery, to improve the student’s learning. First, a reflection on the usefulness of this learning methodology is considered; the following is a reminder of its use in Geography studies at the UIB; and, finally, an example of the contribution of Antoni Rodríguez is recovered, from my personal experience in the Fieldwork Camp carried out in the Alps with him and with other colleagues and students of the Degree in Geography at the UIB.

[cat] La celebració el 1926 del XIV Congrés Geològic Internacional a Madrid (Espanya), donà a conèixer els treballs científics realitzats fins al moment i als científics de l'estat espanyol. Entre ells Bartomeu Darder i Pericàs, veterinari, geòleg i mestre fins a la fi dels seus dies a l'Institut de Tarragona. L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer el paper de Bartomeu Darder en el XIV Congrés Geològic Internacional, el qual va preparar i editar la guia corresponent de l’excursió postcongrés C-5 L’illa de Mallorca juntament amb Paul Fallot. També va participar en l’organització del congrés com a representant de l’Institut de Tarragona, actuant com a secretari en dues sessions- II Sessió “Geologia de la Mediterrània” i presentant dues comunicacions. Una d’aquestes amb la participació de Paul Fallot titulada: L’edat dels moviments orogènics de l’illa de Mallorca, i el segon titulat: Geologia de la Mediterrània. El segon objectiu és l’anàlisi de les repercussions del congrés sobre la geologia de l'estat espanyol, sobretot de la mallorquina, a partir de la classificació, depuració i anàlisi de les dades extretes de la correspondència, llibres, separates, retallades de diaris, cartes, quaderns de camp, etc. procedents del llegat DARDER, facilitat pel seu fill Josep Darder al Govern de les Illes Balears, i que s’han completat amb altres documents relacionats., [eng] The celebration in 1926 of the XIV International Geological Congress in Madrid (Spain), presented the scientific work and the scientists of the State done so far. Among them Bartomeu Darder-Pericás, veterinarian, geologist and teacher until his days at the Tarragona Institute. The main objective of this paper is present the role of Bartomeu Darder on the XIV International Geological Congress. Bartomeu Darder prepared and edited the corresponding guide to the post-congress field trip title C-5 Isla de Mallorca in conjunction with Paul Fallot. Also participated in the congress organization as a representative of the Tarragona Institute acting as a secretary in two sessions –II Session “Geología de la Meditarrànea” and presenting two communications. One of them with the participation of Paul Fallot titled “La edad de los movimientos orogenicos de la isla de Mallorca”, and the second titled “Geología de la Mediterránea”. The second objective is analyzing the impact of the congress on the Spanish geology, especially Mallorca, based on the classification, filtering and analysis of the data extracted from correspondence, books, reprints, newspaper clippings, letters, field notebooks, etc. from the legacy DARDER, facilitated by his son Josep Darder to the Balearic Government, also to be supplemented by others related documents.

[cat] Aquest article pretén mostrar la nòmina dels topònims baleàrics formats amb el genèric cala + article + substantiu, per tal de contribuir a l’establiment de llurs grafies de manera més coherent possible, especialment pel que fa a noms del tipus Calespiques, Calesfonts, en els quals la pluralitat de cala és només aparent., [eng] This article aims to show the list of the Balearic toponyms formed with the generic cala + article + noun, in order to contribute to the establishment of their spellings in the most coherent way possible, especially with regard to names such as Calespiques, Calesfonts, since in this toponyms the plurality of cala is only apparent.

[cat] El patrimoni paleontològic de Mallorca és molt rellevant, i en certa manera desconegut, i està exposat a constants agressions que poden provocar la seva desaparició. En aquest treball es presenta una proposta metodològica per tal de facilitar la seva conservació i gestió. Aquesta consisteix en definir, catalogar, caracteritzar i valorar el patrimoni paleontològic estudiat de la manera més objectiva i justificada possible, basant-se en una definició clara de què és patrimoni paleontològic per a una posterior catalogació exhaustiva i sistemàtica. Una selecció dels Llocs d’Interès Paleontològic (LIPs) més significatius, útils o vulnerables i es proposen estratègies de gestió i conservació individualitzades per a cada LIP. La catalogació i valoració del patrimoni paleontològic efectuada demostra ser un important instrument de gestió patrimonial i també demostra ser un important instrument per a investigar, entendre i divulgar la història natural i cultural de l’illa. Respecte del material paleontològic s’han referenciat de l’ordre de 2000 tàxons i catalogats i prop de 1100 jaciments catalogats (prop d’un 30% inèdits). Aquest treball és un resum de la tesi doctoral del primer dels autors., [eng] The paleontological heritage of Mallorca is very relevant, and in a way unknown, and is exposed to constant aggressions that can lead to its disappearance. This work presents a methodological proposal to facilitate its conservation and management. This consists of defining, cataloging, characterizing and valuing the paleontological heritage studied in the most objective and justified way possible, based on a clear definition of what is paleontological heritage for subsequent exhaustive and systematic cataloging. A selection of the most significant, useful or vulnerable Paleontological Places of Interest (LIPs) and individualized management and conservation strategies are proposed for each LIP. The cataloging and valuation of the paleontological heritage carried out proves to be an important instrument of heritage management and also proves to be an important instrument for researching, understanding and disseminating the natural and cultural history of the island. Regarding the paleontological material, they have been referenced in the order of 2000 taxa and cataloged and about 1100 paleontological sites (about 30% unpublished). This work is a summary of the doctoral thesis of the first of the authors.

[cat] El corb marí emplomallat mediterrani Phalacrocorax aristotelis desmarestii és un tàxon endèmic de la Mediterrània. La població reproductora d’aquesta espècie a Catalunya es concentra , en la seva totalitat, en els penya-segats litorals de la Costa Brava (Girona). La distribució dels nius no és uniforme ni segueix un patró determinat i ho fa en diversos espais naturals protegits: Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, ZEPA Litoral del Baix Empordà, Parc Natural de Cap de Creus i ZEPA Massís de Cadiretes. El seguiment de la població nidificant a Catalunya s’inicia a finals de desembre-principis de gener, quan ja es pot observar una territorialitat dels adults i fins i tot les primeres parelles instal·lades en els llocs de cria. Es disposa de dades acumulades dels darrers 20 anys (2000-2020) i amb els resultats obtinguts s’ha realitzat una anàlisi de la tendència poblacional amb el mètode TRIM. S’observa una tendència global a l’increment moderat i una distribució no uniforme als diferents sectors del litoral atribuïda a una casuística diferenciada atesa l’aparent suficiència de llocs adients per a la cria., [eng] Mediterranean Shag Phalacrocorax aristotelis desmarestii is a Mediterranean endemic taxon. In Catalonia, the Costa Brava cliffs hold the whole breeding population. We have not found any uniform pattern regarding the distribution of the nests which are included in different protected Areas, either Natural Parks or Nature 2000 network areas: Natural Park of Montgri, Medes Isles and Ter, Litoral del Baix Emporda SPA, Natural Park of Cap de Creus and Massis de Cadiretes SPA. The monitoring of the breeding population begins at late December or beginning of January when adults can be observed already in the breeding area or even in the nests. We present data for the last 20 years (2000-2020) and tendencies of the population, both global and within any protected area. Breeding pairs trend was analysed with TRIM methodology. The results show a moderate increase which is not uniform amongst the different areas. Local circumstances might explain these differences given the apparent lack of shortage of suitable breeding grounds.

[cat] En els estudis de catalogació i valoració del patrimoni paleontològic de Mallorca (arxipèlag balear. Mediterrània occidental) es documenta un important registre corresponent al Pliocè marí que possibilita ordenar el període i a Mallorca en base a models cronològics a nivell global i mediterrani. A Mallorca i en els registres de final de conca la transgressió marina zancliana s'inicia amb registre marí planctònic (Fm. Margues amb Amusium sp. de Son Palou i de Son Mir) seguida de sedimentació infralitoral (Fm. Calcarenites amb pectínids de Ses Coves) per a finalitzar amb sedimentació mesolitoral (Fm. Calcarenites grogues amb Persitistrombus coronatus de Pontiró). Aquesta darrera unitat s’observa molt propera al límit Zanclià/Piacenzià-Z/P. Després d’una discontinuïtat sedimentària i/o superfície erosiva generalitzada en tot el registre i propera en aquest límit Z/P es documenta un nou cicle infralitoral (Fm. Margues amb ostrèids de Sta. Eugènia-Piacenzià) que finalitza amb nous registres mesolitorals (Fm. Calcarenites amb Persitistrombus sp. de Xorrigo i Banc d’Eivissa) propers ja al límit Pliocè/Pleistocè., [eng] In the cataloguing and valuation of the Palaeontological heritage of Majorca (Balearic Archipelago. Western Mediterranean) documents an important marine Pliocene record. This record possible ordered the Pliocene period of the island according global and Mediterranean chronostratigraphic models. In the continuous records (end of basins) the zanclean marine transgression stats with a planktonic sedimentation (Calcilutites-marls and Amusium sp. Son Palou-Son Mir) followed of infralittoral sedimentation (Limestones-calcilutites and Pecten sp. Ses Coves) to finalize with mesolittoral sedimentation and fossil beaches (Yellow limestones with Persitistrombus coronatus. Pontiró) and erosive surface/sedimentary discontinuity close to Zanclian/Piacenzian limit. After erosive surface documents a new marine-infralittoral cycle (Marls and oyster of Sta. Eugènia. Piacenzian) and last mesolittoral sedimentation (Limestones with Persitistrombus sp. of Xorrigo-Banc d'Eivissa) close to Pliocene/Pleistocene limit.

[cat] Les investigacions realitzades sobre el carst i les cavitats naturals de Mallorca han experimentat un gran desenvolupament durant les darreres cinc dècades, per motius ben diversos que han actuat de manera sinèrgica: l’eclosió de l’espeleologia mallorquina, l’aparició de publicacions espeleològiques locals i la instauració de la formació universitària a les Illes Balears. En aquestes pàgines es fa una revisió detallada dels avenços que s’han anat produint, tant en l’estudi del carst en general i les seves formes de superfície o exocarst, com en el coneixement de les coves i avencs de l’illa i els dipòsits que contenen. Especial menció mereixen els treballs desenvolupats sobre aspectes geocronològics i paleoclimàtics, entre els quals destaquen les investigacions portades a terme sobre els espeleotemes freàtics (POS) de les coves litorals de Mallorca i la seva relació amb antics nivells de la mar., [eng] Research carried out on the karst and caves of Mallorca Island has undergone great development over the last five decades, for a variety of reasons that have acted synergistically: the sudden emergence of Mallorcan caving activities, the bloom of local speleological publications and, finally, the launching and consolidation of university studies in the Balearics. In this paper a detailed review of the advances that have been produced is made, as much in the study of karst in general and its surface landforms or exokarst, as in the knowledge of the caves and chasms of the island and the deposits hosted within them. Special mention should be deserved to the works carried out on geochronological and paleoclimatic aspects, including the research on the phreatic overgrowths on speleothems (POS) from coastal caves of Mallorca and their relationship with ancient sea levels of the Mediterranean.

[cat] El present article ofereix una revisió exhaustiva de tots els antecedents bibliogràfics sobre el permià i el triàsic de Mallorca en fàcies continentals, sintetitzant les dades més importants pel que fa a la geologia, paleontologia i datacions. Així, es destrien tres unitats litostratigràfiques del permià inferior–mitjà i quatre del triàsic inferior(?)–mitjà, amb un abundant registre fòssil que representa uns rics ecosistemes a la vorera de grans rius, situats a una paleolatitud equatorial amb un clima tropical. Aquesta publicació pretén servir de base per a futurs estudis sobre aquest tema, ressaltant la potencial gran importància del registre mallorquí en l’àmbit mundial per entendre com era la Terra fa més de 240 milions d’anys., [eng] The present paper offers an exhaustive review of all the previous works on the continental Permian and Triassic of Mallorca, synthesising all the relevant data regarding their geology, palaeontology and age attributions. This makes it possible to recognise three lithostratigraphic units for the lower–middle Permian and four for the Lower(?)–Middle Triassic, with an abundant fossil record representing rich ecosystems on the banks of large rivers, located in an equatorial palaeolatitude and under a tropical climate. This work aims to serve as a basis for future studies to be built on, highlighting the potentially great international importance of the Mallorcan record to understand how the Earth looked like more than 240 million years ago.

[cat] La presència de blocs de tsunami i de tempesta a les costes rocoses de les Illes Balears fou un tema desconegut una dècada enrere. L’estudi i caracterització dels “camellones de tormenta” i “huracanolitos” al Carib plantejà la seva comparativa amb els blocs acumulats a la cresta dels penya-segats de les illes Balears. Aquest treball fa un recull a propòsit de l’estudi de blocs tant al Carib com a les illes Balears. A partir del seu anàlisi i estudi morfomètric , així com de l’estimació del tipus d’ones associades al seu transport, s’ha arribat a la conclusió que els blocs dels penya-segats de les Illes Balears estan associats a tsunamis provinents de les costes d’Algèria, sense menysprear el paper complementari de l’onatge d’alta energia, que ha retreballat i modelat part d’aquests blocs., [eng] The presence of tsunami and storm boulders on the rocky shores of the Balearic Islands was an unknown topic until a decade ago. As a result of several trips to the Caribbean, we observed deposits of boulders called "camellones de tormenta" and "huracanolitos" that resemble those located at the top of the Balearic Islands cliffs. Inspired on those caribean blocks, we started to analyse the Balearic ones. This paper summarizes the state of the art on both: cliff-top boulders from Caribbean and those from Balearic Islands. We characterise their shape, dimensions and weight, as well as the type of wave necessary for their emplacement at the cliff-top. We conclude that most of the cliff-top boulders present along the Balearic Islands rocky coasts are related to tsunami events generated by seaquakes along the Algerian coast. All of that without underestimating the action of the high-energy wave events that rework part of these boulders.

[cat] El text que segueix és una visió personal d’alguns passatges de la vida i afanys de l’Antònio Rodríguez Perea — conegut com el Capi—. Primer, marí mercant, després geòleg i, sobre tot, un activista i un lluitador de causes que s’ho valien. Hi ha moltes vides a la vida de l’Antònio, totes en una, de les quals només us en puc parlar d’unes quantes. Ha solcat l’oceà, ha explorat la terra emergida, ha ajudat a crear un sindicat, ha acollit gent de llarga estada a casa seva, ha participat en gestió política, ha estat amic dels seus amics, ha fet feliç als que l’han envoltat i molt més que jo, senzillament, ignoro. En homenatge a l’Antònio, tot i esperant la setena onada., [eng] This is a personal view of some fragments I know about the life and endeavours of Antonio Rodríguez Perea — also known as “el Capi”, “the Captain”—. First, a merchant officer, then a geologist and, above all, an activist and a fighter for worthy causes. There are several lives in Antonio’s live, all in one, of which I can tell just about some. He has sailed the ocean, explored the emerged land, helped creating a union, hosted people at home in the long term, got involved in political governance, been a friend of his friends, made happier the life of everyone around and many more I simply ignore. In homage to Antonio, while still waiting for the seventh wave.

[cat] En aquest article es fa un breu repàs a la donació de publicacions de D.Andreu Muntaner Darder, President Honorífic de la Societat d’Història Natural de les Balears. Entre els any 2008 i 2011 va fer donació de 1.262 items, entre separates, llibres, mapes, tesis, fulletons i altres tipus de publicacions. La gran majoria tracten temes de geologia i paleontologia, sobre tot de les Illes Balears., [eng] A brief review is presented in this article concerning the scientific literature donated by Mr. Andreu Muntaner Darder, honorific president of the Natural History Society of the Balearics (SHNB). Between the years 2008 and 2011 he donated 1.262 items, including offprints, books, maps, thesis, booklets and other publications. Most of them concern geology and palaeontology, especially of the Balearic Islands

not available

not available

not available

[cat] En aquest article es fa un breu repàs a la col·laboració dels estudis geològics entre Andreu Muntaner i Gori Jaume des de l’any 1973 fins a l’any 2004. També es donen compte de vàries publicacions poc conegudes d’Andreu Muntaner de la història de l’electricitat a Balears, i un relat curiós de la presència d’un pretès aeròlit a les platges d’Alcúdia. Es recullen alguns treballs i anèctodes relacionades amb hidrogeologia i hidrologia, així com col·laboracions i publicacions destacables de geologia., [eng] This article gives a brief overview of the collaboration of geological studies between Andreu Muntaner and Gori Jaume from 1973 to 2004. Several little-known publications by Andreu Muntaner of the history of electricity in the Balearic Islands, and a curious story of the presence of an alleged aerolite on the beaches of Alcúdia. Some works and anecdotes related to hydrogeology and hydrology are collected, as well as outstanding collaborations and publications on geology.

[cat] Es reporten noves cites de coves de Catalunya i de les Illes Balears de les espècies Aloconota gregaria, Aloconota insecta, Aloconota sulcifrons, Atheta (Alaobia) bellesi, Atheta (Alaobia) linderi, Atheta (Alaobia) spelaea, Atheta (Alaobia) subcavicola i Atheta (Mocyta) negligens. Totes les espècies foren identificades per Georg Benick. Val a destacar la nova cites per a les Illes Balears (Mallorca) de l‘espècie Aloconota insecta, i l’ampliació als Pirineus orientals de la distribució ibèrica d’Atheta spelaea., [eng] New records in caves from Catalonia and Balearic Islands of the species Aloconota gregaria, Aloconota insecta, Aloconota sulcifrons, Atheta (Alaobia) bellesi, Atheta (Alaobia) linderi, Atheta (Alaobia) spelaea, Atheta (Alaobia) subcavicola and Atheta (Mocyta) negligens are reported. All species were identified by Georg Benick. It is worth noting the new record for the Balearic Islands (Mallorca) of the species Aloconota insecta, and the extension to the eastern Pyrenees of the Iberian distribution of Atheta spelaea.

[cat] Aquest article pretén donar visibilitat i retre homenatge a la tasca feta pels espeleobussejadors que al llarg de cinquanta anys han realitzat exploracions i recerques a les coves subaquàtiques de Mallorca. El pas inexorable del temps va esborrant el paper que han desenvolupat cada un d’ells en descobrir, topografiar i estudiar el patrimoni natural subterrani. Evitar l’esvaïment del seu record ens ha motivat a fer aquesta recopilació. Les primeres incursions s’efectuen entre els anys 1971 i 1977 per catalans i mallorquins a diferents coves litorals de la zona de mescla i galeries de drenatge d’aigua dolça, amb molt minses penetracions. Entre 1978-1987 se realitzen diverses campanyes alemanyes i txeques a la cova dels Estudiants. En un tercer període, entre darreries dels vuitanta i començaments dels noranta (1986-1992), tornen les immersions mallorquines que fan espeleobusseig com a cosa excepcional, sense esser la seva activitat habitual, ja que es tracta d’espeleòlegs, escaladors o bussejadors. Se centren en la cova dels Estudiants, la cova des Bastons i la cova des Pas de Vallgornera, a més a més de mitja dotzena de grutes submarines pollencines. Un quart període correspon a les campanyes britàniques entre 1988 i 1997, efectuades per especialistes en grutes submergides, que se dediquen tant a les galeries de drenatge de la serra de Tramuntana com a cavitats de la zona de mescla litoral. El darrer període correspon a l’espeleologia subaquàtica mallorquina, que arranca el 1994 fins a l’actualitat i és duta a terme per mallorquins o residents especialitzats en aquesta disciplina que la practiquen de forma habitual. S’aconsegueix descobrir i documentar importants coves litorals que han suposat un increment considerable de la riquesa subterrània de Mallorca. S’han elaborat 80 fitxes individuals a on s’ha arreplegat el legat aportat per cada bussejador de coves del qual disposam d’informació., [eng] This article is a tribute to those speleologists who have developed underwater cave explorations at Mallorca during the last fifty years; at the same time that we pretend to give visibility and prominence to their work. As time passes, their specific role in cave exploration, mapping and many other contributions to the subterraneous karstic heritage gradually faint and disappear. Against this background we stamp this historical compilation. The pioneering underwater speleological exploration at Mallorca can be separated, at least, in five activity periods. The first underwater speleological incursions were developed between 1971 and 1977 by Catalan and Mallorcan speleodivers in different coastal caves. All these caves exhibited very little penetration and were related with the mixing zone and freshwater drainage galleries. Later, between 1978-1987 several German and Czech campaigns were carried out in the Cova dels Estudiants. A third period, between the end of the eighties and the beginning of the nineties (1986-1992), stands out because Mallorcan people returned to dive inside the caves as an exceptional practice, since it was not their usual activity, as they were speleologists, climbers or just marine divers. During this period, this group of speleologists focused on the Cova dels Estudiants, the Cova dels Bastons and the Cova des Pas de Vallgornera, as well as half a dozen submarine caves along the Pollença area. A fourth period corresponds to the British campaigns carried out between 1988 and 1997, and executed by specialists in submerged caves. They explored both, the drainage galleries of the Serra de Tramuntana and cavities in the coastal mixing zone at Eastern Mallorca. The last period corresponds to the institutionalization of the underwater caving at the Island. This period started in 1994 and continues until now. Exploration is carried out by Mallorcan people or foreigners’ residents in the island, both specialized in this discipline ad practicing it on a regular basis. This fact has permitted to discover and document important coastal caves. All of that have led to a considerable increase in the knowledge of the underground heritage of Mallorca. Finally, this paper presents eighty individual cards showing the legacy provided by each cave diver and compiling all the available information on their activities and contributions.

[cat] Es donen a conèixer noves dades corològiques i observacions taxonòmiques per a la flora de Menorca referents a 28 tàxons. D’aquests 6 són novetat per a la flora de les Balears: Asparagus aphyllus L., Carex pendula Huds., Corynephorus canescens (L.) P. Beauv., Orobanche pubescens d’Urv., Puccinellia festuciformis subsp. lagascana M.A. Julià & J.M. Monts., Spergula arvensis L. Altres 4 ho són per la flora de Menorca: Achillea ageratum L., Cirsium echinatum (Desf.) DC., Polygonum equisetiforme Sm., Teucrium flavum subsp. glaucum (Jord. & Fourr.) Ronniger. Les citacions dels altres tàxons del catàleg florístic són un recull de noves localitats que amplien les seves àrees de distribució fins ara conegudes., [eng] New chorological data and taxonomic observations referring to the vascular flora of Menorca are reported for 28 taxa. 6 taxa are new records for the flora of the Balearic Islands: Asparagus aphyllus L., Carex pendula Huds., Corynephorus canescens (L.) P. Beauv., Orobanche pubescens d’Urv., Puccinellia festuciformis subsp. lagascana M.A. Julià & J.M. Monts., Spergula arvensis L. Other 4 are newly reported for the flora of Menorca: Achillea ageratum L., Cirsium echinatum (Desf.) DC., Polygonum equisetiforme Sm., Teucrium flavum subsp. glaucum (Jord. & Fourr.) Ronniger. The other records are for taxa with a narrow distribution on the island or with some conservation interest.

[cat] El sistema platja-duna de Tirant, N de Menorca, és un dels sistemes dunars on, d’ençà dels primers treballs geomorfològics de 1988, diferents autors han desenvolupat les seves anàlisis. Tot plegat fa que sia un dels sistemes dunars amb major nombre d’estudis de l’illa. En aquest article es repassen tots els treballs que s’han fet des del punt de vista de la geomorfologia litoral. Tirant és un sistema força antropitzat des de la dècada de 1970, moment en què s’inicià l’extracció d’arena al sector de dunes estabilitzades. Des de l’inici de les diferents investigacions s’ha posat de manifest la fragilitat del sistema dunar, especialment de la duna davantera com a conseqüència de la pressió antròpica i la freqüentació turística que pateix el sistema (quioscs, retirada indiscriminada de necromassa de Posidonia oceanica, neteja mecànica de la platja, extracció d’àrids, etc.). A partir de l’any 2000 s’ha dut a terme una gestió del front dunar per tal de mitigar l’erosió, que es va abandonar amb la crisi econòmica de 2008. Amb posterioritat i arran de l’evidència de nous episodis erosius s’ha retornat a la gestió de l’espai, però aquest cop sense resultats positius. En paral·lel el present treball també aborda l’anàlisi de diferents lòbuls de deflació (blowouts) presents al sistema amb l’ajuda de dos vols LIDAR (2014 i 2020) mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica. La comparació entre els dos vols LIDAR ha permès quantificar els canvis en la fisiografia i morfologia de cada blowout, així com la seva migració cap a l’interior del sistema dunar durant la darrera dècada, fins arribar a la zona d’extracció d’arena dels anys 70., [eng] The Tirant beach-dune system (Northern Menorca) is one of the most intensively studied dune systems from Menorca. Different authors have worked on it since the first geomorphological published work at 1988. This article reviews all the contributions that has been done since 1998 from the point of view of coastal geomorphology. Tirant has been a highly anthropogenic system since the 1970s, when sand mining destabilized the inland dune sector. Older works already illustrated the sensitivity of the foredune and their degradation because of anthropogenic pressure (kiosks, removal of Posidonia oceanica wrack, beach mechanical cleaning, sand extraction , etc.). Since 2000 the coastal management concentrate in mitigating erosion, but since 2013 because the economic crisis of 2008 these practices stopped. Lately and due to new erosive episodes management actions were reactivated, but without positive results. Additionally this contribution analyse the evolution of several blowouts by means of two Lidar flights between (2014 and 2020) and Geographic Information Systems. The comparison between the two time-stacks allows to establish the topographical and morphological changes on each blowout, as well as their migration towards the inner part of the dune system until reaching the former sand extraction area.

[cat] La plataforma de Pòrtol–sa Cabaneta presenta una extensió d’uns 14 km2 i està formada per materials postorogènics corresponents a la Formació de Calcarenites de Sant Jordi del Pliocè superior. El predomini calcari juntament amb els trets climàtics de la zona, implica que la morfogènesi que controla tot el modelat d’aquest territori sigui el carst. La important fracturació i diaclasament del material ha afavorit la circulació de l’aigua que percola, incentivant les possibilitats dels processos lligats a la dissolució. Així, la plataforma constitueix un excel·lent indret per a l’estudi del carst d’ambients semiàrids (< 500 mm de precipitació). No obstant, el carst analitzat ofereix molt poca espectacularitat, però si que té una rica diversitat de formes. Com a exocarst de la zona destaquen, entre altres formes, els pouets o fosses de dissolució com a les més abundants i les estries associades que apareixen de forma molt subtil. Les cubetes de dissolució són una altra forma important a la nostra àrea d’estudi que, juntament amb la presència de formes de carst cavernós, posen en clara relació el seu origen subcutani baix el sòl i la seva evolució en condicions de carst lliure una vegada exhumades. Pel que fa a l’endocarst a la zona, aquest no té una importància espeleològica rellevant, igual que tampoc la tenen les formacions com dolines o uvales que són totalment absents. La zona ha sofert un intens impacte humà, més del 50% de la seva superfície avui són camps de conreu o espais urbanitzats, on s’ha perdut l’exocarst encara que la carstificació del rocam persisteix de forma epidèrmica baix el sòl d’aquests espais antropitzats., [eng] The platform of Pòrtol-sa Cabaneta has an area of about 14 km2 and is made of postorogenic materials corresponding to the formation of Calcarenites de Sant Jordi of the upper Pliocene. The limestone predominance along with the climatic features of the area implies that the karst is the morphogenesis that controls all the modeling of this territory. The significant fracturing and dipping of the material has favored the circulation of infiltrate water, encouraging the possibilities of the processes linked to the dissolution. Thus, the platform is an excellent place to study the karst of semi-arid environments (

not available

[cat] S’analitza, comparativament, la producció de l’espai a Mallorca forjada per dues convulsions socioeconòmiques força transcendents. Per un costat el Big Bang del “paleocapitalisme” que s’inicia amb la definitiva derrota forana de les Germanies (1523) i, per l’altre, la irrupció del model econòmic vinculat al turisme i a l’activitat immobiliària que es desplega a l’illa a partir de la dècada del 1950. Es constaten els paral·lelismes i les diferències entre ambdues transformacions. Tot plegat, per aprofundir en el mecanisme de producció d’espai i plantejar-se com gestionar-lo per prioritzar l’interès general davant d’interessos privats i especulatius., [eng] The production of space in Mallorca results from two seminal socio-economic convulsions. This paper analyzes both of them. Firstly the Germanies rebellion defeat (1523) that is understood as the Big Bang of ‘paleocapitalism’ at the Island; and secondly the emergence of the tourism and real estate economic model deployed in the island since 1950. Our analysis front both episodes and show parallelisms and differences between them. All in all, in order to deep in the mechanism of space production and envisage how to manage it in order to prioritize the general interest in front of private and speculative interests.

[CAT] Les Balears són un arxipèlag de la Mediterrània amb les tensions socioespacials pròpies d'un espai hiperturistificat. Un dels principals trets de les illes és l'elevada densitat de places turístiques. Per a l'estudi s'ha realitzat un anàlisi espacial de la tipologia d’allotjament turístic i del volum de places, a escala de municipi. La hipòtesis és que l'intens monocultiu turístic a les Illes Balears ha permès l’expansió turística més enllà de la franja litoral, tot definint diferents tipus d’especialització turística als diferents municipis. Els resultats obtinguts mostren la especialització en l’oferta d’allotjament turístic al conjunt dels 67 municipis de les Illes Balears., [ENG] The Balearic Islands are an arxipelag of the Mediterranean with the socio-spatial tensions own of a hyperturistic space. One of the main trets of the islands is the high density of tourist places. For the study he has carried out a spatial analysis of the typology of tourist accommodation and of the volume of places, on a municipal scale. The hypothesis is that the intense tourist monoculture in the Balearic Islands has allowed the tourist expansion more in the coastal strip, to define different types of tourist specialization to the different municipalities. The results obtained show the specialization in the offer of tourism allotment to the set of the 67 municipalities of the Balearic Islands.

not available

not available

[cat] La col·lecció Andreu Muntaner és una col·lecció històrica important. A la base de dades de la col·lecció hi ha 1.175 entrades de registres paleontològics, que es corresponen amb 4.736 espècimens, procedents d’un centenar de localitats. Del Quaternari hi ha 3.218 espècimens, del Terciari 1.091, del Secundari 70 i sense especificar la cronologia 372. La majoria de localitats són de Mallorca, exceptuant 2 d’Eivissa, 2 de Menorca i 1 de Cabrera. Hores d’ara s’està treballant amb els ammonits piritosos, i s’estima que hi ha un 160 espècimens per a introduir a la base de dades, així com uns 600 espècimens del Miocè i Pliocè que encara s’han de catalogar., [eng] The Andreu Muntaner collection is an important historical collection. There are 1.175 paleontological records entries in the collection’s database, corresponding to 4.736 specimens, from a hundred localities. There are 3.218 specimens from the Quaternary, 1.091 from the Tertiary, 70 from the Secondary and 372 without specifying the chronology. Most localities are from Mallorca, except for 2 from Ibiza, 2 from Menorca and 1 from Cabrera. Work is currently underway on pyritic ammonites, and it is estimated that there are 160 specimens to enter into the database, as well as some 600 Miocene and Pliocene specimens that have yet to be cataloged.

not available

[cat] L’avifauna de Cabrera ha estat intensament estudiada des de la declaració del Parc Nacional. L’any 2000, va ser objecte d’una publicació molt completa (Pons, 2001), de forma que hem optat per resumir aquí els canvis coneguts d’aquest grup zoològic i els nous coneixements adquirits en el present segle sobre les espècies més rellevants del Parc Nacional. El nombre d’espècies citades a Cabrera ascendeix a 238, de les quals 24 o 25 són reproductores regulars. La major part de les citades són espècies migrants. Són 52 espècies més de les conegudes a principis de segle (unes poques de les quals són en realitat antigues subespècies considerades actualment espècies diferents). Moltes novetats són d’origen oriental o africà. Hi ha hagut també canvis d’estatus (assentaments de poblacions reproductores i alguna extinció local). Es considera que la pèrdua de l’hàbitat de camps oberts (antics conreus) empobreix la qualitat de l’hàbitat per a determinades espècies migratòries. Quan a l’avifauna emblemàtica, es resumeixen els nous coneixements publicats o inèdits. Els resultats de les extenses recerques consagrades al Virot petit, Puffinus mauretanicus, han definit prou bé els seus moviments en època reproductora –quan depenen significativament d’àrees d’alimentació a la costa continental- i de migració; es resumeixen les dades sobre el risc de captura accidental i s’aporta informació sobre els efectius globals i locals, que a Cabrera estan sobre les 450 parelles nidificants, sense evidències de recessió demogràfica. La població cabrarenca de virot gros, Calonectris diomedea, és lleugerament superior (480 pp), i s’exposen els moviments anuals de la població mediterrània, molt ben coneguts gràcies a les tècniques de radio-seguiment. Cal destacar la bona productivitat de la població local. Quan a la Noneta, Hydrobates pelagicus, es manté la imprecisió de l’avaluació poblacional –per les dificultats que suposen els hàbits i talla d’aquesta espècie; s’han aportat dades de la predació per gavines i falcó peregrí i hi ha indicis positius de l’evolució del seu estat de conservació gràcies a la desratització de diverses illes del Parc Nacional. El Corbmarí, Phalacrocorax aristotelis, manté a Cabrera uns efectius molt variables segons els anys, entre 90 i 150 parelles, i s’han recollit dades de postes entre mig novembre i mig maig. Quantz a la gavina roja, Larus audouinii, es resumeixen algunes dades històriques, el gran avanç en l’estudi dels seus moviments tan en època de cria com en migració, i la dependència dels rebuig de pesquers, que pot explicar la seva irregularitat a Cabrera (alguns anys no hi ha nidificat) i desplaçament de colònies fora del Parc Nacional, en suprimir-s’hi la pesca del bou. Pel que fa a la Gavina de peus grocs, Larus michahellis, la població a Cabrera (i a Mallorca i Menorca) ha detingut la seva expansió i moderat els efectius, com a conseqüència de les intenses campanyes de control poblacional dels anys 80 i 90, i el tancament dels abocadors fet en aquest segle. S’aporten també resums de la situació de conservació dels rapinyaires reproductors, excel·lint el cas de l’Àguila peixatera, Pandion haliaetus, que va assolir l’any 2017 un màxim demogràfic espectacular, vuit parelles, que suposen una densitat de 1 parella cada dos km, la més alta coneguda per a l’espècie a la Mediterrània, juntament amb la de Còrsega., [eng] Cabrera’s birdlife has been intensively studied since the declaration of the National Park. In 2000, it was the object of a very complete publication (Pons (ed) 2001), so we have decided to summarize here the known changes of this zoological group and the new knowledge acquired in the present century on the most relevant species of the National Park. The number of species spotted in Cabrera amounts to 238, of which 24 or 25 are regular breeders. Most of the spotted are migrant species. They are 52 more than those known at the beginning of the century (a few of which are in fact increases due to the recent acceptance of a species separation of old subspecies). Many of those new especies are of oriental or African origin. There have also been changes in status (settlements of reproductive populations and some local extinction). It is considered that the loss of the habitat of open fields (old crops) impoverishes the quality of the habitat for certain migratory species. Regarding the emblematic birdlife, the new published knowledge is summarized here. The results of the extensive research dedicated to the Balearic Shearwater, Puffinus mauretanicus, have defined well enough the movements at reproductive time -which depend significantly on areas of food on the continental coast- and migration; The data about the risk of accidental capture is summarized and information about the global and local numbers is provided, that in Cabrera are on the 450 breeding couples, without evidence of demographic recession. The Cabrera’s population of the Cory’s Shearwater, Calonectris diomedea, is slightly higher (480 pp), and the annual movements of the Mediterranean population are actually well known, thanks to radio-tracking techniques. It is worth noting the good productivity of the local population. About the storm petrel, Hydrobates pelagicus, the inaccuracy of population assessment remains, due to the difficulties that the habits and the size of this bird; information on predation for gulls and peregrine falcons has been provided and there are positive indications of the evolution of its conservation status thanks to the rodent control of several islands of the National Park. The Shag, Phalacrocorax aristotelis, maintains in Cabrera some variable efectives, depending on the years, between 90 and 150 pairs, and there is a wide time of egg-laying, between mid-November and mid-May. About the Audouini’s seagull, Larus audouinii, some historical data are summarized, the great advance in the study of their movements at the time of breeding and migration, and the dependence on fishing leftovers, which can explain its irregularity in Cabrera (in some years it didn’t nest) and the displacement of colonies outside the National Park. Regarding the yellowledged Gull, Larus michahellis, the population in Cabrera (and in Mallorca and Menorca) stopped its expansion as a result of the intense campaigns of population control of the 80’s and 90’s, and the closure of landfills made in this century. Abstracts of the conservation status of breeding raptors are also provided, with the most interesting case of the osprey, Pandion haliaetus, which reached in 2017 a dramatic maximum demographic, eight pairs, which represent a density of a couple every two km, the highest known of this species in the Mediterranean, whith Corsica.

[cat] L’arxipèlag de Cabrera, localitzat al sud de l’illa de Mallorca a uns 9 km del cap de Ses Salines, correspon des del punt de vista geològic a la prolongació vers el sud-oest de les denominades Serres de Llevant. De litologia majoritàriament carbonatada, els dipòsits mesozoics hi dominen clarament i són els responsables de l’abrupte geomorfologia de l’illa que es caracteritza per la seva costa entretallada i els seus espadats costaners. Els dipòsits més antics que hi afloren corresponen a les fàcies keuper del triàsic superior sobre els quals es disposen les fàcies carbonatades de plataforma del juràssic inferior (lias) a les què segueixen les fàcies més profundes, d’ambient de talús i conca, que enregistren gran quantitat de dipòsits delapcionals amb olistòlits i olistostromes que abasten des del juràssic mitjà (dogger) fins al cretaci. Igual que passa a l’illa de Mallorca, la sedimentació no es reprèn fins l’eocè mitjà amb fàcies marines litorals desprès d’una important llacuna estratigràfica que marca un període d’emersió generalitzada. Desprès de les calcarenites eocenes, ja només tenim a l’arxipèlag dos petits afloraments pertanyents al miocè superior amb fàcies litorals, i dipòsits pleistocens localitzats a les zones costaneres baixes de tipus al·luvial, eòlic i platges. L’estructura ve determinada per la tectònica compressiva alpina amb la formació d’encavalcaments que diferencien dues unitats. Dins de cada unitat, hi destaquen principalment la presència de falles normals intrajuràssiques sincròniques amb la deposició de les fàcies de talús i una fracturació distensiva que afecta els materials cenozoics, de probable edat pliocènica., [eng] Cabrera archipelago is located southward from the island of Mallorca, at 9 km along from the cape of Ses Salines. From a geological point of view, it corresponds to the south-western prolongation of the Serres de Llevant reliefs. Mesozoic carbonate rocks are predominant, and are the responsible for the steep geomorphology of the island, which is characterized by an intricate coastline with near vertical coastal cliffs. The oldest deposits correspond to the Keuper facies of the Upper Triassic. The Mesozoic sequence starts with a carbonate platform deposition Lower Jurassic (Lias) in age. After a break, clearly visible by the establishment of a hard-ground, pelagic and hemipelagic deposits, characterized by slope and deep basin facies including commonly include olistolites and olistostromes, records the deepening of the basin. These pelagic facies range from Middle Jurassic (Dogger) to the Cretaceous. In the same way as it has been described for the island of Mallorca, the sedimentation does not resume until the middle Eocene with coastal marine facies after an important stratigraphic lag that indicates a period of generalized emersion. Neogene sedimentation is only present in two small outcrops belonging to the Upper Miocene and are characterized by the presence of coastal facies. Pleistocene is just present in low coastal areas, showing alluvial, dune, and beach deposits. The structure features and style are determined by the alpine compression with a thrust tectonics expression that differentiate two units. In each unit a series of distensive normal faults, intrajurassic in age, that are related with the slope facies are present, as well as an important distensive fracturation that affects the Cenozoic materials and probably of Pliocene age.

[cat] L’arxipèlag de Cabrera es localitza al sud de l’illa de Mallorca, a la Mediterrània occidental. És un espai natural caracteritzat per la seva riquesa natural, sobretot biològica. No obstant això, no hi ha cap estudi que recopili i analitzi en profunditat la presència i distribució dels endemismes invertebrats terrestres del Parc Nacional. El present treball s’encarrega d’unificar tota la informació produïda fins al moment que es troba dispersa, aportant, a més, amb el treball de camp noves localitzacions i cartografia de la distribució específica i de conjunt de tots els endemismes. S’ha elaborat una base de dades amb informació de cada espècie, sobre localitats (amb un total de 591 ítems) i hàbitats preferents (coves i balmes, pinar, garriga, zones obertes, aigües anquihalines i franja litoral) amb major densitat. Es tracta, per tant, d’un document que pot facilitar una gestió responsable de l’espai, indicant els punts calents de biodiversitat. A l’arxipèlag de Cabrera s’han comptabilitzat la presència d’un total de 46 tàxons endèmics, 10 d’ells exclusius., [eng] The Cabrera archipelago is a natural area located near the southern coast of Mallorca, characterized by its natural wealth, especially by the biological one. Nevertheless, there isn’t a document which collects and analyzes deeply the location and distribution of the invertebrate endemisms of the National Park. The present paper carries this task out, unifying all the scattered information and, adding, besides that, a detailed cartography about the distribution of endemic species. A database has been compiled with information on each species, on locations (with a total of 591 items) and preferential habitats (caves and caves, pine, garriga, open areas, anchihaline waters and coastal areas). It is, therefore, a document that can facilitate responsible management of the space, indicating the biodiversity hot spots. A total of 46 endemic taxa, 10 of which are exclusive, have been counted in the Cabrera archipelago.

[cat] En aquest capítol es fa un repàs del coneixement que tenim fins ara de la biodiversitat present als illots de l’Arxipèlag de Cabrera i del seu funcionament. Els illots representen ‘microcosmos naturals insulars’ que poden ajudar-nos a entendre els processos ecològics i evolutius deguts a canvis ambientals ràpids. Recopilem, per primera vegada, el total d’espècies de diferents grups taxonòmics que han estat citats en aquests illots, a més de discutir l’efecte que tenen les colònies d’aus marines, així com els herbívors i depredadors, sobre la biota. També emfatitzem les interaccions peculiars que es donen en aquests ecosistemes i justifiquem la importància de preservar-los el més salvatge possible donat que constitueixen veritables santuaris de biodiversitat. Als illots de Cabrera, per exemple, hi trobem espècies vegetals (per exemple Beta maritima, Medigaco citrina, Whitania frutescens, Diplotaxis ibicensis, Lavatera maritima) que hi són comunes mentre que a Cabrera Gran presenten poblacions molt reduïdes. Als illots també hi trobem una bona colla d’espècies endèmiques de Balears i algunes endèmiques de Cabrera. En general, els illots presenten una gran abundància d’ocells marins i, per tant, representen escenaris ideals per a estudiar el seu impacte sobre les xarxes tròfiques terrestres. Les aus marines també poden dispersar llavors, especialment les gavines, la qual cosa pot conduir a la invasió per espècies de plantes cosmopolites i a la disminució d’espècies autòctones. Els illots podrien ser considerats repositoris potencials per a futures translocacions i reintroduccions d’espècies localment extingides a illes veïnes més grans i més pobres, i per tant, podrien funcionar com a refugis segurs i efectius d’interaccions vulnerables., [eng] This chapter reviews the knowledge we have so far about the biodiversity present in the islets of the Cabrera Archipelago and their functioning. The islets represent ‘island natural microcosms’ that can help us understand ecological and evolutionary processes occurring due to rapid environmental changes. We compile, for the first time, the total number of species from different taxonomic groups that have been cited in these islets, and discuss the effect of seabird colonies as well as that of herbivores and predators on the biota. We also emphasize the peculiar interactions that occur in such ecosystems, and justify the importance of preserving them as wild as possible as they are true sanctuaries of biodiversity. On the islets of Cabrera, for instance, we find plant species (e.g., Beta maritima, Medigaco citrina, Whitania frutescens, Diplotaxis ibicensis, Lavatera maritima) which are common in them while in Cabrera Gran they constitute very small populations. Islets hold a good group of species endemic to the Balearic Islands and even some endemic to the Cabrera archipelago. Islets generally have a great abundance of seabirds and are therefore ideal scenarios for studying their impact on terrestrial trophic webs. Seabirds can also disperse seeds, especially gulls, potentially leading to the invasion by cosmopolitan plant species and to a decrease of native species. Islets could be considered potential repositories for future translocations and reintroductions of locally extinct species to larger and poorer neighboring islands, thus functioning as safe and effective refuges for vulnerable interactions.

[cat] Es descriuen breument un total de 17 sistemes cavernícoles submergits de l’arxipèlag de Cabrera ressaltant les seves principals característiques, i s’aporta un llistat dels hàbitats de l’ambient de coves semifosques i fosques de l’arxipèlag. Les diferències que es troben entre les coves depenen de les característiques intrínseques de cada cova. La variació espacial i estacional de diversos paràmetres funcionals i estructurals ha estat estudiat a l’hàbitat de coves semifosques de Sa Cova Blava, i es mostra molt poca variació entre la part externa i la part interna. Es cita per primer cop de l’arxipèlag de Cabrera la presència de 7 espècies de peixos, alguns dels quals típicament cavernícoles. Els briozous estructurals Schizotheca serratimargo i Reptadeonella spp. mostren una forta dinàmica interanual, les causes de la qual és totalment desconeguda. En aquest capítol es fa un especial esment als nous descobriments en l’ecologia de la cigala, Scyllarides latus, la reproducció de la qual està totalment lligada a les coves. La caracterització de la dinàmica anual de la temperatura dins les coves apunta cap a una major estabilitat respecte l’exterior i podria explicar la preferència de les cigales per aquests ambients. Les coves de l’arxipèlag de Cabrera són d’una elevada diversitat morfològica i alberguen uns hàbitats fràgils, singulars i poc coneguts, amb una importància essencial per la presència de moltes espècies singulars. Es proposa un aprofundiment en l’estudi d’aquests sistemes a l’arxipèlag i dur a terme una valoració en termes de qualitat ecològica en base a un futur monitoratge i a la implementació de la Directiva d’Estratègies Marines., [eng] A total of 17 submerged cave systems of the Cabrera archipelago are briefly described, highlighting their main characteristics, and a list of the habitats of the semi-dark and dark caves of the archipelago. The differences between the caves depend on the intrinsic characteristics of each cave. The spatial and seasonal variation of several functional and structural parameters has been studied in the habitat of semi-dark caves of Sa Cova Blava, and there is very little variation between the external part and the internal part. The presence of 7 species of fish, some of which are typically cavernous, is mentioned for the first time in the archipelago of Cabrera. The structural bryozoans Schizotheca serratimargo and Reptadeonella spp. Show a strong inter-annual dynamic, whose causes are totally unknown. In this chapter a special mention is made of the new discoveries on the ecology of the slipper lobster, Scyllarides latus, whose reproduction is totally linked to caves. The characterization of the annual dynamics of temperature in the caves points towards a greater stability compared to the outside and could explain the preference of the slipper lobsters for these environments. The caves of the Cabrera archipelago have a high morphological diversity and shelter fragile, singular and little-known habitats, with an essential importance for the presence of many unique species. It is proposed to deepen on the study of these systems in the archipelago and to carry out an assessment in terms of ecological quality based on a future monitoring and implementation of the Marine Strategies Directive.

[cat] Es recull tota la bibliografía que hi ha fins a l’actualitat dels mixomicets i la funga del parc nacional de l’arxipèlag de Cabrera. S’anomenen algunes espècies segons la seva funció ecològica dins el Parc i es remarquen les característiques morfològiques (macro i microscòpiques) o ecològiques diferenciadores. A més, s’aporten dades de comestibilitat i toxicitat dels bolets de l’Arxipèlag i s’inclou el catàleg actualitzat de tots els tàxons presents, [eng] The entire bibliography of the Myxomycetes and Funga of the National Park of the Cabrera archipelago is collected. Some species are called according to their ecological function within the Park and the morphological (macro and microscopic) or ecological differentiating features are emphasized. In addition, edibility and toxicity data are provided for the archipelago mushrooms, and an updated catalog of all taxa present is included.

[cat] Des de l’any 2003, el seguiment acústic i per fotoidentificació de la població de catxalots al voltant de les Illes Balears, Balearic Sperm Whale Project (BSWP) que desenvolupen en col·laboració la Universitat de St. Andrews i l’associació TURSIOPS, ha mostrat que les aigües profundes del sud i est de Cabrera, són un hàbitat crític per a aquesta espècie, tant per la elevada densitat d’animals, com per la presència de mascles solitaris juntament amb grups socials de femelles amb cries. A la Mediterrània es troba classificada com “En Perill” per la IUCN, degut a la seva petita mida poblacional i a la seva vulnerabilitat a les amenaces antropogèniques. Una de les grans amenaces, a nivell mediterrani, per a aquests grans cetacis, són les col·lisions amb embarcacions, la qual ha pogut ser constatada al BSWP, amb la detecció d’individus amb danys provocats pels encontres amb vaixells. Es desconeix el nombre total d’animals que perden la vida per aquest motiu i si els que sobreviuen, poden patir canvis a la taxa de fecunditat i com afecta, aleshores, al creixement de la població. A més, l’actitud d’aquests animals d’evitar àrees de densitat de tràfic alt, pot ocasionar problemes de conservació, si aquest tràfic ocorre a regions d’hàbitat crític com a les aigües que envolten Cabrera., [eng] The Balearic Sperm Whale Project (BSWP) is a research collaboration between the University of St Andrews and Asociación TURSIOPS that has been studying the population of sperm whales that uses the deep waters to the south and east of Cabrera since 2003. Using acoustic tracking and photo-identification methods the research has shown that these waters are a critical habitat for this species, evidenced by both high densities and also the presence of both mature males and female social groups with calves. The Mediterranean sperm whale population is classified as “Endangered” by the IUCN because of its small size and vulnerability to anthropogenic threats. One of the gravest threats facing these large whales is being struck by ships, as documented by the BSWP with photographic records of individuals carrying visible injuries resulting from non-lethal collisions. It is however unknown how many animals fall victim to lethal collisions each year, and for those that are injured but survive, the effect of the injury on their fecundity and the subsequent cumulative impact on population growth are also unknown. Furthermore, the mere presence of high levels of maritime traffic can cause conservation issues if it causes animals to vacate critical habitat areas such as the waters around Cabrera.

[cat] Les variacions espacio-temporals dels peixos infralitorals de Cabrera s’han estudiat a partir de 8 projectes de censos visuals de 9 anys dins el període 1993-2016. Del llistat de 73 espècies censades a Cabrera s’ha constatat l’extinció d’algunes d’afinitat nord-atlàntica i la presència d’altres amb afinitat subtropical. Existeix un poblament típic de Cabrera, que es diferencia dels poblaments de Mallorca, caracteritzat per la major importància d’espècies vulnerables a la pesca. Els canvis de fondària dins l’infralitoral són suficients per definir un poblament superficial (15 m) a ambdós llocs. Els indicadors descriptors dels poblaments foren superiors a Cabrera, observant-se una resposta en front de la protecció, amb una recuperació durant els primers 9 anys d’existència del parc. També s’observà una evolució temporal semblant entre Cabrera i Mallorca, amb una disminució de tots els indicadors durant els anys següents, que podria estar associada a l’existència de processos ecològics de major escala. L’origen d’aquests canvis es relaciona amb l’èxit de l’assentament de juvenils i amb l’efecte indirecte de la protecció. La distribució dels peixos de Cabrera és irregular, a taques que varien a escales de centenars a milers de metres independentment de la protecció. A Mallorca existeix una major homogeneïtzació espacial degut principalment a l’impacte de la pesca. La biomassa de peixos de Cabrera és baixa en relació a altres reserves marines de la Mediterrània i tan sols s’equiparen allà on es pot donar una major transferència de biomassa pelàgica. El seguiment regular biològic-ambiental, el re-disseny de les zones de reserva i la millora de la vigilància, són elements clau per garantir l’existència en el Parc d’unes comunitats íctiques referents d’un bon estat de conservació., [eng] Spatio-temporal variations of infralittoral fishes in the Cabrera National Park have been studied using the Underwater Visual Census data set from 8 research projects conducted within the period 1993-2016. Among 73 fish species found in Cabrera, the extinction of certain species with north- Atlantic affinity was evidenced, as well as the presence of species with subtropical affinity. There exists a typical Cabrera fish assemblage differing from the fish assemblages of control zones with no protection and characterized by species vulnerable to fishing. Furthermore, there were two distinct depth-related fish assemblages within the infralittoral area; shallow (15 m). The ecological community descriptors were higher in Cabrera than in Mallorca but followed similar trends in both places. A clear response of the Cabrera fish assemblages to the protection was observed, with a clear recovery during the first 9 years of existence of the park. All indicators dropped from this period on showing similar trends in Cabrera and Mallorca. The cause of these shifts was most likely related to ecological processes with a higher spatial influence such as regional success in juvenile settlement, and also with an indirect effect of protection. The spatial distribution of fish in Cabrera shows a patchy pattern varying between hundreds to thousands of meters and independent of the fishing pressure. Mallorca presented a more homogenous distribution due to the fishing impact. Compared to other Mediterranean reserves, the fish biomass of Cabrera was overall lower except in areas where a greater transfer of pelagic biomass occurred. Continuous biologicalenvironmental monitoring, redesigning of several reserve zones and improving surveillance are key elements to guarantee the fish assemblages in the National Park of Cabrera as being a reference of a good conservation state.

[cat] S'han catalogat 139 tàxons al Colomer de Formentor. A partir de les dades observades s'ha determinat l'índex de riquesa florística. L'anàlisi de l'espectre biològic mostra que un 58 % dels tàxons són teròfits. L'espectre corològic mostra un domini dels tàxons que tenen un origen mediterrani amb un 66,9 %. L'endemicitat mostra un alt nombre de tàxons (16), mentre que els elements tirrènics són més baixos (6)., [eng] 139 taxa have been cataloged in the Colomer de Formentor. Based on the observed data, the floristic richness index has been determined. Biological spectrum analysis shows that 58% of taxa are therophytes. The chorological spectrum shows a dominance of taxa that have a Mediterranean origin with 66.9%. Endemicity shows a high number of taxa (16), while Tyrrhenian elements are lower (6).

[CAT] La divisió internacional del Conservatoire du Littoral, promou l’elaboració d’un Atles de les illes petites de la Mediterrània occidental, que inclogui les illes petites des d’Itàlia occidental, Malta i Tunísia fins el Marroc. El projecte és compartit amb la Iniciativa PIM (Petites Illes de la Mediterrània), una ONG ambiental el naixement de la qual està molt relacionat amb aquesta obra. L’Atles comporta l’inventari, la cartografia i la descripció bàsica de tots aquests accidents geogràfics en aquesta zona, i considera illa petita qualsevol extensió de terra separada per més de 5 m de la més propera, que sostingui, com a mínim, una planta terrestre. El límit superior, convencionalment, s’ha fixat en mil hectàrees, tot i que s’hi han inclòs alguns casos per sobre d’aquesta xifra, com el de l’illa de Cabrera, en el cas balear. Atès que el nombre d’illes d’aquestes característiques és elevat (1.400 com a mínim), s’ha considerat convenient dividir aquest àmbit geogràfic en conques físiques de característiques comunes, que són les indicades en el mapa de la pàgina anterior. El projecte involucra centenars d’especialistes dels àmbits acadèmics, ambientals i geogràfics dels sis estats regionals de la zona (França, Itàlia, Malta, Tunísia, Algèria i el Marroc). El volum d’informació que s’ha de gestionar és considerable, i els ritmes de treball, desiguals; en conseqüència, s’ha optat per presentar els resultats de manera esglaonada. Diverses circumstàncies han permès disposar en primer lloc d’aquest volum, el de les Illes Balears, que enceta la publicació de l’obra. D’altra banda, s’ha optat per una publicació informàtica de l’obra, que permet una consulta àgil; l’actualització immediata de qualsevol informació i la disponibilitat de dades quasi simultània a la seva obtenció. Les consultes a l’obra podran fer-se on line al domini www.pimatlas.org. Les Illes Balears són, clarament, una unitat natural, i han generat un volum de dades científiques molt considerable, que constitueix un avenç important pel que fa al coneixement del món microinsular de l’arxipèlag, no tant per les noves aportacions, sinó sobretot perquè reuneix les visions de biòlegs terrestres i marins, geòlegs, historiadors, geògrafs i persones interessades, en una visió pluridisciplinària que posa a l’abast de tots els coneixements més diversos sobre aquesta part del territori. L’obra no és un projecte de recerca, sinó una compilació ordenada i amb pretensions d’exhaustivitat de la información disponible, amb criteris homogenis. S’ha intentat posar al dia l’inventari d’illes petites i illots i fer-ne una descripció física homogènia (situació, extensió, relleu, distància a la costa i longitud litoral), a més d’avaluar-ne els coneixements i valors naturals, amenaces i instruments de gestió i conservació. La publicació inclou aquesta informació de cada una de les 149 illes petites de les Balears, en forma de mapa i fitxa individual. Cal tenir present que no hi ha illa sense mar, i el fet insular no es pot entendre sense tenir en compte l’entorn marí, tot i que sovint les responsabilitats de gestió estan dividides (artificialment) entre els dos àmbits. En conseqüència, hem procurat reunir i valorar dades de l’àmbit marí, tot i la impossibilitat de delimitar amb precisió la zona marina que correspon a cada illa. Aquesta informació esquemàtica es complementa amb textos explicatius i descriptius en quatre àmbits: 1) Una descripció general del fet microinsular a les Illes Balears. 2) Una descripció particular dels grans conjunts o clústers en què hem subdividit la conca balear. 3) Una descripció concreta d’algunes illes de cada clúster, seleccionades amb criteris de representativitat o de singularitat. 4) Quadres de text inserits com a detall de temes concrets que poden tenir un interès específic, sigui natural, històric o cultural. L’objectiu de l’obra és posar la informació més actualitzada sobre aquestes unitats geogràfiques a disposició de les institucions i les persones amb responsabilitats sobre les illes menors (ajuntaments, consells, administracions ambientals, de costes i, si escau, propietaris). Tenim l’esperança que les dades reunides estimulin els estudiosos i especialistes a completar i actualitzar els coneixements del món microinsular de les Illes Balears, avui un tresor de naturalitat escampat davant un litoral intensament transformat per l’economia turística de les darreres dècades.

[cat] Durant els últims anys, l’estudi dels fons profunds de Cabrera i de l’entorn circumdant ha aportat nova informació sobre les comunitats més característiques d’aquests fons marins. L’ús de ROVs ha permès explorar fondàries majors que les accessibles amb el busseig autònom i aportar dades noves sobre la distribució “in situ” d’aquests hàbitats i espècies, així com compaginar aquesta informació amb l’existent, procedent d’altres mètodes de mostratge. Els fons aquí descrits corresponen als dominats per espècies i sediments característics de la zona de transició entre la franja circalitoral profunda i la batial superior, que van des dels -80 fins els -200 m, una zona intermèdia entre els fons escassament il·luminats i la foscor total. D’entre ells, destaquen els camps de crinoïdeus i braquiòpodes, tant per la seva abundància i extensió com por la seva vulnerabilitat i importància per a la biodiversitat. També es descriuen fons sedimentaris més profunds, per davall de la zona fòtica, i comunitats característiques dels fangs batials. Aquests fons detrítics alberguen algunes comunitats sensibles, com les formades per plomes de mar, crinoïdeus i braquiòpodes, moltes d’elles configurades per espècies protegides pel Protocol ZEPIM de la Convenció de Barcelona i incloses en el llibre vermell de la UICN. Alguns dels hàbitats destacats de la franja circalitoral són la continuació de fons sedimentaris més superficials. A majors fondàries, els fons blans són fonamentalment de fangs amb una important bioturbació provocada per una abundant infauna composta majoritàriament per crustacis., [eng] During recent years, the study of the deep seabed in Cabrera and surrounding areas has provided new information about the most characteristic communities of these bottoms. The use of remotely operated vehicles (ROVs) has allowed to explore greater depths than with basic SCUBA diving methods, and to collect new data about the in situ distribution of habitats and species thriving in these bottoms, as well as the combination of these data with existing information obtained through other sampling methods. The bottoms described here are those dominated by species and sediments characteristic of the transition zone between the deep circalittoral and upper bathyal, extending from 80 m to 200 m depth, where there is an intermediate zone between barely lit bottoms and complete darkness. There, fields of crinoids and brachiopods are particularly noteworthy, because of their abundance and extent, as well as their vulnerability and importance for biodiversity. Shallower sedimentary bottoms from below the photic zone and communities that are characteristics of bathyal muds are also described. These detrital bottoms host some sensitive communities, such as those formed by sea pens, crinoids, and brachiopods. Many of these communities comprise species that are protected under the SPA/BD Protocol of the Barcelona Convention and included on the IUCN Red List. Some of the key habitats highlighted from the circalittoral zone represent extensions of shallower sedimentary bottoms. At greater depths, soft bottoms are essentially muddy, with significant bioturbation due to abundant infauna composed of numerous crustaceans.

[cat] Es documenta per primera vegada la presencia de Pipistrellus kuhlii i Eptesicus serotinus a l’arxipèlag de Cabrera. L’inventari de quiròpters a aquestes illes està format per sis espècies: Pipistrellus kuhlii, Hypsugo savii, Eptesicus serotinus, Plecotus austriacus, Miniopterus schreibersii i Tadarida teniotis. Davant la manca de proves fefaents sobre la presència d’espècies del gènere Rhinolophus i Myotis a Cabrera, mencionades per altres autors, s’exclouen del catàleg. S’aporten mapes de distribució de les diferents espècies de ratapinyades dins aquest àmbit geogràfic., [eng] The presence of Pipistrellus kuhlii and Eptesicus serotinus is documented for the first time in the archipelago of Cabrera. The inventory of bats for these islands consists of six species: Pipistrellus kuhlii, Hypsugo savii, Eptesicus serotinus, Plecotus austriacus, Miniopterus schreibersii and Tadarida teniotis. Given the lack of reliable evidence on the presence of species of the genus Rhinolophus and Myotis in Cabrera, mentioned by other authors, is excluded from the catalog. Geographical distribution of the different species of bats within this area is provided in the attached maps.

[cat] Des del punt de vista de la geologia estructural, l’arxipèlag de Cabrera constitueix la prolongació cap al SO de les Serres de Llevant de Mallorca. Les Illes Balears corresponen a la part emergida del Promontori Balear el qual constitueix la prolongació nord-oriental de l’arc orogènic Balears- Bètiques-Rif (BBR) i representa la part septentrional de l’arc en la seva primera etapa d’evolució. El relleu i la morfologia de les illes (i del promontori) està condicionat, bàsicament, per les dues últimes etapes tectòniques que han afectat a l’arxipèlag: compressió Alpina i distensió neògena. La distensió neògena configura els grans trets de la morfologia de les illes i del promontori. Les falles normals neògenes són responsables de la compartimentació del promontori en dos blocs i de l’aprimament de l’escorça. Aquestes falles, amb orientacions NE-SO i NO-SE, limiten la majoria de les plataformes submarines. La compressió alpina estructura els materials en plecs i encavalcaments amb una convergència majoritària al NO., [eng] Under the structural geology point of view, the archipelago of Cabrera constitutes the prolongation towards the SW of the Serres de Llevant of Mallorca. The Balearic Islands correspond to the emerging part of the Balearic Promontory, which constitutes the northeastern prolongation of the Balearic-Betics-Rif orogenic arch (BBR) and represents the northern part of the arch in its first stage of evolution. The relief and morphology of the islands (and the promontory) is basically conditioned by the last two tectonic stages that have affected the archipelago: Alpine compression and neogene distension. The neogene distension configures the main features of the morphology of the islands and the promontory. Neogene normal faults are responsible for the division of the promontory into two blocks and the thinning of the crust. These faults, with NE-SO and NOSE directions, limit most of the submarine platforms. Alpine compression produces a thrust and folded belt facing to the NW.

not available Abstract not available