Search

Codi del Projecte: 2019PID-UB/039, L’objectiu d’aquest projecte ha estat incidir en l’aprenentatge al laboratori de la pràctica de l’electromiografia, amb la finalitat d’assolir un millor coneixement de la fisiologia humana a través de l’estudi de la resposta motora. En aquest sentit, s’ha proposat enfocar la pràctica de manera més autònoma per tal de fer als estudiants més partícips del seu propi aprenentatge (i no només sigui un conjunt d’activitats que es realitzen totalment conduïdes pel professor). Els professorat ja fa temps que manifesta la necessitat de dur a terme un tipus d’ensenyament que incentivi l’aprenentatge actiu per part de l’estudiant que li permeti aprendre d’una manera més constructiva, per potenciar la capacitat d’aprenentatge i equilibrar els coneixements amb l’adquisició d’habilitats (Elias, 2011; Cordero et al., 2014). Concretament, s’ha plantejat la pràctica com un experiment científic en el que els estudiants han d’obtenir dades i elaborar la discussió dels resultats, en el que el professorat subministra un guió elaborat i una plantilla per l’autoinforme de la pràctica.

Situem els infants i l’espai públic al centre de la investigació. A partir d’un anàlisis conductual i morfològic de les zones infantils de l’Eixample de Barcelona, es pretén entendre la relació que s’estableix entre aquesta generació i l’espai públic i, finalment, establir una crítica actual sobre aquests espais. Situamos los niños y el espacio público en el centro de la investigación. A partir de un análisis conductual y morfológico de las zonas infantiles del Eixample de Barcelona, se pretende entender la relación que se establece entre esta generación y el espacio público para, finalmente, establecer una crítica actual sobre estos espacios. We place the children and public space at the center of the investigation. Based on a behavioral and morphological analysis of the children’s areas of Barcelona’s Eixample, the intention is to understand the relationship that is established between this generation and public space and to establish a current criticism of these spaces.

Cet article porte sur plusieurs arguments de la thèse doctorale La beauté comme moteur de résilience du « métapersonnage » de Renoir : du XIXe au XXIe siècle, par la même autrice de ce travail. Plus particulièrement, cet article aborde l’analyse iconographique de Four seasons (1993) par l’artiste contemporain Edwin Parker « Cy Twombly » (Cy Twombly, 1928 – 2011), à la lumière de deux créations du maître impressionniste Pierre-Auguste Renoir (1845 – 1919). La vague (1879) et Paysage Bords de Seine (1879) sont deux œuvres où Renoir imprime une marque qui capte l’éphémère à travers la couleur, le mouvement de la lumière et le pleinairisme. Four seasons (1993) est une œuvre qui ne peut pas être comprise comme création contemporaine sans étudier l’empreinte de Renoir dans l’abstraction lyrique américaine - un sceau visible dans la technique, l’usage de la couleur, la thématique et le message de la création. Le besoin de saisir l’harmonie dans une création dans laquelle l’image et le texte se mêlent, représente l’évolution de la même œuvre de Renoir dans la contemporanéité: une création où le message unit image et langage. En tant qu’impressionniste, Renoir revendique la beauté. À ses yeux, ce concept rend hommage à l’harmonie du monde : elle devient moteur d’éducation esthétique et émotionnelle. En parallèle, Cy Twombly participe de l’éducation artistique et sentimentale contemporaine : il sublime la beauté prisée par Renoir, sous forme d’art lyrique., Revista d'Humanitats, Núm. 4 (2020)

En la present memòria es detalla el disseny de l’utillatge necessari per a l’automatització del procés de confecció d’una peça basada únicament en filferro, amb la conseqüent integració d’aquest utillatge en un únic conjunt o màquina. Actualment, aquesta peça s’obté de forma manual i depèn completament de la destresa de l’operari en qüestió, de manera que l’objectiu del projecte és facilitar-ne l’obtenció i homogeneïtzar-ne la producció per tal que les peces fabricades presentin el mínim de diferències entre sí, minimitzant-ne al mateix temps el nombre de defectes i el temps de fabricació requerit. Pel correcte disseny de la màquina s’han volgut tenir en compte les càrregues que intervenen en el procés per tal d’assegurar que el disseny és el correcte i que el predimensionament és l’adequat. A tal efecte, s’han comprovat analíticament quines són les accions que afecten el conjunt, amb el suport també d’eines de càlcul computacional per a comprovar els resultats obtinguts. El projecte de què tracta aquest document consisteix en un encàrrec real a l’empresa PRODPRO Industrial, SL. Aquesta, a banda d’ocupar-se del disseny del conjunt, s’ha com-promès també a dur a terme la fabricació del conjunt sencer. De totes maneres, convé destacar que aquest procés no ha estat integrat en aquesta memòria, de manera que aquesta es centra únicament en els aspectes relacionats amb el disseny i projecció de la proposta elaborada

Memòria que recull les activitats realitzades al CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals durant l'any 2019.

Aquest treball s’ha realitzat durant la realització de les pràctiques a l’empresa Calsonic Kansei Spain S.A., d’ara endavant CKSP per la sucursal espanyola i CK per la marca en general, i està relacionat amb una de les línies de muntatge de l’empresa. Es parla sobre l’optimització en la producció de la línia de muntatge d’aires condicionats per a automòbils, la línia d’”HVAC”, “Heating Ventilation Air Conditioner”. Davant d’un augment en el volum de producció d’un dels models que s’hi estaven fabricant, l’H60A, es requeria de millores a la línia per poder-ne optimitzar el procés de producció. El document que segueix a continuació parla sobre les millores conceptuals presentades a l’empresa per millorar el procés de producció de la línia d’HVAC mitjançant la metodologia Kitting, per aconseguir millorar el DSTR, en un 7%, l’SMV, en 0,2 min, i altres factors de la línia per incrementar el seu rendiment i eficiència, com ara la capacitat de producció, millorada en 1,7%. En el cos d’aquest document s’hi pot trobar l’origen de la metodologia, les propostes presentades, els canvis desenvolupats un cop escollida la proposta, els plans creats per la correcta gestió i planificació del projecte i els estudis de viabilitat fets tan de millora de la línia com econòmics, d’on es conclou que el projecte va finalitzar amb un rendiment anual d’un 51,89% de benefici.

Memòria que recull l'activitat principal realitzada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona durant el curs acadèmic 2016-2017

Màster en Lideratge i Gestió d'Infermeria, Universitat de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria, curs: 2014-2015, Director: Carme Planas Campmany, L’ús de les teràpies naturals és una realitat creixent. En aquest treball s’han unit l’acupuntura com a teràpia amb el benestar infermer. Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una Intervenció Infermera amb acupuntura envers la salut general percebuda i els símptomes psicosomàtics associats a l’estrès, de l’equip Infermer de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès en el període 2015-2016. Àmbit d’estudi: L’estudi es realitzarà a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, hospital general bàsic, de la Xarxa hospitalària d’Utilització Pública. Metodologia: Estudi quasi experimental pretest-postest de tipus grup control no equivalent. Implicacions per la pràctica: Aquest estudi ajudarà a millorar la percepció de la salut general i els símptomes psicosomàtics de l’estrès de les infermeres, aconseguint augmentar el seu grau de benestar. Alhora que disminuiran les no menys importants, conseqüències sobre l’organització.

Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2014-2015 Directora: Montserrat Bacardí Tutor: Miquel M. Gibert Rosa Leveroni és coneguda com una poeta, narradora i traductora que va tenir un paper important en les lletres catalanes. Això, conjuntament amb les ganes de dur a terme una investigació de les traduccions que va fer, ens va conduir a emprendre aquest estudi. La migradesa d’estudis que versen sobre l’activitat traductora de Leveroni, també ens va empènyer a aplegar tantes dades com fossin possibles. L’obra pròpia i l’obra crítica, conjuntament amb els manuscrits conservats al Fons Rosa Leveroni de la Biblioteca de Catalunya, han estat la bibliografia indispensable per a aquest treball.

Per a què el procés d’aprenentatge en educació superior es doni de forma activa, cal la implicació tant de professors com d’alumnes. El professorat universitari, apart de les tasques docents tradicionals, planifica tota una sèrie d’activitats per afavorir la interpretació de la informació per part de l’alumne i la generació del coneixement. Tot i això, si es pretén que els alumnes adquireixin determinades actituds i coneixements, cal fer èmfasi sobre el què es vol que facin. Així, aquest treball té com a objectiu general afavorir, a través de la reflexió, que els estudiants a l’assignatura de Fisiologia i Fisiopatologia I (Grau de Farmàcia) es responsabilitzin del seu aprenentatge i potenciar el seu grau de compromís del que cal i s’espera que facin. Per assolir aquest objectiu, s’han realitzat enquestes (grau de compromís) als estudiants a l’inici i al final de curs. Els resultats obtinguts amb l’anàlisi del grau de compromís expressat pels estudiants, s’han relacionat amb les qualificacions obtingudes en les diferents activitats plantejades durant el curs i amb l’avaluació final. L’anàlisi final, indica que la implicació dels estudiants és encara força baixa i per tant es conclou que cal estimular encara més la seva participació i el seu compromís., Programa de Millora i Innovació Docent, UB, 2014PID-UB/011.Grup d’Innovació Docent “Ensenyar a aprendre Fisiologia (GIDCUB-11/EAF) Grup d’Innovació Docent “Alternatives metodològiques en Fisiologia i Fisiopatologia” GIDCUB-11/MFF Grup d’Innovació Docent “Unitat de Laboratoris Docents” GIDCUB-11/ULD

La informació que recull aquest article, presenta els resultats del primer informe de l'opinió dels ocupadors sobre els titulats i titulades de l'EUI- Sant Pau que es va dur a terme durant el mes de març de 2014. Hi van participar 17 centres que, a més de ser contractadors, són centres on els estudiants realitzen pràctiques clíniques durant els estudis de Grau d'Infermeria. Les dades recollides han estat facilitades per responsables d'infermeria dels centres col·laboradors a partir d'una entrevista estructurada. L'objectiu principal era conèixer l'opinió dels centres col·laboradors respecte a les capacitats, habilitats, actituds i valors dels titulats. Entre els resultats obtinguts, destaquen que en tots els àmbits consideren el centre on han estudiat com un criteri rellevant a l'hora de contractar infermers/eres, així com la responsabilitat i el bon nivell de preparació teòrica de les infermeres i infermers que han estudiat a l'EUI- Sant Pau. Com a punts millorables, indiquen aspectes relacionats amb la manca d'expertesa com la inseguretat i manca de confiança en sí mateixos.

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Actualment no existeix un gold estàndard per valorar el pronòstic ni la gravetat de la bronquiolitis, tot hi que resultaria molt útil per optimitzar l assistència clínica. En el present treball es va avaluar si l score HSJD es presenta com una escala adequada per valorar bronquiolitis. Amb tal fi es va fer: 1) Un estudi de consistència interna; 2) Un estudi de fiabilitat entre valoracions; 3) Un estudi diagnòstic; 4) Un estudi pronòstic; i 5) Un estudi d associació entre l score i el test Wood Downes (WD). Els resultats obtinguts mostren que l score és consistent, que presenta una fiabilitat bona, una bona capacitat diagnòstica i pronòstica i que té certa correlació amb el test WD. Aquests resultats encoratgen l utilització de l score HSJD i serveixen de base per a futurs estudis que puguin millorar-lo.

Actualment, el XXXXX% dels joves de l'estat espanyol, tenen ordinador amb Internet a casa(segons enquestes del INE) i la tendència habitual quan fan deures o estudien és a buscar els dubtes per Internet. Per aquesta raó és important que hi hagi un sistema que els permeti trobar les respostes adequades amb facilitat. El treball planteja com es podria dur a terme la realització de material complementari, que via Internet, servis per resoldre dubtes des de casa. Començant pel context pedagògic, és necessari que tot allò que es vol transmetre, és a dir els conceptes que generen dubte, cal que formi part d'una estructura ben definida. El resultat final ha de respondre als dubtes dels alumnes, basant-se en una programació de curs, en les seves unitats didàctiques i els diferents conceptes que es treballen. I partint d'aquesta base, cal preguntar als alumnes, per poder descobrir quins són els conceptes més problemàtics i per tant susceptibles de ser resolts. Pel que fa als recursos d'e-learning, s'ha fet un estudi de diverses possibilitats, des de documents PDF, a vídeos, passant pels jocs online. Finalment s'ha triat el vídeo, per la seva capacitat de captar l'atenció, la seva popularitat en l'ús entre els alumnes i la seva facilitat de creació. A més a més els vídeos tenen la capacitat de ser subtitulats i per tant adaptats per a alumnes amb discapacitat auditiva o traduïts a altres llengües. També s'ha tingut en compte com hauria de ser un vídeo amb aquest propòsit, és a dir quina seria la seva durada, el seu possible guió, el material necessari i allò que mostrem i com o fem. Tenint en compte que seria molt útil que el vídeo inclogués unes preguntes d'autoavaluació. Per últim, s'han creat dos vídeos sobre el concepte dels circuits en sèrie i paral·lel, un dels conceptes, que segons una enquesta feta en un IES, genera dubtes. Els vídeos són dos que es complementen; primer explica els circuits en sèrie i paral·lel i el segon els circuits combinats i proposa unes preguntes. S'han fet dos vídeos, perquè en fer la gravació, es va notar que un sol vídeo seria massa llarg i no s'ajustaria a les pautes descrites al treball. Una de les conclusions principals és que, per tal que l'aprenentatge complementari des de casa i via Internet tingui èxit, és necessari que els conceptes estiguin ben endreçats i organitzats segons el currículum, la matèria i el nivell. Per últim he de dir que al llarg de la realització del treball, s'ha elaborat un article sobre el tema que ha sortit publicat a Educaweb i que es pot consultar a l'adreça: http://www.educaweb.com/noticia/2012/11/12/recursos-learning-estudio-casa- 15832.html

En l’estudi de la història del flabiol i dels flabiolaires hi ha una colla de singularitats osonenques de coneixement imprescindible: des de la primera imatge catalana de l’agrupació instrumental individual flauta i tambor fins a la persistència actual de la tradició de flabiolaires a dues mans, passant per la producció històrica de flabiols a les torneries del Ges i per algunes figures cabdals del flabiol de tradició oral a Catalunya. Els autors, a més, aporten elements de contextualització dels fets reportats.

El projecte que presentem tracta de la redacció del pla d’empresa per a un projecte d’emprenedoria de producció i comercialització de fruita i verdura sota criteris agroecològics. El pla d'empresa és l'eina principal que s’utilitza per decidir si el projecte és prou sòlid per crear el negoci, o si bé si és necessari que recondueixi algun aspecte comercial, productiu, d'organització o financer. També ens permet analitzar la futura situació de l'empresa davant del mercat real i els seus competidors, així com determinar el model de direcció i organització adequats per a assolir els objectiu fixats. Aquests estan basats en tres {mbits, l’empresarial, el social i el financer. Com a objectius empresarials, s’ha proposat i elaborar un disseny realista del pla productiu, per quantificar la producció i les hores de m{ d’obra necess{ries. La cartera de productes de l’empresa, estar{ formada per gairebé 30 varietats. Els objectius socials estan encaminats a les persones amb la finalitat de donar feina a tantes com sigui necessari. Per últim s’ha elaborat un complet estudi financer que ens proporciona les bases necessàries pel desenvolupament del negoci dintre del món empresarial

Els DVD, igual que molts altres suport de memòria, com el CD o les memòries USB, pot contenir errors en la informació gravada. Tots aquests suports, tenen sistemes de detecció i de correcció d'errors per resoldre en part el problema dels errors. El PFC, tracta els Codis Correctors d'errors del DVD. Per fer-ho s'ha estudiat el sistema de codificació/ descodificació Reed-Solomon Product-Code i se n'ha fet un simulador en software. Al llarg del Projecte trobem un estudi del DVD, per entendre com funciona i com està fet, cosa que ens permet veure, que al contenir més informació en menys espai que el seu predecessor(el CD), és més susceptible als errors físics del disc i per tant necessita un sistema de detecció i correcció més potent. També trobem un estudi del sistema de Product-Code, així com l'explicació del sistema de codificació/descodificació Reed-Solomon. Per últim la memòria conté el disseny del programa que simula la codificació/descodificació del DVD. El Product-Code, és la primera part de la Codificació del DVD i consisteix en un sistema per barrejar conjunts d'informació en forma de matriu, de manera que dispersem els errors de rafega al llarg d'un bloc gran d'informació en parts petites. Per altra banda, el Reed-Solomon, és la part bàsica del Codificador i és un sistema de Codis Convolucionals, que és un cas particular dels Codis BCH. Fa ús dels Cossos de Galois i és el Reed-Solomon el que permet detectar i corregir els possibles errors del DVD.

Proposta d’una sèrie de mesures de gestió als gestors del parc i empreses de serveis en relació a la creixent salinització i a les eclosions de mosquits, als Aiguamolls de l’Empordà per tal de posar en pràctica una eficaç metodologia de prevenció

Els envasos representen una de les principals fraccions dels residus municipals i és la fracció que més ha crescut en aquests darrers anys. Les causes del creixement són diverses però els principals responsables de l’augment de residus han estat els fabricants, la gran distribució, i les empreses envasadores, les estratègies dels quals (màrqueting, abandonament de l'envàs retornable...) han trobat acceptació en una societat canviant i on factors com la comoditat o l'estalvi de temps han esdevingut valors importants i on un increment de la riquesa ha permet crear la demanda per aquests productes. Un altre factor important ha estat l'increment del consum de productes envasats de gran consum (especialment aigua, cervesa i refrescs), l'augment de l'envasat de productes tradicionalment frescos (carn, fruita i verdures) i l'increment del consum de productes precuinats o preparats. La gestió dels residus d'envasos ha mostrat resultats clarament insuficients i les mesures de prevenció de residus s'han quedat en meres declaracions d'intencions, de manera que caldrien canvis importants per redreçar la situació.

Malgrat que la prevenció de residus és la prioritat formal de les polítiques de gestió de residus, mai no s'ha desplegat un pla de R+D+I coherent i amb prou recursos econòmics; de fet, la previsió és que el PROGREMIC (207-2012) destini només un 0,7% del seu pressupost a R+D+I i només algunes de les línies previstes estan encaminades a la prevenció. Tanmateix, per afrontar el repte de dissociar el creixement econòmic en termes de PIB i la producció de residus, cal una visió transversal de R+D+I que faciliti la cooperació entre els diferents actors que intervenen en les diferents fases de l’economia productiva: extracció, producció, distribució, ús i residus. Els objectius a llarg termini d’aquesta política haurien de ser: - Substitució de materials perillosos i no renovables - Tancament del cicle de materials - Economia poc intensiva en ús de materials, d’energia i carboni - Reducció dels impactes a la salut i el medi ambient Per facilitar la interacció entre els diferents actors cal definir una política de recerca, desenvolupament i innovació que abordi els principals aspectes que determinaran una política de gestió sostenible dels residus en els propers anys i que permeti: - Integrar els diferents enfocaments per avançar cap a la sostenibilitat: producció neta (PIP), ecodisseny, ecologia industrial,... - Integrar les diferents perspectives: indústria, administració, universitat, població en general. - Detectar els fluxos de residus més importants i actuar per minimitzar-los. - Detectar i solucionar mancances de coneixement. Aquesta ponència pretén apuntar algunes de les àrees on s'han detectat mancances i proposar línies d’investigació per a superar-les.

Treball final de carrera El projecte te com a objectiu principal la programació automàtica del reg basat en mesures en planta i en sol. Un segon objectiu es comparar l’efecte de la restricció del volum del sol en el desenvolupament de Platanus hispanica plantats en contenidor versus arbres plantats en el sol. La programació del reg s’ha dut a terme combinant diferents llindars de la variable derivada del diàmetre del tronc anomenada màxima contracció diària de tronc (MCD) i el potencial matricial del sol. Paral•lelament s’han mesurat diferents paràmetres fisiològics i morfològics com son el potencial hídric de les fulles, l’àrea i el pes específic foliar, cobertura de la capçada i creixement en alçada i diàmetre. L’experiment ha estat realitzat durant el període de marc a novembre de 2006 i per avaluar correctament els objectius, s’han plantejat quatre tractaments diferenciats, tres repeticions per tractament i 6 arbres per repetició. Cadascun dels tractaments esta diferenciat per uns llindars de potencial mínim en el sol i de màxima contracció diària del tronc (MCD). El reg s’ha gestionat de manera automàtica un 41,10% dels dies i els arbres plantats en el sol son els que han rebut major quantitat d’aigua. Els resultats ens han donat informació per a que, en propers estudis es disminueix el nivell del potencial matricial del sol a partir del qual comenci a intervenir la MCD, i que el llindar de MCD sigui diferent en tres períodes fenològics. Per als tractaments que han rebut les mateixes consignes de reg, els arbres plantats en el sol, han evidenciat un desenvolupament vegetatiu superior que els plantats en contenidor.

S’explica el funcionament GPS, com fer un postprocés de les dades, però per obtenir el resultat final ens faltaria aconseguir o elaborar un software que ho permeti. Una part del treball ha consistit en fer lectures continuades de la posició d’un receptor comercial. En les observacions fetes al llarg de moltes hores mantenint l’antena del receptor en un lloc fix es veu que el DGPS no és efectiu quan hi influeix l’error multicamí. De cada lectura realitzada hem calculat el valor mig i la desviació típica.

Se presentan los resultados de la realización de la prueba en tabla basculante en 177 pacientes con sincopes de causa desconocida y en 18 individuos control, sanos y sin antecedentes sincopales, utilizando un protocolo (protocolo "Vall d'Hebron"), con una inclinación de 75 grados, 30 minutos sin fármacos y 20 minutos adicionales con infusión de isoproterenol. En el grupo de controles sanos, hubo 1 sola respuesta positiva (5,5%), lo que representa una especificidad de la prueba del 94,5%. Los pacientes se dividieron en tres grupos: grupo I, sin cardiopatía y ECG normal (n=135), grupo II, sin cardiopatía y con anomalías en el ECG basal (n=30) y grupo III, con cardiopatía estructural (n=12). La tasa de respuesta fue significativamente mas alta entre los pacientes sin cardiopatía (grupos I y II), 112 (60%), que entre los pacientes portadores de cardiopatía, 3 (25%) (p=0,02). Dentro del grupo I, los pacientes en los que la clínica sincopal había estado precedida de síntomas vegetativos o en relación al ortostatismo, presentaron una tasa de respuestas significativamente mas alta (76,2%) que en los que el sincope había sido brusco (52,4%) (p=0,01). Dentro del grupo II, los pacientes que eran portadores de marcapasos VVI definitivos y recidiva sincopal, presentaron una elevada tasa de respuesta positivas (92%), comparado con los pacientes con trastorno de conducción intraventricular en el ECG (23%) (p=0,0007). Los pacientes en los que la respuesta positiva se presento bajo la infusión de isoproterenol, presentaron una frecuencia cardiaca significativamente mas alta que los pacientes en los que la respuesta se presento sin infusión de isoproterenol. En aquellos pacientes con respuesta cardioinhibidora severa, la implantación de un marcapasos A-V secuencial, no evito la presencia de hipotensión y sincope. Se concluye que el protocolo "Vall d'Hebron", tiene una buena especificidad y sensibilidad, que la tasa de respuestas a la prueba en tabla basculante depende de las características clínicas de los episodios sincopales y de la presencia de cardiopatía subyacente, y que la estimulación bicameral no evita la presencia de respuesta positiva a la prueba en tabla basculante en pacientes con una primera prueba con respuesta cardioinhibidora severa., The results of a new Head Up Tilt Test protocol ("Vall d'Hebron" protocol), performed in 177 patients with syncope of unknown origin and in 18 healthy individuals without previous syncopal episodes (control group) are analyzed. The protocol consisted in a head up tilt inclination of 75º, without drug administration during the initital 30 minutes, followed by intravenous infusion of isoproeterenol. A positive response was observed in only 1 control subject (5.5%), what means a specificity of 94,5%. Patients were classfied in 3 groups: 1) Without structural heart disease and normal ECG (N=135); 2) Without structural heart disease and abnormal ECG (N= 30) and 3) with structural heart disease (N= 12). A positive response was observed in a significant higher proportion of patients of groups 1 and 2 (N =112, [60%]), as comparted with group 3 ( N=3, [25%]), p=0,02). In patients belonging to group 1, the rate of positive responses was significantly higher in those in which syncope was preceded by prodromal symptoms or it was related to orthostatism (76,2%), as compared with those in which syncope was sudden (52,4%), (p=0,01). In patients belonging to group 2, the rate of positive reponses was significantly higher in those that had implanted a permanent pacemaker and who had recurrent syncopal episodes (92%), when compared with those with intraventricular conduction defects (23%), (p=0.0007)In those patients in which the positive response was elicited with isoproterenol infusion, heart rate during the positive response, was signifigicantly higher than in those in which the positive response was elicited in drug free phase.In those patients with a severe cardioinhibitory response during tilt test, sequential atrio ventricular pacing did not prevent the presence of hypotension and syncopeIt can be concluded that "Vall de Hebron" protocol: 1) Has a good specificicty and sensitivity. 2) The rate of positive responses depends on the clinical characteristics of syncopal episodes as well as on the presence or absence of structural heart disease and 3) In patients with a severe cardioinhibitory response at baseline tilt test, sequential atrio-ventricular pacing, does not prevent a positive response to the test.