Search

Per primera vegada s’interpreta el procés de construcció del retaule major de l’església de Sant Nicolau de Palma. S’analitzen els diferents projectes presentats i es contextualitza l’obra en l’escenari del barroc local. A més, s’ofereix informació inèdita sobre alguns importants artistes mallorquins del primer Set-cents: J. de Berard, G. Mesquida, J. F. Aragón, Mateu Joan, Bernat Marimon., For the first time, this article offers an interpretation of the process of construction the high altarpiece of the S. Nicola’s Church in Palma, we analyse the different projects presented and, finally, we contextualize this work in the landscape of local Baroque. In addition, we provide unprecedented information on some important artists of the first Settecento in Mallorca: J. de Berard, G. Mesquida, J. F. Aragón, Mateu Joan, Bernat Marimon.

El present document recull el treball desenvolupat durant mesos per tal d'aconseguir implementar un sistema de control utilitzant la família de Microprocessadors C2000 aplicat a una planta de control del tipus biga-bola i tots els passos que s'han fet per aconseguir-ho. Per assolir tal objectiu s'ha hagut de fer una anàlisi prèvia de la planta on es treballarà i les seves propietats físiques per trobar un equivalent matemàtic del sistema. Un cop s'ha obtingut la primera simplificació s'ha comprovat paral·lelament si la simplificació del model es correspon amb la realitat i viceversa. Per adaptar la maqueta de la planta al microcontrolador s'ha hagut de dissenyar una petita interfície per condicionar el senyal rebut procedent del sensor i de pas simplificar el cablejat soldant una placa. Per altra banda, s'ha realitzat l'estudi d'un tipus de control PID aprofitant la resolució més gran que presenta el microcontrolador respecte als emprats a les pràctiques d'Implementació de sistemes de Control automàtic (ISCA). Per tal d'implementar el control PID ha calgut familiaritzar-se amb els nous blocs funcionals proporcionats per les llibreries de Texas Instruments, blocs que tenen molta més complexitat i possibilitats que els ja treballats a classe. Finalment, també ha calgut crear llibreries a partir de subsistemes de blocs de funcionament tant del servo com de condicionament de senyal, ja que aquestes no existeixen. El presente documento recoge el trabajo desarrollado durante meses a fin de conseguir implementar un sistema de control utilizando la familia de microprocesadores C2000 aplicado a una planta de control de tipo viga-bola y todo el camino recorrido para llegar a ello. Para llegar a tal meta se ha tenido que hacer un análisis previo de la planta donde se desarrollará el trabajo y sus propiedades físicas a fin de encontrar un equivalente matemático del sistema. Una vez se ha obtenido la primera simplificación se ha ido comprobando paralelamente si dicha simplificación del modelo tenía correlación con la realidad y viceversa. Para adaptar la maqueta de la planta al microcontrolador se ha diseñado una pequeña interfaz para acondicionar la señal recibida procedente del sensor y de paso simplificar el cableado soldando una placa. Por otro lado, se ha realizado el estudio de un tipo de control, el control PID, aprovechando la mayor resolución que presenta el microcontrolador respecto a los empleados en las prácticas de Implementación de sistemas de control automático (ISCA). Para implementar el control PID ha hecho falta familiarizarse con los nuevos bloques funcionales proporcionados por las librerías de Texas Instruments, estos bloques presentan más complejidad y posibilidades que los que se usaban en clase. Finalmente, también ha hecho falta crear librerías a partir de subsistemas de bloques de funcionamiento tanto del servo como del acondicionamiento de señal, puesto que estos no existían. This document summarizes the work developed over months in order to implement a control system using the C2000 family MCU’s applied to a beam and ball system and all the steps that have been taken along the way in order to make it possible. To achieve this goal, a prior analysis of the plant was done and a first mathematical model of the System was obtained. Once the first simplification has been done, it has been checked whether the simplification of the model corresponds to reality and vice versa. To adapt the model of the plant to the microcontroller, a small interface had to be designed to condition the signal received from the sensor and to simplify the wiring. On the other hand, the study of a type of PID control has been carried out, taking advantage of the greater resolution presented by the microcontroller compared to those used in ISCA labs. In order to implement the PID control, it was necessary to become familiar with the new functional blocks provided by the Texas Instruments libraries, blocks that have much more complexity and possibilities than those in the default libraries. Finally, it was also necessary to create libraries from subsystems of both the servo and signal conditioning operating blocks, since these do not exist.

Després d’haver realitzat l’estudi i la caracterització del ciment natural de Mallorca, produït a Campos, s’ha seguit l’estudi d’aquest lligant autòcton de l’illa mallorquina, el qual te dues parts. La primera, és la recerca històrica d’aquest material. S’han estudiat informes realitzats any rere any, des de 1895 fins a 1968, per l’Instituto Geológico y Minero de España, el qual s’encarregava d’enregistrar les dades productives i econòmiques relacionades amb aquesta indústria. S’han enregistrat dades de més de 40 cimenteres que existiren des del 1850 fins a dia d’avui i de les quals encara en queden restes, algunes en molt bon estat de conservació. S’han estudiat les infraestructures de les fàbriques, des de les tècniques d’extracció de la pedra, el procés de cocció i de micronització, a més d’estudiar l’evolució històrica que van tindre algunes fàbriques, analitzant el procés productiu de cada una d’elles. A més a més s’ha entrevistat a mestres d’obres actuals i de jubilats, que han descrit com utilitzaven aquest material, per a que el feien servir, i com eren les seves característiques mecàniques i impermeabilitzants que té. La segona part, és la continuació d’algunes de línies d’investigació que quedaren pendents al treball de final de grau “Estudi i caracterització del ciment mallorquí[1].” S’ha realitzat una campanya experimental on s’han analitzat diferents propietats mecàniques i fisicoquímiques de dos morters de ciment mallorquí, un pastat amb aigua de mar i l’altre amb aigua d’aixeta. S’ha utilitzat la norma d’amassat del ciment Portland UNE-EN 196-1, amb alguna modificació soferta aplicant la norma d’amassat dels ciments natural UNE-EN 80116. After having carried out the study and characterization of the natural cement of Mallorca, produced in Campos, the study of this native binder of the Mallorcan island, which has two parts, has been followed. The first is the historical research of this material. Reports have been studied year after year, from 1895 to 1968, by the Instituto Geológico y Minero de España, which was responsible for recording the productive and economic data related to this industry. Data have been recorded on more than 40 cement plants that existed from 1850 to the present day and of which there are still remains, some in very good condition. The infrastructures of the factories have been studied, from the techniques of extraction of the stone, the process of firing and micronization, in addition to studying the historical evolution that had some factories, analyzing the productive process of each one of them. He also interviewed current and retired master builders, who described how they used this material, what they used it for, and what its mechanical and waterproofing characteristics were. The second part is the continuation of some lines of research that were pending in the final degree project "Study and characterization of Mallorcan cement [1]." An experimental campaign has been carried out in which different mechanical and physicochemical properties of two Mallorcan cement mortars have been analyzed, one kneaded with seawater and the other with tap water. The Portland cement kneading standard UNE-EN 196-1 has been used, with some modifications being applied applying the UNE-EN 80116 natural cement kneading standard.

Finalista del Premis Catalunya Construcció 2018, convocat pel Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB) En aquest treball de final de grau s’ha realitzat un estudi sobre el ciment mallorquí fabricat per l’únic productor actual a la illa de Mallorca. S’ha confeccionat un morter, seguint la normativa vigent de ciment natural. Posteriorment es determinen les seves propietats fisico-químiques i mecàniques, a diverses edats d’envelliment. També s’ha estudiat com influeix el tipus de curat a les propietats mecàniques. Per últim, s’ha comparat les propietats fisico-mecàniques del morter de ciment mallorquí amb un morter mixt de ciment mallorquí i guix. In this final-thesis degree, has been studied the Mallorcan cement made by the only producer on the island of Mallorca has been. A mortar has been made, in accordance with the current regulations for natural cement. Later their physical-chemical and mechanical properties are determined, at various ages of aging. We also studied how the type of curing affects the mechanical properties. Finally, the physical-mechanical properties of the Mallorcan cement mortar with a mixed mortar of Mallorcan cement and plaster have been compared. Award-winning

La contaminació de pous i aqüífers de Catalunya degut a la filtració de nitrats s’ha convertit en un problema de complicada solució. L’agricultura moderna ja no depèn de la ramaderia, els fertilitzants han substituït l’adob orgànic. El seu mal ús i l’excés de dejeccions ramaderes han contaminat les aigües subterrànies, impossibilitant la seva potabilització. Es perd un gran recurs. Les plantes de biogas són a priori, una opció econòmicament inviable per a molts ramaders. Cal pensar doncs en altres sitemes de tractament. Un d’ells és el compostatge, un procés senzill i econòmic. La normativa espanyola sobre productes fertilitzant i afins, on el compost és considerat com adob orgànic, estableix que la humitat de tot compost ha de ser