Search

L’àcid polilàctic (PLA) és un polímer biodegradable que està convertint-se en una alternativa als combustibles fòssils. No obstant, presenta males prestacions a altes temperatures. Des de l’UPC en col·laboració amb el Centre Català del Plàstic (CCP) s’està fent un gran estudi afegint al PLA extensors de cadena per tal de superar aquestes limitacions. Es disposa de mostres ramificades de PLA amb diferents graus d’extensor. És necessari un procediment per obtenir informació sobre el nombre de ramificacions. Les mostres ramificades no dissolen en THF, ni cloroform com sí que ho fan habitualment les mostres de PLA lineal. Es proposa treballar amb hexafluoroisoproponal (HFIP), que dissol mostres lineals i ramificades de PLA. El procediment suggerit és: -Viscosimetria dels estàndards lineals dissolts en cloroform per trobar els seus pesos moleculars. -GPC dels estàndards dissolts en HFIP per trobar les corbes de calibrat que permetin fer el GPC de les mostres problema que determinaran els pesos moleculars. -Viscosimetria en HFIP dels estàndards i amb l’IV es determina K i a del PLA en HFIP a 25ºC. -Viscosimetria de les mostres ramificades en HFIP per trobar IV. Comparant el IV de les mostres ramificades i el IV dels estàndards lineals, es determina el nombre de ramificacions. Un cop acabada la fase experimental, s’analitzen els resultats i es determinen les constants de Mark-Houwink-Sakurada del PLA en HFIP a 25º: a val 0,863 i k val 9,24x10-5. Finalment es conclou que existeixen suficients indicis com per pensar que hi ha ramificacions en les mostres problema de PLA.