Search

En els últims deu anys (progressivament) els dispositius IoT (Internet of Things) i la tecnologia Blockchain han estat temes pels quals hi ha hagut molta controvèrsia ja que tothom en parlava. Per una banda, els dispositius IoT han absorbit un gran percentatge en la distribució dels nodes d’Internet (aquests poden formar part tant d’una màquina expenedora com d’un tren). Per altra, la tecnologia Blockchain s’ha adoptat en multitud de negocis, projectes públics i altres degut a la seguretat que pot aportar. Es presenten bastants reptes davant l’adopció de les dues tecnologies ja que, tot i que han evolucionat bastant des del seus inicis, continuen haventhi diferents aproximacions a l’hora de combinar-les per tal d’oferir serveis com els que podrien haver en una smart-city. L’objectiu més important del treball és assegurar que la informació viatja de manera segura entre l’origen i el destí en una smart-city, travessant altres nodes. Per resoldre aquest problema crec que s’ha de plantejar una arquitectura adient que malgrat patir atacs en temps real no minvi notablement el seu rendiment En aquest projecte, es mencionen diferents projectes internacionals que també estan enfocats en la monitorització de smart-cities amb diferents propòsits i les diferències que hi ha amb el propi. De la mateixa manera, s’analitzen diferents arquitectures per tal de valorar l’estat actual i quines mesures s’haurien de prendre per tal de dissenyar una arquitectura IoT distribuïda en diferents xarxes públiques (Internet). Al llarg del projecte s'analitzen un ampli ventall de Blockchains per tal d’identificar inequívocament els elements de la arquitectura plantejada i establir regles d’accés (ACL). També s'explica el funcionament intern de la Blockchain triada que compleixi els requeriments de seguretat (comunicacions segures). Tal com diu el títol del TFG, es mostra una implementació total de la arquitectura, capaç de mitigar certs atacs i complir els casos d’ús propis de les smart-cities. En el cas d’aquest treball, es duu a terme una monitorització del medi ambient (temperatura, pressió, humitat) per tal d’exemplificar precisament aquests casos d’ús. In the course of last ten years (progressively), IoT devices and Blockchain technology have been subjects to controversy due to their popularity. On one side, IoT devices absorbed great percentage of network’s devices (they can be part of a vending machine or a train). On the other side, Blockchain technology has been adopted by multitude of business, public projects and others thanks to security it can provide. There are great challenges ahead as a result of the combination of both technologies in spite of having evolved majorly since their origins. Currently there are several approaches when it comes to managing a smart-city using both technologies, but none of them is final as each one differs from others due to their different goals. In this project, some wide international projects are mentioned, as though they are focused in the supervision of smart-cities with different objectives whereas mine is very specific. Additionally, there is a deep analysis of some architectures in order to understand the actual paradigms and which measures should be taken into account to design an IoT distributed architecture within public networks (Internet). Several Blockchains are analyzed to designate devices unique identification and proper access lists (ACL). The choice of which Blockchain is going to be used and its operation is also explicitly justified. As the TFG title says, a total implementation of the architecture will be shown, as well as use cases that may arise. In this project specifically, environment measures are taken like temperature, pression and humidity in order to exemplify some possible uses cases.

Aquest treball de fi de grau té la finalitat de dur a terme el desenvolupament d'una microxarxa híbrida, en primer lloc, es descriu el que s'entén que és una microxarxa díbrida intel·ligent així com el funcionament i els components essencials, comprovant l'estat de l'art d'aquesta tecnologia. Fruit que el treball està basat en les dades aportades pel projecte Medsolar, especialment de l'hospital universitari An-Najah a Nablus, Palestina, s'explica en que va consistir aquest i les seves característiques. Per tal de fer el disseny de la microxarxa es proposa una metodologia genèrica que després s'aplica al cas concret de l'hospital. Amb el software Homer s'ha dut a terme el dimensionament òptim de la microxarxa, ja que és una eina especialment dissenyada per a la realització d'aquestes tasques. Finalment amb la voluntat de realitzar la simulació de la microxarxa dissenyada s'ha emparat el programa Matlab-Simulink, amb especial atenció al model dels panells fotovoltaics. El treball s'ha fet amb la voluntat de mostrar l'amplitud dels coneixements i capacitats adquirides en la realització del grau d'enginyeria elèctrica.