Search

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (14es : 2018 : Caldes de Malavella). Catorzenes Jornades d'Arqueologia de de les Comarques de Girona : Actes : Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018 Descripció i situació de la cova de Mollet al paratge de les coves del Reclau (Serinyà, Pla de l’Estany)

Sobre el jaciment paleontològic d'Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)

In the cave of l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) one can observe that from an archeological point of view, the passage from the Middle to the Late Paleolithic, takes place, not through a smooth transition but with a very clear cultural rupture. On the other hand the data recently obtained by the carbon-14 accelerated confirms that the cultural replacement took place in a short period of time, within which, it is posible that the cultures of the Middle Paleolithic and the Aurignacian, could have been contemporaries. In the european context this cultural replacement also corresponds to the one of the Neanthertal man by the modern man. This new data together with the one obtained in the cave of el Castillo (Puente Viesgo, Cantabria) are interesting because it makes earlier the arrival of the modern man in Europe A la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany ) es pot observar des del punt de vista arqueològic, el pas del Paleolític Mitjà al Superior, que es va portar a terme, no a través d'una suau transició sinó amb una molt clara ruptura cultural. D'altra banda les dades obtingudes recentment pel carboni 14 confirmen que la substitució cultural es va dur a terme en un curt període de temps, dins del qual, és possible que les cultures del Paleolític Mitjà i l'Aurinyacià , haguéssim pogut ser contemporànies. En el context europeu aquesta substitució cultural correspon al de l'home Neanthertal per l'home modern. Aquestes noves dades, juntament amb l'obtinguda a la cova del Castell (Pont Viesgo, Cantàbria ) són interessants, ja que constaten l'arribada primerenca de l'home modern a Europa

On presente dans ce travail les niveaux archéologiques du Paléolithique Supérieur de la grotte de l'Arbreda (Serinyà, Girona), determines dans les fouilles qu'on a fait dépuis 1975. Ii y a quatre niveaux riches: Solutréen niveau supérieur, Gravettien niveau supérieur, Aurignacien évolué, le plus riche, et Aurignacien ancien; trois niveaux pauvres: Solutréen a pointes a cran, Solutréen niveau inférieur et Gravettien niveau inférieur; et un niveau post-solutréen presque sterile. On décrit pour chaque niveau ses principales caractéristiques: distribution, épaisseur, industrie (matières premieres et typologie), presence de galets brUlés, de plaquettes en gres et ocres, faurie, mollusques marins et datation Article on es descriuen els diferents nivells d'ocupació de la Cova de l'Arbreda: Solutrià amb puntes d'escotadura, Solutrià nivell superior, Solutrià nivell inferior, Gravetià nivell superior, Gravetià nivell inferior, Aurinyacià evolucionat, i Aurinyacià antic

Descripció de la campanya arqueològica duta a terme entre el 27 de juliol al 12 d'agost de 1984 al jaciment paleontològic d' Incarcal. Les restes òssies excavades corresponien a les d'un elefant meridional jove

On presente ici une synthèse des etudes réalisés jusqu'à le present sur la grotte de Mollet I (Serinyà, Gérone). On montre le remplissage de ce gisement, dans lequel on peut distinguer 3 ensembles principaux: le 1. postglaciare, très pauvre; le 2eme du debut du Würm III, avec une industrie aurignacienne, aussi très pauvre et le 3eme peut-étre préwürmien, avec une industrie grossière et une faune très abondante, surtout des carnivores. On decrie la faune de ce dernier, on donne des interpretations et on remarque la presence de 3 subespèces archaIques: Canis lupus lunellensis, Ursus praearctos et Crocuta spelaea intermedia. Par ce qui concerne a l'industrie des couches inférieures, on étudie celle qui procede des fouilles de 1972, inédite, et on la compare avec celle des fouilles antérieures Es presenta una síntesi d'estudis realitzats fins al'actualitat sobre la Cova de Mollet I (Serinyà, Girona). Es mostra el reompliment del jaciment, on es poden distingir tres conjunts principals: un primer, de postglaciar, molt pobre; un segon, d'inicis del Würm III, amb indústria aurinyaciana, també molt pobre i un tercer, segurament prewürmià, amb una indústria força basta i fauna abundant, sobretot carnívors. Es descriu la fauna d'aquest últim conjunt destacant la presència de 3 subespècies arcaiques: Canis lupus lunellensis, Ursus praearctos i Crocuta spelaea intermedia. Pel que fa a la indústria dels nivells inferiors, hem estudiat aquella que procedeix de les excavacions de 1972, inèdita, i la comparem amb la de les excavacions anteriors

L’objecte d’estudi d’aquest treball han estat els cenotafis, o estructures funeràries sense cadàver, descoberts a la cultura d’El Argar The object of study of this work have been the cenotaphs, that is to say funerary structures without corpse, discovered in the culture of El Argar

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako.Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes.El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial.Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig.A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni., The goal of the PhD is to study the rock-paintings of the Zemmur (Western Sahara). The Zemmur is a hilly area with many rock-shelters, which are pierced in the slopes of his sedimentary, low, flat and long hills. These paintigs were discovered in 1995 when the staff of the Ministry of Culture of the Sahrawi Democratic and Arabic Republic show them to a team of archaeologists and antrophologists from the Girona's University. The continued research campaigns have provided the data for this research, that is, 2734 images found in 130 rock-shelters of 5 different sites: Uad Ymal, Wadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem and Asako.The hypothesis to contrast along this reserach were two. The first was that in the Zemmur several painting styles existed. The second was that most of these styles belong to prehistoric ages. Both have been verified as true and several arguments have been presented in order to support them.The research developed in making photos to the paintings, scanning, reproduce and study them. The study consisted in describing the paintigs, classify them in styles and dating the styles. The classification has been done in basis a morphological an technical criteria. After that, the images have been assigned to several styles, which had also been defined by morphotechnical criteria. The existence of these styles, and so the verification of the first hypothesis, is deduced from the presence of morphotechnical recorrences in the representations. Later those styles have been arranged in basis to the superpositions of images. The sequence of the five indentified styles, from the most ancient to the most recent, is: Dancers', Shaped, Stroked, Dark Figures, and Linial.At the end an attempt to date those styles has been done. Previous analisis had proven that radiometric datations were not possible due to the lack of organical remains in the paintigs. However the depictions of weapons, animal beings and texts have been useful in proving that most of these images belong to prehistoric ages, as our second hypothesis proposed. Finally we have reached the conclusion that the Dancers' style is dated, in a very aproximate way, between 3800 and 3200 years before us, as the depictions of hallebards prove. The Lineal style, the most recent, dates between 2400 and 2000 years before us because the presence of lybico-berber texts and the absence of camels. The Shaped, Stroked and Dark Figures styles should be between 3200 and 2400.Besides those conclusions, one of the most important results from this research has been the creation of the corpus of prehistorical rock-paintigs of the Zemmur, with thousands of reproduced images. So this research, besides having a great historical interest and bringing new data, should be useful to manage this archeological heritage.