Search

En els últims anys l’estudi de l’absentisme universitari ha esdevingut un tema d’especial interès com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i de la forma d’aprendre que es vol promoure des d’una universitat presencial com la UB, sense renunciar a qualsevol eina docent que faciliti el treball autònom de les matèries ni la seva assimilació. L’absentisme no es por considerar un fenomen neutre perquè contradiu les premisses bàsiques d’aquest model pel que fa al paper dels estudiants, com ara l’aprenentatge autònom, el compromís i la responsabilitat en la gestió del seu procés d’aprenentatge, entre d’altres. Tant l’absentisme voluntari com l’involuntari són una deficiència de l’educació superior, ja que implica el malbaratament de recursos escassos que poden ser molt útils per a l’adequada capacitació dels estudiants, i també perquè l’ensenyament en competències requereix la presència de l’estudiant. Algunes de les preguntes que es plantegen són, entre d’altres: No s’ensenya bé a classe? No hi donen valor? Hi ha molts estudiants repetidors i creuen que ja coneixen el tema?, PROGRAMA DE RECERCA EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA - REDICE-16 (codi projecte REDICE 14-1600)

Podeu consultar la versió castellana al camp recurs relacionat., La implantació dels títols de grau ha suposat un repte per a les universitats, que han hagut d'adaptar els seus projectes formatius a les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Un dels aspectes importants d’aquest procés ha estat l'obligació d’incorporar els treballs de fi de grau (TFG) a l’estructura curricular dels plans d’estudis. Aquesta tasca ha estat complexa i, a més, s’ha vist dificultada per la poca tradició que la majoria de facultats i escoles universitàries tenien en el disseny, l'organització i l'avaluació d’aquest tipus de treball. Uns quants cursos després d’haver-se posat en marxa els TFG, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona va voler oferir als diferents centres de la UB una plataforma de reflexió i debat on poguessin compartir experiències, plantejar dubtes, analitzar models de bones pràctiques i recollir idees per millorar els seus projectes. A tal efecte, des de la Secció d’Universitat de l’ICE, es va organitzar la jornada «Els treballs de fi de grau a la UB». Aquest quadern recull les comunicacions presentades, sintetitza el debat que van generar i presenta les conclusions a què es va arribar.

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat. En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

L’actual model agroalimentari és insostenible per a la vida i, per tant, no només és urgent sinó indispensable apostar per l’enfortiment i consolidació de la Sobirania Alimentària com a alternativa per una producció i consum d’aliments ètica, justa i solidària amb el medi ambient i les persones. En aquest estudi es reflexiona sobre les aportacions de la proposta política i pràctica de l’Economia Social i Solidària al desplegament, multiplicació i consolidació de la Sobirania Alimentària a Catalunya sobre la hipòtesi que una major articulació n’augmentaria la capacitat de transformació social. S’analitzaran les aportacions de l’ESS per superar els reptes actuals de la Sobirania Alimentària, pel que fa a la relocalització de l’economia alimentària i la generació de bases econòmiques sòlides on desplegar-se, l’enfortiment del vincle entre camp i ciutat, l’avanç cap a una pràctica feminista, l’articulació amb les altres sobiranies i els comuns i l’augment de la capacitat d’incidència i mobilització global i local.