Search

Durant les últimes dècades, el tema fiscal s'ha convertit en una qüestió complicada dins de la societat espanyola. Segons una enquesta del CIS (2021, Cues 3332), la comunitat espanyola és conscient que actualment hi ha un alt percentatge de frau fiscal. Realment, Espanya, és un dels països on s'estima que hi ha més frau fiscal amb relació al continent Europeu (Lago, Fernández i Vaquero 2016). Per aquesta raó, és interessant analitzar aquest concepte i els condicionants que poden incidir sobre aquesta acció, és a dir, complir o no complir amb les obligacions fiscals (les responsabilitats envers el comportament real). Per altra banda, fent una revisió sobre la política espanyola i l'evolució del grau de confiança dels ciutadans durant aquests últims anys, s'ha pogut observar que la confiança de la població envers el sistema polític, i tot el que aquest inclou, ha format un pendent decreixent (Gràfic de l'indicador de confiança política del CIS, 2020), la qual es troba en punts molt baixos en comparació a anys anteriors. A partir d'aquestes dues realitats, tant en el tema fiscal com en la qüestió política, considero interessant fer una revisió/anàlisi de la vinculació que pot haver-hi entre aquests elements i les seves dinàmiques (globals) actuals. A partir d'aquests dos conceptes inicials (fiscalitat i confiança política), el que es vol intentar respondre és: Com la responsabilitat fiscal és condicionada pel comportament fiscal personal i la percepció de confiança sobre la gestió política espanyola? Aquesta possible correlació serà analitzada a partir d'una anàlisi quantitativa de dades secundàries (enquestes ja fetes), per tal de contestar de forma afirmativa o negativa les hipòtesis plantejades. Durante las últimas décadas, el tema fiscal se ha convertido en una cuestión complicada para la sociedad española. Según una encuesta del CIS (2021, Cues 3332), la comunidad española es consciente que actualmente hay alto porcentaje de fraude fiscal. En realidad, España es uno de los países donde se estima que hay más fraude fiscal en relación con el continente europeo (Lago, Fernández y Vaquero 2016). Por esta razón, es interesante analizar este concepto y los condicionantes que pueden incidir sobre esta acción, es decir, cumplir o no cumplir con las obligaciones fiscales (las responsabilidades ante el comportamiento real). Por otra parte, haciendo una revisión sobre la política española y la evolución del grado de confianza de los ciudadanos durante estos últimos años, se ha observado que la confianza de la población en el sistema político, y todo el que este incluye, ha formado un pendiente decreciente (Gráfico del indicador de confianza política del CIS, 2020), la cual se encuentra en puntos muy bajos en comparación con años anteriores. A partir de estas dos realidades, tanto en el tema fiscal como en la cuestión política, considero interesante hacer una comprobación/análisis de la vinculación que puede haber entre estos elementos y sus dinámicas (globales) actuales. A partir de estos dos conceptos iniciales (fiscalidad y confianza política), lo que se intenta responder es: ¿Cómo la responsabilidad fiscal está condicionada por el comportamiento fiscal personal y la percepción de confianza sobre la gestión política española? Esta posible correlación será analizada a partir de un análisis cuantitativo de datos secundarios (investigaciones ya hechas), para así confirmar o negar las hipótesis planteadas. During the last decades, the tax issue has become a complicated issue for the Spanish society. According to a CIS survey (2021, Cues 3332), the Spanish community is aware that there is currently a high percentage of tax fraud. In fact, Spain is one of the countries where it is estimated that there is more tax fraud in relation to the European continent (Lago, Fernández and Vaquero 2016). For this reason, it is interesting to analyze this concept and the conditioning factors that may have an impact on this action, i.e., to comply or not to comply with tax obligations (the responsibilities in the face of actual behavior). On the other hand, a review of Spanish politics and the evolution of the degree of confidence of citizens in recent years has shown that the population's confidence in the political system, and all that it includes, has been on a downward slope (Graph of the CIS political confidence indicator, 2020), which is at very low points compared to previous years. Based on these two realities, both on the fiscal issue and on the political issue, I consider it interesting to make a check/analysis of the linkage that may exist between these elements and their current (global) dynamics. From these two initial concepts (taxation and political trust), the question to be answered is: How is fiscal responsibility conditioned by personal fiscal behavior and the perception of trust in Spanish political management? This possible correlation will be analyzed on the basis of a quantitative analysis of secondary data (research already done), in order to confirm or deny the hypotheses put forward.

L'evasió o frau fiscal és una de les grans problemàtiques per a qualsevol economia emmarcada dins del conjunt d'Estats del Benestar. Redueix la recaptació d'impostos, afectant així als serveis públics que reben els ciutadans i altera la distribució dels ingressos de manera impredictible (Alm, Gómez; 2008). A Espanya, aquest fenomen pren una especial importància, ja que, segons estimacions realitzades l'any 2009, va assolir els 59.515 milions d'euros. Dit d'una altra manera, més d'una cinquena part de l'economia espanyola escapa de la regulació de les institucions. (Recuero, 2014). És necessari abordar aquest fenomen des d'una perspectiva analítica, en una empresa d'explicar els fenòmens socials tot cercant els microfonaments a nivell individual (Llácer, 2014). Seguint aquesta visió, el procés que dóna lloc a l'existència del frau fiscal consta de tres fases. A la primera, les situacions socials en les que es troben els individus afecten als seus desitjos i creences, en aquest cas a la seva moral fiscal. En segon lloc, les seves creences i desitjos els condueixen a realitzar unes determinades accions; i finalment, el conjunt de les accions dels individus s'agreguen i donen lloc a un fenomen social, concretament a l'evasió o frau fiscal. El propòsit d'aquest article és analitzar el primer mecanisme del fenomen, és a dir, conèixer quins factors porten als individus a presentar una determinada moral fiscal. Segons la literatura sociològica, aquesta depèn tant de les característiques sociodemogràfiques de l'individu com dels factors culturals que l'envolten. Un d'aquests és la confiança en les institucions polítiques, la valoració de la seva gestió dels recursos i la percepció del nivell de corrupció que les caracteritza. I en aquest sentit, són claus els mitjans de comunicació, ja que esdevenen la principal via de comunicació entre les institucions polítiques i la ciutadania.

En aquest treball de tesi doctoral s’analitzen els processos de consum de marques i dels vincles humans generats a l’entorn dels primers, des d’una perspectiva eminentment sociològica. Les preguntes inicials de la recerca giren al voltant de, primer, què fa que hi hagi gent que consumeix marques determinades? i segon, com són i quin paper juguen en el consum els vincles generats a l’entorn del mateix? L’enfocament teòric-metodològic ha estat el desenvolupament d’una perspectiva que permetés estudiar el consum de marques i els vincles des de la seva gènesi. D’aquí l’orientació socio-motivacional de la investigació, a partir de l’articulació dels models psicoanalític i genètico-estructural. Concretament, s’ha abordat el consum de marques des de la seva eficàcia simbòlica, entesa no tant pels efectes sobre un acte de compra individual, sinó sobre l’estructuració de la imatge i les vivències del consum de les marques en els seus consumidors, així com els seus efectes motivacionals. És a dir, la configuració del desig, disposició o interès dels consumidors respecte de les marques estudiades, moment que es pressuposa com a previ als actes de compra. El treball empíric s’ha desenvolupat a partir de la investigació del consum de dues marques concretes: la metamarca ecològica (o consum ecològic) i la Harley-Davidson. Per aquesta raó, aquesta tesi pot considerar-se com un estudi exploratori de cassos. L’orientació metodològica ha consistit en una anàlisi concreta i ad hoc dels fenòmens proposats, a través de l’aplicació de les pràctiques qualitatives del grup de discussió, el grup triangular i l’entrevista oberta. En treball d’anàlisi s’inscriu en una orientació socio-hermenèutica, i ha seguit, fonamentalment, la denominada Anàlisi Sociològica del Sistema de Discursos (ASSD). L’objectiu bàsic en l’anàlisi interpretativa ha estat el de configurar les estructures motivacionals del consum i dels vincles de cada una de les marques estudiades, per tal de donar compte dels processos motivacionals típics que realitzen els seus consumidors. Això és, analitzar les imatges simbòliques, les representacions ideològiques i les actituds associades a les marques proposades i al seu consum, així com les lògiques motivacionals subjacents. Hem pogut constatar que el fenomen del consum de marques és un fenomen social caracteritzat per una profunda densitat simbòlica, en la que s’articulen les seves dimensions col·lectiva i personal. El que suposa que les marques i el seu consum són capaces d’evocar en els consumidors, sempre en funció dels contextos psicosocials d’aquests, multitud de significacions, sentits i emocions que en condicionen la imatge i els processos de consum. Els processos motivacionals es caracteritzen per la seva complexitat, la seva realitat dinàmica, conflictiva i no sempre directament conscient pels propis consumidors que els protagonitzen. Hem observat que el consum de marques diferenciades s’ubica en espais socials també diferenciats, que desenvolupen universos socio-culturals i simbòlics profundament dispars, condicionants de la mobilització d’elements i lògiques específiques i distintes en els processos motivacionals de cada una de les marques. De forma general podem afirmar que el consum ecològic s’orienta per principis reactius o defensius, ja siguin associats a representacions sobre qüestions socio-ambientals o relatives a la pròpia salut. En certa manera, el consum ecològic il·lumina un nou model de consumidor, en línia amb algunes anàlisis recents, preocupat pels valors de la seguretat, la simplificació, la qualitat, i per dinàmiques d’autocontrol, el coneixement en el consum, etc. Tot i això, el mateix model mostraria els seus propis límits, en la mesura que el consum ecològic expressa també una part de les desigualtats socials i la dualització cultural en les relacions de consum. El consum de Harley-Davidson manté un cert equilibri entre principis hedonistes, de gaudi, i actituds més centrades en la responsabilitat, en una imatge de marca que, tot i el seu eclecticisme, té la capacitat de resoldre determinats conflictes socio-personals. Les configuracions identitàries i l’experiència en el consum tindrien, efectivament, un paper motivacional important entre els consumidors de Harley-Davidson. Qüestió que, en part, està lligada a la relativa expansió del consum de la marca en un lògica ascendent, atípica en els processos de consum de marques o bens ociosos. En ambdós casos, el consum de les marques s’afirma com a dispositiu per a la diferenciació social i simbòlica dels consumidors, encara que a partir d’estratègies concretes diverses. Pel que fa els vincles, amb aquest treball podem matisar la tesi defensada per alguns autors que assenyalen l’espai del consum, i concretament del consum de marques, com a espai de reconstrucció dels vincles socials en tant que espai de compromís i solidaritat entre consumidors. Per contra, hem observat que les formes de sociabilitat en els contextos de consum de les marques estudiades són diverses, multidimensionals i ambivalents. Només en moments més aviat escassos, hem detectat formes de “vincle social”, entès –en termes generals- com a forma d’acceptació mútua de l’altre en la seva plena alteritat.

Les inèrcies de la institució educativa avancen a un ritme més pausat que els reptes socials que es plantegen, donant com a una de les conseqüències el fet que l'origen social continua sent un factor explicatiu de l'èxit educatiu.Són moltes les teories que apunten que l'economia global en la qual estem immersos requereix d'un augment dels requeriments educatius col•lectius. És en aquest context en el qual analitzarem l'accés a la Universitat des dels Cicles Formatius de Grau Superior partint de la hipòtesi que aquesta és una via que afavoreix la consecució del'objectiu d'augmentar els titulats superiors, sota un prisma d'equitat d'oportunitats.