Search

This article is based on the research project APREN-DO aimed at exploring how secondary school teachers learn. Using an inclusive research approach and visual and narrative methods, we conducted the study with teachers rather than focusing on teachers. Twenty-eight secondary school teachers in the province of Barcelona (Spain) created their learning cartographies, showing what, how, where, with whom, and with what they learn. They then narrated their cartographies and discussed the notions of learning and educational practice in the 21st century. This paper summarizes the results and conclusions about teachers’ learning environments, specificities and considerations regarding their learning, and their thoughts about educational practices. Finally, we present and discuss teachers’ reflections and proposals for redesigning educational practice taking into account the need to contemplate the different literacies and competences that exist in today’s society, encouraging student participation based on their interests and particularities, providing a space for affections and emotions, and prioritizing the personalization of students’ learning and the skill of learning to learn.

La finalitat d’aquest article és argumentar la importància de la recerca en un àmbit tan fonamental per a les persones i la societat com el de l’educació. Comença plantejant que és pràcticament impossible pensar en el desenvolupament dels coneixements socials, culturals polítics, ètics, científics, tecnològics, econòmics i artístics que configuren les civilitzacions, sense sistemes més o menys elaborats que garanteixen, per una banda, la preservació i la transmissió del coneixement disponible i, per l’altra, que tots i cadascun dels individus trobin el seu lloc per convertir-se en coneixedors. Aquesta darrera necessitat es fa cada dia més urgent en un món en què la imparable proliferació de les tecnologies digitals augmenta tant el volum d’informació com la dificultat de trobar sentit a les informacions rebudes. Continua amb una breu síntesi de la història de la recerca educativa al nostre context i la manca constant de recursos per a aquesta activitat essencial. Tot seguit, presenta algunes recerques que ens han ajudat a afrontar la complexitat dels fenòmens educatius. Finalment, se subratlla la dificultat de garantir que el coneixement generat per la recerca educativa sigui tingut en compte pels responsables de les polítiques educatives, el professorat (incloent-hi els mateixos formadors de docents) per tal de millorar la pràctica educativa. Paraules clau: Recerca, educació, tecnologies de la informació, política educativa, docents, pràctica.

Se presenta la neotipificación del nombre Vicia aphylla C. Sm. ex Buch con un ejemplar procedente del antiguo herbario personal de Jens Wilken Hornemann depositado en el herbario del Museo de Historia Natural de Dinamarca (C). Además, se discute la conveniencia de usar este nombre frente a Vicia cirrhosa C. Sm. ex Webb & Berthel. [fr] Avec ce travail nous présentons la néotypification du nom Vicia aphylla C. Sm. ex Buch avec un échantillon de l’ancien herbier personnel de Jens Wilken Hornemann déposé dans l’herbier du Musée d’Histoire Naturelle du Danemark (C). En plus, on discute la convenance d’utiliser ce nom en contre de Vicia cirrhosa C. Sm. ex Webb & Berthel.

Se describe e ilustra Vicia vulcanorum J. Gil & M. L. Gil (Fabaceae), una nueva especie y endemismo de la isla de Lanzarote, Islas Canarias, perteneciente al subg. Cracca (Dumort.) Peterm., sect. Cracca Dumort. Se encuentra relacionada y es comparada con Vicia cirrhosa C. Sm. ex Webb & Berthel. y Vicia filicaulis Webb & Berthel., especies endémicas de las islas centrales y occidentales del archipiélago canario, y con Vicia ferreirensis Goyder, especie endémica de la isla de Porto Santo, en el archipiélago de Madeira.