Search

La present investigació se centra en els practicants de medicina jueus de la Barcelona del segle XIV. Aquests, físics i cirurgians en la seva majoria, van haver de fer front a un context social que anà canviant al llarg del segle, cada vegada més medicalitzat i amb una nova legislació. Degut a que estudis anteriors havien idealitzat la figura del metge jueu, s’ha fet una molt necessària revisió de la bibliografia i un nou anàlisi de la documentació ja coneguda (a més d’afegir-ne de desconeguda). De la mateixa manera, s’ha volgut comprovar i ampliar la informació que tenim sobre el Call jueu de Barcelona, per tal de comptar amb un context ben definit on emmarcar els nostres objectes d’estudi. Una de les principals tasques ha estat la de recopilar un llistat dels principals practicants d’aquest període, constatant que el seu nombre era relativament inferior al que s’havia dit fins ara. Gràcies a la dita recopilació, s’han pogut analitzar les diferències entre les diferents professions mèdiques, els canvis dins d’aquestes al llarg del segle, i les diferències entre classes socials i gènere. També s’ha analitzat tot allò que conformava a un metge jueu, des de la seva formació, fins la influència de la religió, passant pels diferents esdeveniments històrics que l’afectaren, com per exemple la Pesta Negra. D’aquesta manera, s’ha buscat entendre aquests metges com personatges funcionant dins d’una societat complexa i no al marge d’aquesta. La creació de noves lleis que regulaven l’exercici de la medicina va ser el punt d’inflexió d’aquests practicants. Degut a la nova legislació, i per tal de legitimitzar la seva pràctica, van haver de passar examinacions per aconseguir permís per exercir. Aquestes llicències mèdiques, que podien ser reials, episcopals o municipals, ens donen una informació molt valuosa sobre aquests practicants. Dins del Call trobem també altres formes assistencials, relacionades indirectament amb la medicina, com són l’Almoina i l’hospital jueus. Tot i les poques evidències documentals, s’ha pogut constatar la seva existència i l’àmplia xarxa de propietats amb la que es finançaven. Finalment, s’ha volgut aportar les transcripcions de documentació llatina que fins ara romania inèdita, i que ajuden a recuperar part del llegat dels jueus medievals catalans., The present dissertation is focused in the Jewish Medical practitioners of the city of Barcelona in the 14th century. These practitioners had to face a changing social context with a new legislation that medicalized the 14ht-century society. Previous studies had idealized these practitioners and it was necessary to review thoroughly both the bibliography and the sources. Thanks to this research we were able to make new statistics of our subjects of study, corroborating an inferior number than it was expected. Moreover, we could analyze the different patterns of the profession along the century, focusing in things such as social status or gender. The creation of medical licensing was a turning point for the practitioners that were forced to be examined if they were to continue practicing. The analysis of these licenses provide us with important information of their context and the obstacles they had to overcome. Another main subject of this dissertation is the Jewish hospital and the assistance in the Jewish quarter. Although it has been proven difficult to supply documentary evidence, we have been able to confirm its existence and their assistance mechanisms. Additionally, we have provided an updated list of all those physicians, surgeons, apothecaries and midwives that were active in the city along the century. Transcriptions of unpublished documents relevant to the research are also provided.

[cat] El patrimoni medieval jueu català, inexistent en el currículum escolar, és una assignatura pendent a les escoles del país, i a la didàctica del patrimoni. Proposem en aquesta recerca un model didàctic per a la seva transmissió entre l’alumnat de primària. Els manuscrits il·luminats són uns mitjans idonis per la transmissió del patrimoni intangible del període en el qual han estat concebuts, com intentem demostrar amb l’exemple dels Beatus de Girona i la cultura mossàrab. I en aquest sentit, disposem d’unes fonts primàries úniques que podrien ser emprades per la didàctica del patrimoni tangible i intangible hebreu català: la col·lecció de manuscrits il·luminats jueus dissenyats per la celebració de la pasqua hebrea, confeccionats en terres catalanes, els quals són un clar exemple per una banda de la vocació didàctica dels manuscrits il·luminats, com també de les possibilitats que ofereix el seu ús per al coneixement d’una cultura i d’una època. L’avantatge afegit de l’ús de les haggadot catalanes per la didàctica de la història hebrea-catalana és que ens venen a omplir el buit documental i arqueològic provocat per la destrucció i la fragmentació del patrimoni jueu a la nostra terra, a través d’un cicle visual que ens aporta una panoràmica única dels calls catalans. No obstant topem amb greus dificultats alhora d’emprar aquest llegat a l’aula de primària. El desconeixement del patrimoni jueu català i de la cultura jueva en general i la ignorància general en cultura religiosa dóna una imatge inintel·ligible d’aquest patrimoni. I per altra banda, cal destacar les dificultats de treballar amb fonts primàries: ni la llengua hebrea, ni el llenguatge ni l’escriptura medievals no són comprensibles per al públic escolar actual, fet que provocaria la necessitat de crear una edició adaptada de les haggadot de Pessah. I finalment la iconografia antiga genera una incomprensió total entre el públic escolar: les imatges també han de ser explicades i adaptades. Així doncs, després d’analitzar el potencial didàctic del cicle visual dels manuscrits il·luminats a partir del Beatus de Girona, establim les bases teòriques d’un model per a la transmissió del patrimoni jueu català: explorem les estratègies d’ensenyament de les ciències socials, i investiguem el conte i la imatge com a eines didàctiques que estaran a la base del nostre projecte. Iniciem la confecció del model didàctic amb una anàlisi prèvia de les haggadot catalanes, centrada en la transmissió del patrimoni medieval jueu català, que ens marca assenyala els diferents temes que hauran de sortir en el nostre projecte, com la seva articulació visual. Seguidament posem les bases del nou model basat en la didàctica de la imatge i del conte, delimitant-ne els objectius i determinant-ne els continguts, per finalment passar a la seva descripció textual i visual. Finalment experimentem el model creat i l’avaluem mitjançant tècniques grupals de grups de discussió o focus group. Gràcies als resultat dels diferents grups de discussió han estat validat els objectius de la recerca, mentre s’han aportat indicacions molt valuoses per tal de millorar el model creat: s’ha evidenciat de que el model, tot i essent adequat als propòsits que s’han marcat, ha de ser ampliat i completat per tal d’augmentar-ne l’abast i proporcionar eines per al seu treball a l’aula Gràcies a la nostra recerca podem afirmar finalment que el patrimoni medieval jueu català contribueix a posar en valor la diversitat cultural de la ciutat, i que la seva inclusió a l’aula de primària és una ocasió única per conèixer el passat de la ciutat, i per realitzar una pedagogia intensiva de la diversitat i del dret a la diferència, fet que fa que el nostre model pugui anar més enllà de la didàctica del patrimoni per establir-se com a eina per al creixement de l’alumnat en sentit crític i en valors ètics., [eng] Medieval Hebrew-Catalan Heritage, not represented in school curricula, is a pending issue in our schools and in heritage education. We set forth in this study a teaching model for its transmission among Elementary School pupils, based on the collection of Medieval Hebrew-Catalan illuminated manuscripts. Illuminated manuscripts are key elements for intangible assets transmission from the period in which they were conceived, as we pretend to have demonstrated through the example of Gerona Beatus and Mozarabic culture. In this respect, we have at our disposal unique primary sources that could be used for Hebrew- Catalan tangible and intangible heritage teaching: the made in Catalonia collection of illuminated manuscripts designed to Jew Passover celebration, which are an example of the educational vocation of illuminated manuscripts, as well as of the opportunity of its use for understanding a culture and a special period. An added advantage in using the Catalan Haggadot for Hebrew-Catalan history teaching is the possibility to fill the gap in archaeological rests and documentation caused by the destruction and fragmentation of the Jewish Heritage in our territories, providing us a visual view of Catalan medieval ghettos. We run however into serious difficulties while using this legacy in Elementary School. Ignorance about Catalan Jewish heritage and about general Jewish culture, as shared unawareness about general religious principles as well, gives a confusing image of Catalan Jewish heritage. And secondly, the difficulties of working with primary sources should be noted. Neither the Hebrew language nor the medieval writing are understandable by today’s common elementary pupils, which should provoke the need for an adapted edition of the Haggadot of Pessah. But moreover, ancient iconography generates a total lack of understanding among elementary students as well: old images must be explained and adapted. For these reasons, in our research, after analyzing the educational possibilities of the illuminations of the Gerona Beatus, we establish the bases to didactic model conceived to Catalan Jewish heritage transmission. In this sense, we explore social sciences teaching strategies, and we also investigate tales and images as educational tools, understanding them as the basis of our project. In order to develop our teaching model, we start with a preliminary analysis of the Catalan Haggadot, focused on transmission of Jewish Catalan Medieval heritage, which sets the guidelines of the different issues that have to be represented in our project, as well of its visual features. We lay the foundations of a new educational model based on a tale and on images, defining its main target and determining its contents, and we eventually report its visual and textual description. We finally proceed to the experimentation on the educational model and its assessment, conducted by means of focus group. Thanks to the results of different discussion groups, the research’s targets have been validated, while valuable indications have been provided to improve the created model: it has been shown that the model, despite being suitable for the purposes that have been defined, must be completed and extended to increase its scope and to provide tools for classroom work. Through our research we can eventually conclude that Catalan Jewish heritage helps to highlight the city cultural diversity, and we can note its inclusion in elementary classroom as an unique opportunity to discover the past of the city, and to perform an intensive teaching of diversity and the right to difference, which should make our model going beyond the teaching of heritage to establish itself as a tool for the growth of students in critical and ethical values.

Este artículo pretende estudiar los lazos entre la obra crítica de Maurice Blanchot (1907-2003) y el Judaísmo. Con este objetivo, repasa la cuestión de su prematuro antisemitismo, la fascinación por lo judío en su obra posterior y algunas orientaciones de su reflexión que permiten valorar la relación entre su pensamiento y los fundamentos teológicos de la religión judía: la Escritura, el a-teísmo judío y el horizonte escatológico. Finalmente, se muestra que la lectura del judaísmo hecha por Blanchot parte de una interpretación liberal de dicha tradición que diluye sus presupuestos teológicos fundamentales. Esto permite conjugarla con una concepción neopagana del tiempo y de la historia. This paper aims to study the links between the critical work of Maurice Blanchot (1907-2003) and Judaism. With this goal, it reviews the issue of his premature anti-Semitism, his fascination for the Jewish thing in his later work, and some guidance from his reflection that allow assessing the relationship between his thinking and the theological foundations of the Jewish religion: Scripture, Jewish a-theism and eschatological horizon. Finally, we show that the reading of Judaism made by Blanchot starts from a liberal interpretation of that tradition which dilutes his fundamental theological premises. This allows combining it with a neo-pagan conception of time and history.

En aquest article, l’autor revisa l’obra de Marc-Alain Ouaknin (París, 1957), pensador jueu i rabí, influït per Hannah Arendt, Paul Ricoeur i Emmanuel Lévinas. Es procedeix a una primera anàlisi de l’obra d'Ouaknin, i es fixa l’any 2000 com a límit per aprofundir en la seva producció bibliogràfica. A partir de l’entrecreuament de la tradició bíblica i de la filosofia hermenèutica es perfila una pedagogia de la lectura que remarca la importància del ser deixeble (làmed) i el replegament del mestre (tsimtsum), en una relació educativa que respon als esquemes que es deriven de la cultura hebrai-ca, familiaritzada amb els textos bíblics i la seva interpretació. En aquest sentit, es destaca la di-mensió de revelació-revolució (golah) del text. En conseqüència, no es tracta de llegir aviat, ni de pressa, ni tampoc superficialment, i encara menys en diagonal, sinó de quelcom ben diferent: de copsar el sentit del text, tot destacant l’erotisme de la carícia i la cura terapèutica que es desprèn de l’acte de la lectura. Per tant, i a partir de l’obra d'Ouaknin, es formulen les bases d’una pedago-gia de la lectura que estableix relacions entre deixeble, mestre i text, en una triangulació que activa làmed, tsimtsum i golah com a noves metàfores de la lectura. _____________________________________________ Cet article révise l’œuvre de Marc-Alain Ouaknin (Paris, 1957), penseur juif et rabbin, influencé par Arendt, Ricœur et Lévinas. À partir de l’entrecroisement de la tradition biblique et de la philosophie herméneutique se profile une pédagogie de la lecture qui remarque l’importance de l’être disciple et le repli du maître, dans une relation éducative qui répond aux schémas découlant de la culture hébraïque, familiarisée avec les textes bibliques et leur interprétation. De ce point de vue, l’auteur remarque la dimension de révélation-révolution du texte. En conséquence, il ne s’agit pas de lire tôt, ni vite, pas davantage que superficiellement, et encore moins en diagonal, sinon de quelque chose de bien différent: saisir le sens du texte, tout en remarquant l’érotisme de la caresse et du soin thérapeutique qui vient de l’acte de lecture. Par conséquent, et à partir de l’œuvre d'Ouaknin, il formule les bases d’une pédagogie de la lecture qui établit des relations entre disciple, maître et texte, dans une triangulation qui active làmed, tsimtsum et golah comme de nouvelles métaphores de la lecture., This paper reviews the work of Marc-Alain Ouaknin (Paris, 1957), a Jewish thinker and a rabbi, who is influenced by Arendt, Ricoeur and Lévinas. On the basis of the overlap of biblical tradition and hermeneutic philosophy, a pedagogy of reading is outlined that stresses the importance of being a disciple and the withdrawal of the teacher, in an educational relationship that reflects perceptions in Hebraic culture, which is familiar with biblical texts and their interpretation. Therefore, the revelation-revolution dimension of the text is highlighted. The idea is not to read early, quickly or superficially, and even less to skim a text. Instead, the aim is something different: to understand the meaning of the text, and focus on the eroticism of its caress and the therapy inherent in the act of reading. Using Ouaknin’s works as a starting point, the author draws up the basis of a pedagogy of reading that establishes relations between disciple, teacher and text, in a triangle that activates làmed, tsimtsum and golah as new metaphors for reading., Este artículo revisa la obra de Marc-Alain Ouaknin (París, 1957), pensador judío y rabino, influido por Arendt, Ricoeur y Lévinas. A partir del cruce de la tradición bíblica y de la filosofía hermenéutica, se perfila una pedagogía de la lectura que destaca la importancia del ser discípulo y el repliegue del maestro, en una relación educativa que responde a los esquemas que se derivan de la cultura hebraica, familiarizada con los textos bíblicos y su interpretación. En este sentido, se destaca la dimensión de revelación-revolución del texto. En consecuencia, no se trata de leer bien, ni deprisa, ni tampoco superficialmente, y menos en diagonal, sino de algo muy diferente: captar el sentido del texto, destacando el erotismo de la caricia y la cura terapéutica que se desprende del acto de la lectura. Por tanto, y a partir de la obra de Ouaknin, se formulan las bases de una peda-gogía de la lectura que establece relaciones entre discípulo, maestro y texto, en una triangulación que activa làmed, tsimtsum y golah como nuevas metáforas de la lectura.

New Hebrew edition, annotated Catalan translation, and introductory study of Keshet u-Magen, a comparative study of Jewish, Christian and Islamic theology written in the context of the literature of polemics. This research shows the book’s originality as well as its philosophical influences and sequels. It also proves the uniqueness of a treatise which, probably for the first time ever, presented a thorough comparison between the three religions written by a fully-conversant author with a first-hand knowledge of all three cultures. The dissertation analyzes Duran’s transcendental contribution towards the systematization of Jewish dogmatic theology, and explores the potential motivation and target audience of Duran’s treatise: serving as an educational resource for Catalan Jews and anusim after the destruction of 1391, particularly for those who found refuge, Nova edició hebrea, traducció catalana anotada i estudi introductori de Qéixet u-maguén, obra que compara la teologia jueva, cristiana i musulmana, escrita en el context de la literatura de polèmica. La recerca prova que el tractat de Duran no és una mera còpia d’obres anteriors, sinó que presenta aportacions importants, segons mostren les seves influencies i seqüeles filosòfiques: introdueix, potser per primer cop, una comparativa de les creences de les tres religions escrita per un autor amb sòlids coneixements de primera mà de totes tres; i ofereix una transcendental contribució a la sistematització de la teologia dogmàtica jueva. El treball explora la potencial motivació i audiència del tractat, molt probablement concebut com a eina educativa per als jueus i conversos forçats catalans després de la destrucció de 1391, particularment per a aquells que trobaren refugi en terres algerianes.

La feina o labor que em proposo és d’atermenar un valor precipu per a l’educació occidental, tot i que no sigui l’únic que interessi a aquesta educació. El títol del treball embolcalla la tesi —thesis en grec és l’acció de posar algunacosa— que defenso: El nostre valor jueu de l’expectació i de l’expedició. Nostre fa referència a Europa i a la seva diàspora, és a dir, a la cultura occidental,i em desentenc d’altres macrohermenèutiques que els humans s’han enginyat, d’ells mateixos, ben sovint a les palpentes i sense adonar-se de laseriositat de la peripècia. Els grans grups humans s’han autointerpretat mitjançant la fabricació de sentits i de valors. L’Occident és fill del judaisme, del’hel·lenisme i de la romanitat. En aquest estudi, si no vaig errat, em centro en el valor més important del judaisme., The work that I propose is bordered value to Western education , although not the only one interested in this education . The title of the thesis work wraps -thesis Greek action is to argue that something-: Our Jewish expectation and value of the shipment . Our concerns in Europe and its diaspora , that is, in Western culture, and I don't think in other macrohermeneutics that humans have devised , themselves, often blindly and without realizing. The major human groups have autointerpretation by making sense and values . The West is the son of Judaism, of helenism and Romanism . In this study, if I am not mistaken , I focus on the most important value in Judaism., El trabajo o labor que me propongo es el de deslindar un valor precipu para la educación occidental, aunque no sea el único que interese a esta educación. El título del trabajo envuelve la tesis -thesis en griego es la acción de poner algo- que defiendo : Nuestro valor judío de la expectación y de la expedición. Nuestro hace referencia en Europa y su diáspora, es decir, en la cultura occidental, y me desentiendo de otras macrohermenèuticas que los humanos se han ingeniado , de ellos mismos , con frecuencia a tientas y sin darse cuenta dela laseriosidad de la peripecia . Los grandes grupos humanos se han autointerpretado mediante la fabricación de sentidos y de valores. El Occidente es hijo del judaísmo, del helenismo y de la romanidad . En este estudio, si no estoy equivocado, me centro en el valor más importante del judaísmo.