Search

[spa] La tesis se propone analizar desde una perspectiva multinivel la innovación novelística del espacio literario catalán de 1965 a 1983. A partir de una metodología principalmente documental, se investiga cómo los cambios institucionales en las editoriales; los cambios relacionales en los intercambios de legitimación entre críticos y autores; y los cambios en las trayectorias profesionales de esos dos agentes condicionan los cambios novelísticos.

Aquest estudi pretén analitzar les trajectòries de la música i del cinema produïts en esperanto. A més de traçar un panorama històric d'aquesta producció, el nostre treball analitza les raons per les quals aquestes dues disciplines s’han mantingut al marge tant de la indústria cultural de masses com dels circuits alternatius de producció i exhibició. La nostra recerca ha comprovat que les diferències entre les respectives trajectòries reflecteixen el mode de producció emprat: si el model “artesanal” de la producció musical troba una adequació millor al perfil del públic esperantista, el cinema, en demandar un model industrial, ensopega amb majors dificultats per a la seva producció i distribució.For de la industrio, ekster la cirkvito: trajektorioj de la muziko kaj kino produktitaj en EsperantoResumoĈi tiu laboraĵo celas analizi la trajektoriojn de la muziko kaj kino produktitaj en Esperanto. Krom skizi historian panoramon de ĉi tiu produktado, nia laboro analizas, kial ambaŭ restis marĝene kaj de la kultura amas-industrio kaj de la alternativaj cirkvitoj de produktado kaj projekciado. Nia esploro konstatis, ke la diferencoj inter la respektivaj trajektorioj respegulas la uzitan formon de produktado: se la “metiista” modelo de la muzika produktado pli bone adaptiĝas al la profilo de la esperantista publiko, la kino, postulanta industrian modelon, stumblas sur pli grandaj malfacilaĵoj por sia produktado kaj distribuado.Longe da indústria, fora do circuito: trajetórias da música e do cinema produzidos em esperantoResumoEste trabalho visa analisar as trajetórias da música e do cinema produzidos em esperanto. Além de traçar um panorama histórico dessa produção, nosso trabalho objetiva analisar as razões pelas quais ambos têm se mantido à margem tanto da indústria cultural de massa quanto dos circuitos alternativos de produção e exibição. Nossa pesquisa verificou que as diferenças entre as respectivas trajetórias refletem o modo de produção utilizado: se o modelo “artesanal” da produção musical encontra melhor adequação ao perfil do público esperantista; o cinema, por demandar um modelo industrial, vem esbarrando em maiores dificuldades para sua produção e veiculação.

[cat] La present tesi doctoral se centra en l’anàlisi i interpretació de la sèrie d’exposicions d’art promogudes per l’Ajuntament de Barcelona durant el període que s’estén entre els anys 1888 i 1906, paral•lelament a la creació dels primers museus municipals. D’aquestes mostres s’havien estudiat prèviament alguns aspectes concrets, però faltava una anàlisi global de la seva trajectòria, en relació amb el context històric en què es van desenvolupar. L’objectiu de la investigació és, doncs, conèixer l’abast i la importància d’aquestes exposicions i el seu impacte real sobre la vida artística i cultural de la ciutat de Barcelona i, per extensió, de Catalunya. La documentació principal de la investigació procedeix de fonts primàries i, en especial, d’un fons pràcticament inèdit, el de la Comissió Organitzadora d’Exposicions de l’Ajuntament de Barcelona (Arxiu del MNAC). Després de la fase de consulta i recollida d’informació, hem iniciat la fase de sistematització de les dades per mitjà de bancs elementals de dades. Seguidament, hem treballat en la interpretació de les dades dins el seu context històric, fent-les dialogar amb informacions derivades d’altres investigacions i de la bibliografia disponible. Si bé hem fet un estudi sincrònic detallat de cada una de las exposicions, no pretenem aportar simplement una suma de dades, sinó una visió diacrònica que serveixi per interpretar el conjunt de las mostres. La concepció teòrica de base que ha seguit la historiografia para enquadrar la investigació sobre les grans exposicions d’art contemporànies parteix d’un enfocament sociològic, segons el qual les mostres artístiques han de ser interpretades en relació amb el medi cultural i el context històric en què s’han desenvolupat, marcats per un canvi profund en les relacions entre l’art i la societat. Hem estructurat el treball en cinc parts, a més de la introducció. En la primera part exposem les característiques generales de les exposicions d’art i de productes que van tenir lloc a la Barcelona vuitcentista, que poden ser considerades precedents de les estudiades. També fem un estudi de la secció de belles arts de l’exposició universal del 1888, punt d’arrencada de les mostres municipals posteriors, i exposem el procés de creació d’aquestes mostres. En la segona part analitzem de forma exhaustiva les cinc exposicions municipals que són l’objecte central de la nostra recerca: les exposicions de belles arts dels anys 1891, 1894, 1896 i 1898, així com la d’indústries artístiques de 1892, incorporant las llistes de premis i adquisicions. També dediquem un apartat específic a l’estudi de les dones artistes que es presentaren a les exposicions. En la tercera part fem un estudi diacrònic de conjunt de l’evolució i caracterització de las mostres al llarg del temps, analitzant aspectes organitzatius i la interacció amb altres exposicions coetànies. També s’analitza la recepció de les mostres per part de la crítica i del públic i es fa balanç dels premis i de les adquisicions d’obres amb destinació als museus públics. La quarta part està dedicada a formular les conclusions de la recerca i en la darrera referenciem les fonts documentals i la bibliografia. Podem concloure que la sèrie d’exposicions municipals estudiades van tenir un profund impacte en la vida artística barcelonina i en la pròpia evolució dels estils en ple procés de gestació del modernisme artístic. A diferència de les exposicions oficials que se celebraven a Madrid, les barcelonines estaven obertes a artistes estrangers i contemplaren també seccions d’arts aplicades. El seu caràcter integrador va permetre que es presentessin propostes artístiques heterogènies -tot i que de qualitat variable-, des d’artistes consolidats fins a les noves tendències, la qual cosa va afavorir la renovació. Les polítiques del col•leccionisme públic a Barcelona es basaren quasi exclusivament en la compra d’obra coetània d’aquestes exposicions, finançades exclusivament pel govern local, com a alternativa a la nul•la inversió estatal. Les mostres van tenir una dimensió educativa, divulgativa i lúdica i van rebre xifres rècord de visitants. Al seu torn, van tenir una gran influència en la construcció del discurs estètic de la moderna crítica d’art. La limitació del renom artístic de Barcelona i dels recursos econòmics hipotecà la continuïtat i sostenibilitat de les exposicions en el segle XX., [eng] This dissertation focuses on the analysis and interpretation of the series of art exhibitions that were promoted by the City Council of Barcelona between 1888 and 1906, in parallel with the creation of the first municipal museum of art. The aim of the research is to discover the extent and significance of these exhibitions and their actual impact on the artistic and cultural life of the city of Barcelona and, by extension, Catalonia. The five municipal exhibitions that are the subject of our research are thoroughly analyzed: the 1891, 1894, 1896 and 1898 art exhibitions, as well as the 1892 artistic industries exhibition. The lists of awards given and acquisitions made in these exhibitions are included in the research. This research is principally based on primary documents and, in particular, a virtually unknown source, the documentation of the Organising Committee of the Exhibitions of Barcelona (MNAC Archives). This analysis is from a sociological approach, in which the artistic exhibitions are interpreted in relation to the cultural environment and historical context. The significant changes in the relationship between art and society are examined. In conclusion, the series of municipal exhibitions studied had a profound impact on the artistic life of Barcelona and in the evolution of the styles in the process leading to the modernisme art movement. Unlike the official exhibitions that were held in Madrid, those in Barcelona were open to foreign artists and also included sections of applied arts. Its inclusive character allowed heterogeneous artistic proposals to be presented, though of varying quality. The exhibitions included established artists as well as the newest trends in art, providing a revisionist viewpoint. At that time, public policies towards art museums in Barcelona were based almost exclusively on the purchase of contemporary works from these exhibitions, funded exclusively by the local government as an alternative to insufficient investment in the arts on a national level. The exhibitions were educational, informative and had popular appeal, receiving record numbers of visitors. In turn, they had great influence in the construction of an aesthetic discourse of modern Catalan art criticism. The limitation of Barcelona’s artistic reputation and economic resources menaced the continuity and sustainability of the exhibitions in the twentieth century.

A la portada: Capital humà

Aquest article explica l’aproximació al lligam entre cultura i societat que es treballa des del grup de recerca GRECS (Grup d’Estudis en Cultura i Societat). En primer lloc, es justifica per què donem importància a com els materials proporcionats pel mercat, els mitjans i les tecnologies de la comunicació condicionen el nostre esforç per donar sentit al món i al lloc que hi ocupem en la societat capitalista moderna. En segon lloc, explicitem les tres grans línies de recerca, entrellaçades però amb objectius diferenciats: la línia que se centra en l’anàlisi crítica de la producció cultural i artística; la línia que s’interessa en la conjunció entre emocions i experiència en la cultura contemporània, i la línia que estudia l’articulació entre diferències culturals i desigualtats socials. En tercer lloc, finalment, expliquem en quines recerques i funcionament es materialitzen aquests objectius., Este artículo explica la aproximación al vínculo entre cultura y sociedad que se está trabajando desde el grupo de investigación GRECS (Grupo de Estudios en Cultura y Sociedad). En primer lugar, se justifica por qué damos importancia a cómo los materiales proporcionados por el mercado, los medios y las tecnologías de la comunicación condicionan nuestro esfuerzo por dar sentido al mundo y al lugar que ocupemos en él en la sociedad capitalista moderna. En segundo lugar, explicitamos las tres grandes líneas de investigación, entrelazadas pero con objetivos diferenciados: la línea que se centra en el análisis crítico de la producción cultural y artística; la línea que se interesa en la conjunción entre emociones y experiencia en la cultura contemporánea, y la línea que estudia la articulación entre diferencias culturales y desigualdades sociales. En tercer lugar, por último, explicamos en qué investigaciones y funcionamiento se materializan estos objetivos., This article describes research by the Grup d’Estudis en Cultura i Societat (Studies in Culture and Society Group, GRECS) into the links between culture and society. Firstly, we explain why we at GRECS attach so much importance to the fact that, in modern capitalist society, market forces and communication media and technologies condition our attempts to make sense of the world and our place in it. Secondly, we describe our three intertwined lines of research: critical analysis of cultural and artistic production; the overlap between emotions and experiences in contemporary culture; and the links between culture and social inequalities. Finally, we describe the research carried out to date and the activities undertaken to achieve our aims.

Hi ha molts sociòlegs que tracten la comunicació d'una manera més o menys marginal, però les teories sociològiques no la tenen en compte, amb les seves mediacions tècniques, com un àmbit definit de les estructures de la societat. Es crida l'atenció sobre els perills que comporta la molta recerca empírica que es fa sense tenir un marc teòric general prou clar. Els sociòlegs alemanys, començant per Max Weber, continuant amb els de l'Escola de Frankfurt, amb les seves diferents generacions, i acabant amb el funcionalisme sistèmic, són els qui més s'han ocupat dels temes referents a la comunicació. Però s'assenyala que han estat Jürgen Habermas i Niklas Luhmann els autors que més s'han acostat a tractar la comunicació tal com, al meu entendre, fóra de desitjar., For a sociologically substantiated communication theory. Many sociologists view communication as a peripheral subject and sociological theories and their technical mediations don’t treat communication as a defined field of social structures. The author emphasises the dangers entailed by the considerable amount of empirical research carried out without a clear enough general theoretical framework. German sociologists, beginning with Max Weber, followed by the Frankfurt School and its different generations, and culminating with systemic functionalism, have been dedicated to the subject of communication. The author specifies that, in his opinion, Jürgen Habermas and Niklas Luhmann are the two figures that approach this subject most successfully.

A la portada: Capital humà