Search

Hangar és un microservei de backend per a Reby que permet la gestió i administració de la flota de més de 15.000 vehicles de sharing. Aquest document descriu la seva arquitectura, l'anàlisi prèvies al desenvolupament, eines i tecnologies emprades, la seva escalabilitat i seguretat, així com les seves característiques i les estratègies de validació emprades. Hangar is a backend microservice for Reby that allows the management and administration of a fleet of more than 15.000 sharing vehicles. This document describes its architecture, the analysis done prior to the development, tools and technologies used, its scalability and security, as well as its features and the validation strategies used.

L’emergència climàtica està a l’ordre del dia des de fa més d’una dècada, i la forta repercussió que hi ha tingut el món de l’edificació és un clar exemple, de la necessitat de repensar el fer arquitectònic. Més concretament, el Codi Tècnic de l’Edificació introduí les primeres normes respecte l’estalvi energètic a partir del 2006. Si més no, és evident que el major percentatge dels habitatges plurifamiliars han quedat obsolets d’aquestes regulacions normatives, i la creixent incapacitat de realitzar obra nova, està donant ales a la branca de la rehabilitació energètica, aconseguint d’aquesta manera, garantir les necessitats de confort de les persones habitants i minimitzar la despesa energètica de dits edificis. Aquesta investigació es centrarà en una de les solucions constructives que més resultats positius està donant dintre del món de la rehabilitació energètica; el sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE). Entenent els diferents beneficis que dota la solució per a les persones usuàries dels habitatges, l’estudi pretén incorporar al sistema, noves capacitats. Gràcies al treball de les propietats dels diferents aïllaments tèrmics existents, s’estudia quin impacte tenen en la mitigació de l’efecte d’illa de calor. És així com, es cerca donar una nova concepció del SATE, el qual actualment està concebut per respondre a les necessitats de confort tèrmic interior dels habitatges, ignorant les possibilitats que pot dotar a les condicions ambientals exteriors. Per aconseguir-ho, es proposa en aquest treball de recerca, la incorporació de plantes integrada en la cara exterior del sistema, prioritzant el creixement vegetal per dotar a la façana de característiques tant positives com l’absorció de les emissions de CO2 i l’estabilitat tèrmica que aporten els éssers vius. The climate emergency has been on the agenda for more than a decade, and the strong impact it has had on the world of building is a clear example of the need to rethink architectural practice. More specifically, the Technical Building Code introduced the first rules on energy saving in 2006. However, it is clear that the largest percentage of multi-family dwellings have become obsolete from these normative regulations, and the growing inability to carry out new construction work is giving wings to the branch of energy rehabilitation, thus ensuring the comfort needs of the inhabitants and minimizing the energy expenditure of their buildings. This research will focus on one of the constructive solutions that is giving more positive results in the field of energy rehabilitation; the external insulation finishing System, (EIFS). But it will not remain only in the direct impact of the benefit of the users of the houses, but what is intended in this study, is to understand the capabilities that, joining the different materials that can compose a EIFS solution, the work of these and their properties, has in mitigating the heat block effect. Thus, the aim is to give a new conception of the EIFS, always focused on the interior comfort of the houses, ignoring the possibilities that it can provide to the exterior environmental conditions. To achieve this, it is proposed in this research work, the incorporation of integrated vegetation in the entire exterior of the system, prioritizing the growth of plants to provide the facade with such positive features as the absorption of CO2 emissions and thermal stabilization that provide living beings.

La memòria que es presenta a continuació es tracta del Projecte de Fi de Carrera del Màster Universitari en Arquitectura. Aquest curs, dins del taller d’urbanisme, hem tingut l'oportunitat de col·laborar amb l'Institut Municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona en la regeneració urbana del barri del Sud-oest del Besòs. El projecte que presento a continuació es basa en fer una reflexió sobre l’illa tipus del barri; com fer arribar la centralitat a aquesta unitat, resolent l’ambigüitat dels espais lliures i generant activitat per trencar les barreres físiques i socials del polígon residencial. És un projecte de cantonada que pretén multiplicar recorreguts creant d’un barri residencial, un fragment de ciutat. Un gran equipament híbrid pot ser la cantonada del territori contemporani, es crea un urbanisme de l’ambigüitat, la sorpresa i la barreja.

El cos, el moviment i el joc tenen un paper fonamental en el correcte desenvolupament evolutiu, cognitiu i psicomotor dels infants. Per això aquest treball té la finalitat de reflectir la importància de la psicomotricitat en l’etapa d’educació infantil. Més concretament, es centra en buscar resposta a la qüestió sobre com orientar i treballar la psicomotricitat en educació infantil per tal d’optimitzar els esforços invertits. Possiblement existiran moltes respostes possibles, però el treball intentarà com a mínim aproximar-se a alguna opció vàlida. Per a això, en primer lloc, s’analitzarà el Decret 38/2008 pel qual s’estableix el currículum del segon cicle d’educació infantil; i, tot seguit, el treball indagarà sobre la base teòrica existent, així com sobre el coneixement de professionals que es dediquen al camp de la psicomotricitat i l’educació. També es farà un anàlisi a partir de la pròpia observació directa en diverses sessions de la Pràctica Psicomotriu Aucouturier a un grup d’infants de 4 anys d’un col·legi de Girona. Un grup amb molta diversitat, tant a nivell cognitiu, motriu, de llenguatge i expressiu. The body, movement and play have a fundamental role in the correct evolutionary, cognitive and psychomotor development of children; Therefore, this work aims to reflect the importance of psychomotricity in the early childhood education. More specifically, it focuses on finding a response on how to guide and work psychomotor skills in early childhood education in order to optimise the efforts invested. There may be many possible answers, but this work will try to approach, at least, a valid option. For this reason, firstly, Decree 38/2008 will be analysed, which establishes the curriculum of the second cycle of early childhood education. Then, we will review the existing theoretical basis, as well as the knowledge of professionals engaged in the field of psychomotor and education. An analysis will also be carried out from the direct observation in various sessions of the Aucouturier psychomotor practice to a 4 year group of children at a Girona school. A group with a lot of cognitive, driving, language and expressive diversity.

Projecte de final de màster habilitant (MArqEtsab) amb títol Projecte d’ampliació i refoma de la biblioteca municipal i centre d’arts visuals a Vilafranca del Penedès - Be - blioteca, de l'àrea Tecnologia de l'arquitectura. El projecte té com a objecte recollir en dos documents l'informació necessaria per a la construcció d’un nou centre d’arts visuals i la reforma i ampliació de la biblioteca Torres i Bages de Vilafranca, així com definir els aspectes normatius, urbanístics, constructius i econòmics per assolir la totalitat dels treballs i operacions necessàries. Proyecto de final de máster habilitante (MArqEtsab) con título Proyecto de ampliación y refoma de la biblioteca municipal y centro de artes visuales en Vilafranca del Penedés - Be - blioteca, de la área Tecnología de la arquitectura. El proyecto tiene por objeto recoger en dos documentos la información necesaria para la construcción de un nuevo centro de artes visuales y la reforma y ampliación de la biblioteca Torres y Bages de Vilafranca, así como definir los aspectos normativos, urbanísticos, constructivos y económicos para alcanzar la totalidad de los trabajos y operaciones necesarias. Enabling master’s degree final project (MArqEtsab) entitled Project for the extension and refurbishment of the municipal library and visual arts centre in Vilafranca del Penedès - Be - library, in the area of ​​architectural technology. The project aims to collect in two documents the information necessary for the construction of a new visual arts center and the reform and expansion of the Torres i Bages library in Vilafranca, as well as defining the regulatory, urban, constructive and economic aspects to achieve all the necessary work and operations.

El treball es basa en l'anàlisi i l'estudi del Camí Ral a la comarca del Maresme. Aquests camins són unes traces urbanes importants, que avui dia, en molts d'aquests municipis, han perdut el valor que tenien i han quedat relegats. Actualment, també s'està replantejant la problemàtica que hi ha amb les cases de cós, si s'han de seguir adaptant a les noves necessitats dels habitants tocant d'aquesta manera el patrimoni arquitectònic. Els objectius del treball d'estudi són els que s'exposen a continuació: - Contextualitzar l'evolució històrica del Camí Ral a la comarca del Maresme - Aprofundir i detallar en les característiques actuals del Camí Ral mitjançant l'anàlisi comparativa dels casos de Mataró i Vilassar de Mar - Investigar sobre el present del Camí Ral com a entitat urbana, social i comercial L'estructura del treball d'estudi es basa en una primera part teòrica en la qual es parla del Maresme i els seus camins i una segona part pràctica on es fa una comparació mitjançant l'anàlisi del Camí Ral de Mataró i el de Vilassar de Mar. D'aquesta manera, en el treball d'estudi es poden analitzar les diferències, arquitectòniques i urbanístiques, entre un Camí Ral que passa pel centre de la ciutat i que té les visions transversals en els encreuaments al mar, com és el de Mataró, i un que passa pel front marítim com és el de Vilassar de Mar. Per últim, el treball tanca amb unes conclusions en les quals s'exposen els resultats sintetitzats, responent als objectius plantejats i es formulen possibles perspectives futures del tema d'estudi.

Aquest treball de final de màster vol desenvolupar per a diferents escenaris proposats una solució efectiva per a la producció i transport entre fàbriques i delegacions comercials d’una empresa productora de pa congelat i altres productes alimentaris. També es descriu breument el procés de fabricació del pa per tal de contextualitzar el treball en la formació prèvia en el Grau d’ Enginyeria Química que vaig cursar a l’ETSEIB. L’objectiu principal del treball és establir un model de programació lineal que optimitzi el cost de producció i transport de diferents productes en funció d’una demanda i unes restriccions de capacitat dels centres productius i les delegacions comercials. Es tracta d’establir un model matemàtic a nivell estratègic que permeti respondre les principals preguntes de “què, quant i on” fabricar i transportar. En una segona fase, mitjançant la transcripció del model en llenguatge OPL del programari IBM © ILOG © CPLEX es fan diferents simulacions de diversos escenaris de demanda per veure si es té prou capacitat i pels casos sense solució factible, s’han proposat diferents solucions per a no diferir la demanda. Finalment s’ha proposat un model matemàtic més complet que incorpora nous elements com els magatzems pulmó i la possibilitat de transportar producte entre fàbriques per a una futura ampliació del treball actual.

El treball final de màster analitza l'estructura i les funcions de les oficines de protocol de la Presidència i del Govern de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1980, amb la presidència de Jordi Pujol, fins a l'any 2017, amb la presidència de Carles Puigdemont. La recerca examina el procés de professionalització del protocol oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya en paral·lel amb l'evolució de la gestió pública des dels anys 80 i 90 fins al 2017. També ofereix una anàlisi descriptiva de les oficines de protocol que vol ser útil per a la definició de les funcions i les necessitats futures de les oficines de protocol de la Generalitat de Catalunya i alhora deixar testimoni d'una tasca que, sovint des de l'ombra, acompanya les accions de la política catalana en aquest període. El mètode de recerca es basa en la triangulació dels resultats obtinguts a partir de l'anàlisi de disposicions publicades al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i altra documentació de la Funció Pública, bibliografia especialitzada i fonts orals. The master's thesis analyses the structure and the functions of the protocol offices of the President's Department and the Government of the Generalitat de Catalunya since 1980, under the presidency of Jordi Pujol, until 2017, under the presidency of Carles Puigdemont. The research examines the process of professionalisation of the official protocol of the Government of the Generalitat de Catalunya in parallel with the evolution of public management from the 80s and 90s to 2017. It also offers a descriptive analysis of the protocol offices that aims to be useful for defining the functions and the needs of the protocol offices of the Generalitat de Catalunya and, at the same time, to bear witness to a task that, often in the shade, accompanies the actions of Catalan politics during this period. The research method is based on the triangulation of the results obtained from the analysis of provisions published in the Official Gazette of the Generalitat (DOGC), the Official State Gazette (BOE) and other documentation from the Public Service, specialized bibliography and oral sources. El trabajo final de máster analiza la estructura y las funciones de las oficinas de protocolo de la Presidencia y del Gobierno de la Generalitat de Catalunya desde el año 1980, bajo la presidencia de Jordi Pujol, hasta el año 2017, con la presidencia de Carles Puigdemont. La investigación examina el proceso de profesionalización del protocolo oficial del Gobierno de la Generalitat de Catalunya junto con la evolución de la gestión pública desde los años 80 y 90 hasta el 2017. También ofrece un análisis descriptivo de las oficinas de protocolo que quiere ser útil para la definición de las funciones y las necesidades futuras de las oficinas de protocolo de la Generalitat de Catalunya y a su vez dejar testimonio de una tarea que, a menudo desde la sombra, acompaña las acciones de la política catalana en este período. El método de investigación se basa en la triangulación de los resultados obtenidos a partir del análisis de disposiciones publicadas en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), el Boletín Oficial del Estado (BOE) y otra documentación de Función Pública, bibliografía especializada y fuentes orales.

In this work we will study the transmission systems of a telephone operator for a hotel chain. The study will find and show the most appropriate routing as well as the best proposals and solutions to the varied problem that may represent the lack of homogeneity of the different operator's network sites.

L'objectiu d'aquest Treball de Fi de Grau és el de dur a terme un diagnòstic ambiental municipal. Aquest, es realitzarà dins el marc de l'Agenda 21, una eina que té la finalitat de fomentar el desenvolupament sostenible per així respectar el medi ambient i fer el millor ús possible dels recursos que podem trobar. En aquest estudi en concret, s'ha desenvolupat sobre el municipi de Tàrrega, província de Lleida.

[CA] En aquest projecte s’ha desenvolupat un joc interactiu per a xiquets i xiquetes d’Infantil amb el qual es poden aprendre diverses rames del coneixement dins d’una unitat didàctica establerta: la granja. S’ha realitzat mitjançant la combinació d’un entorn tradicional i d’un digital. Consta principalment d’una sèrie de figures amb un pes específic. El tauler de joc inclou un sensor de força per a la identificació de cada una d’elles. Un sistema d’adquisició de dades basat en una plataforma oberta de prototipat electrònic realitza la mesura de pes i es comunica amb una l’aplicació mòbil que realitza les preguntes, detectant si la resposta rebuda és correcta o no. El treball consisteix en la concepció, disseny i prototipat de la idea esmentada., [ES] En este proyecto se ha creado un juego interactivo para niños y niñas de Infantil a partir del cual se pueden aprender distintas ramas del saber dentro de una unidad didáctica establecida: la granja. Se ha realizado a través de la combinación del entorno tradicional y el digital. Consta principalmente de una serie de figuras que presentan un peso específico. El tablero de juego incluye un sensor de fuerza para la identificación de cada una de ellas. Un sistema de adquisición de datos basado en una plataforma abierta de prototipo electrónico realiza la medida del peso i se comunica con una aplicación móvil que realiza las preguntas, detectando si la respuesta recibida es correcta o no. El trabajo consiste en la concepción, diseño y prototipo de la idea presentada., [EN] Through this project it has developed an interactive game created for kids in which they can learn knowledge aspects about one specific subject: the farm. The project combines a traditional framework with a digital one. It consists of different animal figures with specific weight each one. The game board includes a force sensor so that identifies each figure. A data acquisition system based on an open electronic platform measures its weight and it is linked with a mobile phone app. This app asks questions in order to detect whether the given answer is correct or if it is not. The main objective of this work is to create the whole design and apply.

Material complementari del cas d’estudi “Dimensionament d'una Xarxa de Distribució d'Aigua Potable a Collique (Lima): Introducció al Dret Humà a l'Aigua i al Sanejament”, part component del llibre “Casos d'Estudi per Integrar i Promoure Problemàtiques Globals a l'Aula d'Enginyeria Civil”.

INTRODUCCIÓ: El dolor és una experiència sensorial desagradable on hi intervenen múltiples factors. La distracció és una tècnica no farmacològica que aporta efectes positius en el control i maneig del dolor, ja que propicia la competència entre estímuls carregant la limitada capacitat d’atenció del pacient. Permet desviar el focus d’atenció i alliberar la sensació de dolor, quedant aquest en un segon pla. Escoltar música, mirar la televisió o conversar son exemples de distracció que comencen a ser substituïts per procediments més sofisticats basats en la tecnologia audio-visual, com ara la Realitat Virtual (VR, Virtual Reality). OBJECTIUS: Determinar la utilitat de la VR en el control del dolor en pacients, com també conèixer els beneficis, i estimar l’efectivitat de la VR en el control del dolor. METODOLOGIA: S’ha realitzat una cerca a la principal base de dades actual basada en l’evidència científica com és Pub Med. Els operadors booleans utilitzats han sigut: AND i OR. El temps que s’ha establert ha estat dels últims deu anys. Els filtres han estat pel format de text (free full text), i l’idioma seleccionat ha estat en llengua castellana i anglesa. CONCLUSIONS: Els estudis avalen la utilitat de la VR adquirint un potencial de futur prometedor com a tractament complementari efectiu en el control i maneig del dolor. PARAULES CLAU: Dolor, Dolor pediàtric, Control del dolor, Fisiopatologia del dolor, Neuro-anatomia del dolor, Nociceptors, Teoria de la comporta, valoració del dolor, teràpies no farmacològiques, distracció, Realitat augmentada, Realitat Virtual, Ansietat i Estrès. INTRODUCTION: Pain is an unpleasant sensory experience where multiple factors intervene. Distraction is a non-pharmacological technique that contributes to positive effects in the control and management of pain, as it promotes the competition between stimuli by carrying the limited patient's ability to care. It allows diverting the focus of attention and releasing the pain sensation, keeping this in the background. Listening to music, watching television or talking are examples of distraction that are beginning to be replaced by more sophisticated procedures based on audio-visual technology, such as Virtual Reality (VR). OBJECTIVES: Determine the utility of VR in the control of pain in patients, as well as know the benefits, and estimate the effectiveness of VR in pain control. METHODOLOGY: I have searched for the main current database based on scientific evidence, such as Pub Med. Boolean operators used were: AND and OR. The time that has been established has been in the last ten years. The filters have been in the text format (free full text), and the selected language has been in Spanish and English. CONCLUSIONS: The studies endorse the utility of VR with a promising future potential as an effective complementary treatment in the control and management of pain. KEY WORDS: Pain, Pediatric pain, Pain control, Pain pathophysiology, Pain neuroanatomy, Nociceptors, Behavior theory, Pain evaluation, Non-pharmacological therapies, Distraction, Augmented reality, Virtual Reality, Anxiety and Stress. Grau en Infermeria

El següent document projecta una planta de biogàs a les terres de Lleida per poder donar una possible solució al tractament de diversos residus agroindustrials, a la vegada que és generarà electricitat. Primerament, s’explicarà breument la problemàtica sobre les dejeccions ramaderes, s’analitzarà la normativa elèctrica i en quines modalitats retributives és podrà acollir la central. Seguidament s’explicarà les diferents tecnologies aplicables, com funciona el procés de digestió anaeròbia i es dimensionarà la planta de biogàs. Per finalitzar és realitzarà un estudi d’implantació on es recollirà tots els procediments administratius genèrics i un estudi econòmic on s’analitzarà si es o no viable.

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2017, Director: Artur Travesa i Grau, [en] The algorithm LLL is a strong tool for reducing lattice bases in polinomical time introduced by Arjen Lenstra, Hendrik Lenstra and László Lovász in 1982. We will study it’s implementation, as well as proof it’s polinomical time behaviour. Finally, we will show it’s use in factorizing factorizing polynomials with rational coefficients and some computational examples.

Curs 2016-2017, L’objectiu principal d’aquest treball és aplicar els coneixements adquirits durant la carrera, i no hi ha millor manera de dur la teoria a la pràctica, que la d’haver de realitzar una traducció treballada i justificada d’un tema en concret, en aquest cas un testament, i tenir les eines necessàries per raonar i defensar les decisions preses durant el procés de traducció. El tema que he escollit forma part del vast àmbit de la traducció jurídica, la qual es caracteritza per un llenguatge molt ric i unes expressions concretes. El meu treball de fi de grau es basa en la traducció del testament de Paul Newman, un filantrop, actor i director de cinema estatunidenc. Tot seguit trobareu una breu biografia, l’explicació i definició de l’estructura del dret successori nord-americà i el català i una comparativa d’ambdós; el text original en anglès i la seva traducció al català, un comentari traductològic, les conclusions i les fitxes terminològiques que inclouen vocabulari específic i paraules clau de la traducció., The main aim of this project is to put into practice the knowledge we have acquired through the Translation and Interpreting degree. Creating a well crafted and justified translation of a specific topic—in this case a Last Will and Testament—and knowing how to justify every decision that has been made throughout the translating process is the best way of demonstrating our well-grounded learning. The selected topic falls under the broad field of Legal Translation, characterized by a rich language and highly precise expressions. My final project is based on the translation of Paul Newman’s Last Will and Testament, a North American philanthropist, actor and film director. Hereunder you will find a brief biography, a definition and explanation of the structure of the American and Catalan Inheritance Laws, and a comparison of both models; the source text in English and its translation into Catalan, a translation commentary, the conclusions and the terminological files, which include specific vocabulary and the translation’s key words.

Necrològica

Les outils médiatiques numériques (et les “objets connectés”) se déploient toujours plus au coeur de notre quotidien. Nous proposons ici de les considérer légitimement comme objets sociologiques, c’est-à-dire comme des “traces matérielles” à partir des quelles il est possible de reconstruire les schémas organisationnels de notre monde contemporain. Au-delà du simple “medium is message”, en tant qu’objets techniques, les médias numériques se présentent tout autant comme des “dispositifs” que comme un cadre existentiel. Plus qu’un simple moyen d’arraisonner le monde, ils doivent être vus comme des moyens de raisonner sur le monde. En élaborant une définition des artefacts qui impliquela prégnance des objets au sein d’ununivers symbolique, nous considérerons les outils numériques comme des “objets sociaux totaux”, partie prenante de la part immatérielle à partir de laquelle les sociétés se constituent.

L’objectiu d’aquest treball és l’estudi del fenomen de polimorfisme, és a dir, la capacitat d’una substància d’existir en més d’una forma sòlida, així com de les relacions d’estabilitat de les fases existents. En el cas del dimorfisme (quan dues formes sòlides poden existir) es demostra que només hi ha quatre possibles relacions d’estabilitat entre fases, conegudes com els quatre casos de Bakhius-Roozeboom. Per a complir l’objectiu s’utilitza les tècniques d’anàlisi tèrmica. En primer lloc, la calorimetria diferencial a pressió normal, que permet realitzar un programa tèrmic que estudia i caracteritza les transicions termodinàmiques que pateixen els materials moleculars a pressió atmosfèrica. En segon lloc, l’anàlisi tèrmica diferencial en funció de la pressió, que permet caracteritzar termodinàmicament la molècula en un ampli rang de pressions. Amb aquesta última és possible la determinació del diagrama d’equilibri pressió-temperatura, i posteriorment el topològic, amb el que es poden determinar les relacions d’estabilitat entre fases. Els dos materials moleculars estudiats són el metacetamol i la nimesulide, els quals presenten dues possibles formes cristal·lines, és a dir, presenten dimorfisme. Pel cas del metacetamol, les relacions d’estabilitat varien en funció de la pressió; a pressions baixes només hi ha una forma estable en tot el rang de temperatures, mentre que a pressions més elevades els dos polimorfs tenen el seu propi domini d’estabilitat. En canvi, en la nimesulide, independentment de la pressió, només una forma sòlida és estable en tot el domini. La conclusió a la que s’ha arribat, també, és la importància que té el polimorfisme en compostos farmacèutics com els estudiats, ja que un canvi en la forma cristal·lina es tradueix en canvis de propietats molt importants en el compost que fan variar la seva biodisponibilitat. Per això és molt important invertir en aquest camp, per tal de conèixer exactament el comportament del material i ser capaços de formular de manera efectiva i segura.

La present tesi analitza les obres construïdes o projectades per els arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués entre els anys 1959 i 1971 per a clients artistes o relacionats amb el mon de l’art: el galerista George Staempfli, els escultors Mary Callery i Xavier Corberó i l’editor Jean Claude Fasquelle. Durant els anys 60 i principis dels 70, quan Espanya estava immersa en plena dictadura, Cadaqués era un centre cultural internacional de primer ordre on hi passaven els estius artistes de la categoria de Dalí, Duchamp, Man Ray, Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre d’altres. Desprès de la mort de Peter Harnden al 1971, Bombelli continuà construint a Cadaqués cada vegada amb més intensitat. L’obertura de la galeria Cadaqués propicià que la relació entre l’arquitecte i el mont de l’art es potenciés. Un dels primers projectes que l’italià desenvolupà en solitari va ser la reforma d’una antiga fàbrica de salaó de peix que reconvertí en cases i tallers per a artistes i galeries d’art. S’estudia com va ser la relació entre aquests singulars clients i Harnden i Bombelli, tots ells units per la passió per l’arquitectura, per Cadaqués i per l’art. S’estudia com en el marc de la població empordanesa l’art i l’arquitectura interactuen per fondre’s i obtenir així uns edificis d’una potent abstracció i d’una garant puresa i modernitat, expulsant tot allò inútil, innecessari i superflu –al igual que ho fa l’arquitectura popular- i com els espais resultants d’aquesta arquitectura influeixen en les vides dels seus singulars habitats i en les seves obre, sobre tot quan es produeixen en aquestes excepcionals arquitectures. L’art, i sobre tot el del segle XX, ajudà a l’arquitectura a desprendre’s tot allò inútil i innecessari que pot ser més fruit de representativitat o prejudicis que d’un disseny ideat per al gaudi de la vida. L’art, en tant que ens allibera i ens ajuda a entendre la vida d’una altra manera, ens hauria de portar a una concepció molt més lliure d’aquesta. Podrem parlar llavors de l’art de viure., La presente tesis analiza las obras construidas o proyectadas por los arquitectos Peter Harnden i Lanfranco Bombelli en Cadaqués entre los años 1959 y 1971 para clientes artistas o relacionados con el mundo del arte: el galerista George Staempfli, los escultores Mary Callery y Xavier Corberó y el editor Jean Claude Fasquelle. Durante los años 60 y principios de los 70, cuando España estaba inmersa en plena dictadura, Cadaqués era un centro cultural internacional de primer orden donde pasaban los veranos artistas de la categoría de Dalí, Duchamp, Man Ray , Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre otros. Después de la muerte de Peter Harnden en el 1971, Bombelli continuó construyendo en Cadaqués cada vez con más intensidad. La apertura de la galería Cadaqués propició que la relación entre el arquitecto y el mundo del arte se potenciara. Uno de los primeros proyectos que el italiano desarrolló en solitario fue la reforma de una antigua fábrica de salazón de pescado que reconvirtió en casas y talleres para artistas y galerías de arte. Se estudia cómo fue la relación entre estos singulares clientes y Harnden y Bombelli, todos ellos unidos por la pasión por la arquitectura, por Cadaqués y por el arte. Se estudia como en el marco de la población ampurdanesa el arte y la arquitectura interactúan para fundirse y obtener así unos edificios de una potente abstracción y de una gran pureza y modernidad, expulsando todo lo inútil, innecesario y superfluo -al igual que lo hace la arquitectura popular- y como los espacios resultantes de esta arquitectura influyen en las vidas de sus singulares habitantes y en sus obras, sobre todo, cuando se producen en estas excepcionales arquitecturas. El arte, y sobre todo el del siglo XX, ayudó a la arquitectura a desprenderse de todo lo inútil e innecesario que puede ser más fruto de representatividad o perjuicios que de un diseño ideado para el disfrute de la vida. El arte, en tanto que nos libera y nos ayuda a entender la vida de otra manera, nos debería llevar a una concepción mucho más libre de la misma. Podremos hablar entonces del arte de vivir., This thesis analyzes the works built or planned by the architects Peter Harnden and Lanfranco Bombelli in Cadaqués between 1959 and 1971 for customers artists or related to the art world: the gallery owner George Staempfli , the sculptors Mary Callery and Xavier Corberó and Jean Claude Fasquelle editor. During the 60s and early 70s, when Spain was immersed in the dictatorship, Cadaqués was an international cultural center of first order where they spent the summers artists of the category of Dali , Duchamp, Man Ray , Hamilton, Roth , Casamada , Tharrats among others. After the death of Peter Harnden in 1971, Bombelli continued building in Cadaqués, each time with more intensity. The opening of the gallery Cadaqués led that the relationship between the architect and the art world was strengthened. One of the first projects developed by the Italian alone was the reform of an old factory of fish salting reconverted in houses and workshops for artists and art galleries. It is studied how was the relationship between these unique customers and Harnden and Bombelli, all united by a passion for architecture, Cadaqués and art. It is studied how in the ‘ampurdanesa’ population frame the art and architecture interact to merge and get some buildings of a powerful abstraction and great purity and modernity, driving out all the useless, unnecessary and superfluous -like the popular architecture does- and how the spaces resulting from this architecture influence the lives of their singular inhabitants and in his works, especially when it occurs in these exceptional architectures. The art, and especially the twentieth century one, helped architecture to shed all useless and unnecessary that may be more the result of representation or injury than a design devised for the enjoyment of life. The art, while frees us and help us to understand life differently, should take us a much freer conception of it. We can then talk about the art of living.

Na monografía clásica de Puig y Larraz (1896: 250-252) amiéntense delles cavidaes del Conceyu de Piloña, pero non la Cueva d’El Sidrón (Fig. 1). Esta conocíase, ensin dulda, dende la Guerra Civil y el maquis al servir d’abellugu a persiguíos políticos, y guarda una alcordanza imborrable nuna de les sos múltiples entraes, yá qu’ellí ta enterrada Olvido Otero González (1908-1938). Per El Sidrón pasaron munches persones a lo llargo de los años, pero en 1994 prodúxose’l descubrimientu per parte d’unos espeleólogos xixoneses d’unos güesos humanos que dieron un importante xiru a la conocencia de los nuesos antepasaos neandertales.

Necrològica de l'arquitecte i acadèmic d'honor David Mackay, llegida pel president de l'Acadèmia, Joan Antoni Solans, a la sessió pública realitzada el 21 de gener de 2015.

Benvinguda a l'Acadèmia al nou acadèmic corresponent per Granollers. l’arquitecte Josep Maria Botey, relitzada a la sessió pública del 17 de juny de 2015.

Les històries nacionals han estat durant els dos últims segles el centre de l'activitat investigadora i de la narrativa, que ha elaborat discursos justificatius i relats d'aprenentatge o adhesió de les ciutadanies als projectes polítics corresponents. Tanmateix, aquest procés encaixa difícilment amb una veritat històrica complementària, per bé que molt diferent: la que correspon a la progressiva mundialització de les experiències en la història contemporània, amb l'increment de dinàmiques històriques conflictuales i cooperatives. La proposta d'una transhistòria si més no hauria de poder suggerir allò que resta al marge de la història nacional, allò que, sent igualment configuració i canvi, manca no obstant de límits espacials i temporals, a més dels signes propis de les identificacions grupales que han estat centrals en els relats nacionals. A la transhistòria han d'apreciar-se dinàmiques semblants a les de la història i el seu repte suposa la redefinició dels objectius, la revisió de les experiències històriques que la formen tot evitant que siguin, com fins ara, simples serrells entrellaçats de les velles històries nacionals. En aquest article m'aturaré en tres arguments o raons per a l'escriptura de la Història Internacional Contemporània: Experiències contemporànies transfrontereres; En el nou ordre: la història recondueix el discurs sobre si mateixa, i finalment Transhistoria en femení, o el que és el mateix, la Història de la Societat Internacional en perspectiva de gènere., For the past two centuries national histories have been the aim of research activity and narrative, and from them supporting learning discourses and narratives of citizenship or accession to relevant political projects have been developed. This process however hardly fits with a complementary but a very different historical truth: the one corresponding to the progressive globalization of experiences and historical dynamics increased conflictive and cooperative in the contemporary history. A transhistory should at least be able to suggest what is shaping the margin of national history, of what -being equally configuration and change- lacks spatial and temporal boundaries and the characteristic signs of group identifications that have been the central point in national accounts. In a transhistory there must been appreciated similar movements to those of history, and this challenge is involved with the redefinition of objectives, reviewing the historical experiences, and preventing them from being, as usual, simple interlocking of the old national histories fringes. In this article I will focus on three arguments or reasons for writing the Contemporary International History: border contemporary experiences; in the new order: the story brings back the discourse on itself; and finally, feminine trans history, or the History of the International Society on Gender., Las historias nacionales han sido durante los dos últimos siglos el centro de la actividad investigadora y de la narrativa, que ha elaborado discursos justificativos y relatos de aprendizaje o adhesión de las ciudadanías a los proyectos políticos correspondientes. Este proceso sin embargo encaja difícilmente con una verdad histórica complementaria aunque muy distinta: la que corresponde a la progresiva mundialización de las experiencias en la historia contemporánea, y con el incremento de dinámicas históricas conflictuales y cooperativas. La propuesta de una transhistoria debería al menos poder sugerir aquello que está al margen de la historia nacional, de aquello que siendo igualmente configuración y cambio carece sin embargo de límites espaciales y temporales, además de los signos propios de las identificaciones grupales que ha venido siendo centrales en los relatos nacionales. En la transhistoria han de apreciarse dinámicas semejantes a las de la historia y su reto supone la redefinición de los objetivos, la revisión de las experiencias históricas que la forman evitando que sean, como hasta ahora, simples flecos entrelazados de las viejas historias nacionales. En este artículo me detendré en tres argumentos o razones para la escritura de la Historia Internacional Contemporánea: Experiencias contemporáneas transfronterizas, En el nuevo orden: la historia reconduce el discurso sobre sí misma, y finalmente Transhistoria en femenino, o lo que es lo mismo, la Historia de la Sociedad Internacional en perspectiva de género.