Search

[cat] Aquest estudi va tenir com a objectiu analitzar l'existència d'una associació entre la classe social (categoritzats per tipus d'ocupació) i per analitzar les relacions entre l'exposició ocupacional i la infecció de la grip i l'hospitalització durant l'onada de pandèmia de 2009 a 2010 i l'epidèmia de grip de temporada 2010-2011 a Espanya. Aquest estudi multicèntric va comparar casos confirmats de manera ambulatòria de la grip A (H1N1) pmd09 mitjançant controls ambulatoris per mesurar el risc d'infecció, i amb casos confirmats de pacients hospitalitzats.. Les variables d'estudi van ser: edat, estat civil, tabac i alcohol, embaràs, malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència respiratòria crònica, malaltia cardiovascular, diabetis, malaltia hepàtica crònica, índex de massa corporal> 40, el tractament mitjançant corticosteroides i l’estat vacunal dels pacients. Es van registrar els casos de manera literal i es van agrupar segons la classe social i l’ocupació en el cas dels treballadors manuals i no manuals. Els llocs de treball es van classificar també pel que feia al seu alt, mitjà o baix risc d'exposició a la grip. Es va realitzar una anàlisi de regressió logística condicional. Hi havia 720 casos hospitalitzats de grip confirmada per transcripció inversa de la polimerasa-reacció en cadena (RT-PCR), 996 casos ambulatoris i 1062 controls ambulatoris inclosos en l'estudi. No s'ha trobat relació entre la classe social ocupacional i A (H1N1), la infecció pmd09 [quocient de probabilitats ajustat (ORA) 0 · 97, 95% interval de confiança (CI) 0,74-1,27], sinó una associació (ORA 1,53, IC del 95% 1.01- es va observar 2,31) entre la classe ocupacional i hospitalització per a pmd09 (H1N1). El grup d'alt risc d'exposició ocupacional es compon exclusivament de treballadors de la salut. Després d'ajustar per edat, sexe, estat de vacunació i les variables de predicció d'infecció per grip, els pacients amb un alt risc d'exposició ocupacional tenien un AOR de 2,14 (IC del 95%: 1,25-3,66) de ser un cas de grip ambulatòria i un AOR de 0,43 ( IC del 95%: 0,20 fins a 0,95) de ser un cas de la grip per a pacients hospitalitzats, en comparació amb aquells amb un baix risc. La vacunació contra la grip era un factor de protecció per a A (H1N1), la infecció pmd09 (ORA 0 · CI 41, 95% 0 · 23-0 · 73) però no per a l'hospitalització. Arribem a la conclusió que els treballadors manuals tenen el major risc d'hospitalització quan estan infectades per la grip que altres ocupacions, però que no tenen una probabilitat diferent d'estar infectats per la grip. Un alt risc d'exposició ocupacional és un factor de risc per a la infecció per influença, però no per a l'hospitalització. L'efectivitat ajustada de vacunació contra la grip va ser del 59% (IC del 95%: 27% -77%) quan es comparen els casos de grip ambulatòria amb els pacients ambulatoris sense símptomes de la grip i va aconseguir el 74% (IC 95%: 42% -88%) quan es consideren els riscos laborals., [eng] This study aimed to analyze the existence of an association between social class (categorized by type of occupation) and to analyze relationships between occupational exposure and influenza infection and hospitalization during the 2009-2010 pandemic wave and the 2010-2011 influenza seasonal epidemic in Spain. This multicentre study compared ambulatory A(H1N1)pmd09 confirmed cases with ambulatory controls to measure risk of infection, and with hospitalized A(H1N1)pmd09 confirmed cases to asses hospitalization risk. Study variables were: age, marital status, tobacco and alcohol use, pregnancy, chronic obstructive pulmonary disease, chronic respiratory failure, cardiovascular disease, diabetes, chronic liver disease, body mass index >40, systemic corticosteroid treatment and influenza vaccination status. Occupation was registered literally and coded into manual and non-manual worker occupational social class groups. Occupations were classified also as high, medium or low risk of influenza exposure. A conditional logistic regression analysis was performed. There were 720 hospitalized cases of influenza confirmed by reverse-transcription polymerase-chain-reaction (RT-PCR), 996 ambulatory cases and 1062 ambulatory controls included in the study. No relationship between occupational social class and A(H1N1)pmd09 infection was found [adjusted odds ratio (aOR) 0·97, 95% confidence interval (CI) 0.74–1.27], but an association (aOR 1.53, 95% CI 1.01–2.31) between occupational class and hospitalization for A(H1N1)pmd09 was observed. The high risk of occupational exposure group was composed only of health care workers. After adjustment for age, sex, vaccination status and predictive variables of influenza infection, patients with a high risk of occupational exposure had an aOR of 2.14 (95%CI: 1.25-3.66) of being an outpatient influenza case and an aOR of 0.43 (95%CI: 0.20-0.95) of being an inpatient influenza case, compared with those with a low risk. Influenza vaccination was a protective factor for A(H1N1)pmd09 infection (aOR 0·41, 95% CI 0·23–0·73) but not for hospitalization. We conclude that manual workers have the highest risk of hospitalization when infected by influenza than other occupations but they do not have a different probability of being infected by influenza. A high risk of occupational exposure is a risk factor for influenza infection but not for hospitalisation. The adjusted effectivity of influenza vaccination was 59% (95% CI: 27%-77%) when comparing outpatient influenza cases with outpatients without influenza symptoms and reached 74% (IC 95%: 42%-88%) when considering occupational risk.

Esse artigo tem como objetivo analisar as respostas da população à epidemia de gripe que afetou Salvador, capital do estado da Bahia, Brasil, em princípios de setembro de 1918. Dentro dessa perspectiva, pretendemos discutir as medidas adotadas pelas autoridades sanitárias, as ações defensivas das pessoas comuns e as práticas fundamentadas na religião, para enfrentar uma enfermidade até então considerada benigna e sazonal, que irrompeu com virulência surpreendente, em uma época inusitada do ano. Para tanto, utilizamos como fonte privilegiada os periódicos em circulação em Salvador no período da erupção da doença.