Search

[ES] El treball pretén fer una comparativa entre els trets característics principals de l'Educació pel Desenvolupament d'una Ciutadania Global Crítica, per a la qual cosa el moviment de Comerç Just pot ser exemplar (un moviment global, que denuncia les injustícies polítiques, econòmiques i socials, i que connecta d'una manera prou tangible productors amb consumidors finals baix el paraigua de les bones pràctiques comercials) amb la programació del Comerç Just a les universitats publiques valencianes, amb la motivació principal d identificar zones de potencial desenvolupament d aquesta amb les dinàmiques d aquella. En aquest sentit, mesurar el coneixement i la transmissió de valors del Comerç Just tindria un valor directe, però també indirecte en tant en quant permetria conèixer una part de l'evolució de la formació integral i crítica que han de promoure les universitats. Concretant la qüestió, la investigació hauria de respondre a la següent pregunta: ¿La programació de les universitats valencianes en materia de Comerç Just i Consum Responsable s'alinea amb els principis de l'Educació pel Desenvolupament per la ciutadania global i crítica per tal de facilitar o promoure una formació integral de l'estudiantat? Podria millorar-se? Com? Aprofundiré en els diferents trets distintius de l'Educació per la ciutadania global i transformaré li preguntaré al sistema universitari valencià si els está tenint en compte, en quina mida, com per tal d'identificar més i millor les pràctiques dels diferents actors implicats.

Treball fi de màster de l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana i Castellana. Màster de Formació del professorat d'Educació Secundària i Batxillerat UPF-UOC Coordinador del Màster: Daniel Cassany Tutora: Lourdes Piñeiro El present treball investiga i analitza el projecte de la franja horària diària de lectura autònoma, integrada dins el programa L’impuls de la lectura del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i els seu efectes en el desenvolupament de l`hàbit lector. Alhora, estudia la implementació de la iniciativa a un centre educatiu de secundària, a partir de la contextualització, l’observació crítica durant el període de pràcticum i la diagnosi de l’alumnat. Mitjançant la valoració de la viabilitat i efectivitat, i les capacitats i mancances de la implementació de la iniciativa, s’esbossarà una escarida proposta de millora, transcendental per a focalitzar sobre aspectes concrets a l’hora de millorar l’hàbit lector i el gust per la lectura de l’alumnat de secundària. L’anàlisi pràctica es fonamenta en un treball documental exposat al marc teòric en què es desenvolupa la correlació entre l’adquisició de l’hàbit lector i la millora dels resultats acadèmics, la importància de la lectura en el desenvolupament cognitiu de l’alumnat i en l’adquisició d’habilitats comunicatives, socials i personals, i la significació de la implicació (l’actitud, els interessos i les pràctiques) en l’adquisició de l’hàbit lector. The following work aims at investigating and analysing the project of the daily time slot of autonomous reading, integrated within the program L’impuls de la lectura -in English, The impulse of reading- of the Department of Education of the Government of Catalonia, and its effects on the development of the reading habit. At the same time, the work intents to study the implementation of hence initiative in a high school education center, through a contextualization; a critical observation during the practicum period, and a diagnosis of the alumni. Through the assessment of the program’s viability and effectiveness, as well as the capabilities and shortcomings of its implementation, a brief proposal for improvement will be outlined; which is going to be of transcendental relevance in order to be able to focus on specific aspects when it comes to improve the reading habit and the taste for reading within high school students. The case study analysis is grounded on a critical review of the relevant literature developed in the theoretical framework, and it aims at unfolding the correlation between the acquisition of the reading habit and the improvement of the students’ academic results; the importance of reading within the cognitive development of the alumni and the acquisition of communicative, social and personal abilities, as well as in the significance of involvement (the attitude, interests and practices) regarding the acquisition of the reading habit.

La necessitat de canvi de model de mobilitat ha creat una demanda de noves estratègies de desenvolupament, d'innovacions tecnològiques i d'educació en la cultura de la sostenibilitat. En aquest context apareixen nous vehicles que podrien canviar la mobilitat dins de les nostres ciutats, en concret parlem dels nous vehicles de mobilitat personal (VMP). En un món globalitzat, on els productes i les noves formes de negoci s'estenen ràpidament a les grans ciutats, els VMP es multipliquen de forma sobtada. Com a conseqüència, les administracions tenen poques referències alhora de legislar i gestionar els VMP. La introducció d'un vehicle allà on abans no existia pot comportar una sèrie de conflictes, l'espai públic és finit, i els vehicles motoritzats, VMP, bicicletes, vianants tots competeixen al mateix territori. Les característiques pròpies dels modes de desplaçaments fan que uns individus siguin més vulnerables que altres, més encara si tenim en compte les conseqüències de l'hegemonia dels vehicles de combustió en la planificació territorial, encara evidents. Per tant, ens trobem en un període on les administracions públiques necessiten dades per valorar i gestionar adequadament la irrupció dels VMP. L'objectiu d'aquest treball és fer una primera aproximació a la realitat dels VMP a Barcelona, valorar la seguretat d'aquests vehicles, i comparar les dades amb altres estudis realitzats a ciutats europees i americanes. La metodologia consistirà en la interpretació i relació de les dades d'accidentalitat del 2018, del nombre de desplaçaments de l'EMEF 2018 i de dues enquestes a usuaris de patinets elèctrics i bicicletes de l'ATM del 2019. Els resultats mostren l'existència d'una dissimilitud, de les característiques del desplaçament i de les externalitats negatives, entre patinets elèctrics compartits i particulars. I també es demostra que la taxa d'accidentalitat dels patinets és lleugerament menor que el cas de les bicicletes. La necesidad de cambio de modelo de movilidad ha creado una demanda de nuevas estrategias de desarrollo, de innovaciones tecnológicas y de educación en la cultura de la sostenibilidad. En este contexto aparecen nuevos vehículos que podrían cambiar la movilidad dentro de nuestras ciudades, en concreto hablamos de los nuevos vehículos de movilidad personal (VMP). En un mundo globalizado, donde los productos i las nuevas formas de negocio se propagan rápidamente en las grandes ciudades, los VMP se multiplican de forma repentina. Como consecuencia, las administraciones tienen pocas referencias para legislar y gestionar los VMP. La introducción de un vehículo allí donde antes no existía puede comportar una serie de conflictos, el espacio público es finito, y los vehículos motorizados, VMP, bicicletas, peatones... todos compiten en el mismo territorio. Las características propias de los modos de desplazamiento hacen que unos individuos sean más vulnerables que otros, más aún si tenemos en cuenta las consecuencias de la hegemonía de los vehículos de combustión en la planificación territorial, aún evidentes. Por lo tanto, nos encontramos en un periodo en el que las administraciones públicas necesitan datos para valorar y gestionar adecuadamente la irrupción de los VMP. El objetivo de este trabajo es hacer una primera aproximación a la realidad de los VMP en Barcelona, valorar la seguridad de estos vehículos i comparar los datos con otros estudios realizados en ciudades europeas i americanas. La metodología consistirá en la interpretación y relación de los datos de accidentalidad del 2018, del número de desplazamientos de la EMEF 2018 i de dos encuestas a usuarios de patinetes eléctricos y bicicletas de la ATM del 2019. Los resultados muestran la existencia de una disimilitud, de las características de desplazamiento i de las externalidades negativas, entre patinetes eléctricos compartidos y particulares. También se demuestra que la tasa de accidentalidad de los patinetes es ligeramente menor que el caso de las bicicletas. The need to change the mobility model has created a demand for new development strategies, technological innovations and education in the culture of sustainability. In this context, new vehicles are appearing that could change mobility within our cities, specifically we are talking about new personal mobility vehicles (VMP). In a globalized world, where products and new forms of business are spreading rapidly to big cities, VMPs are suddenly multiplying. As a result, administrations have few references when it comes to legislating and managing VMPs. The introduction of a vehicle where it did not exist before can lead to a series of conflicts, the public space is finite, and motor vehicles, VMPs, bicycles, pedestrians all compete in the same territory. The characteristics of the modes of travel make some individuals more vulnerable than others, even more so if we take into account the consequences of the hegemony of combustion vehicles in spatial planning, which are still evident. Therefore, we are in a period where public administrations need data to properly assess and manage the irruption of VMPs. The aim of this work is to make a first approach to the reality of VMPs in Barcelona, ​​assess the safety of these vehicles, and compare the data with other studies carried out in European and American cities. The methodology will consist of the interpretation and relation of the accident data of 2018, the number of trips of the EMEF 2018 and two surveys of users of electric scooters and bicycles of the ATM of 2019. The results show the existence of a dissimilarity, of the characteristics of the displacement and of the negative externalities, between shared and particular electric scooters. And it also shows that the accident rate of scooters is slightly lower than that of bicycles.

Les bateries elèctriques d’àcid-plom pateixen un procés degeneratiu conegut com sulfatació. Aquest fet fa que la bateria envelleixi i que tingui una vida útil per sota del que indica el fabricant. És un fenomen recurrent en grans companyies del sector industrial. Aquest problema costa al sector industrial una elevada despesa econòmica tant per la reparació, el manteniment i el recanvi o rebuig. Aquest treball es centra en el desenvolupament d’un pla de negoci per estudiar la viabilitat comercial i empresarial de la introducció al mercat d’un dispositiu que regeneri les bateries elèctriques i suposi la solució al problema anteriorment esmentat. Aquest dispositiu incorpora una moderna tecnologia que es basa en l’emissió de polsos elèctrics a la bateria durant el procés de càrrega i descàrrega, i a més incorpora un software propi, que permet fer un dictamen sobre l’estat de la bateria. Aquesta tecnologia és essencial per fer arribar el producte al mercat i tenir una bona oportunitat de creixement amb la competència ja arrelada al sector. Cal destacar que per completar el pla de negoci, s’ha realitzat un estudi tècnic de pols regenerador de bateries. D’aquesta manera es coneixerà millor el producte i es podrà realitzar un pla de negoci més acurat i centrar en aquesta innovació.

La intervenció de conservació-restauració realitzada al conjunt de escultòric de La Verge dels Dolors de Ramon Amadeu, ubicada a l’església de Sant Pere de Figueres, ha servit com a punt de partida per a l’estudi de l’antiga capella dels Dolors, que va existir adossada a l’església de Sant Pere i que aquest conjunt va presidir fins a 1936, quan fou enderrocada. Per tant, s’ha volgut realitzar un recorregut cronològic contrastant les dades ja conegudes sobre aquesta antiga capella i aportant nous documents que ajuden a interpretar i donar llum sobre l’esdevenir que va tenir aquest edifici durant els seus anys d’existència., The conservation-restoration work carried out on the sculptural collection of La Verge dels Dolors by Ramon Amadeu, located in the church of Sant Pere de Figueres, has served as the starting point for the study of the old chapel of Dolors, that was attached to the church of Sant Pere and stayed this way until 1936, when it was demolished. Because of this, I wanted to make a chronological guide, contrasting data already known about this chapel and providing new documents that help to interpret and shed light on what was happening with this building during its years of existence.

La creixent preocupació per la contaminació i l’escassetat de l’aigua, ha donat com a resultat un augment en la investigació i el desenvolupament de tecnologies sostenibles, així com una normativitat cada vegada més estricta. Com a resultat de la introducció de noves tecnologies més sostenibles i la realització d’estudis per la descontaminació i reutilització del aigua s’han aconseguit reduir els nivells de contaminants en les aigües industrials i s’ha aconseguit millorar la capacitat de recuperació i reutilització de l’aigua de què es disposa. De tota l’aigua que forma el nostre planeta, un 97% és aigua salada. Per això, s’han realitzat una gran quantitat d’estudis per poder aconseguir reduir la salinitat d’aquestes aigües, ja sigui total o parcialment, per poder introduir-la i usar-la en els sectors industrial, agrícola o fins i tot adaptar-la per a un consum humà. L’objectiu d’aquest treball és reduir la salinitat de l’aigua marina a partir d’una resina bescanviadora. Aquesta resina és una resina natural feta a partir de pells de taronja, a la qual se li ha aplicat un tractament per aconseguir aquesta capacitat bescanviadora. S’han estudiat diferents paràmetres per la preparació de la resina i veure així quin procés de producció és el més rendible per assolir l’objectiu principal. Alguns d’aquests paràmetres estudiats han estat, per exemple: la temperatura d’assecat de la pell, el mètode d’extracció de la matèria orgànica (reflux o ultrasons), la mida de les partícules de pell de taronja de la resina etc

[cat] S’han registrat un total de 24.051 aus pertanyents a 57 espècies. El 72 % dels efectius s’han trobat a Mallorca, el 19 % a Menorca i el 7 % a Pitiüses. Es comparen els resultats per illes amb la mitjana dels anys 1991-2013. Respecte a 2013 tres ordres han patit una disminució dels seus efectius, els Podicipediformes un 32 %, els Anseriformes capbussadors un 24 %, i els Gruïformes un 37 %. Per una altra banda, els Charadriformes ha experimentat un increment del 11 %., [eng] A total of 24.051 birds belonging to 57 species were recorded. 72 % of the birds were from Mallorca, 19 % from Menorca and 7 % from the Pityuse islands. The results per islands are compared with the means for the period 1991-2013. In respect to 2013 three orders have experienced a fall in numbers, the Podicipediformes by 32 %, diving ducks 24 % and the Gruiformes by 37 %. By contrast, Charadriformes have each shown an increase of 11 %.

S’han registrat un total de 24.051 aus pertanyents a 57 espècies. El 72 % dels efectius s’han trobat a Mallorca, el 19 % a Menorca i el 7 % a Pitiüses. Es comparen els resultats per illes amb la mitjana dels anys 1991-2013. Respecte a 2013 tres ordres han patit una disminució dels seus efectius, els Podicipediformes un 32 %, els Anseriformes capbussadors un 24 %, i els Gruïformes un 37 %. Per una altra banda, els Charadriformes ha experimentat un increment del 11 %.

[cat] S’han registrat un total de 29.425 aus pertanyents a 70 espècies, amb què hi ha una disminució d’un 6 % de les aus comptabilitzades i un augment d’1,4 % d’espècies respecte a gener de 2012. El 76,57 % dels efectius s’han trobat a Mallorca, el 16,10 % a Menorca i el 7,4 % a Pitiüses. Es comparen els resultats per illes amb la mitjana dels anys 1991-2012. Respecte a 2012 dos ordres d’aus aquàtiques han patit una disminució dels seus efectius, els Podicipediformes un 19 % i els gruïformes un 54 %. Per una altra banda, Ciconiformes i Anseriformes han experimentat un increment del 14 % respectivament., [eng] A total of 29.425 birds belonging to 70 species represented a 6 % decrease in numbers and 1,4 % increase in species compared with january 2012. 76,57 % of the birds were from Mallorca, 16,10 % from Menorca and 7,4 % from the Pityuse islands. The results per islands are compared with the means for the period 1991-2012. In respect to 2012 two orders of wetland birds have experienced a fall in numbers, the Podicipediformes by 19 % and the gruiformes by 54 %. By contrast, Ciconiformes and Anseriformes have each shown an increase of 14 %.

Winter census of Wildfowl and Shorebirds in the Balearic Islands, January 2012. A total of 31,176 birds were recorded of 68 espècies, a decrease of 13 % in number of individuals and 7 % in species compared with January 2011. the proportions per island were 73 % in Mallorca, 19.8 % in Menorca and 7.1 % in ibiza/Formentera. the results per island are compared with the 1991-2011 mean. Anseriformes and charadriformes have undergone 11 % and 55 % decreases respectively over the last. in contrast, Podicipediformes and Phoenicopteriformes have increased.

Aquest projecte estudia les característiques dels polsos emesos per tres sistemes làser destinats al processat de materials. La longitud d’ona dels tres sistemes es troba al voltant dels 1064nm, però les tecnologies utilitzades no són les mateixes (làmpades, díodes i fibra òptica). Pel que fa a les aplicacions, també són ben diferents, ja que estan destinats a la soldadura, marcatge i tall respectivament. El tipus de polsos que generen els làsers és determinant a l’hora d’escollir el sistema més adient per una aplicació de processat de materials, així que disposar d’aquesta informació pot ser un factor clau. Aquest ha estat l’objectiu del projecte. Cada sistema presenta característiques concretes en els seus polsos degudes a les seves estructures internes. Com que aquestes característiques també poden influir en les aplicacions de processat de materials, les hem analitzat. A l’hora de comparar els sistemes hem observat com les diferències de la distribució de l’energia en els polsos són molt grans; de forma especial entre el tipus de bombeig per làmpada tipus flash i la resta. També s’aprecia que les potències de pic assolides per un sistema polsat per un mòdul commutador de qualitat (Q-Switch) són molt elevades i poden superar els 60kW. Aquestes elevades potències poden arribar a evaporar els metalls, però degut a la curta duració d’aquests polsos, l’afectació en el material és poc profunda. D’altra banda, la duració molt més gran dels polsos generats pel sistema de làmpades facilita la fusió dels metalls en una zona d’afectació molt més profunda. El sistema de fibra permet una certa versatilitat al ser capaç de generar un pols més o menys llarg i alhora presentar els beneficis d’un sistema amb Q-Switch. Finalment, cal destacar la gran millora en l’eficiència energètica dels sistemes de fibra en comparació amb la resta.

[eng] Winter census of Wildfowl and Shorebirds in the Balearic Islands, January 2002. Over 27.503 individuals belonging to 60 species have been recorded in 83 Balearic localities. Due to the recent late November rainstorms the number of temporary wetlands has increased, which means that the number of species and individuals has also increased. The average number of individuals of the main families, for the last ten years, has been taken as reference number. The most significant differences have taken place in Mallorca and Menorca where the number of Charadriidae individuals is nearly three times the average number. In Menorca, the number of Pelecaniidae has slightly decreased in reference to the same average. Also in Menorca there has been 6 more recorded species than the year before. In Ibiza and Formentera the number of Anatidae and Phoenicopteridae has increased significantly, but not in reference to last year. Again in those islands, the number of Podicipedidae individuals has decreased.